El Torneig dels Quatre BruixotsAgatha Black


9: O follem tots, o la puta al riu


9- O follem tots, o la puta al riu

QUINS NERVIS!

Ja hi som tots. Tots al Partenó un cop sopats per escoltar es discurs de començament e curs del papi Sòcrates. I tots sabem que des que hem arribat estàvem esperant això.

Des de fa unes setmanes, quan vam descobrir que en passaria alguna a l'escola, vam començar un projecte que tractava de descobrir què ens esperava aquest curs a l'Acadèmia, què feia el papi Sòcrates cada dos dies al Senat i perquè anava acompanyat tot sovint de tres guiris. No va haver-hi manera. Els qui tenim contactes dins el Senat vam lluitar per aconseguir alguna mena d'informació, però sembla que tots es van tancar per banda, i això que passi el que passi, segur que ens implica a nosaltres.

Això sí, no sembla que sigui res dolent, perquè crec que pràcticament tothom quan s'ha acomiadat avui de la família ha sentit algun "Aquest any serà molt emocionant, ja ho veuràs" o alguna variant acompanyat d'un ample somriure i una picada d'ulls per part d'algú que us han vingut ganes d'escanyar per treure-li informació.  

Expectants. Aquesta és millor paraula per descriure com ens sentim ara. Tots assegudets als nostres bancs amb les túniques penjant elegantment com un mar d'escuma blanca, i mirant nerviosament cap a l'atri. Doncs ja no queda gaire.

Tinc ganes que rebeu el missatge per sentir una cinquantena de bips sonant alhora. Després de dos mesos sense el sobresalt comunitari que té lloc cada vegada que escampo una xafarderia, serà com sentir-se de nou a casa.

Aviat els nostres dubtes seran resolts. Quins nervis!

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora

 

 


 

Els magatotis, calats de fred però amb un ample somriure a la cara per dissimular-ho, van entrar al Gran Saló i es van tornar a sentir com a casa. Ja era el seu quart any a Hogwarts, però cap dels quatre no podia evitar no sentir-se fascinat pel sostre. Era una nit clara i les estrelles resplendien, sobretot perquè la lluna estava en quart creixent i no n'eliminava el fulgor. 

Es van anar a asseure al fons de tot de la taula de Gryffindor, perquè no volien estar a primera vista dels professors. No tenien cap trapelleria planejada, però ja era per la costum. Ben aviat van arribar els seus cinc amics de tercer, entusiasmats amb la seva entrada triomfal.

—Que guai que hagueu vingut en moto! —va exclamar l'Andrea—. Deveu ser els primers que no venen a Hogwarts en el tren!

—Nah, el meu pare i el meu tiet ja ho van fer —va sospirar el James—. Van venir en cotxe. De fet, no importa com de gran la pugui muntar; segur que el meu pare ja ho ha fet abans.

—Però si sempre et renya un munt per tot... —va rumiar l'Andrea.

—Això mateix penso jo...

—Escolta —els va tallar la Geena—. Que ja no us feu amb la Martha i la Sandy?

—Doncs la veritat és que no gaire —va contestar la Rose—. Des de finals de l'any passat... ara van més amb les del club de fans... suposo que tenen molt de què parlar, tot i que no gaire variat...

El James i el Frank van mirar el sostre.

—No cal que mireu tan al sostre que al tren ja estaven buscant noves adeptes entre les de primer —el va explicar el Lorcan amb un somriure.

—Sí, quan han conegut la Lily... —va fer l'Albus—. L'han volgut subornar perquè els donés fotografies de quan eres petit... amb mi també ho van intentar. La diferència és amb mi no ho van aconseguir —va afegir amb un somriure.

—Què? —va saltar el James—. La Lily els ha donat fotos meves de petit?

—Oh, sí, n'hi ha una que estàs bavejant que estàs especialment encantador —va riure el Charlie—. M'hi jugo el que vulguis que demà la portaran totes impresa a la samarreta.

—Fantàstic —va somriure l'Alice maliciosament—. Jo els en donaré del Frank.

