L'Exèrcit de la McGonagallAgatha Black


Capítol 9: Hogwarts, de nou


Hola!

Ja vaig dir que potser publicava una mica més tard de dilluns. Avui he tingut més temps per escriure...

Gràcies a tots els que vau comentar l'últim capítol!

Som-hi... crec que és un dels capítols divertits que faig de tant en tant. Sobretot el final. Espero que us agradi!


9- Hogwarts, de nou

Decididament, aquell no havia estat el millor estiu del James. Justament pensava en això mentre anaven en cotxe de camí a King's Cross. Entre una cosa i l'altra, ja tenia ganes de marxar cap a Hogwarts i deixar-se estar una mica dels problemes amb el seu pare, els morros de la seva mare i els numerets que els estava muntant la Lily des de feia un parell de dies perquè la tornaven a deixar sola. Al menys allà podria estar amb els seus amics de veritat.

El Harry, que des del vespre del dia anterior, quan havien tingut la baralla, estava encara més per l'Albus, no li havia dirigit la paraula en tot el que duien de dia. Ara estava parlant amb l'Albus sobre un tal ED que havia muntat quan anava a Hogwarts.

—Com mola! —exclamava l'Albus—. I els feies classes tu? I ja en sabies prou?

—Home, sí, potser una miqueta més que ells...

—No siguis modest... —el va tallar la Ginny—. Les classes de l'ED eren una passada, i tu en sabies molt més que qualsevol dels professors que vam tenir en aquella època...

—Bé, sí —va admetre el Harry—. Tampoc no calia tenir massa llums per superar les classes del Quirrell, el Decors, la mala puta de l'Umbridge...

—Sí—va estar-hi d'acord la Ginny—. Els únics que van valer la pena van ser el Remus i l'Ull-foll...

—No vam arribar a tenir l'Ull-foll, Ginny —va dir el Harry—. I no diguis que era un bon professor de Defensa; era una Cavaller de la Mort, per l'amor de Déu...

—Però de totes maneres vam aprendre molt —va insistir la Ginny—. Mai no ens havien ensenyat res sobre maleficis fins que no va arribar ell...

—Sí, això és veritat —va concedir el Harry des del volant—. Oh, per favor, i encara recordo les classes a sisè amb l'Snape... quin malson, de veritat...

—No parlis malament d'ell, papa... —va dir de seguida l'Albus, que només per compartir el seu nom li tenia molta simpatia.

—Per què no? —va saltar el James, instintivament—. Era un tirà i un cretí. Sempre que anem al despatx de la McGonagall s'ha de ficar amb mi o amb l'avi James... fastigós Nas-de-mocs...

El Harry va fer una frenada amb el cotxe. Tots es van espantar una mica.

—D'on ho has tret això de Nas-de-mocs? —va fer.

El James va notar que se li glaçava la sang. Així és com el Sirius i el seu avi anomenaven sempre a l'Snape, i a ell li havien faltat cames per prendre'n exemple. Però no li podia dir al seu pare... molt menys ara que estava enfadat amb ell.

—Doncs... —va fer—. Em sembla que t'ho he sentit a dir a tu, no?

—Jo mai no li he dit així—va dir el Harry, calculadorament.

—Ah, no? —va seguir el James—. Doncs, no ho sé, la veritat, no me'n recor... ah, no, calla —de sobte li havia vingut una idea—. Ja ho sé! Fa temps vaig estar fent neteja a l'habitació i al fons de l'armari vaig trobar una carta que li havien escrit al tiet Sirius feia temps, era de l'avi, de quan encara anaven a Hogwarts... I es referien a l'Snape com a Nas-de-mocs...

El Harry va tornar a respirar amb normalitat i va arrencar el cotxe de nou, en silenci. Uf, va pensar el James, se n'acabava de sortir d'una de bona. De totes maneres seria millor canviar de tema abans que el Harry volgués furgar més.

—I això de ED? —va preguntar el James, fent veure que li interessava el tema—, perquè aquest nom?

—Me'l vaig inventar jo, de fet... —va fer la Ginny pensativa—. Era una abreviatura perquè la gent no sabés de què parlàvem... vol dir l'Exèrcit del Dumbledore.

