Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Fòrum on pots enviar missatges de temes en general, que no puguis classificar a les altres categories.
Regles del fòrum
Recordeu-vos d'escriure com a mínim 4 línies.
Recordeu-vos d'argumentar les coses sempre que pugueu.
Totes les Normes del fòrum
Avatar de l’usuari
Antares_Black
Alumne/a de 7è
Alumne/a de 7è
Entrades: 298
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Antares_Black » dc. ago. 01, 2018 6:03 pm

Hola!
Aniré contestant un per un, però ja sabeu que les respostes van per tots! :ok

(Encara no domino el nou disseny de la pàgina... No sé per què no puc obrir els spoilers (vosaltres podeu?) i les imatges sembla que poso no es mostren... Provo de posar imatges, però per si de cas miraré d’explicar-me amb paraules (o remetre-us a imatges d’anteriors posts) per si tampoc no es veuen.)
Unapersona ha escrit: Però ara que ho sé no me'l perdré pas... això que no haguem de passar la nit en vetlla és un bon al·licient, també!
Espero que el poguessis veure!
Unapersona ha escrit:M'ha agradat com descrivies la dansa entre el sol i la lluna.
Thanks! El professor Halley s’alegra que t’hagi agradat. :mrgreen:

------------
Cass Ross ha escrit:Aquesta vegada sí que vaig poder veure l'eclipsi de lluna
Que bé! :ballar:
Cass Ross ha escrit:Em sembla que va ser la primera vegada en ma vida que vaig veure un eclipsi de lluna, o almenys un de lluna de sang.
No n’havies vist mai cap? :o Solar tampoc? La lluna de sang és característica dels eclipsis lunars. Es posa més o menys roja però l’efecte es produeix juntament amb el fenomen.
Cass Ross ha escrit:I la meva inexperiència va fer que em passés una bona estona esperant que la lluna desaparegués
L’astre en qüestió s’amaga del tot durant la fase màxima (o anul·lar, en el cas dels solars). Es diu que l’eclipsi comença en entrar en penombra, però es va veient fins que s’oculta del tot. I sí, passen hores.
Cass Ross ha escrit:No va ser fins al cap d'una bona estona (més del que voldria reconèixer), que vaig recordar que, de fet, des d'on era només veia un eclipsi parcial (la lluna roja)
Què vols dir? Que la lluna roja pertany als eclipsis parcials?? No ho entenc... :think:
Cass Ross ha escrit:i no pas un eclipsi total de lluna. O això no passa mai? Vull dir, que així com en un eclipsi total de sol es pot dir que el sol 'desapareix' perquè queda completament tapat per la lluna, la lluna no desapareix del tot del cel, oi? No sé si s'entén.
Què dius que «no passa mai»? A què et referies?
En els eclipsis de Sol, la fase màxima també s’anomena ‘anul·lar’ precisament perquè queda un anell lluminós al voltant del cercle negre que fa la Lluna. Segur que ho has vist moltes vegades, ni que sia en fotografies. Perquè el Sol és més gran que la Lluna, i per tant aquesta no pot cobrir tot el cercle lluminós que és el Sol. :sol
Cass Ross ha escrit: Antares_Black ha escrit:
el moment de màxima proximitat entre Mart i la Terra dels darrers quinze anys

Ostres, això no ho sabia, i també és molt interessant. Hi vaig parar atenció, perquè tu ho vas comentar, i va ser molt xulo de veure.
Mart és un planeta relativament fàcil de veure, i és visible a ull nu. Però no sempre el trobaríeu, si no és que seguiu els seus passos endavant i enrere. Excuses com aquestes (que es vegi passar tan a prop de la Lluna) són útil perquè el trobeu i el pugueu veure.
Cass Ross ha escrit: Antares_Black ha escrit:
Aquest eclipsi serà dels principals esdeveniments astronòmics que podran veure aquest estiu, juntament amb altres com l’oposició de Mart (del proper 31 de juliol) o l’habitual pluja d’estels de l’agost (Perseids).

