Groc i negreanna_lovegood


Capítol 9 - Maniobres de distracció.


Eis ^^ Bé, com veieu ultimament m'ha donat per escriure... Però per el proper capítol tardo una mica xD Vaig una mica a la meva bola ;D

Bueno, aquí, per tots vosaltres, el nové de capítol de Groc i negre:


Capítol 9 - Maniobres de distracció.

I després de les proves de Hufflepuff venien les de Ravenclaw, què, total, a qui li importen. Les que nosaltres esperem són les d'Slytherin. I en Seth també:

En Seth, ja al camp de Quidditch, va tragar saliva mentre el capità de l'equip obria les proves amb els aspirants a encistelladors, que n'eren uns set aproximadament.

"Haig de guanyar, haig de guanyar. No puc perdre davant d'ella"

La Sam que estava a les grades, observant les proves, com si intuís els seus pensaments va saludar-lo mentre reia, bastant cruelment.

Les proves continuaven amb els batejadors, per acabar, finalment, amb les proves per porter.

—Aspirants a porter, cap allà. Deu llançaments, qui en pari més es queda el lloc.

Eren només tres, els que aspiraven a el lloc de porter. El primer es va col·locar als aros, i en va parar vuit de deu.

El segon, en canvi, només en va parar set. I, quan en Seth es va voler donar compte, ja li tocava a ell fer la prova.

Va agafar tant fort l'escombra que els artells se li van posar blancs, i es va enlairar, per col·locar-se davant els aros.

En va parar una, i una altre, i una altre, una la va fallar, però va parar sis més. I quant va acabar la prova per porter, en Seth ja s'havia descontat i no sabia quantes n'havia parat.

—A veure... Encistellador:Edge Sanders— va anunciar el capità d'Slytherin— Batejadors: Bec i Matt i per últim, porter:— Es va escurar la gola— Seth Williams.

"Sí!" En Seth, que encara era dalt l'escombra,  va fer un petit salt, que de que poc no li costa la vida, i va mirar el cel, mentre reia.

La Sam va somriure mentre en Seth s'acostava volant a les grades on era ella.

—Has perdut— Li va dir ella

—Jo? Però si he entrat a l'equip— Va contestar-li en Seth, estranyat.

—Vas dir que en faries deu de deu.

En Seth va rodar els ulls. Com era possible que recordés això?

—Era una maniobra de distracció— va improvisar ell, amb cara de bon nen— I això no entrava a l'aposta.

—Ja, segur.

 La Sam se'l va mirar, irònicament.

—Bé, Wentworth, ens veurem les cares al pròxim partit.

***

En Seth va arribar per la tarda a la seva habitació, després de la prova de quidditch casi no s'aguantava de peu, i de l'únic que tenia ganes era de prendre's una dutxa.

—Hola— Va saludar, esperant trobar-se als seus companys de habitació.

Però es va trobar a una altre persona.

—Qui coi ets tu i que fas a la meva habitació?— Va preguntar-li, enfadat.

Un noi, d'Slytherin, i una mica més baixet que ell, va mirar-se'l espantat. Va arrimar-se cap a la paret i va contestar-li, amb veu feble:

—També és la meva habitació

—Perdona?

—Doncs... Jo dormo en aquest llit— Va senyalar el llit de la cantonada— i aquesta és la meva habitació... Des de fa quatre anys.

En Seth va somriure, avergonyit. Com es que ningú se'n havia adonat, que eren cinc a l'habitació, i no quatre?

—Ah, ja deia jo que sobrava un llit— Va deixar anar en Seth, amb un somriure petit.

El noi, que després en Seth va descobrir que es deia Peter, va sortir de l'habitació sense ni tan sols despedir-se.

En Seth va remenar el cap, intentant oblidar-se del que havia acabat de passar.No ho havia aconseguit oblidar quan l'Edgard va entrar a l'habitació.

—Edgard! Saps què som cinc a l'habitació i no quatre?

—Ja sabia jo que els gnoms dolents corrien per aquí— va deixar anar, amb un somriure sarcàstic.

En Seth va fer un sorollet d'indignació que sonava com un "tsk", però ho va deixar estar.

—On eres? Casi es l'hora de sopar...!— En Seth va canviar de tema.

L'Edgard va girar-se cap a ell i per un moment va semblar que no sabia que respondre.