—No si no vols que al teu estimat karding violeta l'atropelli una Harley Davidson de dos-cents quilos —la va amenaçar el Frank.

—I no només això... —va començar a riure el Charlie.

—No només això? —va repetir l'Alice, confosa.

—És que... —el Charlie va mirar els altres que van començar a riure per sota el nas—. És que diguem que han ampliat l'empresa...

—Què vols dia amb això? —va fer la Geena, tement la resposta.

—Que ara ja no és només d'ell de qui parlen —va explicar l'Albus—. Diguem que estan interessades en tots els magatotis.

L'Alice es va posar rígida.

—Nosaltres? —va fer la Geena—. Per què?

Com si haguessin sentit la seva pregunta, de sobre un grup de noies les va envoltar i un flash de càmera les va banyar un instant.

—Mare meva, Alice, d'ona has tret aquesta polsera tan fashion? —li va preguntar una noia que l'Alice no coneixia de res.

—Me la va comprar la meva mare a Harrods... —va respondre, tan confosa que va oblidar-se per un moment de ser borde.

—A Harrods, fantàstic —va dir la noia, que duia l'uniforme de Ravenclaw i era més gran que ells. Es va girar per mirar una noia menuda amb una llibreteta—. Gwen, apunta, encarregar a Harrods cinquanta exemplars d'aquesta polsera. Les vendrem. I oh, Geena, permet-me que et digui que estàs fantàstica amb el cabell llis. Gwen, apunta, aquest any res de rínxols. Alguna cosa més que haguem de saber?

A l'Alice se li va obrir la boca però no en va sortir cap so. La Geena es va mirar la noia amb els ulls com plats.

—Tu ets la Claire Waldorf de sisè, oi? —va preguntar mirant la noia.

—Exacte —la Claire va fer un ampli somriure.

—La que va fundar el club de fans...

—Ahà —va assentir ella, sense perdre el somriure—. Permeteu-me que us digui quan m'ha semblat genial la vostra entrada espectacular, però la propera vegada que no vingueu a Hogwarts en tren aviseu, perquè gairebé m'ha agafat un atac de cor quan no us hi he vist. Per un moment he pensat que havíeu deixat l'escola!

Va fer una rialleta i va marxar, seguida per la multitud de noies.

—O sigui que ara serem els seus models estètics? —va preguntar l'Alice.

—Això sembla —va contestar el James amb una rialla—. Benvingudes al món dels famosos.

—Saps què et dic? —va fer l'Alice—. Que em sembla que m'ho passaré molt bé.

Van callar tots de cop i volta quan les portes del gran saló es van obrir i van començar a entrar els alumnes de primer darrere el Neville. El James va aixecar el cap de mirar de veure alguna cosa.

—La Lily va xopa de cap a peus, oi? —va fer el James, i l'Albus es va posar de peu per veure-ho.

—Això sembla... Per què...?

El James i l'Albus es van mirar.

—S'ha tirat al llac —van dir els dos alhora amb un sospir.

Des d'on eren no es veia gaire bé les expressions dels alumnes nous, però ja se suposaven que feien tots la cara d'acollonits de sempre. Tothom va mirar com el Neville treia el Barret que Tria d'una caixa i el deixava tot espellifat damunt del tamboret que hi havia situat a l'atri. Aleshores el barret es va posar a cantar.

—Per feina, eh? —va murmurar l'Alice, emprenyada—. No hi comptava, amb la cerimònia de la tria. M'estic morint de gana, no hem menjat res des d'aquest matí!

Per sort dels magatotits, la cançó del barret va ser més curta que normalment, i ben aviat el Neville va fer un pas endavant amb un pergamí a la mà per començar a cridar els noms dels alumnes.

—Abercrombie, Aaron!

Un noi menut de cabells foscos es va anar a posar el barret, que li va caure sobre els ulls. Poc més de deu segons després, es va sentir:

—Ravenclaw!

La taula de Ravenclaw va aplaudir fort mentre se'ls unia un nou membre.

—Baskers, Henry!

Un noi amb aire autosuficient es va anar a asseure al tamboret.

—Slytherin!

