Pàgina 1 de 1

La sang de drac del món muggle: la Coca-cola

Publicat: ds. ago. 10, 2019 1:18 am
Autor: Antares_Black
.
.
.

La sang de drac del món muggle: la Coca-cola



No, us asseguro que no és pas un pesca-clics: Us explicaré d’on surt aquesta idea tan boja.

PART 1 (Com era d’esperar, no em deixa enviar-ho tot de cop...)

Miraré de parlar-vos de la sang de drac i els seus usos i de per què podem considerar-ne la Coca-cola com un equivalent en el món muggle. (Ok és una paranoia meva, però, de moment, gaudiu d’aquest article sobre la sang de drac, i després us parlaré de la Coca-cola.)
ADVERTÈNCIA
Els dotze usos de la sang de drac no s’han exposat mai de manera única ni precisa (que jo sàpiga). Només s’ha esmentat amb compta-gotes que pot servir per netejar forns, eliminar taques o cuidar les berrugues... i coses així.

De tot el que jo he llegit, crec poder esbossar una petita descripció del que és la sang de drac i quina composició presenta i llistar una versió dels dotze usos de la sang de drac.

Remarco que els usos que exposo aquí sóc el resultat d’absorbir diverses informacions fins que que pogut tenir alguna cosa amb un mínim de sentit.

Diverses parts dels dracs tenen propietats màgiques, unes més potents o més apreciades i d’altres no tant, però totes amb un poder i un misteri inqüestionables. Algunes d’aquestes parts són: el cor, les escates, la pell, el fetge, els ullals (dentadura en general), la llengua, les banyes, les urpes, la saliva, les llàgrimes, ous, carn, excrements... i la sang.


Què és la sang de drac?

La sang de drac és el que en ocupa en aquest article, i les seves propietats màgiques han estat estudiades per diversos bruixots, entre els quals el mateix Albus Dumbledore, que en va determinar dotze usos (De fet, es diu que Ivor Dillonsby afirmava que ell va n’havia descobert vuit i que en Dumbledore va començar a partir de les seves notes).

Pel que sembla, té un gust notable, ja que en Dumbledore la va poder distingir de la sang humana només tastant-ne una miqueta (el 1996, l’Horaci Llagot fa veure que l’han atacat els Cavallers de la Mort i posa sang de drac per la casa per simular la seva mort). Tot i que es pot deure al fet que ell era un expert en la substància. Com que és força cara embotellada, se sol vendre diluïda.

A l’Orde del Fènix (tant al llibre com a la pel·lícula) ens presenten la sang de drac verda, però al Misteri del Príncep (i a Pottermore) sembla que ens diuen que és escarlata. O bé és un error, o bé s’explica per altres factors: com ara les diverses races de dracs, o el temps que fa que s’ha vessat, o les condicions ambientals...

Algunes de les propietats de la sang de drac inclouen un alt poder de cicatrització, alta concentració d’alcohol, qualitat desgreixant, aerodinàmic, alt contingut d'hidrocarburs És de textura oliosa, densa i espessa, i cristal·litzable.



Els dotze usos de la sang de drac:
1- Medicina
2- Neteja
3- Font d’energia
4- Joieria
5- Perfumeria i cosmètica
6- Pigment / Tinta Duradora
7- Aerodinàmica
8- Resistència a la temperatura
9- Catalitzador
10- Condiment i confitura
11- Repel·lent
12- Potenciador

1- Medicina
(Guaridor, tractament per a berrugues, cicatritzant, neteja de ferides, antihemorràgic, antídot contra verins i pocions energètiques i analgèsiques)

La sang de drac pot guarir ferides. Ens especifiquen que també va bé per a les berrugues. I és que posseeix un alt poder de cicatrització (així com l’essència de murtlap o les llàgrimes de fènix). A més, pot netejar ferides, per la seva alta concentració d’alcohol.

El 1995, veiem com en Hagrid se serveix d’un filet de drac ensangonat per ajudar les seves ferides a cicatritzar després de ser atacat per en Grep i els altes gegants.

No només s’ha comparat el poder guaridor de la sang de drac amb el de les llàgrimes de fènix, sinó que s’ha arribat a classificar-lo en un nivell superior. Capaç de tancar grans ferides, aturar hemorràgies mortals (riu-te’n, del Vulnera Sanentur de l’Snape xD) i pot servir per contrarestar gran part de verins.

I això ens porta al següent punt, dins la medicina màgica: l’antídot. La sang de drac actua com a antídot per a una àmplia varietat de verins, gràcies a una de les seves propietats màgiques. És considerablement més efectiva en verins o substàncies tòxiques naturals (verins de plantes, animals o minerals), que en verins artificials (creats per l’home, sintètics). Es pot fer servir tant sola com en mescla amb tants altres ingredients, amb l’objectiu d’aconseguir els antídots més poderosos.

És un ingredient habitual en els remeis dels bruixots sanadors. Es fa servir en algunes pocions, generalment energètiques o enfortidores (vegeu punt 3). Xarlatans i també bons sanadors han desenvolupat filtres que actuen com a analgèsics o energètics per tractar els seus pacients.
---


2- Neteja
(Desgreixant, lleva-taques i absorbent de sutge)

Posseeix una poderosa qualitat desgreixant, motiu pel qual habitualment s’usa per netejar forns i la vaixella. Molts productes de neteja, per exemple els desgreixants màgics, es desenvolupen a base de sang de drac. Una de les qualitats més contradictòries, atès que la textura de la sang és oliosa i espessa i irònicament és altament desgreixant. Això es deu a la llei de Gulphy.

La Llei de Gulphy, també es coneix com a 'Llei de la Inhibició', és un principi pel qual s'explica com les qualitats màgiques d'una determinada substància poden causar que algunes de les propietats o efectes dels propis components quedin inhibits. El coneixement i plantejament d'aquest principi va ocasionar un revolució conceptual dins de la pociologia (i també de l'alquímia).

«És possible que una substància màgica posseeixi una qualitat que pugui actuar inhibint part dels elements que la componen, de manera que arriba a adoptar una naturalesa contradictòria (...), i així es demostra la naturalesa cíclica de les pocions i de les substàncies d'índole màgica. (...)»
—Llei de la Inhibició" - Morgan Gulphy (Studium De Substantiarum Natura , 1746)

Va causar molta controvèrsia: va revolucionar el món de les pocions, però també perquè se l'ha criticada de ser un enunciat més confús que no pas aclaridor.