—A la biblioteca

—Tu no vas mai a la biblioteca— Va exclamar estranyat en Seth.

—Era hora de canviar— Va respondre, amb un somriure sospitós, que amagava paraules, que en Seth no va poder veure, sota els seus llavis.

En Seth va decidir que millor es dutxava i anava a sopar o l'Edgard encara se'n aniria sense ell. Però no es va oblidar de les seves paraules, i es va apuntar, mentalment, descobrir de que es tractava.

Quan els quatre van tornar a l'habitació, a rebentar de menjar i es van estirar als llits, van adormir-se sense desvestir-se. Però potser no tots tenien tantes ganes de dormir.

En Seth va despertar-se quan va sentir el soroll d'una porta obrint-se i va veure com l'Edgard s'escorria i tancava la porta darrere seu.

Va preguntar-se on devia anar, però va decidir no seguir-lo perquè si ell se'n donava compte el mataria.

Però després de moltes nits d'octubre, i algunes de novembre, de veure l'Edgard anar-se'n silenciosament per la porta, amb cara triomfal com un gat que s'esmuny amb un peix robat a la boca, va decidir-se a seguir-lo.

Aquell dia, bastant calorós tot i ser novembre, en Seth va anar a buscar a algú perquè l'acompanyés en la seva missió. I aquest algú era la Sam.

—Wentworth... desperta, va.— En Seth va agitar-la una mica.— Merda, Wentworth!— Va exclamar fluixet.

La Sam va obrir els ulls poc a poc, va parpellejar per acostumar-se a la foscor, i el que va veure no li va agradar gens. Però gens gens.

—Que cony...!-Va cridar, però en Seth li va tapar la boca abans que despertés a alguna de les seves amigues.

—Despertaràs a algú, idiota.

La Sam se'l va mirar, entre sorpresa i enfadada.

—D'acord, Wentworth, si et destapo la boca em jures que no cridaràs?

La Sam va assentir amb el cap.

—M'ho jures de veritat? De veritat de veritat?— La Sam va assentir un altre cop.— M'ho jures?

la Sam, que ja s'havia cansat de tant jurar va obrir la boca i li va mossegar el dit polze.

—Oh, que bèstia, Wentworth— Va fer en Seth mentre movia la mà— No tindràs la ràbia o alguna cosa per l'estil?

—M'has vingut a segrestar?— Va preguntar-li la Sam. Encara pensant que tot allò era alguna cosa semblant a un malson.

—Mes o menys.— En Seth va fer el seu mig somriure característic— Wentworth, m'has d'ajudar a espiar l'Edgard.

La Sam va dubtar d'anar, perquè ell estaria allí. Sols i junts, quant tot és fosc. Però espiar a algú era tant tentador...

—Fet

—Noia llesta.

La Sam va sortir del llit per anar a espiar l'Edgard. Va ser llavors quan en Seth es va adonar que la Sam només portava un samarreta. Una de molt llarga, que li arribava a la meitat de la cuixa, però només una samarreta al cap i a la fi.

"Merda Seth"— es va dir a ell mateix—"Deixa de mirar les seves cames, que és la Wentworth!"

Finalment, en Seth va aconseguir fixar la vista a la samarreta, i no a les cames.

—Ets dels Tornados?— Va preguntar en Seth, fixant-se en la samarreta, que era d'aquell equip de Quidditch, i agraint que estigués tan fosc i que ella no pogués veure lo vermell que s'havia posat.

—Sí— va respondre, mentre buscava uns pantalons al seu bagul.— Des de petita.

—Els Tornados? Pft!— Va riure's en Seth.

La Sam, que ja s'havia posat els pantalons —En Seth va donar les gràcies Merlí— es va girar, enfadada.

—Com què "Pft!"? De quin equip ets tu, si es pot saber?— Va preguntar, mentre sortien de l'habitació.

En Seth va somriure, orgullós.

—Del Puddlemere United— Es va posar una mà al pit, tot emocionat.

—Pft!— va fer, aquest cop la Sam— Des de que se'n va anar el Marc Roure no sou re.

El noi es va indignar i li va dirigir una mirada plena d'ira.

—Perdona? Mira qui parla, la dels Tornados! Quan fa que no guanyeu la lliga? Dotze anys?

—No, nou anys, idiota.

En Seth anava a replicar però ja havien sortit als jardins, i no volia que ningú els sentís.

—Mira, mira! Està allí— Va exclamar fluixet la Sam.