El noi va córrer cap a la taula on l'esperaven tot de gent amb uniformes verds. El James va veure que s'asseia al costat del Montague. Era el primer cop que el veia des de feia un parell de mesos. S'havia fet un tallat de cabell que li quedava horrorós. Va apuntar-s'ho mentalment per rumiar algun insult per dedicar-li a la primera classe.

—Bloom, Gemma!

Una noia de cara alegre va anar a asseure's al tamboret.

—Hufflepuff!

—Brown, Marta!

Una noia de cabells castanys llisos i molt llargs i ulls brillants es va posar el barret. El James va veure que les cames li tremolaven de la il·lusió.

—Gryffindor!

Per fi un a Gryffindor. El James va aplaudir fort amb la resta de companys.

—Dultor, Laura!

—Deltort, es diu Deltort! —va sentir el James que exclamava la noia, i va somriure—. No és tan difícil, perquè tothom insisteix en dir-ho malament?

Aquella havia d'anar a Gryffindor, va pensar el James, divertit, mentre la noia es posava el Barret que Tria.

—Slytherin!

Al igual. El James va veure com la Deltort anava a seure al costat del Malfoy. Aquella noia no li havia semblat tan desagradable com per merèixer-se allò. Millor que no se separés del Malfoy, ja que era el més... el menys insuportable de la colla.

—Ironhouse, Snowzy!

Una noia pàl·lida es va asseure al tamboret.

—Gryffindor!

Aquella, sí.

—Encara no han cridat a ningú conegut... —es va queixar el Frank.

El primer conegut que van cridar va ser el Lysander Scamander, el germà del Lorcan i fill petit de la Luna, però estava tan distret que ni tan sols es va dignar a aparèixer.

—Scamander! —va insistir el Neville—. Lysander Scamander...!

—Aquest nen és tonto... —va murmurar el Lorcan—. Mireu-lo mirant les musaranyes... menys mal que la Lily acaba de clavar-li un bona empenta.

El Lysander es va donar finalment per al·ludit i, tot badant, va anar a seure amb aire somiador. El barret li va caure sobre els ulls. A la taula de Gryffindor, el Lorcan tenia els ulls tancats amb força i els dits creuats.

—Ravenclaw!

—Sí! —va exclamar el Lorcan i es va posar a aplaudir tant o més fort que els de la taula de Ravenclaw—. Gràcies, senyor gràcies! —va afegir mirant al cel amb gratitud.

Van cridar un parell de noms més, una noia a Hufflepuff i un noi a Slytherin, i aleshores van callar per escoltar qui tocava.

—O'Brien, Kilian!

PAM!

L'Andrea s'havia caigut de la cadira directa a terra.

—Què? —va fer i es va aixecar de seguida per mirar cap a l'atri.

La resta també es van aixecar. Allò sí que era inesperat! L'Andrea feia un any que havia trencat tot contacte amb la seva família. No esperava tornar a saber-ne res.

—No pot ser...

A més a més no era normal que en una família muggle els dos fills sortissin mags. El James no creia que passés sovint.

—Flipa... —va fer el Frank al seu costat.

El noi esprimatxat de cabells i ulls mel, que s'assemblava un munt a l'Andrea, va anar cap el tamboret i s'hi va asseure. Només va haver d'esperar uns segons.

—Gryffindor!

—Kilian! —va cridar-lo l'Andrea, per sobre els aplaudiments eixordadors de la taula de Gryffindor—. Kilian, aquí! Vine!

El Kilian va veure la seva germana i va córrer fins on era, i es van abraçar.

—Per què no m'havies dit que venies a Hogwarts?

—Com? —va fer el Kilian—. No sé on vius! Vas marxar sense dir res!

—Però t'he estat escrivint des de llavors gairebé cada setmana! Podries haver pogut fer servir el meu mussol!

—M'has estat escrivint? —va preguntar el noi, sobtat.

—Sí —va fer l'Andrea, amb un posar d'estranyesa—. No les has rebudes? —el Kilian va negar amb el cap—. El pare i la mare —va entendre ella de seguida—. Un dia d'aquests em sentiran...