Albus Dumbledore, en la seva tesi The Twelve Uses of the Dragon Blood explica pel seu compte l'enunciat de Gulphy de manera pràctica, i posa la sang de drac com a exemple:

«La sang de drac actua com a antídot per una gran majoria de verins gràcies a una de les seves propietats màgiques en particular. És considerablement més efectiva en verins o substàncies tòxiques naturals (verins de plantes animals o minerals) que en verins artificials (creats per l'home) (...) aquesta mateixa qualitat màgica fa que les altes concentracions d'hidrocarburs presents en la composició de la seva sang resultin inhibides, atès que, en ser substàncies tòxiques per a l'ésser humà, la màgia de la sang de drac baixa el seu nivell de toxicitat. Aquest és un clar exemple de la llei de Gulphy».

En el món muggle, això s'explica d'altres maneres, d'entre les quals comptem amb el mitridatisme (o també la tolerància a partir de mínimes dosis) o antídots importants, com el Theriak.



És el lleva-taques perfecte. Alguns anuncis de lleva-taques màgics ens prometen treure taques de vòmits de gnoms de jardí de la roba o de mocs de criatures màgiques o ingredients per pocions. N’hi ha prou amb una gota de sang de drac per eliminar tota mena de taques. És útil en qualsevol superfície, i no només en la roba.

En aquesta línia, és un potent netejador de forns. Capaç d’eliminar el greix i el sutge d’una sola passada amb una gota de substància. I és que la sang de drac absorbeix molt bé el sutge. La sang s’impregna d’aquest sutge i forma una capa negra que es retira fàcilment amb aigua i un drap.
---


3- Font d'energia
(Pedres de drac, dispositius màgics com l’apagador, pocions energètiques i revitalitzants, component de varetes)

En Dumbledore (o potser el seu predecessor Ivor Dillonsby) també va descobrir que la sang de drac cristal·litzada emana molta màgia en forma d’ones. Genera una poderosa aura que envolta la pedra de sang de drac.

En Dumbledore va poder desenvolupar el seu apagador traient profit a aquesta qualitat de la sang de drac: la font d’energia que fa servir l’apagador és una pedra de sang de drac Verd Galès Comú.

La font d’energia que irradia de les pedres de sang de drac (sang cristal·litzada) també s’aprofita en el camp de les pocions. Com s’esmenta en l’apartat de la medicina, representa un ingredient essencial especialment en pocions energètiques o enfortidores (fortificants), que aporten energia a aquell que se la beu o també li poden alleujar el dolor.

Aquesta energia també es pot fer servir en preparats molt especials, com l’anomenada Aqua Oculus. Es tracta d’una substància plasmàtica (un quart estat físic de la matèria que es descriu com a gasós i líquid al mateix temps) que ondula en alguns misteriosos artefactes màgics coneguts (com ara els pensius). Encara que no es coneix exactament com s’aconsegueix confeccionar aquesta substància, se sap que un dels seus principals components és la sang de drac.

Altres objectes màgics importants que necessiten l’energia màgica són les varetes. Algunes contenen elements d’origen draconià, d’entre els quals la sang de drac en els seus nuclis. Durant l’Edat Mitjana, moltes varetes tenien ànima de sang de drac cristal·litzada. Es diu que la vareta de Nícanor Gryffindor podria haver tingut aquest misteriós material com a nucli de la seva vareta.

En Dumbledore només féu conjectures sobre com podia adjuntar-se a la vareta una mena de recipient que contingués sang de drac líquida i funcionés com a ànima, però mai no les va dur a la pràctica.

L’energia que aporta la sang de drac també s’aplica en la fabricació d’escombres, atès que els dóna propietats màgiques útils. Tanmateix, el motiu principal de la presència de sang de drac a les escombres voladores es deu a la propietat aerodinàmica (punt 7).
---


4- Joieria
(articles de joieria a partir de la pedra de sang de drac)

Aquesta cristal·lització (pedra de sang de drac) també s’ha aprofitat en joieria.
Així com aquestes anomenades ‘pedres’ s’empren com a font d’energia, amb un senzill sortilegi es pot "bloquejar" enèrgicament i fer-les servir com a pedres semi-precioses artificials. D’aquesta manera, s’afegeixen a collarets, penjolls, fermalls, agulles de pit... i altres articles de joieria.

Pel que sembla, a més de maragdes, el llegendari medalló d’Slytherin és sang de drac feta vitralls. Segons els escrits d’en Dumbledore, el drac propietari d’aquesta sang cristal·litzada el va matar el mateix Gryffindor. Aquesta pedra de sang proveeix el medalló de la majoria de les seves propietats màgiques.
---


5- Perfumeria i cosmètica
(perfums, colònies, antiberrugues, crema solar, cura capil·lar)

Les seves altes concentracions d’alcohol i la seva gran durabilitat han ajudat que s’utilitzi la sang de drac en la creació de perfums i de colònies.

Les colònies parisenques més cares del mercat màgic estan fetes a base de sang de drac i, a més de tenir una aroma deliciosa (per la resta dels seus components), són literalment colònies màgiques.

En forma d’ungüent, és francament útil contra les berrugues (com s’ha comentat en l’apartat de la Medicina). Però també, degut a la seva resistència a les altes temperatures (vegeu el punt 7), la sang de drac és un potent protector solar. La millor protecció per fer servir a la platja un migdia assolellat o a un cim elevat.

Així com tantes altres substàncies màgiques (com els ous d’Occamy), la sang de drac posseeix una gran qualitat estètica. La cura capil·lar és una de les seves aplicacions. Dóna fortalesa, lluïssor i moviment als cabells (segons el mateix Dumbledore, ho va descobrir experimentant amb un eriçó). En Dumbledore afirma en els seus escrits que ell mateix va acabar fent servir la sang de drac en els seus propis cabells i barba: li permetia tenir-los llargs, resistents i lluents com l’argent.
---


6- Pigment / Tinta duradora
(Pigment, pintura de retrats, tinta indeleble o duradora)

Es tracta d’un dels pigments més emprats en la creació artística màgica de quadres de tota mena. És un pigment inestimable en els retrats i pintures, atès que ajuda (amb les seves qualitats màgiques) a fer més senzill el procés d’encantar els quadres per tal de guardar els records dels bruixots retratats per tal que obtinguin el moviment característic de les imatges.

