La Kate Smith era una mica llunàtica, creia en fenòmens estranys i jurava que un dia va fer que un gat marró passés a ser un gat pèl roig. Ella tenia onze anys quan va rebre la seva primera carta de Hogwats. Se'n recordava com si fos ahir. Era un vespre plujós de mitjans d'estiu, i malgrat que era quasi tot fosc, va veure una silueta que es retallava al fons d'aquell bonic paisatge muntanyenc. I és que ella vivia a prop d'Aberdeen, Escòcia, en un poblet de mala mort. Eren molt boniques aquelles contrades, i ella sempre jugava amb els seus tres germans petits, la June, la Mary i el Paul a fet i amagar, o anava a fer llargues passejades amb els seus pares.

Aquella nit, ella estava fent els deures d'estiu perquè sempre havia sigut una alumna aplicada. Però com que s'avorria va girar el cap per mirar per la finestra i va veure que un ésser misteriós de color gris platejat se li acostava. Espantada, es va quedar sense saber què fer quan aquest va obrir la finestra i va entrar a la seva habitació com si res. Li va deixar una carta sobre l'escriptori i va marxar per la finestra tal com havia vingut, en el moment en  que un llamp creuava el cel.

Ella va córrer a obrir el sobre, fet de pergamí, i a dins s'hi va trobar el text següent, que tothom coneix molt bé:

ESCOLA DE BRUIXERIA HOGWARTS

Director: Albus Dumbledore

(ordre de Merlí de primera classe, Cavaller de Warlock, Membre d'Honor de la Confederació Internacional de Bruixots)

Benvolguda senyoreta Smith:

Em plau informar-la de que heu estat admesa a l'Escola de Bruixeria Hogwarts. Aprofito l'avinentesa per fer-vos arribar la llista dels llibres i material que necessiteu per seguir les classes.

El curs comença l'1 de setembre. Espero el vostre mussol abans del 31 de juliol.

Afectuosament,

Directora adjunta

Al darrere d'aquest full hi havia la llista dels llibres i del material, i al final hi havia un altre full on, escrit amb una lletra molt polida, deia:

Senyoreta Smith:

Sóc el director de Hogwarts, Albus Dumbledore, i l'escric per comunicar-li que el dia 31 d'agost, a les 10 del matí, la passarà a buscar un ajudant meu per anar a comprar-se el material, ja que vostè prové d'una família muggle i no sabrien com fer-ho. Es quedarà a passar la nit en un hostal anomenat La Marmita Foradada. Porti moneda muggle i ja la canviaran allà.

Després de reaccionar va córrer cap a la sala d'estar a dir-los-ho als seus pares, que estaven mirant la televisió:

- Mare! Sóc una bruixa!

- Filla! No diguis bajanades! T'he dit mil cops que deixis d'imaginar-te tonteries com aquestes! Ja en vam tenir prou amb el gat de la senyora Breig, no ens facis passar més vergonya si us plau.

- Pare, tu em creus, oi? Sóc una bruixa de veritat! Mira això!- i li va ensenyar la carta- Ho veus? M'hi deixaràs anar, oi pare?

- Kate, si us plau! Això no pot ser res més que una broma. Vés a dormir i demà ho veuràs tot amb uns altres ulls.

- I prepara la maleta, que havent dinat marxarem a Londres, a veure els avis.

La Kate Va fer el que li manaven, però en arribar a dalt l'habitació l'esperava un altre mussol. Portava una carta on li preguntaven si confirmava la plaça. Ella corregué a agafar un full blanc per contestar que els seus pares no se'ls creien i el lligà a la pota del mussol. El va col·locar a l'àmpit de la finestra i tot seguit es va posar a dormir, sense pensar més en la carta.