6- Esfera de plata. Les coses boniques no són sempre bones.

L' Aeles no el va veure fins al cap d' una bona estona. No havia vist el Draco acostar-se al replà de la finestra. Ni tampoc havia vist la esfera de plata amb la esmeralda que examinava mentres la tenia entre les seves mans i que per alguna rao havia deixat l' Snape.

Però llavors ja era massa tard...Per evitar el que estava apunt de passar.... I ja no s' hi podia fer res. Ni ella ni ningú. Era inevitable.

A les mans d' en Draco a l' esfera, just al mig hi va aparèixer una escletxa.

-No, deixa aquesta esfera ara mateix on era i no la toquis!

-Que fagi que?

L' escletxa és va fer més gran. L' esfera és va obrir pel mig.

-No! -va dir l' Aeles-.

Llavors tot va ser bastant confús. Una mena de boles d' energia elecrica que semblaven llamps condensats amb forma de boles negres van sortir de dintre l' esfera quan és va obrir. Ni havia unes cinc. I cadescuna feia vint centimètres de radi.

-No ets consient del que acabes de fer Malfoy!

-Però que és això?

L' Aeles no va poder respondre per què una esfera ja se li tirava a sobre. És va enretirar cap a un cantó i per molt poc no la va arribar a tocar.

En Draco tampoc no estava en gaire bones condicions. Unes tres boles se li estaven tirant al damunt.

I la cinquena anava cap a l' Aeles a ajudar a la quarta a ... matar-la.

Van estar així una estona fins que l' Aeles va sentir un crit era d' en Malfoy que ara tot just és trobava a dos metres d' ella. Els acorralaven. No tenien sortida.

Malgrat que eren boniques podrien ser mortals per a ells...

-Aaaaaaaa - va cridar en Malfoy-.

L' Aeles no va ser a temps de evitar-ho nomès de veure-ho. Va veure com una de aquelles boles deixava de tenir forma esferica i pasava a cargolar-se al coll d' en Malfoy. Llavors va ser quan va sentir el crit. I llavors es Draco va perdre el coneixement o és va morir ella no ho sabia i va ell caure a terra. I aquesta distracció va fer que no s' adonés que una de les esferes se li acostava per darrere. I se li va corgolar al coll. I ella tambè va caure al terra sense forçes però abans de perdre el coneixement... va pensar: ens mataran als dos... i amb les poques forçes que li quedaven va dir unes paraules i va agafar la mà d' en Draco que ara era més aprop seu. I li va caure una llagrima.

 -------------------------------------------

Aquí una esfera d' energia:

.............................................................................................................................................

La sala va quedar així. Res no és movia.

En Draco és va despertar. Li feia mal el cap. I de moment no va obrir els ulls. No recordava amb gaire claredad el que havia pasat  va intentar pensar i recordava que havia obert una esfera, que unes boles d' energia negra els havien escapat i que l' Aeles li havia dit que no era consient del que havia fet. Però que havia fet que sigues tant important? Ara s' en recordava els havien atacat les boles els havies atacat.

Finalment va obrir els ulls. Va perpelleja unes tres o quatre vegades i quan els ulls ja se li havien adaotat a la claror va veure davant seu una de les boles. S' en va apartar rapidament cap a un costat però va veure que no és movia. Estava patrificada. Ven aviat va veure que no és movia res. I va notar que la punta dels dits de la seva mà és tocaven amb una altre mà. Va girara el cap. Encara estava estirat a terra. Hi havia una noia d' uns catorze o quinze anys, era força guapa i  era bastant alta i tenia els cabells negres i llisos que li queien fins una mica més avall de la cintura i portava un serrell fins just damunt de les parpelles. No va veure el color dels ulls fins que no és va despertar llavors va veure que eren blaus. I portava l' uniforme d' Slitherin. Però aquella noia no l' havia vista mai a Slitherin. Finalment és va aixecar.Va mirar detingudament la noia que estava a terra adormida. I tambè va veure que tret d' ell i la noia (que respirava) res és movia.

-El mon esta petrificat? -és va dir en veu alta-.

