L'ASSASSÍ S'INTALA A CASA

Avorrit com estava, en Harry va decidir anar a donar un vol pel barri de Little Whinging, a on vivia amb els seus tiets i en Dudley. Un any més, els seus tiets no havien canviat en absolut, el tiet Vernon estava tan gras i sense coll com abans, i la tieta Petúnia ben esprimatxada i xafardera, sempre traient el cap per la finestra. En canvi, en Dudley havia canviat força. Després d'un règim estricte i gimnàs intensiu, va passar de ser una bola de greix a una massa de múscul corpulenta que inspirava respecte. Quan en Harry va tornar a casa després d'un altre any a Hogwarts, la visió d'en Dudley el va espantar, tenia una expressió temerària, semblava ben bé que digués "prepara't, que quan estiguem a soles t'estovaré". I aquest cop ja no podia sortir volant i aparèixer a la teulada del col·legi, com feia de petit. Si tornava a fer màgia, encara que fos en defensa pròpia, no podria tornar a posar un peu a Hogwarts, i només de pensar-ho, preferia rebre una pallissa del seu cosí.

A més, en Harry estava molt més intranquil del normal. Sabia que en Voldemort havia ressucitat, o almenys, havia tornat a adquirir tot el poder anterior que abans havia perdut. El que li estranyava era que encara no hagués notat les conseqüències. Bé, de fet sí que n'hi havia, però no les que ell s'esperava. A partir del dia en què Voldemort va tornar, els "accidents" dels muggles, com fugues de gas o atemptats, es van disparar, i les notícies que hi havia a la tele no parlaven d'altra cosa. Fins i tot els seus tiets, que no solien parar atenció a programes seriosos, comentaven el fet que cada cop les persones tenien més mala sort. El problema, pensava en Harry, és que tenim la mala sort de conviure amb un bruixot del mal com en Voldemort, aquest és el problema. Però en Harry estava sorprès i preocupat per una altra cosa: com era que en Voldemort no el venia a buscar? Segurament, pensava, en Dumbledore haurà fet algun sortilegi perquè no pogués apropar-se per allí. Tot i així, a en Harry no li agradava gaire la idea de quedar-se tancat a casa, encara que fos per protegir-se, i per poder airejar les idees que l'atormentaven, solia fer passejos que l'ocupaven tot el dia, com més temps lluny dels Dursley millor.

Els passejos tampoc era el millor que podia fer, ja que tenia tan temps lliure que li era inevitable pensar amb en Cedric. Si no hagués estat per ell, en Cedric seguiria viu. Almenys havia pogut portar el seu cos als seus pares, però si hagués acceptat agafar el Trofeu dels Tres Bruixots, en Cedric no hagués mort. Però estava mort. En canvi ell, que s'havia exposat tantes vegades a la mort, seguia viu. No ho entenia.

Solia pensar també amb en Sírius. El trobava a faltar, i li agradava imaginar-se on podria estar en aquell instant. Segurament estaria amb en Dumbledore, planificant noves estratègies per capturar els Cavallers de la Mort, o per poder vèncer a en Voldemort, i així tot hauria acabat. Recordava amb molta amargor aquells instants en que va creure que deixaria de viure amb els Dursley per anar a viure amb el seu padrí. I també pensava...

De cop, els seus pensaments es van tallar perquè va sentir unes veus que s'anaven apropant. Aquelles veus eren, sens dubte, del seu cosí i els seus amigots. Per la forma en què parlaven, anaven tots ben beguts, tot i que eren les set del vespre, i això a en Harry el va atemorir una mica. Trobar-se en un carrer a soles amb un cosí borratxo no li desitjava a ningú encara que, evidentment, no tenia comparació amb en Voldemort, però tot i així no trobava que la situació fos gaire agradable.

-   Ei, tu, Harry, vine cap aquí!- va cridar en Dudley quan es va adonar que en Harry estava sense cap companyia.

-   Sí, sí, que t'ha de dir una cosa moooolt important- deia en Perkins, mentre subjectava amb la boca un cigarret.

