El Torneig dels Quatre BruixotsAgatha Black


13:La Pandora, la seva caixa i la mare que la va parir


CAPÍTOL 1: ELS DE HOGWARTS

Bon dia, alumnes de l'Acadèmia, Beauxbattons, Durmstrang i Hogwarts!

Els d'aquestes tres últimes escoles no sabeu qui sóc; però tranquils, no trigareu en saber-ho. Aquí tothom parla de mi, de la mateixa manera que jo parlo de tothom. Bé, no de tothom estrictament parlant, sinó de tothom que és digne de menció. De tota manera, sinó en parlo jo, no en parla ningú, i tots sabem que si no parlen de tu no ets ningú. Que filosòfica que estic de bon matí, oi?

Bé, doncs serà millor que ens anem coneixent. Els de l'Acadèmia ja ens coneixem, però als nouvinguts, no. De manera que avui començarem per l'escola de qui he rebut més informació en menys de 24 hores: Hogwarts. Procedència: Regne Unit. Directora: McCrits (així li diuen). Gent popular: no us ho creureu, però J Potter & Friends tenen un club de fans oficial a l'escola, cosa que em sembla genial, perquè això m'assegura tenir informació abundant i força fiable cada poc temps. S'autoanomenen Els Magatotis, i són quatre: J, fill de Harry Potter, de qui ja hem parlat; el Motorista Cañón (si és que tinc un bon ull...!); la Rossa, l'amiga d'E, i finalment la germana bessona del Motorista Cañón, amb qui segurament us heu fixat perquè s'assembla un munt a E: Miss Simpatia (el sobrenom no és meu, a Hogwarts li diuen així). Són de quart curs, però tothom diu que passen la mà per la cara a tothom en totes les assignatures, i tinc entès que J es presenta al Torneig.

Per altra banda, també m'han parlat dels altres dos Potter: pel que es veu, A, que és només un any més petit que J és la personificació de la impopularitat: Aquell que no destaca en res, ja m'enteneu, treu bones notes però no excel·lents, està a l'equip de quidditch de la seva residència però no és el millor, és simpàtic però no té el carisma del seu germà, és força guapet però tampoc com per llançar coets... vaja, que sembla que no serà l'última gran descoberta de la Pandora. Pel que fa a la tercera Potter... aquesta portarà cua. Recordeu quan vaig parlar després del Mundial de Quidditch d'una nena amb la bandera anglesa pintada a la cara que va irrompre al camp de quidditch? Era L. Per què es va estavellar el dirigible de Hogwarts? Va ser L. No vull fer saltar les alarmes, però he sentit a McCrits dir que estaria millor en un psiquiàtric que en una escola.

Per últim, fem un repàs dels qui es presentaran al Torneig: de setè dos, D i M. De sisè dos més, F i T. I de quart, J. Sigui quin sigui, poso la mà al foc que no superarà a K de cap de les maneres. Amunt l'Acadèmia! Espero que us hagi agradat aquest repàs de l'Upper East Side de Hogwarts.

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora

 

 


 

Biiiiip!

El James es va despertar amb un sobresalt, pensant-se que era el seu despertador. Però quan el va agafar, va veure que encara quedaven deu minuts perquè sonés. Odiava despertar-se abans de l'hora, i havia de buscar un culpable però ja.

—Angelos, aquest era el teu despertador?

—No —va fer l'Angelos amb veu ronca des del seu llit—. Era la Pandora, que li agrada despertar-nos.

—La Pandora? —va fer el James—. Qui és la Pandora?

—Jo crec amb la teoria que defensa que és l'Anticrist. Però no està clar.

—Perdona? —va fer el James, que s'havia quedat igual.

—La caixa que tens a sobre l'uniforme —va dir l'Angelos escotament.

El noi es va incorporar amb un badall i es va despentinar els cabells. Després va sortir del llit.

—Tio, et podries posar pijama —li va recriminar el James—. O al menys uns calçotets!

—Per què? —va riure l'Angelos mentre se n'anava cap a la dutxa—. Què passa, que et poso nerviós?

El James no li va llançar la sabatilla pel cap perquè no hi arribava. En comptes d'això, es va mirar el bagul que havia deixat als peus del llit. Efectivament, a sobre hi havia unes robes blanques amb brodats taronges que feien molta pinta de ser l'uniforme de l'Acadèmia. I, a sobre de la roba, algú hi havia deixat una capseta en forma de joier de fusta fosca. El James la va agafar encuriosit i la va obrir.

