Lily Potterhermione potter


La carta ho canvia tot


 

La carta ho canvia tot

Ja sé que avui no toca Lily Potter, però com que no sé si el podré penjar el dia que toca el penjo avui també, així que aquí us el deixo.

----------------------------------------------------------------------------

La Lily es va esperar a les grades amb en Peter, a qui segons ell li havia anat fatal (havia dit el mateix de l'examen de Pocions perquè deia que la veia més aviat verda la poció).

Al cap de poc va venir en William amb una cara radiant de felicitat, deia que la professora Hooch li havia dit que tenia molta energia i que sabia perfectament com aprofitar-la.

Però a qui volia veure la Lily era a l'Hugo.

De cop va aparèixer un noi pèl-roig, amb la cara blanca com la neu que feia que li resaltessin les pigues que tenia per tota la cara i amb un somriure d'alegria.

-M'ha sortit molt bé Lily, gràcies! -va dir mentre abraçava a la seva cosina i li deixava tot l'uniforme tacat de fang i ple de suor.

-La veritat es que jo també m'he ajudat a mi mateixa. -va dir mentre reia.

Llavors van aixecar-se els altres dos nois i tots quatre van anar parlant sobre l'examen mentre anaven cap al castell per descansar una estona a la sala comuna.

Quan van arribar hi havia tots els alumnes estudiant, així que es van asseure al voltant d'una taula propera a la finestra, i quan la Lily va passejar la mirada per la sala va distingir-hi a l'Albus, assegut al costat de la Rose i amb un parell d'amics més.

-Albus Severus Potter. -va dir la Lily darrere seu.

L'Albus es va sobresaltar i es va girar sense saber qui l'havia cridat.

-Ostres Lily, un dia em mataràs d'un espant, entre tu i en James. Es pot saber què vols?

-Vull que em diguis què volia la mama.

-No t'ho puc dir, ho sento, m'ha dit que a tu no t'ho digués.

La Lily va mirar aquells ulls verts que feia poc havia vist en els ulls de la seva àvia i que també tenia el seu pare.

-Es sobre el papa?

-No.

Es va donar per vençuda, aquella mirada era sincera, sabia que l'Albus no la mentia, era una cosa que havia aprés a fer de petita, no sabia per què, però ella era la única de la família que sabia quan el seu germà Albus mentia o no.

Se'n va tornar a la taula on estava asseguda, abatuda per no saber que tramaven l'Albus i la seva mare, i l'Hugo va dir:

-Marxo nois, ens veiem després.

-On vas? -va preguntar en William.

-He quedat amb el James. -va dir l'Hugo alegrement mentre marxava fent saltirontes.

No podia ser, la Lily no s'ho acabava de creure. L'Hugo ajudant en James a preparar una broma.

Després de veure com l'Hugo sortia pel forat del retrat va obrir la motxilla per treure el llibre d'encanteris, però allà no només hi havia llibres aquella vegada, hi havia una carta escrita amb un pergamí molt brut i que feia olor a peus bruts.

Va treure-la de la motxilla vigilant que no la veiés ningú, la va desplegar damunt de les seves cuixes i va llegir per ella mateixa:

Hola Potter,

Sé que trobes molt a faltar al teu estimat pare, així que t'envio aquesta carta anònimament per ajudar-te.

No et diré qui sóc, però el que et puc dir es que quedem demà a les dotze de la nit a la sala de trofeus. Allà et trobaràs amb el teu pare, ell també té ganes de veure't.

Espero que no hi faltis, Lily!

P.D: Vine sola, si no res.”

Va aixecar els ulls de la carta i va ensenyar-la a en Peter i en William, que la van haver de llegir unes quantes vegades per entendre de què anava.

Quan van aixecar els ulls de la carta tenien una cara més blanca que la que havia fet l'Hugo abans de començar l'examen de vol, i els ulls oberts com unes taronges.

La Lily va esperar callada a que algun dels seus dos amics digués alguna cosa al respecte, sobre si hi aniria o no o què faria per arribar-hi. Però cap dels dos va dir res. Se la van quedar mirant en silenci, sense dir res.

-No direu res? -va dir la Lily perdent la paciència.

Els dos nois es van mirar i en Peter va dir:

-No penses anar-hi oi?

-Clar que hi aniré. -va dir la Lily sense acabar-se de creure el que havia sentit dir de la boca del seu amic.

-No pots anar-hi Lily. -va dir en William nerviós- I si és una trampa?

La Lily no havia pensat en allò, però i si no ho era? I si el seu pare estava a Hogwarts amagat? Ell sempre li havia explicat que Hogwarts era casa seva.

-Segur que no ho és, potser és algú de la Conselleria que no vol que el descobreixin i per això ho ha escrit anònimament. -va dir la Lily intentant convèncer als seus amics.

En Peter i en William es van mirar preocupats.

-Lily la Conselleria mai escriu anònimament... -va dir en Peter.

-Però es que el meu pare treballa al Departament d'Aurors, és normal que no es pugui desvelar cap identitat. Potser era d'això del que parlaven la meva mare i l'Albus. El meu pare sempre diu que tot el que passa al Departament d'Aurors és confidencial. -va dir la Lily perdent la paciència.

-Però si l'Albus t'ha dit que no parlaven del teu pare. Potser parlaven del teu regal d'aniversari...-va dir en William desconcertat.

-El meu aniversari és el 27 de febrer, no parlaven d'això.

En Peter només feia que mirar-se les mans, alguna cosa se li havia d'acudir perquè la Lily no fes cas de la carta, però no sabia com parar-li els peus.

-I com te'n sortiries per poder sortir d'aquí abans de les dotze de la nit? -va preguntar en William.

La Lily va fer un somriure entremaliat i va explicar:

-Doncs havia pensat que em taparia amb la capa i vosaltres us quedarieu fent guàrdia fins que tornés, així segur que no passa res i ningú sospita.

Els tres van quedar callats durant una bona estona, cada un endinsat en els seus pensaments, cada un pensant en una manera diferent de com fer que aquell pla funcionés o fer que no es realitzés mai.

-D'acord, jo t'ajudaré. -va dir en William insegur, trencant aquell silenci que feia estona que voltava.

Ella va fer un somriure d'orella a orella i es va quedar mirant en Peter.

-Ho faig perquè en William també ho fa, però tenim un problema. -els altres dos es van quedar parats escoltant- En James té la capa.

Tot el pla que en pocs minuts havia passat perfecte pel cap de la Lily s'acabava de desmontar per complet. No tenia capa, així que si sortia de nit segur que la trobaven i la castigaven. Havia d'haver-hi alguna manera de que allò no passés, alguna cosa que pogués servir com a capa d'invisibilitat, alguna cosa que fes que no la descobrissin.

Potser alguna poció, un encanteri que ells poguessin aprendre en un dia, alguna altra capa de la invisibilitat, alguna pastilla, algun caramel...

Llavors a la Lily se li va encendre una llum.

-Els caramels del tiet George... -va dir en veu baixa que només va sentir ella.

Es va aixecar de la cadira i va pujar corrents fins a l'habitació, allà va obrir el bagul i va treure un pot de pastilles i va tornar a baixar corrents fins a la taula on havia deixat palplantats en Peter i en William.

-Ens pots explicar què has anat afer si vols. -va dir en William.

La Lily va deixar el pot de pastilles damunt de la taula i els hi va explicar com funcionaven i com les podia fer servir perquè el pla resultés perfecte.

-------------------------------------------------------------------------

Ara ja comença el més ineteressant, així que queden alguns capítols per acabar la fic, així que disfruteu-los, que són molt intertessants.