En Harry va optar per ignorar-los, no volia posar-se en problemes, i va continuar caminant a pas lleuger.

-   Eh, tu, covard, no fugis!- va avisar en Dudley, i amb quatre gambades va arribar a on es trobava en Harry.- Que potser em tens por, un noi taaan fort i valent com tu?- i mentre deia això, va agafar fortament el braç del seu cosí perquè no marxés.

-   Jo mai he estat un covard, m'he enfrontat a situacions que no pots arribar a imaginar, però tu ets simplement un anormal més que creu que la vida és fumar i beure i inspirar por als que tu creus que són inferiors, però que tard o d'hora t'acabaran trepitjant, perquè realment la teva vida no val res! Però m'ho he de callar, i tu saps que m'ho he de callar, sinó, de la por que em tens no t'atreviries ni a mirar-me a la cara!

En Dudley no va saber com reaccionar a aquella resposta, però tan li feia, ja tenia el puny alçat fins que, de sobte, uns lladrucs molt violents van ressonar per tot el carrer. Tots es van girar per veure d'on venien, i la cara d'en Harry es va il·luminar: el gos que tan bordava era ni més ni menys que en Sírius! Era inconfusible, aquell pelatge negre atzabeja, els lladrucs forts i contundents, i aquells ulls que el miraven fixament... Ara en Harry, des de feia molt temps, ja no es sentia sol, tenia en Sírius al seu costat, ja li era igual la pallissa d'en Dudley, la mort d'en Cedric... En Sírius l'havia anat a veure, i se l'enduria ben lluny, amb en Dumbledore, i en Ron i l'Hermione. Es va inclinar per agafar-lo i amanyagar-lo però es va aturar, confós. A qui el gos bordava no era a en Dudley, li estava bordant a ell. I molt fortament, com si l'odiés amb tota l'ànima. En Harry va quedar totalment parat, podia ser que s'hagués confós? Segurament el trobava a faltar tant, que confonia qualsevol gos amb en Sírius. Tant era, aquell gos no el deixava de bordar i començava a sentir por, amb aquelles dents tan grans que tenia l'animal, no volia quedar-se allà esperant a que l'ataqués.

En Dudley, que va mirar tota l'escena, no podia aguantar-se el riure. Per ell, la temptativa de mirar com un gos li tenia tanta tírria a en Harry li era molt graciós. Li va caure molt simpàtic aquell gos, i per compensar-lo, va treure una ampolla de licor que guardava a la maleta i li va donar per tastar, però després d'olorar l'ampolla, va marxar amansit. Quan van tornar a casa, i els efectes de l'alcohol havien disminuït, en Dudley va explicar tot orgullós la història d'aquells gos als seus pares, que van riure molt imaginant-se a un gran bruixot atemorit per un gosset de no res, ja que en Dudley va oblidar-se d'especificar que el gos era més alt que la taula on dinaven i tenia unes dents força esmolades.

En Harry, tancat a l'habitació, pensava en com havia pogut ser tan estúpid de confondre el seu padrí amb un gos de carrer o, qui sap, potser sí que era en Sírius realment, però que per algun motiu que desconeixia, l'havia començat a bordar. L'única solució que va trobar per resoldre els seus dubtes va ser escriure una carta, que fos el propi Sírius que li expliqués si realment era ell el gos, o si només era un gos qualsevol.

Estimat Quisso:

Avui m'ha passat una cosa força còmica, que almenys et servirà perquè et riguis de mi una estona, ja que segurament tens afers més importants que la tonteria que et vull explicar, però així et distrauràs. Mentre passejava, m'he trobat un gos que era idèntic al teu, i he pensat que potser era el teu que s'havia escapat per venir-me a veure, però m'ha començat a bordar com si fos un enemic, i llavors m'he adonat que no era el teu, però s'hi assemblava molt. De fet, si assemblava tant que encara tinc el dubte, el gos que m'he trobat avui era el teu o no era el teu? Sé que és una tonteria com una casa, però és que us trobo molt a faltar, a tu i al teu gosset, i encara que no fos ell, m'encantaria que em passéssiu a fer una visita, encara que només fos algun dels dos. Fins aviat.