Llavors va fer una cosa que no era tipica d' ell. Va agafar la noia en braços i la va aseure al sofà. Desprès va anar cap a la porta disposat a sortir per veure que pasava a fora de l' estansa. Però no va poder obrir la porta ( l' Snape l' havia tancada amb clau quan havia sortit ). Així que com que estava força cansat i li feia encara una mica de mal el cap va decidir anar a seure al sofà. És va aseure al caostat de la noia i va mirar tota l' habitació detingudament. Hi havia quatre esferes però la cinquena no hi era. Va pensar que s' ho havia imaginat. Va intentar agafar un llibre que hi havia damunt la taula. Però el llibre no és va moure gens ni mica. No podia sortir i no podia fer res i si intentava moure alguna cosa de lloc aquesta no és deixava i ell malgastava força en va. Va seure al costat de la noia i ella va posar el cap damunt la seva espatlla la va mirar llavors és va posar vermell, però no és va atrevir a enrretirar-li el cap. Aquella cara li sonava. I desprès és va dedicar a esperar.

La noia no és va despertar fins al cap d' una hora més o menys una hora. Ell no va saber exactament el temps per què no portava rellotge i el que portava la noia estava aturat.

Ella encara tenia el cap recolzat a la seva espatlla i quan va obrir els ulls ell ho va veure.

-Hola -va dir en Malfoy-. Com estas?

-Hola, estic be i tu?

-Jo tambè. Però qui ets tu?

-Com que qui soc?

-Q-u-i—e-t-s? -va dir en Malfoy vocalitzant molt-.

-No, no la pregunta ja l' entes però per què no em re.... -llavors ho va entendre-.

És va mirar les mans. I és va aixecar de cop. Va mirar el seu reflexa ne el vidre i va dir:

-Merda! Aixó no hauria d' haber pasat!

-El que? Que hagin sortit aquelles coses de l' esfera? -va preguntar en Malfoy assenyalant les esferes-.

-Doncs que s' hagi desfet l' encanteri! -va pensar i snese voler se li va escapar de la boca-.

-Que? Quin encanteri?

-Ja no t' ho puc amagar més Draco.

-Ens coneixem? El que no em pots amgar?

-Sí, ens coneixem.-Va anar a seure al seu costat-.

-Soc l' Aeles bueno en realitat no em dic Aeles. T' en recordes que em vas preguntar si era una nena normal d' uns cinc o sis anys?

-Que? Tu ets l' Aeles? La nena?

-Sí. M' amagava darrere d' un encanteri. Que feia l' efecte que fa una poció de la mutació.

-Aixó és possible?

-Per mi sí. Per la gran majoria de mags no.

-Però quan ens han atacat les esferes d' energia i he perdut el coneixement I he aturat el temps...s' ha desfet l' encanteri per què no em quedava prou energia per sostenir-lo.

-És pot aturar el temps? Tu ets especial oi?

-Si, jo puc aturar el temps. Però és un encanteri molt complex i dífic i pots perdre la vida intentant aplicar-lo i per aixó no m' ha quedat poder per fer l' encanteri que m' atorgava un altre aspecte.

Ell se la va creure.

-Que eren aquelles coses que ens han atacat? -va preguntar en Draco-.

-Energia, màgia negra que havia de ser utilitzada per fer un conjur.

-I per què eren dintre l' esfera?

-Per què s' havia d' utilitzar per fer un conjur. Les coses boniques no són sempre bones. Com diantre se t' ha acudit obrir l' esfera! Hauriem mort si jo no haguès aturat el temps! Ni s' et acudeixi tornar-me a fer una cosa així! -va semblar per un moment que és posaria a plorar, però no va ser així-.

-Tranquila, que no ho he fet expressament!

-Però ho has fet.

-I que vols que hi fagi ara jo? Ara ja no puc fer res! Ho sento molt, sento haber deixat lliures aquestes coses.

Ella va riure. Era el que volia una disculpa i ara que la tenia ja estava satisfeta.

-I per què ens han atacat?

-S' alimenten de la sang. La sang de la gent a quei deixen inconcients.

Els dos van mirar cap amunt on hi havia quatre boles suspeses en l' aire.

-I la cinquena? Ni havia quatre o cinc? -va preguntar l' Aeles-.