Què vol dir, això de "l'oposició de Mart"? I la pluja d'estels d'agost (Perseids), es podrà veure a simple vista? És en algun dia en concret? Professor Halley, no em deixi amb les coses a mitges!
No patiu, que faré post dels Perseids. És una de les pluges d’estels habituals, però em sembla adequat parlar d’aquesta principalment perquè la majoria sou de vacances i teniu oportunitat de trobar llocs sense llum (si a casa no en teniu). Els Perseids tenen el seu punt àlgid a la desena de l’agost. Cap a l’11-12 d’agost, per sant Llorenç (vaja, que per alguna cosa n’hi diuen ‘Les llàgrimes de Sant Llorenç’. Potser us sona més amb aquest nom). Ampliarem en el post i afegiré coses d’altres pluges d’estels habituals. :celles:

I em demanes també què és l’oposició de Mart. Bé, l’oposició descriu una determinada posició dels astres. És la situació en la qual un cos dels Sistema Solar es troba en un lloc diametralment oposat al Sol (és a dir, a 180º). Està bé perquè aleshores el cos es troba al sud a mitjanit (es fa més fàcil de localitzar) i és visible durant tota la nit. A més, és el millor moment per observar els planetes exteriors (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) perquè es troben més propers a la Terra.

Els planetes inferiors (Mercuri i Venus) no es poden trobar en oposició. :no


Ok, amb això no confongueu:
Planetes interiors: Qualsevol dels planetes del Sistema Solar amb òrbites interiors al cinturó d'asteroides —el qual es troba entre Mart i Júpiter (Mercuri, Venus, la Terra i Mart).
P. exteriors: Qualsevol dels planetes del Sistema Solar amb òrbites exteriors al cinturó d'asteroides (Júpiter, Saturn, Urà, Neptú).

P. inferiors: Els que es troben més a prop del Sol que no pas la Terra (Mercuri i Venus).
P. superiors: Aquells amb òrbites exteriors a la de la Terra (Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú = els planetes exteriors i Mart) (De vegades s’hi inclouen els planetes nans, atès que són més lluny del Sol que no pas la Terra).

D’acord amb la redefinició de planetes del 2006, Plutó es considera un planeta nan o menor o planetoide (com Ceres o com Eris), atès que comparteixen tres característiques amb els planetes, però en difereixen a causa dels trets de les seves òrbites (cosa que suggereix que tenen un origen diferent dels planetes). :riure: Això dels planetes nans m’apassiona. :riure:


Imatge
A la imatge poso planetes, però la Lluna també pot trobar-se en oposició, només que aleshores el dibuix seria diferent.

Facilitant i simplificant la definició, podríem dir que oposició seria quan la Terra es troba entre l’astre en qüestió (en aquest cas, Mart) i el Sol.

L’oposició és un aspecte o configuració de l’òrbita de dos astres que es troben, en relació a la Terra, en dos punts del cel diametralment oposats. Dos astres amb longitud celeste geocèntrica que difereix en 180°. Només els planetes exteriors i la Lluna poden trobar-se en oposició al Sol. La Terra es troba entre el Sol i el planeta (o la Lluna).

És a dir, que es pot dir que els eclipsis de Lluna són un cas particular d’oposició. 8)

Els aspectes defineixen relacions angulars entre astres. Altres aspectes a banda de l’oposició, hi ha d’altres aspectes, com ara la conjunció, el sextil o la quadratura.


Imatge

Però n’hi ha molts d’altres que es fan servir un xic menys.

Tots aquests símbols que també trobareu en calendaris lunars, cartes celestes d’astronomia, cartes astrals d’astrologia, a classe Futurologia, a Runes Antigues... :lol:

De fet, vaig pensar de fer post sobre l’oposició de Mart, però me’n vaig desdir perquè crec forma part de conceptes van més enllà (més cosa d’angles esfèrics i números, que no podeu gaudir tant en observació i que de moment tindrien poc sentit per vosaltres fins que no domineu la part de fases lunar i d’eclipsis) que ara per ara no cal que entengueu i també perquè crec que és una "observació complicada". No és que sia difícil de veure, és que és una observació de diversos dies, i hauríeu d’anar apuntant posicions (o estar-ne al cas) durant uns dies. I és que no es veu que Mart es trobi entre la Terra i el Sol. El que veuríeu és que avança i retrocedeix durant uns dies abans i uns dies després que es produeixi l’oposició en si.