 

*   *   *

 

Tens un missatge nou, deia a la pantalleta que hi havia a la solapa de la pantalleta, que quedava perpendicular al teclat que hi havia on s'hi haurien hagut de poder posar les joies.

—Que tinc un missatge nou? —va llegir la Geena en veu alta.

—Oh, no —va fer l'Elektra, que acabava de sortir del bany i va veure que la seva amiga tenia la caixa a les mans—. No em diguis que a vosaltres també us n'ha fet arribar una! Què diu, ara, la mala puta aquesta? —va saltar àgilment a sobre el llit embolicada amb una tovallola rosa (la dels dimarts) i va treure una caixeta igual que la de la Geena de la seva tauleta de nit—. Oh, no. Havia de ficar els nous en tota aquesta merda, també?

—Què és això? —va preguntar-li la Geena—. És que ha pitat, i l'he obert per veure què era.

—No ho vols saber, G, de veritat —li va dir l'Elektra amb un sospir—. Però suposo que serà millor que ho llegeixis ara que no pas que te n'assabentis després pels altres... Prem la tecla on posa "llegir".

La Geena la va prémer i va començar a llegir el text que hi havia aparegut.

 

*   *   *

 

—Bon dia, alumnes de l'Acadèmia, Beauxbattons, Durmstrang i Hogwarts —va llegir l'Alice en veu alta, i després es va girar a mirar la Sofia, que s'estava vestint—. Es pot saber què és això?

—Tu segueix llegint... —va instar-la la noia—. Odio aquest uniforme. A les noies grasses no se'ns hauria de permetre anar vestides de blanc. Semblo les veles d'una galera romana.

L'Alice no estava pendent de riure pel comentari. Estaven parlant d'ells? Sí, estaven parlant d'ells. I tothom ho estava llegint? Acabava d'arribar a la part dels sobrenoms.

—Miss simpatia?

Algú pagaria per allò.

 

*   *   *

 

—Sabeu que m'adoreu, xo, xo, Pandora —va acabar de llegir en veu alta el Frank amb els ulls com plats—. De què va tot això? —li va preguntar al company d'habitació sense nom aparent que tenia.

El noi pàl·lid va girar els ulls cap a ell en un mirada assassina.

—Mira'm als ulls —li va ordenar—. Et sembla que tinc la cara d'algú a qui li interessa res del que hi pugui haver en aquesta caixa?

No, va apuntar mentalment el Frank.

Així que Motorista Cañón. Ho suportaria. Sabia que la roba de cuir havia estat una bona idea. El James i l'Alice es pujarien per les parets, segur.

Va agafar la peça de roba amb la que representava que s'havia de vestir. Els costava molt, als grecs, fer peces de roba amb coll i mànigues distingibles? No, ells et deixaven un llençol, un cordill i un fermall i, au, vesteix-te.

El Frank es va embolicar com va poder amb el tros de tela i va mirar el resultat al mirall. Preferia la roba de cuir. Li va semblar que no seria recomanable preguntar-li al Sense Nom per qüestions de moda. Li podria demanar ajuda després a l'Elektra o al cregut aquell de l'Angelos.

Mentre sortia per la porta en direcció al Partenó per esmorzar, es va preguntar si la McGonagall també devia haver rebut una caixeta d'aquelles. Si era el cas, la Pandora ja podia tremolar...

 

*   *   *

 

L'Alice i la Sofia van sortir juntes de l'habitació i per anar a esmorzar al Partenó. Quan van travessar el pati, van veure com el Kostas i el fred posaven el seu nom dins del calze de foc, que era sobre una mena de pedestal al centra de la plaça.

—Tu no et presentes? —li va preguntar l'Alice a la Sofia.

—No tinc l'edat —va contestar la noia—. I encara que la tingués... aquestes coses no s'ha fet per mi. Suposo que, per començar, caldrà una bona condició física.

—Probablement —va admetre l'Alice, quan entraven a al Partenó—. Jo vaig a la taula dels meus amics, vols venir?

—Amb la E? —va fer la Sofia—. Ni de conya. Gràcies, però aniré a seure allà amb la meva germana, si no t'importa. Ens veiem després a classe.

L'Alice va veure que la Sofia anava a asseure's en una taula ja ocupada per dues noies una mica més grans que elles que duien l'uniforme verd de Gamma, una de les quals era la versió en prim de la Sofia, guapíssima. Ella, per la seva banda, va anar a seure entre el Frank i el James, on ja hi tenia un plat amb ous remenats, una salsitxa i una tira de bacó.

—Heu vist...? —va començar a dir.

—La caixa, ho sabem —va contestar el James—. I jo que em pensava que ja ho havíem vist tot amb la Rita Skeeter...