—Potter, Lily!

El Gran Saló es va quedar en silenci, com sempre que cridaven algú famós —o amb un cognom famós, més aviat. Els murmuris van envair la sala quan la Lily va anar a seure al tamboret xopa de dalt a baix.

—Ens ho hem passat bé? —la va recriminar el Neville amb una mirada recriminadora.

—Molt —va assentir la Lily.

El Neville anava a posar el barret sobre la noia, però tan bon punt li va fregar els cabells vermells i molls, va cridar:

—Gryffindor!

—Com no —va somriure el James, mentre la Lily, quan ja els havia localitzat corria cap a ells deixant un rastre d'aigua per on trepitjava enmig dels aplaudiments i els crits de "Ja tenim el pack!".

—Heu vist qui m'he trobat al tren? —va somriure la nena, passat el braç per l'espatlla al Kilian, a qui havia conegut l'estiu anterior durant el viatge a Dublín—. És cert això que diuen que heu vingut amb moto? James, et mataré, jo també volia anar en moto!

—No t'ho has passat prou bé al llac, ja?

—Sí, però llançar-se des de tant amunt al cel ha de molar encara molt més!

L'Albus va fer rodar els ulls i va fer un sospir.

La tria va seguir mentre parlaven, i ben aviat van quedar només quatre persones.

—Von Llasë, Lyra!

Una noia de cabells tirant a ros i pigues a la cara va asseure's, nerviosa.

—Hufflepuff!

—Weasley, Hugo!

Els magatotis i companyia van callar i van mirar el noi pèl-roig, expectants. La Rose es va aixecar i tot, fent petits saltets dels nervis.

—Gryffindor!

—Sí! —va cridar la Rose i tots es van posar a aplaudir ben fort quan l'Hugo se'ls va unir amb un somriure radiant.

—Williams, Iris!

Una noia molt alta es va asseure al tamboret.

—Ravenclaw!

I finalment, van cridar l'última persona, una noia de cabells foscos i ulls penetrants.

—Zabini, Sally!

—Slytherin —va dir el James a la vegada que ho deia el Barret que Tria.

Hi havia cognoms que no fallaven mai.

La McGonagall es va aixecar de la cadira mentre el Neville Longbottom s'enduia el tamboret i el Barret que Tria i es va dirigir als alumnes, que van tornar a quedar en silenci a l'instant.

—Benvinguts un any més a Hogwarts —va dir la McGonagall amb un somriure amable que acostumava a perdre cap a finals de la primera setmana i no recuperava fins a primers de juliol quan començaven les vacances—. Crec que feia moltíssim que l'1 de setembre no queia en divendres i, per tant, tenen la sort que aquest curs tenen un cap de setmana abans de començar les classes, cosa que els anirà molt bé, sobretot als de primer, que es podran familiaritzar amb l'escola. Bé aquest curs tinc moltíssimes coses que explicar-los i estic convençuda que els semblaran d'allò més interessants, però... no sé vostès però jo tinc gana, de manera que primer menjarem i després ja parlarem, eh?

—Ben dit —va fer l'Alice quan va veure que les plates s'omplien d'un menjar excepcional—. De què creieu que va tot això que diu que ens ha d'explicar moltes coses? El pare s'ha estat comportant d'una manera molt estranya, aquest estiu. No para va venir a Hogwarts a no sé què fer, i no entenc, perquè normalment a l'estiu procura no posar-hi els peus aquí.

—Ara que hi penso... —va dir el James—. Vaig sentir al meu pare comentar alguna cosa a la Lily sobre que tindríem molt que explicar-los a les cartes... sobretot jo, va dir. No entenc per què. És la Lily, la que és nova, no?

La conversa va seguir per aquest matí, tret del Kilian i l'Andrea, que s'estaven posant al dia. L'Andrea encara no es podia creure que tingués el seu germà allà i que els seus pares no els haguessin deixat posar-se en contacte. Era estúpid, i més quan sabien que anaven a la mateixa escola.