—Carai —va fer l'Albus—, li teníeu molta estima oi?

—Sí, —va contestar el Harry—. Va ser el millor mag de tots els temps...

—Ejem, Merlí, ejem, ejem... —va murmurar el James, que sempre havia pensat que el seu pare sempre un feia un gra massa amb el vell Dumbledore. Era bo, sí, i què, hi havia molts grans mags al món...

—A més del millor director que hi ha hagut a Hogwarts... —va seguir el Harry sense fer cas del James, a qui ja no parlava.

—La McGonagall és molt millor —va saltar el James.

—I això per què? —va voler saber el Harry, picat.

—Perquè és la nostra, —va dir el James senzillament.

Mentre aparcaven a l'estacionament de King's Cross , l'Albus li anava donant voltes a una idea que se li estava formant al cap. Un grup de Defensa Contra les Forces del Mal. Que guai... I si... I si ell també feia com el seu germà, que havia fet el Clan de Magatotis amb els altres, i també muntava un grup...? No. Va desestimar la idea de seguida. En aquells moments el seu grup estava desintegrat perquè tots estaven enfadats amb la Rose. I ell no anava a deixar la seva cosina de banda, molt menys quan havia estat l'única que havia donat la cara per ell.

Van aparcar el cotxe i van començar a baixar els baguls, que van posar en carretons, i van entrar a King's Cross. Estava plena a vessar de gent. Es van desviar cap a l'esquerra, on hi havia les andanes 9, 10 i 11, i van caminar tots cap allà. Van aprofitar uns moments en que no passava cap muggle i van travessar la barrera de la paret entre les andanes 9 i 10 tots junts.

El James va tossir una mica perquè estava tot ple de fum que sortia de la màquina del tren. El primer que va veure va ser el seu cosí Fred, que se li va tirar a sobre.

—James! —va cridar, ficant-li una insígnia sota el nas—. Mira!

—Estàs content perquè t'han fet monitor? —va fer el James—. Fred, tio, te n'hauries de donar vergonya...

—Què monitor, ni monitor...! Ni mort! —es va escandalitzar el Fred—. És la insígnia de Capità de Quidditch, capsigrany!

—Ostres! —va exclamar el James, que ara que mirava la xapa va veure que sí que posava Q i no M, com las dels monitors—. És veritat, ja no hi pensava, que el Roure ja havia acabat.

—Sí, i la Xiao-hua Ye, també —va dir el Fred—. Ara només estem vosaltres quatre i jo... tenim dues places.

—Felicitats, Fred—va dir el Harry, picant-li l'espatlla—, caram, i només fas cinquè!

—Sí, és clar, els altres quatre encara són massa petits! —va fer el Fred—. Bé, doncs, me'n vaig que m'esperen... els meus pares són allà al fons si els voleu veure, amb el Ron i l'Hermione...

Van anar tots cap allà, amb la Lily al voltant sense parant de rondinar.

—Mama, jo me'n vaig amb ells... total a casa tampoc no hi faig res...

—Lily, l'any que bé... —li repetia per enèsima vegada la Ginny.

—Però mama! És que m'avorreixo allà sola...!

—Lily, és el que hi ha, no pots anar a Hogwarts si no tens onze anys!

—Però si els faig d'aquí una setmana! —es va exasperar la Lily—. És súperinjust!

—Lily, no t'ho vull haver de tornar a repetir, comencen primer aquells que tenen 11 anys el dia 1 de setembre, i tu ets del 9, o sigui que et toca l'any que bé, punt i final. A més —va afegir la Ginny—, vas néixer amb dues setmanes de retràs, o sigui que és culpa teva. Si volies anar a Hogwarts aquest any, haver-t'ho pensat quan eres un fetus i haver nascut quan tocava.

Això va deixar la Lily sense paraules. I ja era tota una novetat, va pensar el James mentre pujava el seu equipatge i el de l'Albus a l'últim vagó. L'Albus va deixar als seus pares xerrant amb el Ron i l'Hermione i se'n va anar cap a la Rose, que tenia cara tristona.