Les fotografies del món màgic es revelen amb una poció especial, per tal que els elements de les imatges, com les persones, es moguin. Són simplement imatges animades, els que apareixen a la fotografia no tenen capacitat de sentir, i el que es reprodueix a la fotografia és una mera gravació d’un esdeveniment que ja ha passat i que es va repetint. En canvi, els retrats amb pintura, en comptes d’una poció, necessiten ser traçats amb un pigment especial: la sang de drac. És això el que fa que els personatges dels retrats puguin imitar coses de la persona que representen, ja que en són una còpia. Podrà fer servir frases de la persona i imitar el seu comportament general, segons la impressió que van causar al pintor (també poden anar d’un quadre a l’altre i els integrants de les fotografies no). Tanmateix, estan limitats en el que poden dir i fer.

De la sang de drac, també se’n pot confeccionar tinta. Es tracta d’una tinta verda (altres fonts la descriuen com a roja, o de color carmesí fosc) que és summament duradora.

Des del 1967, gairebé totes les tintes del mercat tenen com a un dels seus principals components la sang de drac, atès que les fa durar molts anys més (i s’han pogut fer de diversos colors).

Se la considera tinta indeleble. Com que és tan lleugera i alhora densa, es diu que la tinta és impossible d’esborrar, a banda que les propietats màgiques de la tinta protegeixen el document de manera que el fan gairebé indestructible (tant per sortilegis com per altres mètodes com calar-hi foc). Tot i això, alguns també han dit que un bruixot poderós seria capaç de destruir-lo.

El preu de la sang de drac és força elevat, per tant només es fa servir en documents oficials d’alta importància o en textos valuosos.
---


7- Aerodinàmica
(Fabricació d'escombres voladores)

És possible que la fabricació d’escombres constitueixi un dels usos més populars de la sang de drac, i un dels darrers descoberts.

Malgrat la seva densitat, la sang de drac és molt lleugera. S’ha descobert que la sang és el que ajuda a emprendre el vol, inflant-se i omplint-se d’aire, per tal d’ajudar el drac a reduir la concentració del pes i la fricció, cosa molt necessària per volar.

Aquesta propietat aerodinàmica ha fet que s’apliqui a les escombres modernes com a última capa de vernís (la Raigdefoc en seria un exemple) per millorar el seu equilibri i capacitat de volar (i d’emprendre el vol), i ajudar-la a assolir una gran velocitat que altrament no tindrien.
---


8- Resistència a la temperatura
(Fabricació de calderons, protector solar i protector contra el foc)

Un dels usos més sol·licitat de la sang de drac és per la fabricació de cocotes. Gràcies a les seves propietats per resistir altes temperatures, ha estat emprada en els darrers anys per molts fabricants per crear una gamma de calderons d’alta resistència.

Quan es mesclen amb sang de drac, els calderons dupliquen la seva resistència a la calor. A més, són molt més duradors i molt més fàcils de netejar. Tot plegat, ha donat molta feina a la Conselleria d’Afers Màgics, perquè ha hagut de treballar durament en una llei de regulació per tal que els fabricants de calderons no matessin indiscriminadament massa dracs.

La sang de drac també ens pot protegir a nosaltres mateixos de les altes temperatures. A banda de ser un potent protector solar (com hem esmentat en el punt 5), pot evitar que ens abrasin les flames. Ens farà resistir el el més poderós conjur incendio (ara bé: només protegirà la pell, no pas la roba o els cabells...).

En ungüent, el fan servir molt els cuidadors de dracs. Fa poc, havien d’anar sempre tapats fins a la punta dels cabells amb vestits protectors, que feia la feina molt incòmode, i algunes accions fins i tot inviables.

És molt efectiva tant pels rajos ultraviolats del sol com per les altes temperatures, però té un inconvenient: el temps de protecció que ofereix no és del tot exacte, i varia segons la persona. A causa d’això, se sol administrar aproximadament cada hora. Alguns cuidadors de dracs s’han oblidat d’aquestes mesures i han acabat pagant-ne les conseqüències.
---


9- Catalitzador
(Reduir el temps de les pocions llargues)

En innombrables ocasions, s’ha vist que la sang de drac actua com un magnífic catalitzador. Redueix el temps d’espera (molts cops a la meitat) en l’elaboració de pocions. Aquesta propietat ha fet que les pocions més complicades, sobretot les que triguen mesos a preparar-se, es puguin fer en molt menys temps (de mesos, a tant sols unes setmanes). El desavantatge que això pot tenir és que és possible que en les pocions més difícils els seus efectes es vegin un xic minvats.
---


10- Condiment i confitura
(Confitura)

De tots els usos que ofereix la sang de drac, aquest és segurament el més curiós: fer confitura per pastissos.

Aquest descobriment va suposar un xoc per a molts bruixots, sobretot quan l’Albus Dumbledore va anunciar que llançaria una remesa que dolços en forma de drac. Més endavant es va saber que no era més que una broma, segons va explicar en Dumbledore en una entrevista en una revista del món màgic.

Un cop se refreda la sang de drac per sota els 0 ºC, queda com una capa lleugera semblant a la gelatina, amb un gust melós com el del caramel.
---


11- Repel·lent
(Contra plagues de jardí, fins a criatures més perilloses)

Pot tenir un ús com a repel·lent de multitud de criatures màgiques, com ara gnoms, gòblins, elfs, fades, follets...

A més, manté a ratlla criatures més perilloses, com els capells vermells o els impostorus.

Fins i tot, s’ha vist que la sang d’algunes races de drac, com el Cuadeserra Cubà (de fet, hongarès, ja que l’adaptació del nom va conservar el joc de paraules però no pas l’origen del drac: Hungarian Horntail), és capaç de mantenir reduïdes criatures com les harpies.