Quan van acabar de sopar, la McGonagall es va tornar a posar en peu, i, ja tots amb les panxes plenes i ben tranquils perquè l'endemà es podrien aixecar tard, es van disposar a acollir les notícies aquelles tan interessants amb els braços oberts.

—Començarem per les coses de cada any, que les tindrem enllestides ràpidament —va informar la McGonagall—. Per segon any consecutiu no tenim canvis a la plantilla, tot i que com hauran pogut comprovar el professor Longbottom ha tornat a la feina després d'uns mesos de baixa i, per tant, es restaura l'assignatura de Botànica.

»Hi ha un munt d'objectes prohibits a l'escola, però mai no m'he après la llista de memòria. Si la volen consultar és al despatx del senyor Filch, però perquè se'n facin una idea... no ens agrada res que es vengui o es podria vendre a Bromes dels Bruixots Bessons. No sé si n'hauran sentit a parlar... per les seves rialles suposo que sí.

»Què més... ah, sí. El bosc que és a l'altra banda del camp de quidditch. Maco, maco, maco. Es diu el Bosc Prohibit. Endevinin per què. Sí, exacte —va fer la McGonagall quan la gent va tornar a riure—. Som així d'originals.

»Diumenge a la tarda hi haurà la tria dels Germans Acadèmics dels de primer curs. Ja saben que s'hi poden apuntar a partir de tercer i que els pujarà un punt en totes les matèries. No s'hi poden presentar alumnes que ja ho van ser l'any passat, perquè tenim molt demanda.

»Les proves de quidditch seran la segona setma... Ah, no —es va rectificar—. Aquest any no hi ha quidditch.

Aquí la gent ja no va riure. L'alumnat més aviat s'havia enfurismat i es miraven sense entendre res, alguns fins i tot cridaven (el Fred Weasley el que ho feia més fort) i la Lily, deixant-se endur, es va posar a xiular.

—Li tirem tomàquets? —va proposar.

—Tu tira-li un tomàquet a la McGonagall, i veuràs quin curs que passes —la va advertir l'Albus—. Però a què ve això de prohibir el quidditch?

—La veritat és que aquests últims anys hi ha hagut molts ferits... —va fer la Geena—. No m'estranyaria que els pares s'haguessin queixat i ho fessin per precaució...

—A la McGonagall li encanta el quidditch —la va rebatre el Frank—. Ella no el prohibiria...

—A veure, siusplau! —la McGonagall va cridar al silenci, i mica en mica, els crits de queixa van passar a ser simples murmuris malhumorats—. Si em deixen explicar-los la raó per la qual no hi ha quidditch, estic convençuda que s'alegraran. Anem a veure. Han sentit a parlar mai del Torneig dels Tres Bruixots?

El Gran Saló va quedar en silenci a l'acte. Silenci que es va trencar cinc segons després de cop, quan tothom es va posar a parlar en veu alta i animadament.

—Què diu ara?

—Va en sèrio?

—De debò?

—El Torneig dels Tres Bruixots?

—Però no l'havien prohibit perquè va morir no sé qui?

—Es deia Cedric Diggory i era familiar meu, idiota!

—Silenci, siusplau! —va cridar la McGonagall—. Ja sé que molt de vostès saben què és, però també n'hi ha que no, de manera que permetin-me que faci una petita explicació.

Els magatotis no cabien en si de goig.

—El Torneig dels Tres Bruixots, us ho podeu creure? —va fer la Geena.

—L'últim cop va ser, a veure on toca aquest cop! —va exclamar el James.

—Espero que a Durmstrang no —va murmurar el Frank—. Si ja passo fatal els hiverns aquí a Escòcia... no suportaria ser allà dalt a Rússia o vés a saber on...

—No et facis il·lusions —va dir l'Alice—, perquè com no es faci aquí només hi aniran els candidats a paladins... Perquè no ho podien fer tres anys més tard? No ens hi podrem presentar...!

Van estar discutint una estona fins que la McGonagall va acabar d'explicar el que la majoria ja sabien, i una petita variació en el discurs els va captar l'atenció.