No sé si heu estudiat el sistema dels epicicles de Ptolemeu. Es tracta d’un sistema proposat per explicar (d’entre altres coses) els moviments de retrogradació de Mart en un model geocèntric. És a dir, que pretenia explicar per què Mart tenia aquella trajectòria tan estranya (d’avançar i de retrocedir, diferenciant-se tant dels altres planetes) si s’acceptava que la Terra era al centre de l’Univers. Ptolomeu va col·locar uns epicicles, que eren trajectòries de Mart que també giraven al voltant de la Terra. Us convido a fer-hi un cop d’ull. :elis

Avui dia, ja no expliquem el Sistema Solar amb el models ptolemaics de les ‘esferes planetàries’, sinó que expliquem aquests moviments retrògrads amb l’heliocentrisme. El comportament peculiar de Mart sempre ha estat uns dels malsons/passions dels màgics astrònoms. :deumeu

Si us interessa, ja en tornarem a parlar més endavant. Pot ser que en faci un post més ampliat. Potser si parlem del geocentrisme i de l’heliocentrisme, i de com podem veure que tot encaixa molt més si defensem aquest segon model, amb experiències que podem fer. Sí, podria estar bé... (ho heu de dir vosaltres).
Cass Ross ha escrit: Antares_Black ha escrit:
Els eclipsis lunars sempre coincideixen amb llunes plenes, i els solars coincideixen amb el moment de la lluna nova. No és pas una mera casualitat que l'eclipsi coincideixi amb la lluna plena, és una condició.

Tampoc ho sabia, això! Per què és una condició, com si diguéssim? Hi han trobat alguna explicació, els muggles?
Per això mateix vaig posar que repasséssim un xic els apunts del post anterior. En aquest punt, em refereixo especialment al de les fases de la Lluna (si podeu recuperar les imatges d’aquell post, millor, però miraré d'inserta-la per aquí).

Imatge

Has de mirar la imatge com si tingués profunditat. És a dir, la imatge queda tota a un mateix pla (el pla de la pantalla), però has de pensar que cada cos queda més o menys ‘’amunt’’ o ‘’avall’’ (entenent que no existeix cap d’aquests conceptes...).

Si t’hi fixes, en una lluna nova la llum del Sol cau a l’esquena del satèl·lit, per tant, des de la Terra no la veiem. I les fases intermèdies, veiem només el tros il·luminat pel Sol. En la lluna plena, el Sol il·lumina completament la cara visible de la Lluna, fent que des de la Terra la vegem sencera. Això són les fases de la Lluna, en el seu cicle de vint-i-vuit dies.

Hem dit que els eclipsis es produeixen:
-E. de Sol: la Lluna es troba entre el Sol i la Terra, de manera que tapa el Sol.
-E. de Lluna: La Terra es troba entre la Lluna i el Sol, de manera que la Terra fa ombra sobre la Lluna, és a dir que interfereix i tapa la llum del Sol que hauria d’arribar a la Lluna.
Ara bé, cal que els tres astres es trobin en el mateix pla. Sinó, tindríem eclipsis cada vint-i-vuit dies :| , seguint el cicle de fases de la Lluna.

Quan diem que els eclipsis solars es produeixen sempre en lluna nova, i els lunars amb lluna plena; ens referim que aquesta és la posició que han d’adoptar (compara el dibuix amb les aliniacions que comento) per tal que es produeixi l’eclipsi respectiu. La particularitat de l’eclipsi és que els tres astres es troben en el mateix pla; aquesta n’és la clau.

A veure si podeu veure aquesta imatge i us és útil ;)

Imatge

Recordeu el títol del post: en l’eclipsi lunar, «la Terra fa el préssec enmig del ball de noces del Sol i la Lluna». Us servirà de regla mnemotècnica.