—Has parlat amb l'Andrea? —va preguntar-li.

La Rose va fer que no amb el cap.

—Cap d'ells em parla...

—Bé, doncs tinc una bona notícia... —va animar-la l'Albus— ahir al vespre vaig fer les paus amb el James... crec que ja no estan enfadats cap dels quatre.

—Això ja ho veurem... —va dir la Rose—. Quina merda, hauré d'anar en un compartiment sola...

—No, jo vinc amb tu, tranquil·la...

En aquell moment tots els seus amics es van acostar.

—Hola Albus —van dir l'Andrea, la Martha i la Sandy, fent com si la Rose no hi fos—.

—Hem agafat un compartiment per nosaltres a l'altre vagó, vens? —va voles saber la Martha.

—Mmm... no, gràcies —va dir l'Albus—, si no us fa res aniré amb la Rose.

—Com vulguis —va dir l'Andrea—. Ja ens veurem a l'hora de sopar, doncs...

—D'acord.

—Jo... em quedo amb vosaltres —va dir el Lorcan de seguida.

—Jo també em quedaré —va dir el Charlie. La Rose li va fer un somriure, al que ell va afegir—. Que consti que no crec que fessis bé, però els amics es perdonen, no?

—Bé, em sembla que en això hi ha diversitat d'opinions... —va fer l'Andrea—. Bé, doncs, nois, ens veiem a Hogwarts, nosaltres tres marxem.

La Rose va fer un sospir. L'amiga que més li importava semblava ser la que menys disposada estava a perdonar-la.

—Va, anem a buscar un vagó per nosaltres, doncs...

L'Albus i el James es van anar a acomiadar dels seus pares i la Lily. Bé, això en el cas de l'Albus, el James només es va acomiadar de la seva mare i germana, ja que amb el Harry ni tan sols es van mirar. Al menys aquest cop no em demana que vigili l'Al, va pensar el Harry.

*   *   *

—Així que ahir vau fer les paus amb l'Al...? —va dir l'Alice una hora més tard, mentre el Clan de Magatotis estava arrepapat a les butaques del compartiment buit que havien trobat al final de tot del tren.

—Seh —va fer el James—. Però ara estic barallat amb el meu pare.

—Mira que bé, així sempre tens amb qui descarregar mala hòstia... —va dir l'Alice.

—Sí, a tu no t'aniria malament, tampoc... —li va comentar el James.

—Potser que tornem parlar amb ells normalment, no? —els va tallar el Frank, que ja veia a l'Alice més que disposada a contestar—. Crec que ja els hem castigat prou.

—Per mi, bé —va estar-hi d'acord la Geena.

—Com vulgueu —va fer l'Alice.

—Molt bé, doncs ja està, avui al Gran Saló parlem amb ells i s'han acabat els problemes —va dir el James—. Vinga doncs, a la feina, ara que és un dels pocs moments que estem sols... Geena, com portes el tema relíquia?

—Malament... —va contestar—. Ni rastre del Zúrichs enlloc, i vaig mirar en una biblioteca que vaig trobar a la Ronda d'Allà, però res de res, tu. És com si no existissin...

—Jo ho vaig estar parlant amb els rondadors una tarda —va explicar el James—. I ells creuen que es tracta d'un clan molt antic que ja no existeix, perquè, segons el Remus, se n'hauria sentit a parlar. Al menys ell, que és un home llop, que també són un clan... es veu que entre els Clans es coneixen entre ells...

—Però llavors, si no existeixen, quin sentit té la nota que li va enviar l'Oracle? —va preguntar l'Alice.

—Potser no hem de trobar cap Zúrich per solucionar el problema —va reflexionar el Frank—. Sí, segurament seria el més fàcil, però potser sí que ja no existeixen i que simplement hem de descobrir alguna cosa sobre el seu passat i tal... i potser això ens porta a la relíquia d'alguna manera...

—Però és que no hi ha manera de descobrir res sobre ells —es va desanimar la Geena—. La poca informació que he localitzat ha estat arrancada. No hi ha més. No sé què hem de fer.