Com que la sang de drac és tan cara, s’ha comercialitzat diluïda amb altres repel·lents comuns. D’aquesta manera, s’aconsegueixen repel·lents més forts a preus força assequibles.
---


12- Potenciador
(Droga)

Molt probablement és l’ús més perillós de la sang de drac. Quan s’escalfa de manera constant fins a temperatures desorbitadament altes, comença a bullir (presenta un punt d’ebullició molt alt, la qual cosa és lògic, atès que el cos del drac ha de suportar altes temperatures degut a la seva naturalesa ígnia). En bullir, el vapor que en surt pot ser aspirat amb molt de compte. D’aquesta manera, la sang de drac entra en contacte amb l’organisme del bruixot, que queda drogat.

Sota els efectes de la sang aspirada, els poders del bruixot es multipliquen durant un període de temps curt. El temps que el bruixot està col·locat és molt curt i els efectes secundaris devastadors. La quantitat de poder màgic de la sang de drac deixa el cos del bruixot extenuat, incapaç de moure’s durant una setmana, i durant aquest temps el seu poder màgic es torna inestable.

Molts bruixots es tornen addictes a la sang de drac i no poden suportar el desànim que causa la síndrome d’abstinència, així que viuen entre episodi i episodi dels efectes de la droga. Alguns fins i tot acaben morint.
-------
-------


I he d’afegir una altra misteriosa utilitat de la sang de drac:

La Pedra filosofal
Segurament l’aspecte que ha portat més controvèrsia al món de la màgia i el més enigmàtic dels usos de la sang de drac. Dumbledore va explicar que un dels seus pilars per la creació de la pedra filosofal havia estat la sang de drac, però no va explicar ni com ni per què.

La pedra filosofal és una substància llegendària de poders sorprenents. Capaç de transformar qualsevol metall en or pur. I produeix l’Elixir de la Vida, que pot fer immortal a aquell que se’l beu (és que només mentre en segueixi bevent, perquè, de fet, el que fa realment és prolongar la vida indefinidament mentre es begui).

D’alguna manera, la sang de drac va ajudar a fabricar la pedra filosofal i potser algunes de les seves propietats van ser reforçades gràcies a les qualitats màgiques de la sang de drac. És possible que la pedra filosofal transformi els metalls en or en una reacció alquímica catalitzada a la inversa? I què me’n dieu de l’Elixir de la Vida? Podria ser un efecte de les propietats potenciadores de la sang de drac? Encara avui, no podem comentar més que misteris.

Els bruixots més famosos del món han estat intentant durant anys com, però fins avui ningú no n’ha descobert res. Sembla que és un dels secrets que, com en Nicolas Flamel, l’Albus Dumbledore es va endur a la tomba.
---

(CONTINUA)

Re: La sang de drac del món muggle: la Coca-cola

Publicat: ds. ago. 10, 2019 1:25 am
Autor: Antares_Black
↑↑↑↑↑↑↑↑↑
(NO us PERDEU la PART 1)

PART 2 Volia afegir imatges, però tal com està el fòrum en imatges i spoilers...

Què és la Coca-cola?

Com la majoria (si no tots) sabreu, la Coca-cola és de les marques més famoses (sinó la més famosa) a nivell mundial. Comercialitza una beguda o això diuen gasosa «y refrescant» a base d’aigua carbonatada i cola, que en la majoria dels casos (atès que té unes quantes variants) es mescla amb una gran quantitat d’edulcorants.

La Coca-cola té una història realment interessant (que us convido a investigar), però aquí el que ens ocupa és seva relació amb la sang de drac.


La Coca-cola com a sang de drac?

En aquest punt, farem una comparativa de tots dos productes. Mirarem d’aplicar els usos de la sang de drac als que ens podria oferir la Coca-cola.

No em faig responsable de les conseqüències si poseu en pràctica algun d'aquests usos llistats.

1- Medicina
(Beguda medicinal, contra problemes de digestió, aporta energia, analgèsic, alleuja dolors musculars, articulars i de cap, contra picades, estimulant, anestèsic, i afavoreix l'atenció, l'aprenentatge i la consolidació de la memòria verbal)

En un principi, la Coca-cola va ser concebuda com una beguda medicinal patentada pel farmacèutic John Stith Pemberton, el 1886. El maig d’aquell any, la va començar a comercialitzar a la farmàcia Jacobs d’Atlanta en forma de xarop. Tanmateix, posteriorment la va adquirir l’empresari i farmacèutic Asa Griggs Candler, que la va convertir en una de les begudes més consumides del segles XX i del que portem de XXI. El 1891 es va fundar The Coca-cola Company.

Així que la Coca-cola era originàriament un medicament. En aquells inicis, ideat per combatre problemes de digestió i que, a més, aportés energia. Aleshores se’n venien cada dia al voltant de nou vasos, al preu de cinc centaus cada vas.

La Coca-cola funciona com un analgèsic gairebé instantani, això significa que calma ràpidament el dolor. Serveix en multitud de casos: en dolors musculars, articulars i de cap, així com en picades: de mosquit, d’abella (també les allunya, vegeu el punt 11), de vespa, de medusa... Aplicada a la zona afectada, la coïssor desapareix en pocs segons. L’àcid fosfòric ajuda a eliminar la saliva de l’insecte. En el cas de les meduses, els àcids ajuden a reduir el dolor de la picada, com a alternativa a l’aplicació d’orina a la zona afectada, que també va molt bé.

El que passa és que es diu que les primeres Coca-coles (diuen que només les primeres...) portaven cocaïna. Coca (que li dóna el nom) pot servir com a abreviatura de cocaïna, però també es refereix a la planta de la coca, de les zones dels Andes, que conté catorze alcaloides (un compost orgànic nitrogenat, dotat de marcades propietats farmacològiques a baixes dosis) naturals, entre els que trobem la cocaïna.

En alguns països de l’Amèrca Llatina, les fulles de coca es masteguen com a estimulant per resistir el mal d’altura (Mal de la muntanya agut (MMA)). Un dels catorze alcaloides més útil en aquest cas és la globulina. Aquest cardiotònic regula la manca d’oxigen de l’ambient, i millora la circulació sanguínia. Un altre alcaloide important que conté i el que ens ocupa és la cocaïna: mastegar-lo en medi bàsic (acostumen a fer-ho barrejat amb cendra) té propietats anestèsiques i analgèsiques.