Cass Ross ha escrit:I, pel que fa a la comunitat màgica, s'ha fet algun estudi sobre si això afecta d'alguna manera especial als homes llops? Pobres!
És una idea molt interessant! :o Ho podríem mirar!
Cass Ross ha escrit:O sigui, que es necessita que els tres astres estiguin en un mateix pla i que la lluna sigui plena. Això vol dir que a vegades quan la lluna està en les altres fases, els tres astres es poden trobar en el mateix pla però com que no és lluna plena no hi ha eclipsi? Com s'explica? (Suposo que està relacionat a la pregunta anterior.)
Espero que amb l’explicació anterior ja t’hagi quedat clar (si no, digues-ho!) :ok

«O sigui, que es necessita que els tres astres estiguin en un mateix pla i que la lluna sigui plena.» En posició de plena o nova segons el tipus d’eclipsi.
«Això vol dir que a vegades quan la lluna està en les altres fases, els tres astres es poden trobar en el mateix pla però com que no és lluna plena no hi ha eclipsi? Com s'explica?» Si t’hi fixes, veuràs que les úniques fases que tenen els tres cossos en línia són les de plena i de nova. I és necessari que quedin aliniats i en el mateix pla (és a dir, en línia recta vist des de tot arreu) d’alguna manera per tal que la llum del Sol s’interrompi en algun punt. En el cas de l’eclipsi solar, la Lluna tapa el Sol perquè es col·loca davant seu; en el cas del lunar, és la Terra que no deixa que la Lluna s’il·lumini i llavor no la veiem.
Com he dit, no és ben bé que sigui lluna nova o lluna plena, és que és la fase que "tocaria".

Això de les fases de la lluna i els eclipsis són temes que solen quedar penjats a l’escola. S’expliquen des de la primària, però, pel que he vist, no acaben de quallar ens els alumnes... :nose Jo vaig tenir molt mal mestres en aquest camp i m’ho vaig haver de mirar pel meu compte (com gairebé tot...)... Crec que és un tema important, clau per entendre molts altres fets/conceptes en astronomia.
Cass Ross ha escrit:Va ser molt útil que afegissis l'horari, perquè d'aquesta manera vaig poder controlar més per quina fase anava o quan començava.
Sí, sempre és bo de tenir en compte! :ok
Cass Ross ha escrit:Moltes gràcies per aquest post tant explicatiu i útil!
L’Spútnik li farà saber al professor Halley! :mrgreen: Així us molestarà més durant les vacances :lol2: hahahhaaa
Cass Ross ha escrit:PS. Sé que plantejo moltes preguntes, massa i tot;
Tu pregunta! :ok
Cass Ross ha escrit:com a bon Ravenclaw buscaré algunes respostes pel meu compte ;)
I què has trobat? ;)

----------------------
Arwen Black ha escrit:El sortilegi que va fer al pergamí és una passada, professor Halley! Va ser molt gràfic i molt útil i molt maco! I que bé que enviés la carta, saber les hores em va anar bé ^^
(PD: De debò que m'encanta com vas descriure les interaccions entre la Terra, la Lluna i el Sol. I el fet que parant les mans sortissin reproduccions en miniatura. No ho sé, ha estat molt fàcil d'imaginar i m'ha agradat molt)
:mrgreen: El professor Halley em va dir que el va fer amb molt d’afecte pels seus alumnes ;)
Arwen Black ha escrit:De manera que, ja que l'eclipsi durava tanta estona, em vaig ben instal•lar amb una torxa i un llibre de Harry Potter, decidida a no marxar fins que la Lluna sortís o morir dessagnada pels mosquits en l'intent. I va funcionar! No això de morir dessagnada, ehem, lo de l'eclipsi.
Bon plan! XD I que bé que no morissis dessagnada...! :sua
Arwen Black ha escrit:Vaig deixar l'apagador a algú la setmana passada, però, i no la vaig poder veure gaire roja. O potser és perquè ja quedava poca estona d'eclipsi. Això m'ha fet sorgir la següent pregunta: és igualment roja durant tot l'eclipsi, o la tonalitat va disminuïnt quan s'acaba o quan comença?
El color, com he dit, depèn de l’atmosfera. Però també depèn d’on et trobessis. Com més a prop de l’horitzó es trobi l’espectador, més color i trobarà, atès que els raigs no es perdran tant. Potser et trobaves a molts metres per sobre del nivell del mar. De tota manera, si quedava poca estona d’eclipsi, devia ser durant la fase de penombra, o sia que ja no havia d’estar tenyida.
Arwen Black ha escrit:La diferència de tamany de Mart degut a la seva proximitat, es podia apreciar a ull nu? Normalment no sé on para i no sé com es veu quan no està tan a prop. Potser es veu menys brillant?
No crec pas que puguis apreciar una diferència de mida, però sí que notaràs que té més llum, que brilla més.
Arwen Black ha escrit:Em fa preguntar-me quins esdeveniments exclusius és probable que no visquem degut a que només tindran lloc en una altra època. Crec que el cometa Halley tenim possibilitats de veure'l si vivim prou, oi? Altra cosa serà que de tan grans ens vagi bé la vista...
És molt interessant, això que comentes. És que l’Univers és tan vell i tan jove que fa feredat. El nostre temps és tan ínfim comparat amb el seu, que un milió d’anys és un sospir... :calla
Sí, el període del cometa Halley oscil·la al voltant dels setanta-sis anys.
Arwen Black ha escrit:El que m'ha semblat més fascinant és per què roig, d'entre tots els colors
Com he explicat, és la longitud d’ona més llarga, la roja.