-No ho se.

-S' en ha anat?

-Quan m' he desperrtat ja no hi era.

-Pot asaninar centenars de persones aquesta esfera!

-Potser has contat malament.

-Potser sí. Al cap i a la fi he aturat el temps.

Van arribar a la conclusió que no valia la pena pensar-hi que segurament el que havia pasat era que havien contat malament.

-Per què t'ocultaves a sota de un encanteri? Per què no et mostraves tal com ets en realitat? Ets més guapa així.-va dir en Draco i a l' última frase és va posar vermell.

-Per la meva identitat.

-La teva identitat? Qui ets? La teva cara em sona. Ens coneixiem?

-No, no ens coneixiem. I tambè  per als meus pares.

-Qui eren els teus pares? -va preguntar en Draco-.

-La meva mare és deia Leslya i anava a Ravenclow. I el meu pare ...

- El teu pare és en Tom Marvolo Riddle. Conegut com a Lord Voldemort.

-Sí. El meu pare era en Tom Marvolo Riddle. Com ho sabies?

-T' hi assembles si mes no d' aspecte.

-El vas coneixer? Vas coneixer en Tom? El meu pare?

-Sí, al segon curs a Howarts.

-Com el vas "coneixer"?

-Vaig descobrir molt abans que en Potter on era la cabra secreta i vaig trobar per internet algun arxiu en reptilià que vaig reproduir i llavors vaig entrar-hi. Ell era allà amb l' aparença d' un noi de 16 o 17 anys.

-I que et va dir?

-El basilisc de que em mata però ell el va fer parar tenia curiositat per saber com jo el fill d' en Lucius Malfoy un dels caballers de la mort havia aconseguit abans que en Potter entrar a la cambra secreta. Em va dir que si venia a buscar la noia ja m' ho podria treure del cap. Però a mi m' era igual aquella Weasly. Tan m' era si moria o vivia. I li vaig dir que en ella no hi tenia gens d' interès. Que jo tenia interes en ell el senyor de les forçes del mal a qui el meu pare servia. I vam xerrar una estona. Em va dir que mataria en Potter i li vaig dir que ja ho podia fer que per mi endavant. I em va exlicar per què no el va poder vencer aquella nit. I altres coses bastant interessants.

-Aaaa. Veus tu el vas veure una vegada i la meva cara ja et sonava. I per cert no et va dir res d' una noia?

-No. Per què?

-La meva mare va desapareixer misteriosament quan ell va pasar a ser Lord Voldemort...per sempre. No l' he tornat a veure.

-Ho sento -va dir en Malfoy-.

-Jo tambè.

-Però per què t'ocultes? La gent no sap que en Voldemort va tenir una filla.

-No és evident?

-No.

-Tu vas veure el meu pare una vegada i ja em reconixes! Que et penses que faria en Potter quan em descobris?

En Draco no sabia que dir així que va intentar canviar de tema.

-M' has dit que no et dius Aeles oi?

-No, tot i que la gent em diu així. Els meus pares en van posarun altre nom.

-Per què no el vas conservar el que et van posar?

-Per què llavors tothom que hagues conegut al meu pare i a mi em coneixeria, cosa que no vull. I per més que m'hi insisteixis, no, no te'l dirè.

-D' acord, si és el que vols. Però no t' agradaria més que quan tu i jo estiguem sols et digués per el teu autentic nom?

-No em convenceràs.

-D' acord.

-Vas fer algun tracte amb el meu pare.

-No per què?

-No vull que t' hi alïis. Juram que no ho faràs! -va dir ella-.

-No t' ho puc jurar aixó. Ja ho saps. -va dir en Draco mentre girava el cap cap a un altre cantò per que ella no el veies-.

-Juram-ho! Ara!

-No  -va dir ell que encar mirava cap a un altre cantó-.

-Mira'm quan et parlo Draco! I juram-ho!

-Que no! Tinc dret a fer el que vulgui a la meva vida! No t' hi fiquis!

-Sisplau Draco juram-ho pel que més vulguis! Doncs juram que no mataràs mai a ningú!

-No!

-Sisplau...

Llavors ella va fer una cosa que ell no hauria pensat mai que fes...