—... tot i que aquest any hi ha hagut uns quants canvies en les normes del joc. Per una banda s'han extremat les mesures de seguretat perquè no torni a haver-hi cap mort. De l'altra però, s'han fet concessions: donat el fet que l'últim torneig el va guanyar un bruixot de quart curs, trobem excessiu limitar l'edat dels paladins a disset. Aquest any i sense precedents, s'han establert les normes que s'hi podran presentar els alumnes que tinguin o facin aquest any els quinze anys; en altres paraules, aquells que hagin nascut l'any 2003 o abans.

Els Longbottom, que havien nascut el gener del 2004 van deixar caure el cap sobre la taula, abatuts. La Geena es va limitar afer un sospir trist.

—Quina pena, no...?

Va callar de cop quan es va adonar del mateix que s'acabaven d'adonar els altres tres. El James tenia els ulls com plats.

—James, tu ets... —va fer la Geena.

—... del deu de desembre... —va seguir el Frank.

—... del 2003 —va acabar l'Alice.

El James va empassar saliva i va assentir. Allò anava de debò?

—James, et presentes —va fer el Frank. No era una pregunta, més aviat sonava a una ordre—. Seràs una representació dels quatre.

—Però només faig quart, segur que els altres... —va començar el James.

—Au, va, James —el va tallar l'Alice—. Saps de sobres que tenim un nivell molt superior al del nostre curs. Podríem estar fent sisè.

Van haver de callar perquè la McGonagall va seguir parlant, i era necessari escoltar.

—La segona diferència respecte als altres anys (n'hi ha tres, aquesta és la segona), és que abans només es deixava viatjar a l'escola estrangera a aquells que tenien intenció de presentar-se com a paladins. Hem decidit que aquesta regla era una autèntica ximpleria, ja que mai està de més viatjar una mica i conèixer altres països i cultures, de manera que els animo a tots a venir.

»Per suposat no és obligatori, i necessitaran el permís dels pares o tutors. S'han creuat amb els mussols venint en tren, de manera que abans de dilluns al matí ja tindrem totes les autoritzacions, que per cert, serà el dia que marxem, de manera que només tenen aquest cap de setmana per decidir-se.

»I això ens porta a la tercera novetat: la seu on se celebrarà el torneig. Tradicionalment, al Torneig dels Tres Bruixots només hi participaven les tres escoles de més renom d'Europa: Hogwarts, Beauxbattons i Durmstrang. Però, és clar, aquestes regles es van fer fa centenars d'anys i les coses canvien. Ens hem adonat que ara hi ha una quarta escola a Europa que ha guanyat molt durant els última anys i que actualment s'ha fet un lloc a l'Ivy Ligue de les escoles de màgia. Per això s'ha canviat el nom del torneig, i ara s'anomenarà el Torneig dels Quatre bruixots, perquè hi competirà una quarta escola que, pel fet que no ho ha estat mai abans, serà la seu. Estic parlant de l'Acadèmia d'Atenes.

La Geena va sufocar un crit i va fer un bot de la cadira.

—Mare meva, no m'ho puc creure! —va xiclar—. Ens n'anem a Atenes!

Les mirades de l'Alice i el James es van encreuar i, per un segon, van saber que tots dos estaven pensant el mateix: per un cantó hi havia el Paris. Per l'altre cantó hi havia l'Elektra. Però justament el cantó que agradava a un desagradava a l'altre, i viceversa.

—Bé, doncs —va fer la McGonagall—. Tot desitjant que ja no vulguin afusellar-me per haver-los deixat sense quidditch, crec que hauríem d'anar acabant perquè tenen tot un cap de setmana per endavant per pensar què volen fer. I és extremadament tard, de manera que no els distrec més. Bona nit! Poden marxar tots menys... bé, menys els quatre elements de sempre, que ja saben qui són.

Els magatotis no es van ni immutar pel comentari i van deixar que tothom marxés mentre ells ajuntaven els caps sobre la taula per seguir parlant.

—James no sé què dubtes! —va exclamar el Frank— T'hi has de presentar! No et pensis que s'hi presentarà tanta gent, és molt arriscat! Hi ah hagut gent que ha mort, saps?