Imatge
Em sap greu que les dues imatges tinguin la dreta i l'esquerra canviades, però aquestes no les he fetes jo i són les millors que he trobat. Espero que no us feu cap embolic. Veure-ho que representen el mateix.
Imatge
La llum roja és la de longitud d'ona més llarga i de freqüència i energia més baixes.

És el mateix principi que és defensors de les teories del Big Bang expliquen l’expansió de l’Univers (segons ells, degut a l’Explosió) amb la longitud d’ona de la llum que rebem dels cossos. I aquesta longitud d’ona també explica per què tenim estels de llum roja o ataronjada (com Antares, Betelgeuse o Aldebaran) i d’altres de llum blavosa o blanca (com Bellatrix, Rigel, Sírius o Règulus). :atontat
Arwen Black ha escrit:Espero que ens mani algun treball sobre això durant el proper curs, no fos cas que, amb les vacances, se m'oblidi buscar-ne més informació... *Insertar emoticona de córrer darrere el propi cap*
Ah, així que vols treballar, eh! :riure: :riure: :riure:

Si teniu un parell de companys (amics, familiars, veïns que es deixin enganyar...), podeu fer de Terra i els altres dos un de Sol (amb una llanterna) i l’altre de Lluna (si fa servir una pilota grossa, ho veureu millor). Representeu els moviments de rotació i de translació de cadascú (menys el Sol, que queda quiet). Proveu de reproduir les fases de la Lluna (sempre veureu la mateixa cara del que fa de Lluna, però il·luminada de maneres diferents).

(Recordeu:
En les fases, la Lluna s’oculta perquè, tot i tenir tota una meitat de l’esfera completament il·luminada, des de la Terra veiem combinacions d’aquesta meitat il·luminada i de la cara fosca (tot i que sempre veiem la mateixa cara).
En els eclipsis, no veiem el Sol perquè la Lluna se’ns posa davant i interromp els seus raigs (solar), o la Terra s’interposa entre la Lluna i el Sol i evita que la llum solar arribi a la Lluna (lunar).
)

I canvieu-vos els papers. 8)

Si no aconseguiu ensarronar ningú per fer la representació, podeu fer recerca sobre els diversos models geocèntrics o heliocèntrics. :crits:

-----------

Espero que resulti instructiu! :clap:

Antares
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»

Avatar de l’usuari
Cass Ross
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 392
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Nom: Noah

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Cass Ross » dj. ago. 02, 2018 5:44 pm

Hola!
Antares_Black ha escrit:
Cass Ross ha escrit:Em sembla que va ser la primera vegada en ma vida que vaig veure un eclipsi de lluna, o almenys un de lluna de sang.
No n’havies vist mai cap? :o Solar tampoc?
És la primera vegada que veia un eclipsi de lluna, però sí que n'he vist, d'eclipsis de sol, abans!
Antares_Black ha escrit:
Cass Ross ha escrit:No va ser fins al cap d'una bona estona (més del que voldria reconèixer), que vaig recordar que, de fet, des d'on era només veia un eclipsi parcial (la lluna roja)
Què vols dir? Que la lluna roja pertany als eclipsis parcials?? No ho entenc... :think:
Cass Ross ha escrit:i no pas un eclipsi total de lluna. O això no passa mai? Vull dir, que així com en un eclipsi total de sol es pot dir que el sol 'desapareix' perquè queda completament tapat per la lluna, la lluna no desapareix del tot del cel, oi? No sé si s'entén.
Què dius que «no passa mai»? A què et referies?
Em sembla que bàsicament em vaig fer una mica de lio per culpa de la meva ignorància :oops:

Imatge

Em preguntava si l'eclipsi es veia diferent des d'aquí que no pas en zones on es veia tot l'eclipsi, com a, per exemple, la Índia. Per exemple, com es pot veure en la imatge d'aquí sobre. En un eclipsi de sol, a vegades depèn d'on siguis, podràs veure un eclipsi total de sol (que a vegades pot ser anul·lar, com comentes), però també hi haurà unes zones de penombra, pel que tinc entès, on l'eclipsi es veu com a parcial. (No sé si s'entén.) Pensava si amb un eclipsi de lluna passa el mateix, i nosaltres estan a Europa l'hauríem vist diferent que no pas algú que està a la Índia, per exemple. Però he estat buscant una mica, i em sembla que no, oi? Que la lluna roja es veu igual a tot arreu, que el punt àlgid de l'eclipsi és la lluna roja (i no pas que la lluna desaparegui com si fos lluna nova, volia dir - més o menys, això és el que passa quan hi ha un eclipsi de sol, que el sol 'desapareix' darrere la lluna), i que això és tot.

Moltes gràcies per l'explicació sobre l'oposició de Mart! Va ser molt xulo de veure Mart al cel tot sent conscient de què volia dir. N'havia buscat una mica d'informació pel meu compte, com vaig dir que faria, però tot el que havia trobat eren explicació massa tècniques que feien que no entengués ni un borrall, ja que tampoc trobava imatges tant clares com les que has compartit.

I també pel tema de les fases de la lluna! Crec que tens raó quan expliques que a l'escola a vegades aquestes coses d'astronomia no s'expliquen gairebé, perquè no recordo que m'ho haguessin explicat mai amb tanta claredat, això. Ara sí que definitivament entenc què volies dir amb això de la condició; així doncs, es pot dir que els eclipsis de lluna passen amb la lluna plena, i els eclipsis de sol, amb la lluna nova, oi?

Em sembla que no em deixo res ^^

Cass
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
Antares_Black
Alumne/a de 7è
Alumne/a de 7è
Entrades: 298
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Antares_Black » dj. ago. 09, 2018 10:38 pm

Observació 5:

PLUJA ESTEL·LAR ESTIUENCA
(Els Perseids)

Quan els alumnes van tocar la carta que el seu mussol els lliurava, la veu delicada del seu professor d’Astronomia va sonar:

«Preparin-se per un nou espectacle, alumnes! Facin-se un lloc entre el públic i acomodin-se un una gandula: Aquest cap de setmana els espera una pluja d’estels!»

La carta del professor Halley d’aquella ocasió es va comportar una manera estranya... No es deixava llegir. El pergamí es va convertir en una mena de mitja esfera sobre el terra, com una gran cúpula d’energia...

«En les pluges d’estels —explicava la veuno cauen estels. Però tampoc... no són fades atrapades a la cúpula del món que cauen...»

La cúpula màgica es va omplir de puntets lluminosos. Eren fades que es deixaven caure a poc a poc dins de la semi-esfera, i desapareixien al seu interior...

«No passa tampoc com l’estrella del poema que, emmirallada a l’aigua de la mar, cau un vespre del cel perquè la crida l’estrella de mar —seguia la veu, i un estel petit i una estrella de mar es van abraçar dins la cúpula encantada—. No.»

»Sinó que es tracta de meteors...


Un meteor és una línia de llum en el cel, provocada per una petita partícula de pols o un tros de roca provinent de l'espai. Quan passen a prop de la Terra, són atrets per la força de la gravetat i, en entrar en contacte amb l'atmosfera terrestre, el fregament fa que es cremi i esquinci el cel nocturn amb un instant de llum.

Podem veure un estel fugaç quan menys ens ho esperem, però periòdicament la Terra, la Nostra Nau, en el seu viatge per l’espai passa per una zona on normalment hi ha molta pols acumulada. Aquests cúmuls de pols i de roca tan particulars acostumen a venir de la cua d’algun cometa (també poden venir d'astroides). Així, quan la Terra travessa l'òrbita d'algun cometa (com ara, el cometa Halley) podem veure caure molts estels fugaços en poca estona.