El que més probablement portaven les primeres Coca-coles era coca. El que no se sap és si encara en conté. El que sí que és del tot cert és que la Coca-cola és un refresc basat en la cola. De la cola en parlarem a l’apartat del Potenciador (punt 12).

He trobat que investigadors del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Universitat de Barcelona han conclòs que combinar cafeïna i glucosa (sucre) afavoreix l'atenció, l'aprenentatge i la consolidació de la memòria verbal, efecte que no es percep en ingerir aquestes dues substàncies per separat. És a dir que potencia qualitats cerebrals, de processament i de percepció. Això també és un tema que recuperarem al punt 12.
---


2- Neteja
(Lavabo net, contra les marques d’aigua, elimina el rovell, afluixar mascles molt durs, desgreixant, netejar paelles i olles, lleva-taques, neteja de sang, ús en el món del delicte i policíac, eliminar proves, contra taques de pintura, desenganxar un xiclet dels cabells, netejar monedes i joies, netejar llantes, fars i la bateria del cotxe i neteja de vidres)

Les sorprenents qualitats de neteja de la Coca-cola no han passat desapercebudes, i això ha fet que molta gent en tingui a casa més per fer-la servir de netejador que per beure-se-la.

Útil per manteniment del lavabo, és capaç de netejar la tassa del vàter, només cal deixar-la actuar durant una hora. A continuació, arrossegar la brutícia amb l’escombreta i eliminar-la només tirant la cadena. Barrejada amb pasta de dents, ajuda contra les marques d’aigua.

Elimina el rovell fàcilment. Cal submergir el utensilis oxidats en beguda durant tota la nit. L’endemà recuperaran la lluïssor un cop s’hagin esbandit. Si són massa grossos per submergir-los, sempre es pot amarar un drap amb Coca-cola i fregar el metall. Els àcids, fosfòric, cítric i carbònic, provocaran un procés de corrosió que ataca l’òxid.

El fet d’eliminar l’òxid, pot ajudar a afluixar cargols molt durs. En un parell de minuts, l’àcid es menjarà la primera capa del metall i es desprendrà fàcilment,i permetrà descargolar-lo.

La Coca-cola és un gran desgreixant. Pot eliminar qualsevol taca de greix, es trobi on es trobi: a terra, a la paret, al taulell de la cuina, a la roba... S’aboca Coca-cola a la superfície en qüestió i es deixa que faci efecte durant uns minuts. Finalment, hi passem un drap humit d’aigua.

Les paelles i les olles solen quedar molt brutes de greix, i també ennegrides de sutge. També s’hi pot aplicar la beguda per tal que minvi l’espessor de l’engrut en uns minuts. La capa de greix i de sutge es desprèn de l’utensili fàcilment. Fregar superficialment ajudarà a eliminar-ho del tot.

L’eficàcia contra les taques de greix també és útil en la roba, que són taques molt difícils de treure. Se n’aplica directament a la taca o se’n pot afegir al calaixet de la rentadora. Igualment com la sang de drac, la Coca-cola és un magnífic lleva-taques, gràcies als àcids carbònic i fosfòric que conté. Pot eliminar taques tan difícils com les de greix, com ara les taques de sang. De fet, aquesta qualitat és tan eficaç que la Coca-cola també és famosa per ser un element d’ús habitual per part de la policia i altres autoritats per netejar la sang de les carreteres (especialment en asfalt) després d’accidents de trànsit o de crims. La seva fama en el món del delicte es manifesta a diversos països, no només als Estats Units, el seu país natal, i també per part dels criminals amb l’objectiu d’eliminar proves amb el poder netejador d’aquesta beguda.

Les taques de pintura tampoc no són un problema per aquesta beguda. Si les taques de pintura són en mobles, és millor agafar un drap amarat de Coca-cola i fregar la zona afectada amb molt de compte. Finalment, cal posar-hi sabó per eliminar-ne l’enfigassament de la Coca-cola (a causa del sucre). La Coca-cola és prou potent com per eliminar la capa de vernís del moble: s’aconsella aplicar-n’hi una nova capa, sobretot si es tracta de fusta.

Una altra habilitat de neteja de la Coca-cola és que pot ajudar a eliminar un xiclet que hagi quedat enganxat a la roba. També funciona amb els cabells, sense necessitat de tallar el ble. Però aquesta està explicada a l’apartat de cosmètica del punt 5.

Per treure la brutícia de les monedes i deixar-les relluents, n’hi ha prou de submergir-les en la beguda. La brutícia se’n desprendrà sense problemes. Això és útil per numismàtics o col·leccionistes de monedes i en joieria (de manera que també és un aspecte present al punt 4 de joieria).

A les bateries dels cotxes (o en motors en general) s’acumula brutícia. La Coca-cola pot ajudar a retirar-ne la corrosió acumulada. I és que els nivells d’acidesa que hi ha a la Coca-cola igualen els que hi ha normalment les bateries de cotxe que han vessat. Només cal ruixar-ne a les parts afectades i fregar-les amb un raspall d’acer.

Pel cotxe, també pot netejar les llantes de les rodes del cotxe. Submergeix una esponja en el refresc i, un cop amarada, neteja. Els fars del cotxe també es poden netejar amb Coca-cola, així com altres vidres. És un excel·lent netejador de vidres, gràcies a la presència de l’àcid cítric en la seva composició (que és ingredient indispensable en els productes de neteja de vidres).

El greix dels dits també pot quedar marcat en els vidres, especialment els de les ulleres. La Coca-cola també et pot ajudar a eliminar-lo.
---


3- Font d'energia
(Beguda energètica, alt contingut de cafeïna, estimulant, excita el SNC, insomni, fertilitzant, estimula el creixement de microorganismes, adob, florescència i energia cinètica del gas)

La cafeïna de la Coca-cola confereix un efecte als muggles semblant al de l’essència estimulant de la sang de drac en el món dels bruixots. Si bé molts altres efectes (més explicats en els punts 1 i 12), la cafeïna és un potent estimulant que excita el sistema nerviós central que, d’entre altres coses, provoca la privació del son. Tot i que el fet que no et deixi dormir no significa que no hagis de dormir, es podria interpretar com una font d’energia.

