Els desterratsmarta_ginny


Capítol 35: Comiats


Capítol 35: Comiats

 

 

-Ha estat el Peeves! Professora McGonagall, escolti, si ho ha confessat!

-Que sí, Filch, ja el sento. Em pot deixar fer la meva feina amb tranquil·litat?

En Filch va marxar remugant mentre la professora acompanyava els alumnes de l'aula a la infermeria. Pel camí es van trobar el professor Dumbledore, que va somriure abans que obrissin la porta i va marxar.

-Potter, Granger! Què fan vostès fora del llit! Tornin a dins!

 

 

 

-I en Mike? Com és que no ha vingut?

La Marta es va arronsar d'espatlles i va mirar en Jack.

-Crec que s'ha quedat amb l'Àlex i en Heath.

-Amb l'Àlex?

Ningú va respondre. El paisatge passava ràpid per la finestra mentre el tren avançava cap a King's Cross. Semblava mentida la diferència entre el viatge de principi de curs i aquell.

La Julie va tancar els ulls, preguntant-se què havien fet tan malament com perquè les coses arribessin fins a aquell punt. Els nois estaven per la seva banda, elles allà amb en Jack, la Roser i en Liam, i tampoc tenien ganes de parlar ni temes per comentar.

Les hores van anar passant poc a poc, i el viatge va semblar que durava una eternitat. En silenci, tal com havien estat tot el viatge, van sortir del compartiment i van anar a buscar els baguls.

La Julie va mirar al seu voltant per buscar en Harry i marxar d'una vegada, però es va topar de cara amb un grup que no tenia ganes de veure.

-Ja pots, amb el bagul? Vols que t'ajudi?- va preguntar l'Àlex.

-Puc perfectament, gràcies- va respondre, lluitant contra un pes que s'havia encallat.

-Deixa, ja ho faig jo.

-Que no! Tant et costa d'entendre?

La Julie va fer una altra estrebada i va bufar, mentre el bagul es quedava allà.

-Espera un moment- hi va intervenir en Mike, i va treure el bagul del costat, guanyant-se una mirada d'agraïment de la Julie i una de ràbia de l'Àlex.

La Julie va estirar el bagul i, finalment, el va poder agafar.

-Apa, doncs, això ja està. Bon estiu, Heath. I, Mike... que et vagi tot molt bé. No t'oblidis d'escriure.

-No et preocupis, que tindreu notícies meves.

La Julie va intentar somriure en aquell moment tan fred i incòmode, i va sentir un crit a la seva esquena.

-Julie, hauríem d'anar tirant!

-Ai, Harry, per fi et trobo. Anem, anem...

Es va girar una última vegada per saludar-los amb un cop de cap.

-Per què coi l'ajudaves?- va preguntar l'Àlex.

-Què volies que fes? Que la deixés aquí lluitant contra un bagul encallat i amb ganes de marxar?

-Jo l'hauria pogut ajudar!

-Què et penses, que les coses s'arreglaran així com així?

-Doncs estaria bé...

-Ei, Heath!- va dir una veu de noi.

-Què collons vols?- va dir l'Àlex, desafiant.

-No et preocupis, que no vinc per tu. Vaja, si ho volguessis et podries afegir a l'aposta que li vull proposar a en Heath.

-Ja pots fotre el camp ara mateix. Surt de davant de la meva cara. JA!

-No et posis tan violent, home. Entenc que això és un no.

-El mato... EL MATO!

-Eh, prou, ja n'hi ha prou. Àlex, anem- va dir en Mike. En Heath i l'Apol·lo es van quedar sols.

-Et vaig dir que les apostes s'havien acabat.

-Però saps que en vols tornar a fer.

En Heath es va quedar un moment callat.

-Va, dispara.

-És senzill. Tenim tooooooot un estiu per davant. Qui se n'emporti més, guanya.

-Temptador.

-Saps que vols. El que va passar amb la Julie ja queda lluny, i ho vaig fer per l'Àlex. Així que... què me'n dius?- va preguntar amb una mirada que tenia ganes de guanyar-ho tot.

En Heath no va trigar gaire a respondre, amb la mateixa mirada.

-Que tracte fet.

 

 

 

La Marta i la Mei es van tornar a trobar amb la Julie a fora, quan sortia amb en Harry, en Ron i l'Hermione.

-Preparats per l'estiu?

-Sí, preparats per quedar-nos tot l'estiu tancats a casa.

-D'això res- va intervenir-hi en Ron-. Sabeu que vindreu amb nosaltres a la Copa de Quidditch!

-Hi estic d'acord- va dir la Mei-. Segur que estan contents de perdre'us de vista...

-Quins ànims- va respondre la Julie.

-Va, no facis aquesta cara. Aquest estiu podràs desconnectar, i quan arribi el curs que ve les coses ja quedaran més lluny.

-I la gent- va afegir-s'hi la Marta.

-En Mike ha promès que t'escriuria. A més, ara estareu vivint a poques hores de diferència, i us podreu veure durant totes les vacances!