Aquestes pluges es repeteixen anualment en les mateixa dates, i sempre veiem venir els meteors des de la mateixa direcció. Reben els seus noms segons la constel·lació d’on semblen venir, segons la seva orientació. Els d’aquest cap de setmana, els Perseids, semblen provenir de la constel·lació de Perseu, l’heroi grec que matà medusa.


Els meteors no sempre poden produir prou llum com perquè els vegem. Els meteors prou grans i brillants que deixen una estela llluminosa persistent en el firmament són els bòlids. Aquesta "estela" pot romandre visible durant diversos segons després de caure el meteor i, en casos excepcionals, durant diversos minuts. En algunes ocasions, el pas d'un bòlid va acompanyat per una sèrie d'explosions que podem arribar a sentir, com un espetec. Com si algú aparetés al nostre costat.

Sovint els bòlids no es cremen completament a l'atmosfera i, a mesura que van caient, aquests trossos de roca es van reduint. Però una part arriba a la superfície terrestre. Aquestes roques vingudes de l'espai són els meteorits.



COM S’ANOMENEN

Cada pluja d’estels rep el seu nom per la constel·lació (o de l'estrella brillant) d’on semblen provenir els meteors, i se’n substitueix el sufix per -ids. Per exemple, els Perseids, que ens ocupen ara, sembla que caiguin des de la constel·lació de Perseu.

El patró oficial adaptat al català demana que es faci concordar en masculí, però també ho podeu trobar escrit en femení, com ara les Perseides, les Leònides, etc. En diccionaris, en llibres en publicacions en paper els trobareu en masculí i pot ser que en publicacions no oficials o d’aficionats o, sobretot, escrits a la internet, els trobeu en femení.

Habitualment, porten una lletra grega (de vegades llatina) davant del nom, que se’ls assigna en relació al pic de la pluja. Com ara, les deta aquàrides (properes a l'estrella Delta Aquarii, la pluja es diria oficialment Aquariids. Se sol catalanitzar l'escriptura i en masculí, Aquàrids).

Els Perseids són una d’aquestes pluges d’estels anuals a ple estiu, cosa que fa que l’observació resulti molt agradable. Les nits d’estiu, que són suaus i amb una rebequeta senzilla en teniu prou per si refresca (tot depèn d’on feu l’observació, perquè hi ha llocs molts fred i us haureu d’abrigar molt bé).

Els Perseids pertanyen a les pluges més actives de l’any. Són ràpides, però moltes són brillants i una alta proporció d’aquestes deixen esteles persistents.

Els Perseids també es coneixen popularment com a Llàgrimes de Sant Llorenç. I és que el seu màxim es produeix les nits del voltant del dia en el qual se celebra aquest sant (el 10 d'agost).



VISIBILITAT

En algunes ocasions, la llum de la Lluna pot dificultar la visió dels meteors més febles, i la pluja no serà tan espectacular. Això passa sobretot quan hi ha Lluna plena, o molt crescuda. Però no es preocupin, perquè tenim la xamba que aquest cap de setmana hi haurà Lluna nova! :ballar:

Restin alerta i mirarin el cel amb atenció: en qualsevol moment un Perseid fugaç ens pot sorprendre amb una sobtada aparició.

Per assistir a una pluja de meteors no calen aparells; és molt millor gaudir-la a simple vista, per això he pensat que us poden amanir encara més aquestes vacances màgiques que espero que estiguin tenint. Però convé disposar d'una cadira reclinable i còmoda, que et permeti passar vàries hores observant el cel, en direcció a la constel·lació(Perseu) des de la qual s'origina la pluja i els seus voltants. En aquest cas, hen de mirar cap a l'est

image

També podeu aprofitar per intentar veure algun dels dels quatre planetes que per aquestes dates són més visible (atès que en aquesta època es troben ubicats a l'eclíptica: la línia que travessa el cel d'oest a est passant pel sud). Mart (que l’hem conegut força en la darrera observació), Venus (que segurament el deveu haver vist algun cop cap a la matinada, de matí. Com diu la cançó, demaneu que uns vingui a veure l’Estrella de la Fortuna), Júpiter (que el veureu gros i brillant) i Saturn.



