Van pujar el turó a poc a poc amb de lo que els esperaria a dalt, entre la remor dels arbres, els seus passos que  feien cruixir les fulles del terra aquell lloc no feia gaire bona espina, de cop l'Eli va posar els ulls en blanc i va començar a dir:

-         veig una gran batalla, on hi ha molts ferits, veig un bosc cremat, i soldats per tot arreu- el David li va donar un cop a l'espatlla i l'Eli va tornar en si, que havia passat?

-         Eli estàs bé? - va preguntar l'Esther  

-         Em sembla que si, seguim

Ningú va dir res sobre lo que havia dit l'Eli, el David va aixecar el cap i es va espantar de lo que va veure, era el cap d'Emrac, tenia els ulls grans ,grisos, el cabell greixos , ros i feia uns 6 metres, va donar un cop de colze al Xavi que també va aixecar el cap i es va quedar tant sorprès com ell en veure el cap de la geganta.

-         nois, que mireu? - va dir l'Esther aixecant el cap enlaire, i va deixar anar un xiscle, la geganta va mirar cap  on eren ells, es van quedar tots paralitzats. De cop la Gorgi va dir:

-         AGUPIU-VOS! - es van tirar tots al terra i de seguida van veure perquè, la geganta, una mica mes i ens esclafa.

-         Com ho has sabut? - va preguntar l'Eli

-         Es lo que té saber llegir la ment de les persones.

-         Em de fer un pla, va dir l'Albert, proposo que, l'Eli i la Gorgi es quedin amagades a un arbre i tirin encanteris per distreure a Emrac, mentre el David i jo la fem venir fins aquí, i després l'Esther i el Xavi l'ataquen i nosaltres ens acoplem a l'atac, que us sembla? - va dir l'Albert mirant-los un per un als ulls.

-         No tenim re millor, o sigui que endavant! - va dir el Xavi, cadascú es va posar on li tocava. L'Eli i la Gorgi van començar a tirar encanteris per que la geganta mires cap als dos nois que estaven allà davant.

-         Emrac, quin numero de sabata calces?-  va dir el David mentre corria cap els seus companys.

-         Emrac. Per que ens persegueixes? - deia l'Albert espantat però de seguida van arribar a la clariana on l'Esther i el Xavi s'estaven esperant per atacar a la geganta, el Xavi ja tenia desembeinada l'espasa i va fer un tall al dit d'Emrac, aquesta es va girar bruscament i l'Esther des de un arbre va saltar a la seva esquena i li va estirar els cabells, la geganta es sacsejava com una boja, aleshores van aparèixer tropes del rei i van començar a tirar fletxes a la geganta, que es movia sense parar, l'Esther anava amunt i avall agafada de l'espatlla de la geganta, l'Albert va treure's   la vareta de la butxaca i va cridar: RELIGO!, Emrac es va mirar els canells els tenia lligats, el David, l'Eli i la Gorgi, van trobar una corda vella per allà i la van lligar al voltant dels turmells i la geganta va caure al terra, l'Esther va poder baixar mig marejada de l'esquena d'Emrac, el Xavi s'hi va acostar a poc a poc i li va clavar l'espasa al cor, per un instant  es va parar fins i tot l'aire, tothom es va quedar mirant la fulla de l'espasa clavada al cor de la geganta, de cop es va sentir un: VISCA i gent aplaudint; eren els vilatans que celebraven la  mort de la geganta. El Xavi va treure l'espasa del pit de Emrac, va aparèixer el rei amb una enorme carrossa que els va conduir cap al castell, van arribar al castell i van passar pel llarg passadís fins la sala del tron.

-         estimats cavallers heu fet la vostra feina millor que bé i en poc tems i també s'ha de dir que heu fet bon us de tot lo que us vaig donar i heu afrontat tots els problemes amb gran valor i serietat, però ara heu de triar si quedar-vos aquí i governar tot allò que us pertoca o tornar a Sudetk amb els vostres companys, jo no us puc obligar a quedar-vos però si que us puc demanar que ho penseu bé i ho raoneu - va dir el rei, els nois es van mirar uns als altres les seves mirades parlaven per si soles, l'Esther va ser la que va parlar.

-         Miri, li dic amb tota la sinceritat que des de que vam arribar aquí em volgut marxar, i em fet tot a llarg camí per tornar a Sudetk, ara vostè ens diu si en volem quedar aquí o si volem marxar, jo senyor que vol que li digui, nosaltres volem tornar a casa - va explicar l'Esther

-         Molt bé aquesta es la vostra decisió, la accepto i moltes gràcies per haver fet tot això pel meu poble, de veritat, però si voleu tornar ara es la hora, tanqueu els ulls i agafeu-vos de les mans. - i com el primer cop que van aparèixer, però aquest cop desapareixien, van arribar a l'escola. Era de nit l'Esther estava a la sala de la gran llar de foc i els altres a la seva habitació. La Esther va mirar l'hora, era exactament la mateixa hora del dia en que havia desaparegut, va buscar un calendari, i es va donar compte de que era el mateix dia...

Va anar a la seva habitació totes els seves amigues encara estaven allà dormint, quina il·lusió tornava a ser al mon real.