-S'estarà tot l'estiu amb la mudança, ja m'ha avisat que no ens veurem.

-Però després vénen les de Nadal, i Setmana Santa, i estiu altre cop.

-I ja has vist que el curs passa més ràpid del que a vegades voldríem.

-Ara el que necessitem tots és descansar- va dir en Liam, que havia arribat feia poc-. Ha estat un any bastant intens.

-La veritat és que sí- va fer la Mei.

-Per cert- va preguntar la Marta-, se sap res d'en Sirius i la Susan?

En Harry i la Julie van mirar al seu voltant per comprovar que ningú els estava escoltant.

-Es casen a primers de juliol. Nosaltres no hi podrem ser, perquè aixecaríem sospites i volen una cosa molt íntima.

-I la Susan deixarà Hogwarts per anar-se'n a viure amb ell.

-Què dius! I això vol dir que haurem de tornar a aguantar l'Snape?

-Vés a saber, potser contracten algú altre. Entre això i els cinc profes que són a Azkaban s'hauran de pensar això de l'Ala Nord...

-Tenint en compte que era un complot per aconseguir els millors alumnes, sí, potser ens quedarem sense.

-La idea del professor Dumbledore és mantenir-la- va dir una veu que acabava d'arribar.

-Sí, Gregory, i tu ho saps tot.

-Doncs la veritat és que sí. Almenys, el que passa a l'escola.

-I com és que no sabies que tot això d'Avalon era una trampa, llesta?

-He de reconèixer que se'm va escapar. I, canviant de tema, sabeu que la Wormwood està destrossada?

-Com que està destrossada?

-Que sí, que haver tingut una història amb el Sawyer i després saber que ell havia estat en un complot per fer-se amb la màgia més poderosa del món i dominar-nos a tots... doncs no li ha fet gaire gràcia, que diguem.

-Pobreta...

-Però ella sí que es queda, l'any que ve. I la Sumner deixarà de ser la professora de Defensa.

-Ella també marxa!?- va exclamar en Harry, preguntant-se per què la seva padrina no li havia dit res.

-No, agafa el lloc de Transfiguració que ha deixat lliure el Murray. Es veu que sempre l'havia volgut, que en realitat és professora de Transfiguració.

-Com ho porta, la Desi, que l'haguem salvat?- va preguntar la Mei.

-Fatal, la veritat. Crec que ha agafat una mica de consciència, amb el cop que s'ha donat. Tots ho hem fet, en realitat- va confessar-. Haver estat en aquella situació, a punt de quedar-nos inerts per tota l'eternitat, ha estat... terrible, realment terrible. Les bessones Malfoy ja riuen més, la Desi està més madura, en Roger està sortint de la seva timidesa perquè té ganes d'aprofitar el temps... Ha estat alliçonador, la veritat.

-Mireu, noies, crec que us venen a buscar- va dir en Liam mirant la Marta i la Mei.

-És veritat! I on són, els nostres germans?

-Tens raó, els havíem de buscar al tren i ens n'hem oblidat!

-Quina bronca ens espera si no apareixen de seguida...

-FRAAAAAAANK! PARKEEEER!

-A disposar, què necessiteu?

-Sort que sou aquí... res, que hem d'anar marxant.

-Un segon. Anem a despedir-nos.

La Marta i la Mei van assentir i van anar a abraçar les seves famílies abans de tornar.

-Bé, nois, suposo que això és tot. Que passeu un bon estiu i ens veiem el curs que ve.

La Marta no parava de mirar al seu voltant, buscant algú.

-Un moment, ara torno.

La Marta es va acostar a en Mike i l'Àlex, que esperaven que en Heath sortís del tren.

-Marxo- va dir.

-Que tinguis un bon estiu- va respondre l'Àlex.

-Tu en tens un de sencer per reflexionar. Ja ens veurem a la tornada. Mike... estàs segur que no ens podrem veure en totes les vacances?

-Ja t'ho he dit, estarem de mudança.

-Però puc venir a ajudar-vos, i així us veig.

-Que no, de veritat. Ja tindrem temps per veure'ns més tard.

-Bé, doncs... suposo que... bon estiu.

-Igualment.

La Marta va forçar un somriure i va tornar enrere.

-Però tu ets imbècil?

-Què?

-Per què li dius que no us podeu veure?

-No vull arriscar-me a que passi res i després haver-nos de separar.

-I prefereixes fer això?

-Escolta, que em vénen a buscar. Ja ens escriurem.

Es van donar la mà.

-Saps que tothom ens està mirant al·lucinat?- va dir l'Àlex a punt de riure.

-Sep.

-Molt bé, doncs. Bon estiu.

-Bon estiu!

En Mike va anar cap a la seva mare mentre l'Àlex negava amb el cap i també anava a buscar els seus pares. Va dedicar una última mirada a la Julie abans de sortir de l'estació.

En Heath va anar cap a la rotllana que cada vegada es feia més gran.

-Ei, nois. Veig que encara no heu marxat.

-Nosaltres ara ho fèiem- va dir la Mei-. Només ens estàvem despedint.