HORARI

Els Perseids es poden observar des del 25 de juliol fins el 18 d’agost. Però tenen el seu màxim per Sant Llorenç (10 d’agost), és a dir a les nits d’entre el 9 i el 12 d’agost. Cada any, aquestes pluges d’estels es produeixen per les mateixes dates, tot i que la nit del seu moment màxim pot variar. En el cas dels Perseids, el deu d’agost és la clau, especialment la nit del deu a l’onze.

Les pluges sempre seran més intenses un cop avançada la nit, a partir de les dues de la matinada (a partir de la una si és una pluja d’hivern). Però no es preocupin, que abans d’aquestes hores ja podreu veure unes quantes esteles de llum! I, com més alta es trobi la constel·lació en qüestió (en els cas dels Perseids, la de Perseu), amb més claredat ho veuran, perquè no els molestarà la llum de l’horitzó.

Per localitzar Perseu, mirin cap a l'est.

A continuació, us deixo una taula amb les pluges d’estels més habituals:

Imatge

Penseu que les dates són aproximades (potser trobeu petites variacions) (Però, sobretot, si cerqueu dades, feu-ho en llibres! O, en tot cas, en pàgines oficials)

No totes les podreu observar amb facilitat, però la majoria sí.


«I, què hi fan encara observant aquest pergamí embruixat! —es va exclamar la veu—. Vagin a veure l’espectacle de veritat!»

»No es descuidin de portar a sobre alguna cosa per abrigar-se, que la poció pebretxús fa efecte de seguida, però us farà treure fum per les orelles durant uns dies! A les matinades sempre refresca, fins i tot a l'estiu (i ja no els dic el que pot fer a l'hivern!!).

Hem dit que els meteors són partícules petites de pols o trossos de roca que vénen de l'espai. Però no es tracta de pedres i prou. Segur que estan fetes d’alguna mena de pols màgia... Vénen d’indrets recòndits de l’Univers, i segur que viatjant a la cua d'un cometa han vist una pila de coses especials...

Quan mirem el cel i, en veure la cua incandescent que brilla en la foscor estelada, demanen un desig amb tota la il·lusió. Hi ha res de més màgic?


–-----------------------

Per cert, si teniu dubtes, recordeu que el professor Halley té un servei de correus privat molt eficaç! L’Spútnik pot fer la ronda també abans de l’observació perquè ho pugueu aclarir tot bé! ;)

Antares

PD: Us desafio a, quan veieu un estel fugaç, tanqueu els ulls per demanar un desig. A veure si en sou capaços! :elis
Hahahhaa O us emocioneu tant que només poseu ulls de Dobby, com taronges, i crideu avisant-ne! Això passa! :mrgreen: hahahaa
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»

Avatar de l’usuari
Unapersona
Alumne/a de 6è
Alumne/a de 6è
Entrades: 205
Membre des de: dc. abr. 08, 2015 2:11 pm
Rang: Persona

Re: Observacions d'Astronomia amb el Professor Halley

Entrada Autor: Unapersona » dl. ago. 13, 2018 7:51 pm

Hola professor Halley! Moltes gràcies per l'explicació. Malauradament, sembla que els núvols m'han tornat a jugar una mala passada i no he pogut veure els perseids. Entre això i que també em van tapar l'eclipsi, estic començant a pensar que algun bruixot malvat vol impedir-me seguir les lliçons d'astronomia. Coneixes algun encanteri per fer que els núvols s'apartin?

No coneixia la diferència entre meteor i bòlid, ni l'origen del nom de la pluja d'estels. De fet, jo les coneixia només com a Llàgrimes de Sant Llorenç.
Quan mirem el cel i, en veure la cua incandescent que brilla en la foscor estelada, demanen un desig amb tota la il·lusió. Hi ha res de més màgic?
Ja ho pots ben dir, pergamí vell parlant!

Una explicació molt interessant. Amb una mica de sort aprendré a dominar els núvols abans del novembre per poder veure els Tàurids!

(Per cert, el primer en què he pensat en llegir "Dracònids" a la taula és en una de les races que es poden jugar a l'univers de Dungeons and Dragons :riure: )
"We are all human, aren’t we? Every human life is worth the same, and worth saving." -- Kingsley Shacklebolt
Unapersona · Nova fanfic properament (no feu cas d'això de properament, ho poso aquí per autopressionar-me una mica)

Respon