—Mirar a la biblioteca de Hogwarts, per començar —va dir el James—. No sé com algú s'hauria pogut ficar allà d'amagat per arrencar pàgines dels llibres. Jo crec que allà trobarem alguna cosa.

—I si no? —va fer la Geena.

—Si no... haurem de preparar un Pla B —va contestar el James.

*   *   *

Ja estaven arribant a l'estació de Hogsmeade, i els Magatotis van decidir esperar-se fins que tothom hagués baixat per evitar les empentes. Altres vegades haguessin estat ells el primers d'empentar als altres, però se'ls havia acudit una altra idea per la seva entrada triomfal a l'escola...

—Espereu que tothom tingui un carruatge, espereu... —va fer el Frank mirant per la finestra—. Molt bé, en queden dos de lliures. Nois contra noies? —els altres van fer que si amb el cap—. Molt bé, doncs... tres... dos... un... ja!

Van sortir tots quatre corrent del tren, el Frank i el James cap el carruatge de l'esquerra i l'Alice i la Geena cap al de la dreta.

—Vinga Alice, corre...

—Jo no veig els vesprals, Gee! —va cridar l'Alice

—Jo t'ajudo, va... els nois ho tenen pitjor, ells no els veuen cap dels dos...

Les noies van pujar ràpidament a sobre els cavalls vesprals i els van picar a la gropa amb energia, de manera que es van posar a córrer al galop.

—Bona sort! —va cridar l'Alice al James i al Frank, mentre els passaven a tota velocitat.

Muntar en uns cavalls que no veus sense ajuda és una mica complicat, sobretot si l'únic que notes amb les mans són ossos. De debò no tenien carn...? Devien ser horribles a la vista...

No van trigar tant, però, en muntar-hi i arrencar darrere les noies, arrastrant el carruatge buit al darrere.

—Vinga, va, que estem a punt d'enxampar-les —cridava els James.

—Va, avancem aquests carruatges... —va dir el Frank.

A tota velocitat, els dos carruatges anaven esquivant per pèls la resta de cotxes tirats per cavalls, provocant crits de desesperació i d'espant per part dels alumnes que es veien gairebé agredits. Les noies portaven força avantatge.

—Ni de conya em deixo guanyar per elles, eh? —va fer el James.

—Doncs ho tenim malament, no podem esquivar els altres carruatges més de pressa...

—Oh, i tant que podem... els cavalls aquests volen, no? —va dir el James amb un somriure entremaliat.

—Oh, James, per favor —va fer el Frank amb un altre somriure—, tu saps el que estàs diehhhhhh???!!!

No va poder acabar la frase, que el James ja havia agafat les rendes dels vesprals i les havia tirat cap a munt, fent que els cavalls obrissin les ales i comencessin a batre-les amb força. Van notar que súbitament agafaven velocitat i s'alçaven de terra.

Aviat però, van caure en el principal problema. Per molt que els vesprals volessin, el carruatge no ho feia, i no tenien la suficient força com per aixecar-lo més d'un metre, de manera que anaven amb el carruatge penjant. Miraculosament, però, de moment no estaven xocant amb res i anaven molt més ràpid. S'estaven acostant al carruatge de l'Alice i la Geena. Però aleshores...

—Compte, James, davant nostre! —va cridar el Frank.

Un carruatge que estava per davant seu se'ls havia creuat. Ells segurament passarien per sobre, però el carruatge que duien penjant... El James va intentar apartar-se però ja era massa tard.

—Merda, merda, merda...!

Efectivament ells van passar per sobre, però el seu carruatge va picar amb força contra l'altra i el va tombar de costat. El seu carruatge només pa perdre una roda i els vesprals van continuar volant. El Frank es va girar per mirar que havia passat al carruatge que havien tombat.

—Estan tots bé, estan sortint del carruatge...

—Doncs ara resem perquè tinguin sentit de l'humor... —va comentar el James.

—Ho dubto molt... —va fer el Frank— Porten corbates verdes...

—Merda, merda, merda...

—Veuràs tu la McGonagall...

—Merda, merda, merda...! —anava cridant el James mentre es tapava la cara amb les mans.