—I diu un munt de mentides! —va exclamar l'Alice—. A mi ningú no em diu Miss Simpatia a Hogwarts!

—A la cara, no, òbviament —va dir el Frank, baixet, intercanviat mirades amb el James i la Geena.

—Què? —va fer l'Alice—. Em diuen així a les meves esquenes? Per què?

—A tu què et sembla? —va fer el Frank, exasperat.

—Bé, m'és igual. Total perquè ho diguin quatre desgraciats d'Slytherin...

—...i tota la resta de Hogwarts... —va aportar el seu germà.

—Què? —va bramar l'Alice—. Els de Gryffindor també?

—I els professors també, Alice —va sospirar el Frank—. El papa et diu Miss Simpatia quan tu no els sents...

L'Alice estava tan enfadada que es va quedar sense paraules. El Frank, veient que s'estava posant escarlata d'indignació, es va apressar a canviar de tema. 

—No em puc creure que porteu més d'un any així i encara no sapigueu qui és, per això, la Pandora aquesta

—No hi ha manera, ho té tot controlat —va explicar l'Elektra—. A més a més se n'assabenta de tot perquè el que no veu ella, ho veu algú i li envia.

—Es poden enviar xafarderies? —es va sorprendre l'Alice.

—És clar —va assentir l'Elektra—. Per això hi ha el teclat. I porta una càmera de fotos incorporada, a més a més. Hi ha un botonet al teclat, al costat de del llegir, que diu enviar. Ho rep la Pandora directament, i tot el que rep la Pandora ho rep tothom deu minuts després redactat a la seva manera. Per cert —va afegir canviant de tema—. Comparteixes habitació amb la S?

—T'importa? —va fer l'Alice, tallant—. A mi em sembla molt maca.

—Oh, espera que la coneguis i et comenci a tirar en cara la de coses que pot fer i tu no perquè ella és multimilionària.

—Ho és? —es va sorprendre l'Alice.

Ara que hi queia, però, havia vist un joier que Déu n'hi do a l'habitació. I al bany hi havia trobat una loció bronzejadora d'aquelles tan cares, i la veritat és que se n'havia posat una miqueta, per la curiositat.

—Una altra cosa, no, però rica, sí, ja ho crec —va contestar l'Elektra fent una ganyota—. Es creu vés a saber què, la molt vaca...

—Però té una personalitat encantadora, oi? —va mirar de baixar tensió l'Angelos, que aquell dia ja s'havia assegut directament al costat de la Geena en veure que amb l'Alice no hi havia res a fer.

—Sigui com sigui —va tallar el Frank—, segur que és millor que el meu company d'habitació. Us creieu que encara no sé com es diu? Ahir a la nit no va venir el banquet perquè preferia quedar-se estudiant! Estudiant! I estem al primer dia de curs! O sigui, quina mena de persona es tanca tot el sant dia a l'habitació i surt només a fer les classes?

—Alt, desguerxat, pell pàl·lida i ulleres? —va inquirir l'Elektra.

—El mateix.

—Uf, no et passi res —va fer ella—. És l'Ulysses. És molt, molt raret.

—Va dir la que no es menjava els ous remenats perquè eren grocs —va narrar la Geena.

—No és culpa meva, val? —es va defensar l'Elektra, que s'acabava de posar molt vermella—. És un malson el menjar. Veus aquest tros de bacó? Doncs no me'l puc menjar perquè està tocant els ous.

Al James i al Frank, que estaven bevent tots dos, se'ls va escapar una mica de suc de la boca.

—Què he dit? —va fer l'Elektra, estranyada.

—No pateixis, valorem el vostre esforç de parlar en anglès —es va apressar a aclarir el James—, és que la frase "tocar els ous" té un significat diferent.

—Els "ous" també tenen un significat diferent, de fet —va aportar el Frank.

—Ah sí? —va fer l'Elektra—. I què vol dir?

El James i el Frank es van mirar. L'Alice tambe se'ls va mirar, divertida, a veure què deien.

—Mmm...

—Doncs...

—És....

—En realitat...

—Ni cas, s'ho estan inventant —els va salvar el cul l'Alice.

El James va somriure. Feia mesos que estava intentant mirar-se-la com a una germana, tot i que no creia que ho estigués aconseguint del tot. Aleshores va notar que el genoll de l'Alice fregava el seu per sota la taula i, en comptes d'apartar-se, el va deixar allà. Era una de les seves massoquineries: el xoc casual d'un genoll, quan li fregava la mà sense voler per agafar el pa, l'alè al costat de l'orella quan feia un sospir d'avorriment o, en la majoria de casos, d'indignació.

Era evident que l'Alice s'acabava de dutxar encara que portés el cabell sec perquè sentia l'olor al seu xampú preferit, el de lavanda. També va notar que estava una mica més morena que el dia anterior, així que segurament s'havia posat alguna crema o maquillatge aquell matí. Sabia que duia les ungles dels peus pintades de color rosa i que s'havia oblidat de posar-se el rellotge. I s'odiava per notar-ho perquè no era una cosa que un germà hagués de notar.

—Va, gent, anem cap a classe? —L'Angelos va tallar els seus pensaments mirant el rellotge.

Quan van estar tots dempeus, l'Angelos va passar el braç per les espatlles de la Geena i se la va endur mentre li explicava coses que els altres no van sentir mentre els seguien.

El James estava content de poder sortir del costat de l'Alice. Prou. És la teva amiga i és el que ha de ser. Es va apressar a posar-se al costat de l'Elektra. La veritat és que li semblar que l'havia rebut força fredament el dia anterior. De seguida que havia vist la Geena havia anat a abraçar-la però a ell amb prou feines li contestava les preguntes directes.

—Que m'evites? —li va preguntar.

—Què? —va fer l'Elektra girant el cap—. No! No, per què?

—M'havia donat aquesta sensació —va contestar ell—. No serà que estàs enfadada per com ens vam acomiadar a l'estiu, oi?Perquè allò no va ser culpa meva, jo només...

—Ja ho sé, ja ho sé —va dir l'Elektra—. No passa res ho entenc. De fet, va ser millor.

—Ah sí? —es va sorprendre ell.

—Sí. Hagués estat una mica incòmode retrobar-nos ara.

—Ah sí? —va repetir el James.

—Ja m'entens —va dir l'Elektra, tot i que el James no entenia res de res—. Les tonteries d'estiu estan molt bé, però durant el curs un s'ha de focalitzar en el que és important.

—El Torneig...? —va provar sort el James.

—Bé, sí, i els estudis i tal... —va dir la noia.

—Vaja, al final els alfa sereu tan avorrits com diuen...

L'Elektra va somriure pel comentari, tot i que ho a fer mirant a terra, i el James es va preguntar per què. Semblava més aviat un somriure trist. No s'havia fixat que estaven baixant unes escaletes cap a una platja privada.

—On anem? —va preguntar.

—Dimarts i dijous al matí tenim esport.

—Esport? —va fer el James—. Tenim una assignatura d'esport?

—Sí, és una cosa d'aquestes dels grecs antics —va explicar-li l'Elektra—. Mens sana in corpore sano i tota la pesca.

—Serà distret —va fer el James arronsant-se d'espatlles.

Quan van arribar a bais de tot, van veure que hi havia un home d'uns trenta anys força musculós i de l'estil fosc (els magatotis ja s'havien adonat que, de grecs, n'hi havia de dues classes: els que tenien la pell més clareta, igual que els ulls i els cabells, com la Geena i l'Elektra, i els que eren la versió morena, com l'Angelos i la Sofia. Pel que semblava, no hi havia terme mig). Quan van ser davant seu, l'home va treure la vareta i va fer un moviment que en va fer sortir espurnes platejades. A l'instant, tothom es va quedar sense les togues i, al seu lloc, duien pantalons curts i samarretes de màniga curta blancs.

—Bé, com que ara som molts —va dir el professor, mirant-se els de Hogwarts, Durmstrang i Beauxbattons—, ens dividirem. Els nois, podeu anar a córrer per la sorra molla, anar i tornar, us portarà una estona. Les noies fareu un petit partit de voley, d'acord? Alguna pregunta? Sí, Angelos?

—Em puc quedar amb les noies?

—No —va contestar el professor—. A veure, Elektra i Sofia, feu els dos grups. Vinga, els nois ja podeu anar tirant, pels que no em coneixeu em dic Panos.

Els nois van marxar i el Panos i les noies es van quedar mirant per veure com muntaven els equips. L'Elektra i la Sofia es van matar amb la mirada.

—Començo? —va fer l'Elektra i llavors va dir—. G, amb mi.

La Geena es va posar al seu costat.

—Alice —va dir la Sofia, i l'Alice va anar cap allà, fixant-se que mastegava alguna cosa.

—Què menges? —li va preguntar a sotaveu.

—Pega dolces —va dir la Sofia, traient-se un bona bossa de llaminadures de la butxaca sense que les veiés el professor—. En vols?

—Anem a jugar a voley!

—Això és que no? —va fer la Sofia.

