L'Ombra

- Naive, has solucionat el teu problema amb la màgia?
- No n'he tingut ocasió -va respondre en Naive.
- Kena, quan en Naive llança encanteris contra en Prawda no aconsegueix res. Saps quin és el problema?
La Kena va vacil·lar, i despres va dir:
- Crec que sí. Naive, llança'm un malefici estabornidor.
- Què? -va exclamar en Naive.
- Fes-ho, no pateixis.
- Com vulguis... Animo Linqui!
Un raig vermell va sortir de la vareta d'en Naive, però quan va xocar contra l'elfa, no va fer cap efecte.
- És el que em pensava -va fer la Kena, assentint amb el cap.
- Com pot ser que l'encanteri no et faci cap efecte?
- Perquè, a diferència dels humans, els elfs som criatures màgiques.
- Els centaures o els dracs també ho son i els encanteris funcionen amb ells -va objectar en Naive.
- Els centaures i els dracs que tu coneixes estan impregnats del mateix tipus de màgia que la teva.
- Vols dir que hi ha diversos tipus de magia? -va preguntar en Naive, desconcertat.
- No ben bé, és difícil d'explicar. Les vostres varetes actuen com a canalitzador de l'energia que hi ha a l'aire. En canvi, els elfs no utilitzem varetes perquè nosaltres mateixos som els canalitzadors de l'energia del nostre cos. Un humà pot llançar encanteris durant un temps indefinit. Els elfs no podem, perquè quan s'acaba l'energia del nostre cos perdem la capacitat de fer qualsevol encanteri.
- Llavors, els elfs sou invencibles per un humà?
- No, els únics encanteris que no ens afecten son els que influeixen directament en nosaltres. Però si fas l'encanteri Aquamenti, per exemple, i jo em poso a sota de la vareta, em mullaré. De la mateixa manera, els elfs no podem llançar-te cap encanteri que t'afecti directament.
- En Prawda va tirar-me a terra amb màgia -va replicar en Naive, arrufant les celles.
- Segur que et va tirar a tu i no va empenyer l'aire que tenies al davant?
- Potser sí -va respondre, arronsant-se d'espatlles.
- Prou de xerrameca -va interrompre la Vandua-. El que farem serà el següent...
Però no va poder acabar la frase, perquè el terra va começar a tremolar. En Naive va cridar al veure que el petit turó que tenien al davant s'obria i en sortia en Prawda, en Dabka i en Cieniem. Seguint les tres figures va sortir el cos d'en Theodore flotant cap a l'aire i envoltat d'un fum negre.
- L'Scathmor! -va exclamar la Kena en veure-ho.
- Silenci -va dir l'Scathmor, amb un veu profunda. Tothom va callar i es va quedar immòbil, i la terra va deixar de tremolar-. Així m'agrada. Ja sabeu el que vull. Doneu-m'ho, i us deixaré marxar... de moment. Negueu-m'ho, i us tancaré a les meves masmorres fins que m'ho digueu.
Ningú no va dir res. Finalment, la Kena, prenent iniciativa, va dir:
- No sabem què vols. Digue'ns-ho i ens ho pensarem.
- I tant que ho sabeu. Bé, em prenc la resposta com un no.
De sobte, una gran força invisible els va empenyer cap a dins del forat passant per davant d'en Prawda, que se'ls va mirar amb un somriure burleta. Quan tots van ser a dins de la fortalesa de l'Scathmor, en Prawda els va dir:
- Caminareu per voluntat propia fins a la vostra cel·la, o preferiu que us estabornim?
- Gràcies per l'oferiment, però ni una cosa ni l'altra. Nuo nukritimo! -va cridar la Vandua.
No va passar res, i l'elfa es va mirar les mans, estranyada.
- Que et pensaves -va dir en Cieniem-, que et deixariem llançar encanteris?
- Teniu raó. Haure d'utilitzar mètodes mes físics -va respondre la Vandua acompanyant les paraules amb un cop de puny a la cara d'en Prawda.
L'elf va cridar de dolor i en Cieniem va xiuxiuejar:
- Vis dar.
Tothom es va quedar immobil com a resultat de l'encanteri d'en Cieniem.
- Ara, camineu si no voleu que us immobilitzi eternament -va dir l'Ombra.
El grup es va posar a caminar pel llarg passadís fins que van entrar a la sala on la Kena i en Naive ja havien estat empresonats.
- Kena, Naive, us faria res ensenyar a la resta del grup la casa? Em sembla que això ja ho coneixeu -va comentar en Prawda. Tot seguit va riure i va tancar la porta.
La sala va quedar sumida en una foscor total. Despres d'una estona de silenci, en Naive va preguntar:
- Què vol?
La Vandua va negar amb el cap.
- No ho sé. I m'atreviria a dir que ell tampoc ho sap -va afegir.
- Estic d'acord amb ella -va dir la Kena-. Si no, com s'explica que no ens hagi volgut dir que busca?
- I què podem fer? -va preguntar l'elfa alada.
- No ho sé, Powanzy, no ho sé. No tenim manera d'enviar un missatge a la central?
- Nosaltres potser podriem -va dir la Kena, assenyalant els altres dos elfs boscans.
- Necessitariem tenir plantes a l'abast, però sí, crec que sí -va corroborar en Rahulik.
- La central esta molt lluny -va objectar la Powanzy, arrufant les celles.
- Som tres, no hi ha problema.
- D'acord. Demaneu ajuda i que investiguin què pot ser això que estan buscant -va ordenar la Vandua.