—Aquests són els teus arguments perquè m'hi presenti? —va exclamar el James.

—Ei! —va fer el Frank—. Si m'hi pogués presentar jo, ho faria! Si poguessim ens hi presentaríem tots!

—Ja, però seria diferent, precisament perquè ens hi presentaríem tots... —va murmurar el James.

—I si ens ho presentem tots? —va dir l'Alice, i tots se la van quedar mirant sense entendre res—. O sigui, a veure. Al torneig des tres bruixots és tradició fer-hi trampes, no? Què passa si presentem al James... però som tots quatre els que ens ho currem? Vull dir que, un cop triessin al James com a paladí, cosa que no crec que fos gaire complicada, guanyaríem segur, els quatre junts. Tenim una capa d'invisibiltat, tenim els mirallets intercomunicadors, tenim els rondadors que només podem veure nosaltres.... i som animàgics secrets, per l'amor de Déu! Guanyaríem sí o sí!

—Són mil galions, eh? —va fer la Geena amb un somriure.

—Home vist així... —va fer el James—. Si realment ens ho poséssim els quatre... no veig com podríem no guanyar...

—Exacte —va assentir l'Alice.

—Mare meva, què faria jo, amb mil galions? —va somriure el James.

—Dos-cents cinquanta —va corregir-lo el Frank—. Si juguem tots ens repartim el premi.

—Home... —va fer el James.

—No home ni res —va somriure el Frank, tot i que parlava seriosament—. O follem tots, o la puta al riu.

—Està bé, està bé —va riure el James per l'expressió que havia fet servir el seu amic—. Em sembla just.

—És clar que sí! —va assentir la Geena.

—Els quatre junts a mort, com sempre —va fer l'Alice.

—M'alegra sentir-ho —va fer una veu des de just darrere seu que, per variar, se'ls havia acostat sense que ho notessin—. Perquè ja els he imposat el càstig.

Els magatotis van sospirar.

—Aquest cop serà una mica diferent —va fer la McGonagall—. Ja estic cansada de fer-los treure feina de sobre al Hagrid, al Filch o als elfs domèstics. Aquest com em faran la feina a mi.  

—Vol que anem a donar ordres a tots els professor, que insultem i deixem en ridícul a tots els pares que critiquin la seva forma de portar l'escola, i que anem a cridar-li al Conseller d'Afers Màgics? —va preguntar el James, encuriosit, ja que allò era el que feia normalment la McGonagall.

—No, aquest és la part que m'agrada fer a mi, de fet —va respondre ella amb un somriure malèvol—. No vull que facin de.... de secretaris per dir-ho d'alguna manera. Serà un cap de setmana agitat. Hauran de mirar quines autoritzacions arriben dels pares per anar a Grècia, de tots aquests vull que em facin una llista dels que finalment hi aniran i els que no, vull que portin vostès la reunió de diumenge dels germans acadèmics i... oh, sí, ja que hi són, podrien mirar de fer-me quadrar els horaris dels que es queden a Hogwarts...? —va afegir posant-los sobre la taula uns quants fulls plens de taules i d'assignatures—. Porto com tres dies mirant de fer-los quadrar però no hi ha manera. Els faria res, arreglar-me'ls per dilluns a primera hora?

El James se la va mirar.

—És una pregunta trampa, oi?

 

 


 

VIST:

Tota l'escola amb un pam de nas i la boca oberta escoltats el Papi Sòcrates. K i Mr Playboy anunciant a tothom que li interessés que pensen apuntar-se al torneig sí o sí. P i C parlant animadament dels guiris guapíssims que coneixeran aquest curs. S'accepten apostes per veure quina de les dues lliga més. S tancant-se a la seva habitació de Beta amb un sospir: aquestes coses no estan fetes per ella. E fent exactament el mateix a Alfa però tancant també les finestres i les cortines, com sempre. És que té por que algú l'espiï i li faci fotos i les vengui, ara que és famosa perquè apareix en un anunci de texans? En fi, que tots ens morim de ganes que sigui dilluns per veure arribar els nostres hostes!

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora