Capítol 4 Poders

Els anys passaven. A casa dels Potter no era una excepció. Els bessons ja havien fet els 6 anys i s’havien convertit en uns nens adorables, encantadors i ben igualets, amb l’única diferència que un era noi i l’altre noia. També havien adoptat el caràcter trapella d’en James, i tenien una tendència curiosa de ficar-se en problemes. Però eren molt espavilats, aprenien qualsevol cosa amb una rapidesa increïble.

Cada dissabte en Dumbledore anava a dinar a casa seva juntament amb en Sírius per començar a iniciar els nens en les classes especials. Però en Dumbledore ja havia decidit començar amb les classes i estava esperant el pròxim dissabte per començar-les.

Aquell dissabte, però, era diferent. La Lya es va despertar de sobte tremolant, el record d’un somni esgarrifós li venia a la ment. Es va girar cap al seu germà, sabia que no estava dormint.

- Harry- va dir fluixet- has somiat el mateix que jo?- va preguntar espantada.

- Sí – va contestar en Harry desde el seu llit, que estava al costat que el de la Lya.

- Qui era aquell home?- va dir la nena singlotant.

- No ho sé. Va tranquil·la Lya que segur que no es ningú. – va dir ell amb ganes també de plorar. Però es va aguantar perquè sabia que els germans havien de protegir sempre les germanes.

- Em fa por Harry.

- I a mi... va no passa res, demà ho preguntem al papa vale?

- D’acord.

- Dormim ja?

- Sí...

I van caure adormits tots dos. Al cap d’unes hores una Lily Potter somrient va anar a despertar els dos nens.

- Bon dia! – va dir animada mentre entrava per la porta.

- Bon dia mama!- va dir la Lya despertant-se ràpidament, no era una d’aquelles persones mandroses, en això era com la Lily.

- Mpmf...- va contestar en Harry com a tota resposta, ell pel contrari era com en James i li agradava dormir.

- Va Harry lleva’t que l’esmorzar es a taula!- va dir la Lily

- D’acord... ja em llevo...- va dir en Harry aixecant-se mig adormit i buscant les ulleres.

- El papa ja s’ha llevat?- va preguntar la Lya mentre baixava les escales amb la Lily.

- Sí, esta fen l’esmorzar.

- Guai! Perquè tinc una gana...- va dir en Harry.

- Tu sempre tens gana!- va riure la seva germana.

Van entrar a la cuina darrere la Lily i van veure en James preparant un magnífic esmorzar.

- Bon diiiaaa- va dir en Harry sense poder contenir el badall

- Ei campió! Hola princesa!- va dir en James mentre despentinava el cabell del seu fill i abraçava la seva filla.

- Hola papa!- va dir la Lya amb un gran somriure.

- Va seiem a taula que això fa una pinta...- va dir la Lily.

Van començar a esmorzar i llavors en Harry va decidir comentar als seus pares els somni estrany. Els hi va explicar que ell i la Lya havien somiat el mateix i que havien vist un home estrany amb els ulls vermells i amb una cara de serp. La Lily i en James es van mirar significatius, Lord Voldemort? En Harry va dir que havia parlat però ells no l’havien entès i que era com una ombra, com si no fos material. L’únic que van sentir va ser una rialla esgarrifosa i llavors s’havien despertat terroritzats, només sabien que aquell home els hi volia fer mal, molt mal. Els pares els van tranquil·litzar i els hi van dir que parlarien amb en Dumbledore aquell mateix dia quan vingués a dinar amb en Sírius. Un cop esmorzats, els bessons van pujar cap a dalt a arreglar-se l’habitació, allà van començar una guerra de coixins fantàstica, que es va acabar quan la Lily molt enfadada quan va veure el desastre que havien causat els trapelles dels seus fills i els va estar renyant una bona estona mentre els dos nens amb una cara d’angelets perfectes s’aguantaven el riure. Al final la Lily també es va posar a riure i els va ajudar amb una mica de màgia a arreglar aquell caos. Al final els nens van estar vestits i arreglats i van baixar a la cuina on en James feia el dinar ( N.A.: pos siiii en James feia el dinar el disabte! ). Allà van parar la taula i un cop fet això va sonar el timbre.

- Ja obro jo, ja obro jo!- va cridar en Harry.