King's Cross s'anava buidant, i al final la Marta, la Mei, en Frank i en Parker es van poder reunir per marxar fins al cap d'uns mesos.

-Escriviu molt!

-Ho farem!

La Marta es va girar i va veure en Mike, la Berta i la seva mare encara a l'andana. Va mirar endavant, cap a la seva família, i va tornar enrere corrent.

En Mike es va sorprendre quan la va veure corrent cap a ell i el va abraçar com si fos l'última vegada que es veiessin, però no va trigar a correspondre-li.

-Cuida't molt, d'acord?- li va dir ella. Ell va somriure-. I no et fiquis en embolics, que ens coneixem i jo no hi seré per frenar-te.

-Qui es fica en més embolics, aquí?

Tots dos es van posar a riure.

-D'això...- va començar la Marta, vermella-. Torno cap allà, que m'estan esperant. Fes el favor d'escriure i explicar-me com va tot.

-Bon estiu- va respondre, somrient, mentre ella marxava.

Es va girar i es va trobar la mirada de la seva germana, inquisitiva.

-Mira que ets totxo. Portaves tota l'estona mirant-la i pensant en dir-li alguna cosa i ha hagut de venir ella. Si és que no tens remei...

La Julie va mirar al seu voltant. Gairebé només quedaven ells a l'andana.

-Apa, doncs, potser serà l'hora de sortir, que ens deuen estar esperant a fora.

Va mirar a la barrera i va veure en Heath passant amb una nena pèl-roja i la cara plena de pigues.

-La cosina d'en Heath és moníssima.

-Però has vist com ha tractat la seva àvia quan l'ha vist? Pobra dona...

-Ja... Espero que les coses entre ells també es normalitzin.

-Cosa que em recorda que tens molt per explicar quan arribem a casa els tiets- va observar en Harry.

-Què vols, dir-me que ja m'havies avisat?

-Primer vull saber què ha passat. Per això ja tindré temps.

-Mira que ets terrible... Apa, va, som-hi. En Dudley estarà content de veure'ns, que segur que ens ha trobat a faltar aquest any.

-Evidentment, com ho fa cada any. És l'única oportunitat que té de ficar-se amb algú de la seva edat...

La Julie va riure i va començar a córrer per traspassar la barrera. En Harry ho va fer darrere seu i, efectivament, els Dursley, amb la cara més avinagrada que mai, van aparèixer entremig de la multitud.

-És que pensàveu quedar-vos allà dins tota la vida? No paràvem de veure gent sortint i vosaltres res!

-Que maco, ens heu trobat a faltar- va dir la Julie.

-No diguis rucades, marreca, si no et vols guanyar una nata.

En Harry va mirar la Julie, sorprès, i li va xiuxiuejar:

-Qui ets tu i què has fet amb la Julie?

-M'he cansat de ser sempre la que rep, ja està.

Va mirar cap a en Heath, que es va acomiadar finalment amb un cop de cap i va pensar que, després de tot el que havia viscut aquell curs, el trobaria a faltar. A ell i a tota la resta.

Al capdavall... havien lluitat junts contra tot. I eren els Desterrats.

I la Julie no sabia, encara, el poder que tenia això.

 

 

That's all a part of me... that's who I am._________________________________________________

 

I ja estàaaaaaa! Aix, quin final més trist... em fa pena a mi i tot quan he estat la que ha decidit que fos així xD

Sento no haver penjat ahir, però per motius personals no vaig poder.

He posat moments com el de la Marta i el Mike i aquesta reflexió final perquè he pensat que si no em mataríeu per fer un final tan pessimista... espero que compensi una mica xD

Però la bona notícia és que aviat tindrem la pròxima! Iiiiiiiiiiiii avui toca l'esperat nom del segon/a protagonista! ^^ Us recordo que el títol de la ff, aquesta vegada, us el deixo triar a vosaltres :)

Com heu vist aquest capítol? Us ha agradat? Amb la intervenció de la Stella he aprofitat per colar informacions interessants... cada dia m'agrada més, aquest personatge xD

I com que no hi ha res a deduir fins que us digui el nom de l'altre protagonista... allá voy :P

Tantatatataaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan! El segon protagonista serà............. l'Àlex!

Val, sí, ho reconec, em vaig passar, això s'havia d'arreglar i no podien quedar barallats d'aquesta manera. Però ara tenim una ff molt interessant i que tinc moltes ganes d'escriure per davant!

Ja ho sabeu, doncs. TÍIIIIITOLS! I deduccions de la ff, òbviament :P

Moltes gràcies a totes per ser aquí, llegint el que escriu una amateur amb graaaans somnis i molt per aprendre :) I gràcies per ajudar-me, dia a dia, a ser millor i a tenir ganes de continuar :)

I aquest capítol el dedico a tothom, TOTHOM, que algun dia hagi llegit alguna cosa meva i ho hagi gaudit.

Moltes gràcies i fins la pròxima! Un plaer haver fet aquest viatge al vostre costat!

 

Marta