L'Elektra va triar l'Anne Boot, i la Sofia a la Sharon Goldstein. L'Elektra a la Samantha Lestrange, i la Sofia a la Juliet Montague. L'Elektra a les dues de Beauxbattons i la Sofia a les de Durmstrang.

—Vinga, doncs, comencem —va anunciar el Panos, alçant una pilota groga—. Les Alfa comenceu tirant.

—Un moment! —va cridar l'Elektra—. Per casualitats de la vida no tindrà una pilota amb el color de la qual jo pugui jugar oi...? No? No, és clar, ja m'ho esperava...

—A veure si ara ens quedarem sense jugar perquè a la E no li agrada el color de la pilota... —va deixar anar la Sofia.

—Ni que anessis a tocar bola... —li va engegar l'Elektra, amb una mala mirada.

—Va, noies, no comenceu —va sospirar el Panos—. Juguem amb la bola groga i punt. Va, que la llanço!

L'Alice, que era davant de tot de la ret, va fer tres passes enrere segura del que passaria. Tal com havia prevista, la Geena va saltar per sobre de la resta, va agafar la pilota amb una mà i la va llançar directament al terreny contrari. L'Alice s'ho veia a venir, perquè era la seva jugada estrella de quidditch, de manera que va fer un salt, va parar la pilota i la va tornar al camp de les Alfa.

La Geena la va tocar, la va fer rebotar un parell de cops, i la va tornar cap a les Beta. Tot i que la Geena tenia bona punteria, l'Alice tenia bons reflexos i molta velocitat, acostumada a les bales, i no les vencerien tan fàcilment. Aquell cop es va haver de llançar a la sorra, però va evitar la que la pilota toqués a terra i la va enviar a l'altra costat. La Geena, que no s'ho esperava, no va poder parar la bola, i va anar a terra.

—Punt per les Beta —va dir el Panos—. Les altres podeu fer alguna cosa més que mirar, si voleu.

Però no s'hi atrevien perquè, tot i que estaven esgotades i esbufegant, la Geena i l'Alice eren molt competitives i s'ho estaven prenent com una cosa personal. No que tinguessin res l'una en contra de l'altra, però a l'Alice no li donava la gana que l'equip de l'Elektra guanyés el partit, i tenia la sensació que la Geena es volia lluir una mica davant de l'Angelos, que ara corria juntament amb els nois en direcció de tornada.

Les noies de Durmstrang van mirar de tocar bola un parell de cop, però cada vegada que ho intentaven, l'Alice se'ls creuava o feia un salt altíssim i els estalviava la feina. Al cap de deu minuts, anaven tres a tres i totes havien desistit i es dedicaven a animar a les dues magatotis.

—Vinga, G, demostra'ls qui som els Alfa! —aquella era l'Elektra, que tenia pànic a la pilota groga, però mantenia amunt els ànims.

—Destrossa-les Alice! —cridava la Sofia mentre obria una bossa de patates—. Fot-li fort!

Les d'Slytherin i les de Ravenclaw s'havien assegut a terra, a mirar, les dues de Durmstrang parlaven en un racó i aplaudien cada vegada que l'Alice feia un punt, i les de Beauxbattons estaven mirant una revista ara que el profe havia marxat a veure què feien els nois.

L'Alice i la Geena s'estaven posant cada vegada més agressives i picaven la pilota amb molta força. La veritat és que les dues estaven contentes d'allò; portaven un munt de temps sense jugar a quidditch i una mica de descàrrega sempre anava bé. Això sí, estaven suant que donava gust. En aquell moment, els nois tornaven a passar.

—Collons amb les dues de Hogwarts, no? —es va sentir que algú comentava.

—La Rossa està bona.

—A mi em posa més la Miss Simpatia...

—Al proper que faci un comentari li arrenco els ulls —aquesta era la veu del Frank.

L'Alice va girar un moment els ulls mentre llançava la pilota per veure'ls. Tot i que la majoria de mirades es dirigien cap a ella, la del James, no. La del James es dirigia a l'Elektra, que també se'l va mirar un moment. La Geena va llançar la pilota al seu camp...

L'Elektra va girar un moment els ulls cap els nois i va veure que el James l'estava mirant. Li agradava moltíssim però...

PAM!

Va veure com una taca groga li anava directa a la cara, i no va ni tenir temps de reaccionar. La pilota li va donar amb tanta força que la va llançar a la sorra d'esquenes, i a més a més va sentir un crack molt desagradable i un dolor horrible al nas.

—Elektra! —va cridar la Geena, que es va anar a posar al seu costat i la va fer incorporar-se—. Collons, quin mal... au... no te'l toquis, t'hi surt sang...