El gas de la Coca-cola, així com els seus àcids, ajuda a fer créixer les flors. Fertilitza algunes zona degut al pH que necessiten. En terrenys massa bàsics (que actualment és molt corrent, perquè els materials de construcció s’aboquen a tot arreu i empobrixen el sòl), l’acidesa de la Coca-cola pot millorar les qualitats de cultiu del terreny. I el sucre ajuda al creixement de microorganismes que també contribueixen a fer un sòl més ric.

L’adob i el compost a base d’excrements i de matèria orgànica és molt bo. Afegir-hi el contingut d’una llauna de Coca-cola a la setmana afavoriria el creixement de microorganismes que més endavant ajudaran a mantenir la gespa i la terra saludable i resplendent.

A banda de l’energia que pot transmetre al nostre propi cos, podem aprofitar-la d’altres maneres. Afegeix mitja ampolla de Coca-cola a mitja ampolla de netejador pel cubell de fregar. Veuràs que brilla a la foscor, és fluorescent.

En el punt 7, tractarem amb més detalls una acció particular del gas, que algunes persones aprofiten amb finalitats lúdiques, de propulsió. Es transforma en energia de moviment.
---


4- Joieria
(Neteja i manteniment de monedes i joies i bijuteria moderna amb envasos i publicitat)

Com hem comentat a l’apartat de neteja, la Coca-cola és útil en els camps de la numismàtica i de la joieria, pel seu poder netejador.

La sal i el vinagre (comunament de poma) es fa servir per dissoldre l’oxid de les monedes amb l’àcid. Se submergeixen en el vinagre entre cinc i deu minuts, i després en aigua i sabó neutre un parell de minuts. Això és important per evitar que quedin restes de l’àcid i puguin danyar la pàtina verda de les monedes de bronze. Cal eixugar molt bé les monedes per tal que no quedin humides (i evitar l’oxid).

L’àcid acètic del vinagre ataca la superfície del metall de manera que li permet recuperar la brillantor. La sal, en la fricció amb el drap, actua com un lleu abrasiu que poleix la capa superficial del metall. És important separar les monedes per materials (argent, bronze, coure, or...), de manera que evitem que els mesclin durant la neteja.

Com què la Coca-cola és àcida, per tant és útil en aquesta mena de neteges. L’àcid fòrmic que conté també ajuda a tractar les monedes amb capes de brutícia blaves, atès que elimina els residus del coure. Com a desgreixant, també elimina les empremtes dactilars que hi puguin quedar. Ara bé, és molt important separar els materials i eixugar-los molt bé en acabat.

Aquests procediments de neteja també es duen a terme en el camp de la joieria.

Si bé la Coca-cola té usos com aquests, alguns joiers, numismàtics i restauradors es neguen a fer-la servir. Un dels seus motius més comuns és que volen saber exactament amb quines substàncies tracten els seus materials, i la Coca-cola és una mescla de coses i sovint tampoc no es coneixen totes.

Ja amb el que serien els envasos i la publicitat de la Coca-cola, fora de la substància en si, la bijuteria moderna està tirant per l’ús de materials quotidians i de reciclatge i aquí aquesta marca també és una protagonista.

Segurament, també es podrien fer joies amb la solidificació de la Coca-cola.
---


5- Perfumeria i cosmètica
(Elimina les pudors, càpsules d'ambientador, afegit a la crema hidratant, antiberrugues, exfoliant, blanquejant de dents, treure xiclets enganxats als cabells, destenyir o decolorar els cabells, fer-los més suaus i arrissar-los)

La sang de drac es fa servir per crear perfums. Desconec si la Coca-cola té un ús com aquest, però sí que serveix per eliminar les olors. Pel que es veu, prest acaba amb la mala olor. Per eliminar la pudor d’una mofeta (viuen principalment a Amèrica), per exemple, la gent es banya en salsa de tomata, però la Coca-cola també és útil per això.

També es poden fabricar càpsules d’ambientador, només barrejant Coca-cola, sucre i crema de cacau (mantega de cacau o xocolata blanca). S’escalfa en una cullera sobre una flama i, en un motlle, es refreda al congelador.

Es pot fer servir com a producte de bellesa o de cosmètica. Afegint una cullerada de Coca-cola a la crema hidratant habitual i aplicarà a la pell. Pel que sembla que torna la pell més suau i brillant. A l’apartat de medicina, també hem comentat que, en forma d’ungüent, és eficaç contra les arrugues.

Barrejada amb el marro del cafè, la Coca-cola pot servir com a exfoliant de la pell.
Glopejar aquest refresc també serveix per blanquejar les dents (sense passar-se, perquè l’àcid i el sucre poden afectar l’esmalt i provocar càries).

Com hem comentat a l’apartat de neteja, aquest refresc també pot treure un xiclet enganxat als cabells. Apliquem el refresc a la zona i el deixem reposar uns minuts. Finalment, el xiclet relliscarà i deixarà els cabells.

Però també ens dóna moltes més aplicacions pels cabells.

Pot arribar a canviar el color dels cabells o destenyir-los. Deixa actuar la Coca-cola mitja hora als cabells i esbandir. És útil per aclarir els cabells tenyits si el tint que s’ha fet servir ha resultat ser massa fosc. Però s’ha d’anar amb compte amb això: la Coca-cola decolora els cabells perquè té la propietat de degradar el color. Els àcids de la beguda contribueixen a debilitar la coloració dels cabells, i així pren un color més neutral i de conjunt. No passa d’un dia per l’altre sinó que t’hauries de rentar els cabells amb Coca-cola almenys durant tres dies.

Pel que sembla, molts estilistes muggles afirmen que rentar-se els cabells amb Coca-cola els pot fer més suaus. De manera que les cutícules del cuir cabellut es contreguin, degut el seu pH. Suau, brillant i sense encrespar-se. Es deu a la mateixa raó que la decoloració.

