-Porfa, porfa, pofi! Harry, fes-ho per Ronie.

            -Que no, pesada.

            Ginny portava tot el dia perseguint i acaçant a Harry perquè fóra amb ella al ball. I no havia aconseguit cap progrés. Era frustrant parlar amb Harry.

            -Pel meu heroi favorit!

            -Que no!

            -Eh, Potter, atenció per on vas â€"es va queixar una veu freda que arrossegava les paraules.

            Harry va mirar i va veure que era Malfoy. Vaja. La persona més indicada.

            -Per què els Gryffindor...? â€"va començar a dir Malfoy amb la intenció de soltar alguna provocació, però abans que poguera continuar, Ginny el va interRonpre.

            -Draco! Harry ho sap, no cal que sigues maleducat â€"li va marmolar Ginnny quan es van haver apartat un poc del rebombori.

            Draco va mirar sorprés a Harry. Harry va fer una carassa i va mirar per a un altre costat. Draco va obrir la boca, però no va articular paraula. Se li van il·luminar els ulls i va abraçar Harry.

            -Lleva! â€"es va queixar Harry apartant-li d'una espenta.

            -Oh, Harry, estic tan content que ho sàpies... m'alegre tant que crec que ploraré.

            -Però què li passa a este imbècil? â€"va preguntar Harry sorprés pel comportament del seu pitjor enemic.

            Ginny es va mossegar el llavi inferior però no va dir res. Harry la va mirar interrogatiu i després va tornar a mirar a Draco.

            -Oh, Harry, Harry, sent, m'alegre tant... â€"deia Draco una vegada i una altra.

            Harry li va donar una punyada en la cara  a Draco a veure si reaccionava.

            -Harry! â€"va exclamar Ginny alarmada.

            -Què? Havia de fer quelcom.

            Draco es va posar la mà en la galta i va mirar Harry sorprés i amb els ulls vidriosos.

            -Harry, la violència és quelcom molt roín. No has de fer ús d'ella. Però com eres tu, et perdone...

            -Està boig!

            -Que no, Harry, és que...

            -Què li has fet? S'ha convertit del tipus més roín del col·legi al tio més figàs.

            -No, no és això. És que, veuràs... a mi m'agradava per com era, però... era tan fred... i distant... que li vaig demanar a Hermione ajuda per a fer una poció sentimentalista.

            -Sentimentalista? Hermione? Com...?

            -És una poció que ablanix a les persones... però em vaig passar amb la proporció... i ara passa açò.

            -Però amb una altra gent...

            -No, només és així amb mi.

            -I Hermione? També ho sap?

            -No... li vaig dir que... li vaig dir que era per a tu â€"va balbucejar Ginny amb nerviosisme.

            -Per a mi? â€"es va alarmar Harry.

            -Sí... eh... perquè vingueres amb mi al ball.

            -No m'hauràs posat en el menjar?

            -No, panoli, només se'l vaig donar a Draco.

            -Però açò és per sempre? â€"va preguntar Harry mirant de reüll a Draco, que li feia un somriure panoli. Harry va fer una carassa de fàstic al veure-li. Va apartar al mirada ràpidament.

            -No, és qüestió de la persona... pot durar dos dies... un mes... un any...

            -Tant?

            -Perquè sí â€"es va lamentar Ginny.

            -Menuda l'has fet.

            -Què és el que ha fet la meua volguda? â€"va intervindre Draco.

            -Res, res.

            -Et vull molt, afecte â€"va dir Draco amb veu embafosa.

            -Calla! Et pot sentir algú.

            -No vas a donar-li un beset al teu volgut, eh, Ginny? â€"va preguntar Draco amb veu melosa.

            -Això, Ginny, dóna-li un beset perquè tots s'assabenten â€"es va burlar Harry.

            -No has de substituir al cruel Malfoy! â€"li va clavar Ginny enfurida- Està... està en un mal moment.

            -Tota la seua vida és un mal moment.

            -Harry â€"li va dir Draco agafant-li un braç i posant-se molt seriós. Harry li va mirar amb fàstic-. T'ho demane per favor. Feix de tapadora de Ginny en el ball.

            -Anar-vos-en a passeig els dos! â€"va bufar Harry apartant-ho d'ell i anant-se.

            -És més difícil del que pensava â€"va sospirar Ginny.

            -En canvi jo sóc un xic molt fàcil. Què tal una trobada nocturna hui en el bany dels prefectes? â€"li va somriure Draco amb veu seductora.

            -No estic d'humor.

*          *          *

            -Sent, Hermione què guapa estàs hui.

            Hermione va mirar de reüll a Harry.

            -Què vols?

            -Alliberar-me de Ginny! â€"va dir Harry amb veu suplicant.

            -Però què dius? Per què... per què faria quelcom així?

            -Perquè... eres la meua millor amiga i ella és la teua cunyada.

            -Per favor, Harry, ni que Ron i jo fórem casats.

            -No. Però el parecece.

            -Panoli. Ara sí que no t'ajude. A més, no estàs sent raonable. No tens ningú amb qui anar al ball, per què no amb Ginny? Ella és una xica molt bonica, no creus?

            -No, no ho crec â€"va contestar Harry contundent-. Val, però si la veus, no li digues que vaig a la Biblioteca ara.

            -A la Biblioteca? Sense mi? Quina mosca t'ha picat, Harry?