—Ho sento —va fer l'Alice, amb un to de veu que no ho sentia gens—. Carai, sembla que se t'ha trencat...

Va sentir un clic al seu darrere i es va girar per veure la Sofia amb la caixa de Pandora a les mans. Si no s'equivocava, acabava de fer-li una foto a l'Elektra amb una pose molt poc Pepe Jeans.

—Alice, perquè li has tirat la pilota a la cara? —li va recriminar la Geena.

—No ho he fet a posta, se m'ha escapat.

Ja. Sí. Vale.

Per la seva irritació, va veure com el James se separava del grup de nois i corria cap allà. Es va posar al costat de l'Elektra.

—Estàs bé?

—Home, cdec que de ma drengat ed naz, bedò eztic bé...

—Alice! —la va renyar aquest cop el James— Però es pot saber...?

—Do, do, do! —va cridar l'Elektra, fent callar el James—. Ha'ztat culpa meva, eztàvem jugant i jo badaba. Ha zigud un accident. Meda, no pada de zodtir sang...

—Aix, no porto la vareta a sobre... —va dir el James, mentre es tocava els pantalons—. L'he deixat per anar a córrer.

—Jo també... —va fer la Geena.

—Espereu, jo la porto... —va fer l'Alice, que s'estava començant a mosquejar que els seus amics estiguessin enfadats amb ella i que a sobre la mala puta de l'Elektra la defensés.

L'Elektra va posar cara de pànic. La Geena i el James es van mirar malament l'Alice.

—Què? —va fer ells, irritada—. Tranquils, que no la mataré, au, aparta les mans que serà una segon, Elektra...

El Panos, que començava a veure que alguna cosa havia passat, venia caminant xino-xano des d'on els nois seguien corrent, amb tota la parsimònia del món. L'Elektra finalment va accedir que l'Alice li col·loqués el nas a lloc.

—Pot ser que et faci una mica de mal —va dir l'Alice pensant que, en el fons, no estava tan malament curar-la—. Episkey!

—AAAAARRGGHH! —va cridar l'Elektra, ja que l'Alice havia fet l'encanteri amb una mica més de potencia de l'estrictament necessària, però només van ser uns segons—. Uf, ja està. Com ha quedat, G?

—Ensangonada però normal —va contestar la noia.

—Té, espera —va fer el James, i pel deliri de totes les noies que estaven "jugant" a voley, es va treure la samarreta i li va passar a l'Elektra—. Eixuga't amb això.

L'Alice va desviar la mirada ràpidament, va agafar la pilota, i va tornar cap al camp de voley, donant-los l'esquena.

—Què ha passat? —va fer el Panos, que acabava d'arribar.

—Res, que m'ha anat la pilota a la cara i m'ha trencat el nas, però ja m'ho han arreglat —va explicar ràpidament l'Elektra, mentre s'acabava d'eixugar el nas.

—Bé, doncs aquí no ha passat res —va fer el Panos—. Aneu a les dutxes i a la següent classe.

Abans que cap dels seus amics li pogués recriminar res més, l'Alice, va espavilar-se per marxar amb la Sofia escales amunt cap els vestuaris.

—De debò ha estat sense voler? —va preguntar-li la Sofia amb un somriure.

L'Alice va fer una mitja rialla.

—Tu què creus?

 

*   *   *

 

La segona classe va ser pocions. Allà es va fer molt òbvia la diferència entre Alfa i beta. A banda dels magatotis, que eren bons tots quatre, a classe, els qui sempre contestaven totes les preguntes i anaven millor eren els Alfa descaradament. L'Elektra i l'Ulysses (el company raret del Frank, que per alguna raó s'havia saltat la classe d'esport), alçaven la mà sempre que la professora feia alguna pregunta, i sempre que se'l preguntava contestaven bé. A l'hora de fer les pocions, les dels dos Alfa eren molt millors que les de l'Angelos o la Sofia, o els dos nois de gamma. Ara, les de Frank sempre estaven per sobre, cosa que va fastiguejar moltíssim l'Ulysses, que ara se'l mirava amb un odi profund.

—Em fa por compartir habitació amb ell —els va comentar el Frank a l'hora de dinar—. Heu vist quina cara fa sempre?

—Hola, nois! —va saludar la Lily alegrement mentre passava per allà amb els seus cabells rossos—. He fet les primeres classes de la meva vida!

—I què tal? —va preguntar el James.

