L'ermità
L'ermità
Van seguir pel camí , bufava un vent fred , fa dos dies encara estàvem a Sudetk tan tranquils , pensava l'Esther. soc un inútil no els vaig poder protegir, pensava el Xavi. Els fullets eren de veritat, pensava la Gorgi. Quan arribarem?, pensava l'Eli. Quin país més estrany?, pensava el David
Aquests cavalls no em fan cas , pensava l'Albert. Tothom estava tan ficat en els seus pensaments que i havia un silenci absolut, dintre el carruatge se sentien alguns ocellets que cantaven, bosc humit per on passaven cada cop es feia més espès finalment van arribar a una petita cascada d'on sortia un camí cap a l'esquerra, el van agafar, el camí seguia un riu, desprès de anar per aquell camí una estona van arribar a un petit turó, on hi havia el naixement d'aquell petit riu i allà al costat una cabanya molt petita que s'hi veia llum a dins, l'Albert va parar el carruatge hi va baixar, els altres el va imitar.
- ‘nem a mirar de qui es la cabanya - va proposar l'Esther
- per que? - va preguntar el Xavi
- perquè potser que la persona que hi visqui tingui el remei adequat pel teu braç - va explicar ella
- si anem-hi - es va animar el David
- vueno.., si es per tu, Xavi, preguntem- va dir l'Albert
Mentre els altres discutien si anar-hi o no, l'Esther sense adonarsen es va quedar mirat els ulls blaus del Xavi, com si en aquell estrany mon no hi hagués res més.
- Esther anem? - va dir l'Eli
- Si ,anem - va dir ella tornat en si i preguntant-se que li havia passat.
Van anar fins a la petita cabanya i van trucar; un home vestit amb parracs i una llarga barba blanca els va obrir.
- bon dia joves, que desitgen ? - va preguntar amb una veu molt serena
- miri, doncs volíem saber si podria ajudar al nostre amic - va dir l'Esther ensenyant-li el braç del Xavi
- Oi tant passeu -va dir
Van entrar a la petita cabanya, hi havia una taula amb una espelma i un llibre ple de pols obert, una butaca davant d'una llar de foc, plats, gots (etc..) en un petit armari i una petita sal que no es veia però van suposar que era el dormitori, van seure i l'home va agafar aigua la va posar a bullir amb uns quants draps, mentre agafava diferents potets que tenien els nom d'herbes medicinals, amb les diferents herbes va fer una mena de pomada que va posar sobre el tall del Xavi, mentre ell feia ganyotes de dolor quan els draps van estar nets i eixuts els hi va embolicar al braç.
- em sembla que això servirà- va dir l'home
- moltes gràcies - van dir els altres
- voleu un te? - va dir aquell home
- doncs....- el David no va acabar la frase perquè l'home ja havia posat l'aigua a bullir
- vostè a que es dedica?- va preguntar la Gorgi
- jo soc ermità, no m'agradava aquell poble tan ple de normes i vaig venir a conviure amb la natura, ella em respecta a mi jo la respecto a ella - va explicar aquell home - hi vosaltres
- nosaltres, doncs ...- el David va pensar que no li podia dir la veritat- nosaltres som missatgers que em de portar una carta molt important al senyor feudal de dos ciutats més cap al sud.
- I com es que sou tanta gent per una sola carta?- va voler saber l'home
- Doncs perquè es molt important - v a dir l'Esther
Van prendre el te i van marxar d'aquella estranya cabanya.
- no us ha semblat un home una mica estrany - va preguntar el Xavi
- una mica...- va dir l'Esther enviant-li un somriure
i van continuar el camí.