—Però que no et tapis la cara, atontat! —va cridar el Frank—. Que portes tu les rendes!

El James va tornar pel que estava i es va fixar que estaven avançant les noies.

—Sí, sí, sí! —va cridar mentre descendien i aparcaven el carruatge a l'entrada de Hogwarts—. Hem guanyat, ens heu de donar deu sickles cadascuna...

—Els collons del bamba... —va contestar l'Alice—. El vostre carruatge ha arribat malmès...

—I perquè no has vist com ha quedat l'altre... —va murmurar el Frank en veu baixa.

—Mira, va deixem-ho en cinc sickles, eh? —va dir la Geena—. I ara correm al Gran Saló abans algú no ho expliqui a algun professor i ens enganxin...

Dit i fet, es van camuflar amb la multitud que anava arribant i es van colar al Gran Saló. Es van asseure al seu raconet de sempre, l'extrem de la taula de Gryffindor que estava més allunyat de la taula de professors, per motius obvis.

—I la McGonagall? —va fer la Geena, repassant la taula—. No hi és.

—Genial —va fer l'Alice—, amb una mica de sort ha hagut de sortir i no li arriba la història dels carruatges.

—O potser estava escoltant la història escoltada de primera mà... —va dir el Frank, quan la directora va entrar amb els cinc alumnes d'Slytherin que anaven en el carruatge que havia saltat pels aires. Un d'ells anava amb la mà embenada. La McGonagall els va adreçar la mirada típica de Després Vosaltres I Jo Tindrem Una Xerradeta Molt Animada.

—Au, va —els va animar el James—. No podíem fer un començament de curs sense càstig, no?

La porta del Gran Saló es va tornar a obrir i va entrar el Hagrid amb tots els nous de primer.

—Cada any són més petits, oi? —va comentar l'Alice—. Nosaltres quan fèiem primer érem més grans...

—I tant, on vas a parar... —va fer el James.

La cerimònia del barret va començar i el Barret que Tria va anar destriant els nous alumnes entre les quatre residències i al cap de poc la McGonagall es va aixecar per donar pas al banquet. El sopar va ser prou animat, tenint en compte que el Nick-per-poc-sense-cap se'ls havia assegut al costat i no parava de lamentar-se de com de trist era no ser capaç de menjar.

Un cop els plats van ser buits, la directora es va aixecar de nou.

—Sí, ja sé que tenen son i que no els ve de gust escoltar els discursets d'una vella taruga... però jo no sóc una vella taruga, o sigui que callen i s'aguanten.

Els quatre Magatotis es van mirar com dient... i aquí està la nostra estimada McGonagall de sempre. Que maca que és!

—Per primera vegada en molts anys —va seguir la directora—, no tenim cap canvi de personal en la plantilla que forma el professorat de manera que no cal presentar ningú. Però sí que els vull parlar abans d'engegar-los a dormir els vull parlar d'un programa que tenim intenció de començar aquest curs. S'anomena Programa dels Germans Acadèmics. Els explico de què es tracta.

Al llarg dels anys hem notat que els alumnes de primer tenen certs problemes, sobretot les primeres setmanes del curs, per trobar les aules que toquen, per localitzar a la biblioteca les coses que necessiten i per acostumar-se al mètode amb què es treballa a Hogwarts. Esperant que aquests petits problemes es puguin solucionar amb facilitat, obrirem el programa de Germans Acadèmics, que s'encarregarà de buscar un "germà gran" a cadascun dels alumnes de primer. Aquests els ajudaran a integrar-se a l'escola, a orientar-los, els ensenyaran el funcionament de les classes, la biblioteca, la mussolerissa, etcètera i, si cal, amb les classes o els treballs. Què els sembla la idea?

Tothom es va posar a opinar a la vegada.

—Ei! —va cridar la McGonagall—. M'és ben igual el que els sembli, només volia semblar educada! El programa es farà perquè ho dic jo i punt. —va afegir com qui diria que feia bon temps.

Tots els alumnes van posar cara de pal.