—Bé —va fer la Lily—, si no contes que a pocions se m'ha desfet la marmita i que a transfiguració he transformat les pestanyes d'una tia de Durmstrang en plomes de colors. Ha molat molt, però no tinc ni idea de com ho he fet!

—Ahà... —va sospirar el James, que ja s'imaginava una cosa així.

—Pegdona, pegdona, pegdona! —va exclamar de cop i vola una noia amb cara de nena petita amb l'uniforme de Beauxbattons—. Tu ets fill del Haggy Potteg, oi?

—Eh.... sí —va fer el James, mirant la noia baixeta i d'ulls grans i verds que brillaven d'emoció gairebé com els de la Lily. De fet, no era gaire més alta que la seva germana.

—Que em podgies feg un favor? —li va suplicar, fent onejar es seus cabells rossos i llargs—. Em podguies aconseguir un autòggaf seu?

—Eh... sí, suposo —va fer el James—. Tenia intensió d'escriure-li una carta demà, ja li demanaré... com et dius?

—Linette —va contestar la noia—. Oh, moltíssimes ggàcies, estic tan contenta!

—Cap problema —va somriure el James—. Tu també fas primer com la meva germana?

No va saber exactament per què, però els ulls emocionats de la noia es van enfosquir.

—Faig sisè, idiota —li va deixar anar, i va marxar d'allà tota enfadada.

—Quin corte, no? —va riure la Lily.

—A mi també em semblava més petita que nosaltres —va dir el Frank.

—Pobreta —va dir la Geena—, segur que li fa tothom perquè és baixeta i té faccions de nena.

Biiiiip!

El sorollet es va sentir per tot el gran saló, i tothom va treure de seguida les seves caixes per mirar què passava.

 


VIST

Miss Simpatia s'ha posat simpàtica a classe d'esport i li ha trencat el nas a E d'una pilotada! Tinc foto, l'adjunto. Flipeu amb les pintes de zombi que li han quedat a E! Llàstima que li ho hagin arreglat de seguida, però de veritat que la foto no té preu!

I una altra de bona. El preferiti de Hogwarts no es presenta! He escoltat una conversa entre el tal Dominique i la seva nòvia i ella li ha demanat que no es presentés, que era molt perillós i que patia per ell! I ell li ha promès que no es presentaria, perquè l'estimava per sobre de tot! Com es pot ser tan monyes? Ja ho diuen ja, que l'amor fa fer bestieses!

 


—Qui m'ha fet la foto? —va sospirar l'Elektra amb resignació, mentre tot el Partenó es girava per mirar-la i reia per sota el nas.

—Ni idea, —va contestar de seguida l'Alice—. No estava pendent.

—Oh, Déu meu, estem salvats! —va cridar Geena—. El Dominique no es presenta!

—Això estava pensant jo... —va fer el James que, com els seus amics, no havia fet ni cas de la primera part del missatge.

—Ara sortiràs tu, sí o sí —va assegurar l'Alice—. El Fred i el Troy Boot no em fan cap por.

—I el Flint —va recordar el Frank.

—El Flint ni me'l plantejo —va dir l'Alice—. Però la novia del Dominique ha triomfat un munt. Ompliu-vos els gots, que brindem! Per la Goldstein!

—Per la Goldstein! —van cridar els magatotis i l'Elektra i l'Angelos, que també s'hi van animar.

—Oh, sabeu què? —va dir la Lily, quan van haver brindat—. M'han dit que demà farem una evacuació d'incendi!

—Sí, en fem cada any a principi de curs —va explicar l'Elektra.

—No és genial? —va exclamar la Lily—. En tinc unes ganes, estic súperemocionada!

—Ja saps què has de fer? —li va preguntar el James.

—És clar que sí! —va exclamar la Lily—. Porto segles esperant una cosa com aquesta! Quan ens donen la gasolina?

 

*   *   *

 

Les classes de la tarda van passar volant, i tothom va anar al Partenó de nou molta estona abans de l'hora de sopar, de les ganes que tenia tothom que s'anunciessin els paladins. Va semblar que havien passat hores i hores abans el director de l'Acadèmia no es va posar dempeus per parlar.

—Bé, doncs, sembla que ha arribat el moment! —es van sentir un munt de murmuris nerviosos—. No els faré esperar fins després de sopar perquè crec que ja tenim tots els pèls suficientment de punta. Som-hi. Panos, endavant!

El Panos, el professor d'esport, va entrar al Partenó carregant la copa de flames blaves, i la va passar per davant de totes les taules fins arribar al pòdium de professors i la va deixar davant del Sòcrates. Tothom se la va mirar, expectant.