S’ha fet servir també com a arrissador de cabells. Deixeu actuar el refresc als cabells uns minuts i un cop esbandits seran molt domables.
---


6- Pigment / Tinta duradora
(Colorant alimentari, escriure i tinta invisible)

La coloració de la Coca-cola és deguda a un colorant artificial (atès que s’aconsegueix a partir d’altres additius) anomenat caramel (E-150d en la classificació de la UE). El caramel E-150d (caramel de sulfit d’amoni IV) és una de les quatre categories aprovades en l’ús de colorant alimentari a la Unió Europea. Aquesta mena de colorants són molt utilitzats en els productes comercials alimentaris, com ara el pa, la cervesa, les salses, condiments, productes de confiteria, cereals, gelats... i refrescs, com el de la Coca-cola.

Segurament, podríem escriure amb aquest colorant sobre el paper, sobretot si escalfem el refresc dins a evaporar-ne bona part del líquid per fer-lo encara més dens i espès, però jo no ho he provat. De tota manera, mentre la sang de drac ens proporciona una tinta indeleble, en el món dels muggles la Coca-cola ens permet escriure missatges secrets amb tinta invisible. Ja ho fem des de un pot amb beguda o substituint la tinta d’un retolador. Un cop escrit, l’exposem a la calor amb compte de no cremar el paper (a un radiador, espelma, porta d’un forn, un assecador, una planxa...), la tinta es tornarà marró i revelarà el seu contingut.

El procediment químic i els seus resultats es deuen l’acidesa, així com passaria amb la llimona. L’àcid cítric de la llimona és un àcid feble que en aplicar-lo al paper el debilita. En aplicar-li calor, part d’aquest àcid cítric s’oxida, i deixant aquest color marronós que es tracta del carboni.
---


7- Aerodinàmica
(Finalitats lúdiques amb l'expulsió del gas)

Probablement, la Coca-cola no ens faci volar directament (és una altra marca de beguda, la que diu donar-te ales...), però sí que pot «volar».

És coneguda (sobretot entre els que es volen divertir: consumidors dels articles de broma dels Weasley, atents!) la reacció entre els Mentos i la Coca-cola. Si deixeu caure un caramel de menta dins d’una ampolla de Coca-cola, aparta’t el més ràpid que puguis: el gas s’alliberarà de sobte i ràpidament, de manera que el líquid en sortirà disparat. Hi ha gent que parla de ‘jugar al ]míssil de la Coca-cola’. Si la llances enlaire, pots aconseguir que la propulsió del gas en sortir de l’ampolla faci que ]surti disparada com si volés.
---


8- Resistència a la temperatura
(Apagar incendis menors i desfer el gel)

Així com la sang de drac protegeix del foc, com en defensa d’un incendio, la Coca-cola pot apagar incendis menors. Això sí: sempre que no siguin provocats per una falla elèctrica (MOLT IMPORTANT!). Agita l’ampolla o la llauna per estimular el líquid gasós i s’expulsi en projecció. D'entre altres factors, les gotetes petites n’absorbiran la calor, de manera que aconseguiran extingir les flames del petit incendi.

La Coca-cola també pot desfer el gel. Hi ha gent que la fa servir per desfer el dels para-brises del cotxe o de les finestres a l’hivern. En poc temps d’abocar-la-hi, el gel es desprendrà del vidre i es desfarà.

Això passa per les sals (fosfats) que conté el refresc, i actua exactament igual que la sal que es posa a les carreteres per evitar que es formi gel. En aplicar la sal, el punt de fusió de l’aigua baixa, de manera que cal més fred (falta de calor) per congelar-se.

Això sí... un cop abocada la Coca-cola al para-brises, com l’elimines? Si hi tirem aigua per esbandir, se’ns tornarà a congelar...
---


9- Catalitzador
(Millorar la qualitat del compost i eliminar l'òxid)

En el punt 11, comentarem la utilitat de la Coca-cola en l’agricultura. També ajuda a millorar la qualitat del compost, atès que accelera del procés de descomposició. Això es pot interpretar com una acció catalitzadora de la Coca-cola.

També són catalitzadores les accions de la Coca-cola en eliminar l’òxid (reacció química accelerada) i l’acumulació de vessaments a la bateria del cotxe.
---


10- Condiment i confitura
(Refresc, condiment, dóna color, caramel·litza, estovar la carn, salses, plats com la Coca-cola Frita el pollastre macerat i el rostit 'asado negro', en pastisseria i mesclada en begudes alcohòliques)

En principi, la Coca-cola és un refresc i, com a tal, el seu principal ús és el de beure-se’l per refrescar-se. Tanmateix, també és un bon condiment.

Serveix per incrementar el sabor del menjar (especialment de la carn), donar color i per caramel·litzar. També se sap que en alguns establiments de restauració la fan servir per estovar la carn que, pel temps, ha quedat dura. Es pot barrejar amb salses i deixar-la marinar. El sucre contingut a la Coca-cola donarà al plat un gust acaramel·lat, i l’àcid cítric ajuda en l’acabat.

La Coca-cola es fa servir en algun processos culinaris. Concretament, es pot reduir fins arribar a xarop i en algunes ocasions se li dóna un ús de salsa. En la cuina nord-americana moderna s’elabora l’anomenada Coca Cola Frita (típica de la cuina de Texas).

En altres països, com el Perú, es posa per macerar el pollastre, i se l’acompanya de condiments diversos durant unes hores. Es fregeix o es posa al forn i en acabat se serveix amb guarnició. Especialment a Veneçuela, però també a d’altres països, es fa servir com a condiment a la cuina d’un dels seus plats de rostit típics: l’ ‘asado negro’.

La Coca-cola també ajuda a fer els pastissos i les magdalenes esponjosos. Només cal afegir-ne una micona, i pot actuar com una mena de llevat de pastisseria.

Fins i tot, és un gran ingredient en la preparació de begudes alcohòliques de mescla.

A Colòmbia, s’usa en diverses begudes alcohòliques, com ara barrejar-la amb rom. El rom amb cola és conegut a molts altres països, també d’Europa: el cubata (tot i que el cubata com a tal és originari de Cuba, d’aquí el seu nom) (també anomenat combinat, cuba libre, i a Xile ‘roncola’). De vegades, se li afegeix llimona.

A l’Argentina, se la barreja amb el fernet (fernando, fernandito, fefi o fernet con Coca).

A Mèxic es preparen diverses begudes alcohòliques. La més popular és "Charro negro", que barreja Coca-Cola amb tequila.

A Xile, es fa ‘piscola’, un combinat de Coca-Cola i pisco.