I ella i en Seth s'hi van acostar a poc a poc, amagant-se darrere uns arbustos.

—I aquella?— Li va preguntar la Sam a en Seth— És la seva novia?

—No pot ser— va fer en Seth, sorprès— L'Edgard ha tingut milions de novies i mai s'ha amagat per ninguna.

—Potser s'ha enamorat de veritat...

En Seth la va mirar, negant amb el cap, amb un "L'Edgard no s'enamora" a la punta de la llengua.

—... O potser és que ella és una Gryffindor i ell un Slytherin— va deixar anar, de cop la Sam.

—Què?!

La Sam li va tapar la boca.

—Calla, idiota. Que ens descobriran!

—Que cony fa amb una Gryffindor?— En Seth encara no s'ho creia.

La Sam se'l va mirar, indignada. Va senyalar l'Edgard que estava parlant i rient amb la noia.

—Està enamorat.— Va dir ella com si fos obvi— I és maquíssim.

—Tu que ets? Una romàntica disfressada de cínica?

La Sam va posar els ulls en blanc.

—Jo no puc més, vaig a buscar-lo— Va fer ell.

En Seth es va aixecar, però la Sam va ser més ràpida i li va fer un placatge que el va tirar al terra abans que l'Edgard i la noia el veiessin.

—Espera, espera!— La Sam va mirar a la parella, que s'havien girat d'esquena al llac, i ara miraven a ells. Gràcies que els arbustos els tapaven.— Mira que monos...

—Wentworth... Deixa'm respirar, vols?

La Sam no se'n havia adonat que quan havia fet el placatge s'havia quedat mig abraçada a ell, estirats a terra.

—Ah, perdò.— Va fer la Sam, tot intentant no posar-se vermella i apartant-se a una distancia prudencial d'ell.

I el silenci va inundar els jardins (Sense tenir en compte l'Edgard i la noia sense nom).

—Wentworth...— Va començar a parlar en Seth al cap d'una estona— Saps que no podem sortir d'aquí?

La Sam va obrir molt els ulls "Oh, merda!"

Si sortien per on havien arribat els dos nois els veurien, ja que quan havien arribat estaven mirant al llac, i ara miraven cap a la seva via d'escapament.

—I ara que fem?— Va preguntar la Sam.

—Doncs suposo que esperar a que la parelleta feliç se'n vagi.

I la parelleta feliç va estar una hora més...:

—No se'n aniran mai?— Va preguntar la Sam, amb un deix de desesperació a la veu

I dues més també...:

—Hòstia, jo no puc més!— Va exclamar fluixet en Seth, mentre s'estirava a la gespa, mirant al cel clar i ple d'estrelles— Oh, mira que són maques les estrelles.

Com es notava que estava una mica avorrit.

La Sam va estirar-se també, no gaire a prop, per si a cas.

—Sí, casi mai les miro.

—Dóna-li les gràcies a l'Edgard...— Va dir-li en Seth, amb un somriure de costat— Coneixes alguna estrella? Vull dir, algun nom...

—L'estrella polar i gràcies— La Sam va contestar-li senyalant l'estrella més brillant del firmament i encongint-se d'hombros

—Que inútil— Se'n va riure en Seth.

—I tu, que en coneixes alguna?— Va preguntar-li, amb un somriure.

En Seth va dubtar i senyalant la constel·lació de Lyra va exclamar:

—Sagitari!

—Ja segur— deia ella, mentre se'l mirava i s'acostava una mica, per senyalar-li el que ella pensava que era la constel·lació Sagitari .— És aquella, Sagitari.

I estaven tan a prop que sentien l'olor de l'altre, i allargaven un dit i es tocaven, podien, en un moment, acostar-se i fer-se un petó, tot i que els dos eren tan covards que no s'atrevien.

Això els feia posar nerviosos, i desitjar estar més a prop i el més lluny possible alhora (I reunir una mica de valentia per acostar-se als llavis de l'altre)

I els dos van estar, molt a prop un de l'altre una bons estona, mirant les estrelles, en silenci, perquè a vegades les paraules sobren.

I en aquest joc, guerra, o com li vulguis dir a l'amor, l'únic que conta són els gestos.


He intentat fer-ho una miiiiica més cursi, però es que em costa la meu xD Ja em direu que us ha semblat ^^"

Ah, en Seth es monerrim! (L)