Lily Evanshermione potter


Capítol 25


 El capítoles curtet, però passarà una cosa que crec que a l'Agatha Black li farà molta il·lusió.

Ara que estic aquí aprofito per dir que a partir del dia 15 (quan comença el cole i l'insti) només penjaré un capítol de cada FF cada setmana. No sé si el diumenge o el dilluns, però cada dilluns o diumenge penjaré un capítol de la Lily Evans i de la Lily Potter.

Ja deixo de parlar i us deixo llegir amb tranquil·litat.

----------------------------------------------------------------------------

La següent setmana la vaig passar estudiant. La Lily ja quasi no parlava amb ningú, com a molt amb les seves amigues, però amb ningú més.

Els meus amics em deien que no em preocupés, que ja sabíem com era la Lily, ja li pasaria, era normal que estigués així, però jo no pensava el mateix; jo sabia perfectament que tot era culpa de l'imbècil del Nas-de-mocs, que sempre fica el nas on no el demanen i ho espatlla tot.

El que passava era que no podia parlar amb ella, m'evitava sempre i a sobre em llençava males mirades.

Ara per la única cosa que estava preocupat i m'importava de veritat eren els examens. La veritat es que anava bastant bé en totes les assignatures, sobretot en Defensa de les Forces del Mal, però havia d'estudiar com la resta d'alumnes.

El primer examen que teníem era de Transfiguració, la veritat es que va ser bastant fàcil l'examen pràctic, ara, el teòric em va anar una mica malament, però segurment havia aprovat, o això pensava.

El segon examen va ser el d'Encanteris, un examen passar per aigua, literalment, ja que la Maggie no sabia quin encanteri havia de fer i li va començar a sortir aigua de la punta de la vareta, llavors van quedar tots els pergamins i totes les plomes blanques mullades no, el següent.

El tercer examen va ser el que em va anar pitjor, Pocions, no se'm donava malament, però no era el senyor perfecte tampoc, però aquell dia em va sortir la pitjor poció que em podia haver sortit en tota la meva vida. Havia de ser d'un color blau turquesa i em va sortir rosa fucsia. El pitjor examen de la meva vida. Però no era el pitjor, perquè en Ben sense voler havia cremat els meus apunts i llavors a l'examen teòric no me'n sabia ni una.

El quart examen va ser el millor de la meva vida: el de vol. la professora Ballem em va dir que l'any que ve em podia apuntar a les proves de quidditch, que encar que fos jove tenia un talent innat per volar en escombra.

El de Botànica va anar d'allò més bé per ser sobre plantes. Pensava que em sortiria molt malament, però tenir en Cameron al costat va ser una idea genail, era un geni, ho sabia tot sobre plantes i herbes de les que jo no n'havia sentit mai a parlar.

Astronomia el vam fer un dijous a mitjanit, de tan avorrit com estava quasi m'adormo, crec que no vaig escriure més que el nom en aquella punyetera carta celeste. Sort d'en Sírius, que m'anava passant notetes dient-me tonteries sobre com tenia els cabells l'Anastasia o dibuixant al professor Grishman perquè no m'adormís.

El d'Història de la Màgia m'hagués anat fatal si no arriba a ser per en Remus, qui gràcies a la seva intel·ligència i astucia es va sseure aprop meu i vaig poder-li copiar les seves respostes sobre el quatre mil noms de gòblins diferents, i tots havien fet la mateixa tonteria. La veritat, es que a part del professpr Binns, a qui li importen les guerres dels gòblins? No crec ni que els hi importi als gòblins tota aquesta porqueria.

I l'últim va ser el de Defensa Contra les Forces del Mal, una passada. Al pràctic no vaig fallar res, vaig ser un dels que ho va fer millor a classe. I al teòric potser vaig fallar algun nom, ja que quai tots els mags i bruixes d'aquella època tenien el mateix nom (Dan el vell amant, Rita la amiga de la mosquita..) o ara que ho recordo potser no eren tan iguals els noms...

La millor cosa que em va passar, va ser quan vam acabar els examens.

Els meus amics i jo estàvem asseguts a l'ombra d'un arbre de davant del llac, un dels llocs que més ens agradava, i de cop i volta va aparèixer la Cindy Cox, una noia de cabells molt negres i els ulls grisos, alta per la seva edat de quinze anys i prima, la capitana de l'equip de quidditch de Gryffindor, que anava amb un pergamí enrotllat a la mà i un somriure pícar a la cara.

-James Potter i Sírius Black? -va preguntar quan va ser prou aprop perquè l'escoltessim.

-Som nosaltres dos. -va contestar en Sírius mentre s'aixecava.

Jo també em vaig aixecar, sense dir res, però esperant algun càstig.

-M'han dit que sou bons volant, és així?

Els dos vam assentir.

La noia va desenrotllar el pergamí i va llegir en veu alta:

-”La professora Ballem m'ha explicat les habilitats dels senyors Potter i Black pel vol, i m'agradaria que intentés comptar amb ells per les proves de selecció per l'equip de quidditch de l'any que ve. Tenen potencial, podrien ajudar a guanyar el campionat.

Cordialment,

Minerva McGonagall.”

En Sírius i jo no sabíem què dir, ens havíem quedat muts. No ens creiem que la nostra estimada McGonagall ens digués que érem bons voladors i ens recomanés per l'equip de quidditch.

-Us agradria que l'any que ve us tingués en compte per la selecció de jugadors? Us apuntareu a les proves? -va pregunta la Cindy quan va veure quecap dels dos deiem res.

-Oi tant, que ens apuntarem. -va dir en Sírius.

-Sí, clar que sí. -vaig dir quan per fi vaig sortir de l'espècie d'estat de trànsit.

-Doncs perfecte, ens veiem l'any que ve, bones vacances. I entreneu molt, vull veure el vostre potencial. -va dir la Cindy mentre marxava.

Llavors va venir el grupet d'amics d'en Frank i ens van dir:

-La McGonagall no acostuma a recomanar gent per l'equip.

-Sou unes bèsties!

-Genial, l'any que ve guanyem la Copa de Quidditch!

-Com sap que sou tan bons?

No se sap com, a l'hora de sopar ja tot Hogwarts sabia que en Sírius i jo l'any que ve ens presentaríem a les proves de selecció per l'equip de quidditch de Gryffindor.

A Hogwarts les notícies volen.

-----------------------------------------------------------------------------

I ara a comentar. els que llegiu la fic (si es que hi ha algú a part de l'Agatha i l'Antares) comenteu, i si no esteu registrats, resgistreu-vos, que és molt fàcil i gratuït.

Petons i abraçades!!!!