            -Una molt verinosa. Bueno, que me'n vaig. Recorda-ho.

            -Està bé...

            -Fins després.

            -No tornes tard.

            -D'acord, senyoreta prefecta, com vosté mane â€"es va burlar Harry.

            Hermione li va fer una mirada severa. Harry la va ignorar i es va estalviar comentar-li el seu gran paregut amb la professora MacGonagall. Va agafar la seua motxilla i va eixir corrent pel forat del retrat. Quan va eixir, es va encreuar amb Ron.

            -Ei, Harry, Què tal si després...?

            -Ara no, tinc pressa â€"va dir Harry sense parar-se.

            Ron es va quedar davant del retrat amb la paraula en la boca.

            -Deia que després â€"va murmurar Ron.

            -Després què? â€"li va preguntar Ginny, que en aquell moment venia.

            -Després parlaré amb Harry.

            -Bueno â€"va assentir Ginny encollint-se d'ombros-. Entrem?

            -S... sí.

            Van entrar junts pel retrat i es van trobar amb Hermione assentada en una de les butaques, llegint.

            -Hermione â€"la va saludar Ron donant-li un bes-. Saps el que li passa a Harry?

            -No sé. Està molt rar, veritat? M'ha dit que ara se n'anava a la Biblioteca...

            -Què voldrà fer allí? Sent, Ginny, tu...

            Ron es va girar, però no va veure la seua germana. S'havia esfumat.

            -On està Ginny? He entrat amb ella

            -Amb Ginny? Uix...!

            Ginny va baixar les escales molt de pressa. Potser arribava a temps i ho trobava en la Biblioteca.        

            -Weasley! â€"la va cridar algú.

            Ginny es va parar en sec i va mirar a veure qui era. Au! La professora MacGonagall.

            -Una prefecta no hauria de córrer així pels corredors. Imagine's quin exemple els donarà a altres alumnes de cursos inferiors!

            -Ho sent molt, professora MacGonagall.

            -Què és això tan urgent que ha de fer?

            -Açò... busacaba a Harry...

            -Potter? Em va preguntar per la professora Pirula. Potser estarà en el seu despatx.

            -Com? Em va dir que... bueno, res.

            -La pròxima vegada li descomptaré punts.

            -D'acord.

            -I ara vaja caminant.

            -Sí, professora â€"va dir Ginny obedient.

            La professora MacGonagall va seguir el seu camí i Ginny va ser a pas lleuger fins al despatx, que no estava molt lluny d'allí. Però, per què estava en el despatx de la professora si li havia dit a Hermione que anava a la Biblioteca? PRonpte la seua pregunta va ser contestada.

            Quan Ginny va arribar fins a la porta del despatx, va veure que estava entreoberta. Ginny no va cridar i va mirar per la cueta de la porta. Al principi no va veure ningú, però després va sentir un soroll. Es va acostar més i llavors la va veure... besant a algú. I per les ulleres que va veure en el sòl, va poder endevinar de qui es tractava. Ginny es va apartar de la porta corrent.

            Déu! Ara ja sé el que va sentir Harry al veure'ns a Draco i a mi... però... ells només s'estan besant, veritat? VERITAT?

            Ginny no va voler saber-ho, així que va tornar a la seua sala Comuna.

*          *          *

            -Harry! Per fi véns... ens tenies preocupats.

            -Preocupats? Per què?

            -Veuràs, jo no volia dir-se'l, però... sense voler, li vaig dir a Ginny que estaves en la Biblioteca. I com ella a tornat tan pRonpte i tu has tardat tant... ens tenies preocupats...

            -Perquè jo no he vist a Ginny. On està ara?

            -Dalt, en el dormitori. Diu que no vol parlar amb ningú â€"va dir Ron preocupat-. Podries fer quelcom?

            -Quelcom, Com què?

            -Parlar amb ella.

            Harry va mirar indecís a Ron.

            -Bueeno.

            -Gràcies, amic!

            Harry no va dir res i va pujar les escales. Va cridar a la porta del quart de les xiques d'un any inferior al seu. Ningú va contestar. Harry va girar la maneta i va veure que la porta estava oberta. Va entrar, però no va veure ningú en l'habitació. Llavors va sentir un xanglot. Harry es va fixar bé i al fi va veure a Ginny en un racó del seu llit fet un cabdell. Harry es va acostar a ella i es va assentar en el llit.

            -Ginny?

            -Harry! â€"es va sorprendre Ginny de veure-li. Es va assecar ràpidament les llàgrimes amb els llençols. I va mirar el sòl amb ulls enrogits-. Què... Quins feixos ací?

            -He vingut a veure't. Què t'ocorre?

            -A mi? Res. Voldràs dir què t'ocorre a tu.

            -Què passa amb mi?

            -T'he vist. T'he vist amb la professora.

            Harry no s'imutà. Es va encongir d'espatlles

            -I?

            -Com que i! Vos... vos... vos he vist enrollant-vos! â€"va cridar Ginny furiosa.

            -No sé que et fa pensar això.

            -Com?! Vas a negar-m'ho? T'he vist, t'ho puc assegurar! Igual que tu ens vist a mi i a Draco.

            Llavors, en contra de totes les suposicions de Ginny, Harry només va riure.

            -Perquè jo no li veig la gràcia!

            -És només... que... té gràcia... que just tu hages sigut la que ens ha vist. Això et passa per acaçadora.