—Per suposat, ningú no serà obligat a ser Germà Gran de ningú. Serà completament voluntari. Per motius de diferència d'edat, només ho podran ser els alumes de tercer cap endavant. Aquells que ho vulgui ser, s'hauran d'anar a apuntar a una llista al despatx del Filch.

I ara si no tenen cap pregunta, poden anar tots a les seves habitacions. Bé, tots menys quatre elements que ja saben qui són, que s'han de quedar a tenir una xerradeta molt animada amb una servidora...

El Clan de Magatotis va fer un sospir conjunt i es va quedar assegut mentre la resta de l'escola anava cap a la seves habitacions.

—I què? —va fer el James amb un somriure burleta—. Us voleu apuntar al programa del Gran Germà?

—Germans Acadèmics... —va corregir la Geena amb una rialla—. Ni de conya.

—Per sobre del meu cadàver —va dir l'Alice—. Als marrecs que els aguanti se mare. Jo tinc coses més importants a fer.

—Sí, Alice, sí... —va fer el Frank—. Em sembla que ells també t'agrairan que no t'hi apuntis...

—Jo ja en tinc prou i de sobres amb l'Al, gràcies —va dir el James— Només me'n faltaria un altre... no, no, no, gràcies.

—No sé què es deu pensar la McGonagall... —va reflexionar el Frank—. De debò es pensa que algú s'hi apuntarà per pròpia voluntat?

—Oh i tant que sí —va dir la veu de la McGonagall darrere seu, que els va fer fer un bota a tots—. Justament tinc quatre voluntaris aquí davant meu.

—No, no els té —va intentar corregir el James.

—Ah, no? —va fer la McGonagall—. Aleshores dec tenir quatre expulsats...

Tots van empassar saliva.

—No, professora McGonagall, siusplau, no ens pot fer això... —va fer l'Alice.

—Ah, no? —va fer la McGonagall—. Tinc cinc alumnes d'Slytherin que no pensen el mateix... Per cert, la reparació dels dos carruatges que han fet xocar ascendeix a la notable suma de cent galions, que sumats als dos-cents que ja em deuen del judici del juny, són un total de tres-cents galions. Crec que això es mereixeria obrir un expedient com a mínim. I hauria d'avisar als seus pares, és clar...

Tots van posar cara de posar-se a plorar.

—És clar que podria oblidar el tema si... els quatre es presentessin voluntaris al programa que acabo de posar en marxa i ajuden a fer publicitat perquè tingui èxit. Són populars, sé que poden convèncer a la gent per què s'apunti... A més a més, no tan sols no serien castigats sinó que quedarien la mar la bé davant dels professors i dels seus pares i semblarien un exemple a seguir per la seva solidaritat. Què els sembla?

—Que és una manipuladora —va dir el James, abatut.

—Gràcies —va fer la McGonagall—. M'ho prendré com un sí. No pateixin que ja els apunto jo mateixa a la llista. I ara siusplau, encarreguin-se que el fet de formar part del programa sigui considerat "cool" i de moda entre els alumnes. Apa, bona nit. Ah, i encantada de veure'ls de nou. Potter, doni records als pares...

El Clan de Magatotis es va mirar, abatut.

—Malament —va fer el Frank—. Comencem malament, molt malament...


Fet! Comentaris de què us sembla tot, siuspau, som sempre!!! S'accepten tot tipus de crírtiques, especulacions i suggerències!

Ah, com vaig prometre... fotos del meu tour que tenen a veure amb el capítol...

Foto del Gran Saló... (Oxford):

http://i33.tinypic.com/2znqyis.jpg

Foto de l'Andana 9 i 3/4 de King's Cross (jo sóc la rossa) ^^:

http://i37.tinypic.com/2dhu1ib.jpg

Comenteu molt!

Per cert, avui (dimarts, aquí encara no són les 12) ha estat el meu aniversari (ja en tinc 19!), o sigui que pobre del que no em feliciti, ehhhh? XD Broma, per suposat no cal, us seguiré estimant igual.

Probablement.

Si us porteu bé i comenteu molt. XD

Petons de pastís d'aniversari de xocolata! (que és el que he menjat avui)

Agatha Black