- No jo!- va dir la Lya,

- Els dos?- va suggerir en James.

- Vale!!!

I van anar corrents fins allà. Esbufegant, van obrir la porta amb la millor cara d’angelets que tenien.

- Tiet Sírius!!!- van exclamar dues veus de nens molt emocionades.

- Hola barrufets!!!- vair en Sírius mentre els hi feia una carinyosa abraçada i els portava cap a dins.

- Ei, Lladruc!! Com va tio???

- El meu Forcat! xD Tu que els hi dones als teus fills perquè cada dia s’assemblin més a tu?

- Serà l’esmorzar.. perquè es l’únic que fas...- va dir la Lily rient- per cert Sírius i en Dumbledore?

- M’ha dit que l’esperéssim que venia una mica més tard

- A d’acord!

Van anar tots cap el menjador, en Sírius es va assentar al terra i jugava amb els nens, en James i la Lily parlaven amb en Sírius i també pensaven.. [[ però mira’l, si sembla una criatura ell, que bé que s’ho passa...]] i reien. Cap allà les dues menys quart va sonar un altre cop el timbre, i altre cop corredisses amunt corredisses avall

- Avi Dumbledore!!!

- Hola Harry, hola Lya!

- Albus! Passa home no et quedis a la porta!- va dir la Lily que havia anat darrere els seus fills.

- Lily! Doncs sí, passaré perquè la veritat se m’ha fet una mica tard i em moro de gana...

- A doncs, tothom a taula!- va dir la Lily referint-se a en James i en Sírius.

Al cap de 5 minuts es trobaven tots dinant a la gran taula de la cuina, la veritat es que en James era un cuiner boníssim.

- Harry.... no notes unes vibracions estranyes???-  va dir la veu de la Lya dins el cap d’en Harry.

- Tens raó.... a més intueixo que avui passarà algo especial... no ho notes???

- Sí....

- Harry Lya! Voleu parar de fer això??- va dir de sobte en Dumbledore.

- Uixx... com ho ha sapigut?- va dir en Harry

- Saber el que?!- va dir en James sorprès.

- Estan comunicant-se per telepatia!

- Que, què?!- va dir en Sírius.

- Te-le-pa-ti-a!- va repetir en Dumbledore- des de quan ho sabeu fer?- va dir referint-se als bessons.

- Doncs....- va dir la Lya

- Des de...

- Ahir per la tarda.- va concloure la nena.

- Però nens! Per què no havíeu dit res?- va dir la Lily creuant els braços.

Els nens es van mirar amb un gest significatiu i van arronsar les espatlles.

- Ja sabia jo que algun dia...- va dir en James preocupat.

- Deixem aquest tema per després del dinar, quan acabem tindrem una xerrada seriosa...- va dir en Dumbledore, no feia cara d’enfadat, més aviat de sorprés.

Van continuar el dinar en silenci, en Sírius havia quedat tant bocabadat que no podia parar de mirar ara al nen, ara la nena i després als seus pares. En James i la Lily semblaven capficats. I els nens intuïen alguna cosa, sabien que no havien fet res però tot i així...

Un cop acabat el dinar, van desparar la taula i van anar al menjador. Allà es van asseure al voltant de la taula de tamborets alts, en Dumbledore es va asseure just davant dels dos nens, no volia que desviessin la seva atenció en altres coses, només volia que es fixessin en ell, ja que el que el hi havia d’explicar era molt important.

- Bé.... estimats meus... crec que ja es l’hora que us expliqui algunes coses...

- Dumbledore....

- Tranquil·la Lily... ja sé el que em faig

Els nens miraven en Dumbledore, tenien els ulls molt oberts... que passava?

- Com anava dient, us vull explicar el significat d’algunes coses que us passen, per exemple la telepatia...

- Però mama! Nosaltres no hem fet res dolent....- va dir la Lya a punt de plorar.

- Es veritat! Segur que això ho pot fer moltíssima gent! – va dir el Harry.

- No, això es una cosa que casi ningú sap fer... de fet ni jo mateix!- va dir en Dumbledore.

- Pe..però...

- Va deixeu-me continuar! Si em deixeu parlar us u explicaré tot am calma d’acord?

Hi va haver un moviment afirmatiu dels caps dels dos nens.