En un moment donat, les flames es van posar de color taronja i vermell i tothom va poder veure com un petit pergamí en sortia disparat i el Sòcrates l'enxampava al vol. A la sala es va fer el silenci, esperant a veure de quina escola seria el paladí.

—El paladí de Durmstrang —va anunciar el Sòcrates— és Gunnar Ivanovitx.

Un noi enorme, alt i musculós, de cabells curts i rossos i aspecte sorrut es va alçar d'una taula on tot eren alumnes de Durmstrang que es van posar a aplaudir animadament. El James que se'l va mirar de dalt a baix, va empassar saliva; aquell noi era molt, molt gran, semblava molt, molt fort i segurament era de setè i sabia molta, molta màgia. Era rival per a ell?

No li va donar temps de seguir cavil·lant perquè les flames del Calze de Foc es van tornar a posar vermelles i van llançar un altre paperet.

—El paladí de Beauxbattons és —va repetir la fórmula el Sòcrates— Linette Perrault.

—Mira, la de primer —va riure l'Alice mentre aplaudia amb la resta—. A part de ser més gran del que sembla també sembla que en sap molt, eh?

El James es va mirar com la noieta de cara infantil corria fent saltironets per entre les taules i es dirigia al pòdium on ja s'esperava el Gunnar Ivanovitx. Es van mirar. Semblava que el Gunnar la podia tirar a terra només bufant.

El James de cop i volta es va posar molt nerviós. De sobte s'havia imaginat davant d'un drac i se li va fer un nus a l'estómac. No tenia ni idea de sobre què serien les proves. En quin merder s'havia ficat? I si acabava tornant a casa fet cendres, com la Lizzbell? La diferència era que amb ell no se solucionaria tot amb unes gotetes de sang.

Va notar que li tremolaven les mans i se les va agafar perquè no es notés res. Es va mirar els seus tres amics, que semblaven animadíssims, tot i que nerviosos, amb els dits creuats i murmurant "vinga, vinga, va, siusplau, James Potter, James Potter...". Que fàcil que devia ser, oi, estar allà assegut esperant sabent que no series tu el qui s'hi jugaria el cul?

Les flames del calze es van tornar a posar vermelles.

 James, tio, tranquil, m'estàs fallant, va dir la veu del Sirius, des de dins del seu cap. Es pot saber a què ve, ara aquest canguelis? Eta el James Potter. Tens els magatotis. Tens els rondadors. Tens un pare que va guanyar el torneig. Saps que sortiràs elegit paladí, de manera que deixa de tremolar...

—El paladí de Hogwarts...

... aixecat...

—...és...

... i saluda!

—James Potter!

—Sí! —van exclamar el Frank, l'Alice i la Geena, que es van aixecar de la taula d'un bot a la vegada que ells amb els braços alats en senyal de triomf, com si haguessin dit el seu nom.

Els nervis del James van passar de cop i volta. Tothom aplaudia, i no només els de Hogwarts, sinó també la resta, perquè tothom sabia qui era ja gràcies a (o per culpa de) la Pandora. No va poder evitar somriure mentre creuava el Partenó per arribar fins a l'estilòbat on l'esperaven l'Ivanovitx amb aspecte sorrut i la tal Linette, que li somreia ara que amb l'alegria se li havia passat el cabreig per haver-la confós amb una nena d'onze anys. Va veure que el Fred també aplaudia amb ganes, cosa que li va agradar perquè volia dir que no estava enfadat amb ell. L'Albus també aplaudia amb cara de "qui-shavia-de-ser-si-no". La Lily botava com una boja cridant "foteu-vos desgraciats, guanyaré tal quantitat de pasta de les apostes que posaran la meva cara a les monedes!". També va veure el seu germà acadèmic, Àlex, el Blau, aplaudint-lo des de sobre una cadira, com si el fet de ser de color blau no li fes cridar l'atenció. Va sentir les del club de fans que cridaven com boges.

Quan va arribar al pòdium es va col·locar al costat de la Linette i va esperar que el calze digués el nom del Kostas, perquè tothom tenia claríssim que seria ell.

El calze es va posar vermell per quarta vegada i en va sortir el paperet. La sala ni tan sols estava en els anteriors silencis expectants, sinó que la gent es mirava amb complicitat i murmuraven tranquil·lament, perquè ja sabien el que venia.

—El paladí de l'Acadèmia és... —va dir el Sòcrates.

Es va sentir que tothom murmurava baixet "Kostas Antonakas".

—... Elektra Panatolis.

El silenci que es va produir aleshores va ser tal que es va poder sentir perfectament per tot el Partenó la veu de la Sofia dient:

—Vale, home, de puta mare...