La Rancúnia d'una Serpcalis
- Primer Capítol
Sempre he estat una persona que ha intentat evitar ser el centre d'atenció, sempre m'han agradat els llocs foscos, m'atreviria a dir asfixiants. Però sempre hi ha hagut gent que ha intentat riure's de mi. Especialment aquells tres.
Si, ho recordo bé, i tot va començar el meu primer dia a Hogwarts. Vaig arribar de la mà del meu oncle. Un home fosc, expert en les Arts Fosques; d'ell vaig treure part de la meva fascinació per aquest món. Semblava algú noble, que havia après tot el protocol, però en realitat era una persona sense escrúpols, tant li era tot, només volia veure patir la gent, tothom excepte el seu nebot, jo. I mai he sabut per què ...Suposo que ser el darrer Snape, és una cosa força important.
En arribar a l'andana vaig veure per primera vegada el Hogwarts Express, la locomotora escarlata. Tots els alumnes s'apressaven a entrar-hi. El meu tiet es va apropar a un home, ros amb els ulls blaus i pàl·lid.
- Severus, saluda al senyor Adolf Malfoy.
- Encantat - vaig fer.
- És el teu nebot, Sydney?
- Sí.
- Ell es el meu fill. Lucius, saluda en Sydney, és un vell amic meu.
Ell també va saludar. Lucius Malfoy l'home que em va ficar en el cercle de l'amo fosc.
Vaig seguir la resta del viatge amb ell, parlant sobre les fortunes de les nostres famílies, les nostres idees anti-muggles i sangs de fang. Al cap d'unes hores una noia d'ulls verds maragda intensos i un cabell roig fosc va aparèixer a la porta del compartiment.
- Disculpeu, puc seure amb vosaltres?
- Com et dius? - va preguntar ell.
- Evans, Lilian Evans. - va respondre ella.
- No, no pots. - va dir ell freda i secament.
- Oh, bé, ho sento, gràcies de tota manera - va dir ella una mica decepcionada. Una vegada va haver marxat li vaig preguntar al Lucius:
- Per què no l'has deixada seure?
- Per què? Per casualitat no saps per què ho he fet?
- Doncs no, no hi caic.
- És una sang de fang. El seu cognom no és de cap dels nostres.
- Ah. Llavors has fet bé.