- Avera... per on començo?? A sí! Escolteu-me bé, vosaltres sabeu qui us va fer aquestes cicatrius?

- I es clar!- va dir en Harry

- Va ser en Voldemort...

- ...un gran bruixot de les forces del mal...

- ... que ens va anar a buscar a casa...

- ... i ens va llençar un malefici de la mort...

- ...que misteriosament no ens va matar.

- Això ens u han explicat molts cops els papes! – va dir la Lya- i fins i tot a sortit al diari!

-  Doncs bé! No se si entendreu bé el que us vull explicar... només que no se sap com aquell poderós malefici que va rebotar en vosaltres us va deixar una mena de senyal, màgia. Des d’aquell moment veu deixar de ser bessons màgics normals, us veu unir per una cosa molt més poderosa, la ment. Se que no m’enteneu i que això sembla difícil de creure. Per ara només vull que entengueu que vosaltres teniu un poder molt estrany que si no s’aprèn a utilitzar pot ser catastròfic, per això vull que comenceu unes classes especials amb mi, jo us ensenyaré a controlar aquest poder. I bé que hi dieu?

En Dumbledore tenia raó. Els petits bessons no s’havien enterat ni de la meitat ( N.A.: no son tontus ee!! Po son mol pekes!! ) només sabien adonat que tenien poders estranys i que l’Avi els hi ajudaria a controlar-los.

- Harry, Lya... que en penseu?? Voleu fer aquestes classes o no? – va dir la Lily.

- Heu d’entendre que sou especials... teniu poders que ningú més té... m’enteneu petits?- va dir afablement en James

- Sí....

- ...bé no del tot....

- ...només ens ha quedat clara una cosa...

-... QUE TENIM PODERS!!!!- van exclamar a la vegada. En aquell moment van saltar a terra i van començar una mena de ball indi mentre cantaven TENIM PODERS; TENIM PODERS!!!!. Els grans no podien parar de riure. De sobte la Lya va parar en sec, fet que provoqués que en Harry s’estampés contra ella i caiguessin els dos per terra i va dir:

- On farem les classes?

- De fet aquí a casa, hi ha una sala especial per fer classes de màgia...- va dir en James

- Uai!.- va exclamar la Lya

- Començarem el pròxim dissabte us sembla bé?- va dir en Dumbledore

- Sí, sí!- van exclamar els petits a cor

De sobte en Sírius es va adonar d’una cosa:

- Dumbledore.... i les varetes?

- jajja! Esperava que algú em preguntés això... doncs la veritat es que els hi ensenyaré coses en les que no es necessita vareta...

- Què? Com?

- Sí.. de fet ells tenen molt poder mental els hi ensenyaré màgia sense vareta, telequinesia, telepatia, oclumència,etc.. això es tot el que els hi puc ensenyar sense la vareta.... també els hi donaré lliçons i tot això...

- Ostres! Està molt bé!

Van continuar parlant fins les 8 aproximadament. Llavors Dumbledore i Sírius van marxar cada u a les seves cases, no sense abans que els bessons intentessin que Sírius es quedés a dormir, però Sírius va afegir que tenia coses a fer.

A la setmana següent, van començar les classes i Dumbledore va comprovar que amb relativa facilitat aquells nens aprenien tot el que els hi ensenyava. Durant dos anys els hi va estar ensenyant a moure coses amb la ment i coses per el estil, no gaire més difícils.

Fins que, al cap de dos anys, amb vuit anys només, van aconseguir sobrepassar el límit que cap humà havia aconseguit mai...

olaaa!!! aki un altre nou capi!!! muahahaa no sé si us e dexta am la intriga però la intenció era aksta!! xDDD

wnu pensu k aket kapi era necessari, es interesan pero es una mica de "relleno", en canvi el capitol 5 ( enkara no le cumensat) sera molt mes interesan, ia k tink moltisimies idees. nomes us dire que a mi se m'agraden mol les cses rares o k molin mol, per axo no us sorpreneu si a algu li surten unes ales o uan espasa ( xD tipo manga!!!) po no no crec que pasi axo po kses smblans si xDD

wnu ara k ia e ft un rotllo mes llarg que les rambles.... dedicu aket capi a tutom k llegeixi i comenti!!

o sigui k ia sabeu... cumments i critikes pleaseeee

Ivi