Harry

Va agafar la Hedwig, que dormia plàcidament a la gàbia, li va lligar a nota a la pota, i li va fer portar el missatge allà on fos que es trobés el seu estimat padrí. Va pensar que, si el gos que havia trobat no era en Sírius, la carta serviria perquè passés una bona estona sense pensar en tots els problemes que devia tenir en aquell moment.

Abans que pogués allunyar-se de la finestra, va veure una silueta en la foscor que s'apropava. Indubtablement era una òliba. Segurament era la d'en Sírius, que l'escrivia dient que l'aniria a visitar, però que la carta arribava tard. Però quan l'au es va haver apropat a un fanal, va descobrir amb amargor que es tractava d'en Porcupintí amb un missatge d'en Ron, el seu millor amic. Qui sap, potser era en Sírius que l'escrivia des del Cau, però ho dubtava. Quan va obrir el carta que duia lligada a la pota, l'escriptura tan dolenta va confirmar que es tractava d'en Ron.

Hola Harry, com estàs?

Suposo que no gaire bé, a casa dels teus tiets, ho sento per tu, de debò. Jo, com tots els anys, he intentat convèncer els meus pares que et deixessin quedar a casa, però diuen que en Dumbledore els hi té totalment prohibit, que t'has de quedar per nassos a casa dels Dursley. Però el que et volia dir és una cosa molt més important, una cosa que m'està menjant per dintre i, clar, tu ets el meu millor amic, t'ho he d'explicar a tu, no? Però promet-me que no te'n riuràs. De fet, no puc saber si ho promets o no, però sisplau no li diguis a ningú, i menys als meus germans ni a l'Hermione. Perquè veuràs, acabo de rebre una carta de l'Hermione (suposo que tu també l'hauràs rebuda, o si no, estarà a punt d'arribar) que diu que se n'ha anat de vacances amb aquell estúpid Krum, que ja diràs tu què li veu. Segur que només ha marxat amb ell per conèixer Bulgària, i llegir, i segur que no pren cap mínima atenció al pobre Krum, perquè l'Hermione no és de les que va bavejant darrere dels nois, no? I, clar, en Krum es cansarà d'ella, i potser a l'Hermione li agrada i que en Krum la deixi li farà mal. Però que jo sàpiga, a l'Hermione no li agrada en Krum, a tu t'ha dit alguna cosa? Tampoc és que m'importi gaire, vull dir que a mi no m'importa gens, però és només perquè no li facin mal, gent tan dolenta com en Krum. I si li escrivim una carta per dir-li que torni abans que s'emporti una decepció amb en Viky dels nassos? O almenys avisar-la que comet un error anant amb gent que no li toca. No sé, estic molt preocupat pel que li pugui passar allà tan lluny. Tu no?

PD: t'envio aquests pastissets que ha fet la mare per tu.

       ;            &n bsp;             ;            &n bsp;             ;            &n bsp;             ;            &n bsp;     Ron

Com heu pogut comprobar, aquest capítol perd moltíssima intensitat comparat amb l'anterior, i no té res a veure una història amb l'altre. En el fons, imita al 4t llibre, on el primer capítol desentona força amb la seva continuació. Durant forces capítols haver llegit el primer no servirà de res, però cap a la meitat i el final, agafarà molta rellevància... Així que us toca esperar i continuar llegint capítols xorres com aquest fins que em digni a escriure'n un amb més substància.

Accra, sento no haver-te fet cas, no he continuat gaire... aviat, que diguem. És que al principi em costa arrencar, encara no tinc la idea de la fanfic definida del tot, però es farà de mica en mica, i gràcies pels ànims!

El mateix et dic, Laia. Jaja, quins records, quan vaig penjar la ff no sabia qui eres, per mi llewellyn era com dir qualsevol altre nom raro... Quan de temps des del primer capítol. M'alegro que t'agradés a tu també ^^

Hermione, gràcies pel recolzament, vas veure com em vaig recordar de tu quan te'm vas presentar? Agraeixo moltíssim els comentaris, tot i que no els faci gaire cas :P sobretot en lo de "escriu aviat" però a veure si després dels exàmens...

Aina, de què em sona el teu nom... No serà que no surts a les dedicatòries! I gràcies pels teus múltiples dibuixos ^.^ el pròxim cop dibuixo jo ¬¬U millor que no! :D A veure si aconsegueixo penjar el dibuix, i gràcies per donar-me l'empenta del principi, i aguantar-me tota la història a la biblioteca de psicologia (que ja t'hi val, tan lluny!) i ajudar-me a lligar caps de la història, que falta em fa!

Kiddy, merci pel comentari, la gràcia era que intrigués ^^ veig que, per un cop, vaig assolir el meu objectiu ;) tot i que et defraudaràs amb aquest nou capítol, heu d'aguantar una miqueta els capítols pesats si voleu el suquet de la història. I, sobre si la noia és la Sandra, no t'adelantis als fets, que t'enduràs sorpreses (o no).

Roni, et va costar però la vas acabar llegint, eh! L'inici està bé, només falta que continui així :S que és el més difícil. I, com ja vas comprobar, sí que ens vam veure a la quedada (llàstima que les fotos teves no sortissin >.<)

• 	anni	Enviat el 25/01/2006 a les 08:00
  	#3199

  
  
  o soc la primera, esta de nassos continual!!!
  
  
  
  

• 	Getta91	Enviat el 25/01/2006 a les 14:41
  	#3200	He escrit 1 fanfics amb un total de 1 capítols

  
  
  sta de p. mareee! s genial! de conya! cuntinua aviat!!! XD dwwwwwwww
  
  
  
  

• 	kiddy	Enviat el 25/01/2006 a les 21:34
  	#3214	He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

  
  

  hehe, ara ja no té tanta intriga com l'altre., xo mola =men!!!

  apa, continua axi!!

  
  
  
  

• 	Hermione	Enviat el 25/01/2006 a les 22:01
  	#3217

  
  

  Eis sandraa!! K sta b!! nu sa pot fer una hisòria on hi hagi intriga a cada capitol!! Sempre hi ha d'haver esplicacions de k fan els personatges x desppres saber km reaccionen!!

  M'ha agradat molt i he rigut força amb la carta que el Ron li envia al Harry!!XD

  A més a més, imaginar-me l'escena del Dudley borraxo a estat força divertit!!

  En kuan a escriure aviat nu àssa res'és normal k tardis si stas amb examens!! I ma va fer molta gracia  k ma recordessis del komentari kuan nus vam kuneixer!! jajaja

  PETONS I CONTINUA KAUN POGUIS!!

  
  
  
  

• 	Finalpotter	Enviat el 26/01/2006 a les 00:47
  	#3219	He escrit 1 fanfics amb un total de 21 capítols

  
  
  Esta molt be. La carta de'n Ron m'ha provocat un lleu somriure; pobrisso ja no es un nen petit.
  EL gosset aquest qui sera? Has tingut una oportunitat bastant bona per fer sortir una mica de suc de tomaquet, per que no n'has ficat?
  A part d'aquestes cosetes continua i de forma continua.
  PD: El que comptara no es la part d'emocio si no un conjunt entretingut.
  
  
  
  
  

• 	roni (Moderador/a FF)	Enviat el 14/03/2006 a les 22:48:05
  	#4899	He escrit 2 fanfics amb un total de 20 capítols

  
  
  apa aki, no l'havia llegit encara!! XD Pos si sta mooolt bee!!! Eb vull mes!!! Ostia mas deixat amb la intriga.. en sirius te gos?!! XD jajaja, no, es broma, pero k li passava al gos... niff, escriu va!!
  
  
  
  
  

• 	HarryHermione Potter	Enviat el 05/01/2016 a les 14:02:16
  	#26464

  
  

  He rigut molt amb la carta del Ron, ho juro!