En diversos llocs de la península Ibèrica, es mescla la Coca-cola amb vi negre. A aquesta mescla amb gel és l’anomenat ‘calimotxo

També es pot trobar la whiscola, una altra beguda alcohòlica amb Coca-cola que es prepara amb whisky.
---


11- Repel·lent
(Pesticida i evita plagues)

No sabem si la Coca-cola serviria per fer fora els gnoms de jardí, però sense dubte funciona molt bé com a pesticida pel camp. Pot matar cargols i llimacs (que són un malson per les collites). Per evitar-ne les plagues, alguns agricultors fan sevir Coca-cola per protegir els seus terrenys.

El seu alt contingut de sucre i de gas atreu les formigues, que es mengen les larves d’altres insectes que es nodreixen de les plantes. A més, d’atreure els insectes, els seus components químics són tan potents que els poden matar prest. Tant per formiguers com per escarabats o ratolins indesitjats dins de casa, la Coca-cola també pot ser una solució oportuna.

Es pot llegir a diversos llocs, que hi ha molts agricultors a l’Índia que fan servir Coca-cola com a pesticida de manera habitual en els seus trossos per lluitar contra els insectes i les pestes. Segons diuen és barata, fàcil d’aconseguir i molt eficaç.

Com hem citat en l’apartat de la medicina, encara que soni il·lògic la Coca-cola també fa allunyar les abelles. N’hi ha prou d’omplir mig vas de refresc.
---


12- Potenciador
(Droga)

En aquest darrer apartat, parlarem de la Coca-cola com a droga, així com la sang de drac també en pot esdevenir una, i ampliarem el primer apartat del tema de la Medicina.

La Coca-cola conte tota una sèrie de substàncies que ens ajuden no només a nivell de neteja com hem explicat, sinó també en la cura o alleujament del dolor. Això pot tenir moltes bones aplicacions, però tots sabem que totes les masses piquen i s’ha d’anar amb molt de compte de no transformar allò que ens va bé en un agent letal i perillós.

Paracels, un gran bruixot que apareix en les famoses Granotes de Xocolata i també un gran científic (metge, alquimista i astròleg) en el món dels muggles, va fer diversos estudis amb tòxics. En la seva famosa afirmació «Dosis sola facit venenum» ("Només la dosi fa el verí"), o el matís de lèxic que fonamenta en la finalitat de l’ús d’una substància. Paracels afirmava que «Totes les substàncies són verins, no n’hi ha cap que no ho sigui. És la dosi el que diferencia el verí del remei». L’abús o la manca d’un element pot determinar el que som i el que serem: si som sans, si ens podrem curar, si emmalaltirem o si morirem. La substància en si mateixa no és ni bona ni dolenta, i és absurd cercar arguments a favor o en contra. Només s’ha de trobar la virtut (un dels quatre pilars que, per a Paracels, tenia la medicina, juntament amb l'astronomia, les ciències naturals i la química) en la finalitat que li donem. I és la finalitat de l’ús d’una substància és el que li dóna la categoria de medicament, de verí o de droga.

Havíem comentat que alguns investigadors afirmen que la combinació de cafeïna i glucosa afavoreix una sèries de funcions processals i perceptives. Això, com moltes altres qualitats que té, faria de la Coca-cola un gran potenciador, per tant una droga.

Com el seu nom ens insinua, la Coca-cola és un refresc que podria contenir coca i cola. De la coca ja n’hem parlat a l’apartat de medicina. Evidentment, es tracta d’un medicament i d’una droga. I se sol consumir també amb finalitats recreatives, per diversió. Cal tenir en compte que el que pot ser un avantatge en les condicions de vida de la gent del seu país d’origen pot ser perjudicial per una altra persona.

La cola es un gènere de plantes que compta amb més de cent seixanta-tres espècies i és originària de l’Àfrica tropical. A més, està emparentada amb el gènere Theobroma (el de la planta del cacau, Theobroma cacao) de les zones tropicals de l’Amèrica Central i del Sud. La coca conté cafeïna (la planta del cacau conte teobromina, que és un compost molt similar a la cafeïna), que és un estimulant molt potent i, com a droga psicoactiva, actua sobre el sistema nerviós central.

La Coca-cola conté la cafeïna de la cola i també se n’hi afegeix molta més. La cafeïna (anomenada també teïna o guaranina, per la seva presència en el te i en el guaranà) priva del son (insomni), provoca incontinència urinària (diürètic), vasoconstricció, nerviosisme i ansietat. També és molt addictiva. La síndrome d’abstinència de la cafeïna inclou mal de cap, fatiga, disminució de l’estat d’alerta, depressió i irritabilitat.

Algunes persones que consumeixen Coca-cola mostren dependència a la cafeïna i deficiències minerals importants, com de calci, magnesi o vitamina A. Sembla que això es deu a la substitució de làctics (o algues) rics en calci (i altres minerals i aportacions vitamíniques) per aquest refresc.

A més, alguns estudis que expliquen que la Coca-cola podria estar directament associada a malalties com la parada cardíaca, alta pressió sanguínia, possibilitats d’atacs de cor, vessament cerebral (accident vascular cerebral (AVC)), risc d’obesitat, tendència a desenvolupar diabetis del tipus II, asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC o EPOC), etc.
-------
-------

Vaja... que sembla que la Coca-cola és bona per tot menys per beure-se-la xD


Totes aquestes semblances entre la sang de drac i la Coca-cola em fan pensar... Algun dia descobrirem com produir l’Elixir de la Vida amb una pedra filosofal de Coca-cola? Potser tot plegat només són elucubracions. I... quina part de veritat hi ha en tot això? Potser no n’hi ha gens... o, de la mateixa manera que no hem sabut com fer servir la sang de drac en la creació de la pedra filosofal, en el cas de la Coca-cola potser és un secret que encara espera que algú el reveli...


-----------------
-----------------


És clar que aquesta comparació entre la sang de drac i la Coca-cola és una flipada meva! :lol2: Hahahaa Però espero que hàgiu trobat el post interessant!!


Jo m’ho he passat molt bé escrivint-lo. Però em costa molt :roll: de controlar el temps i la feina que demana cada projecte... xD («Now I saw, though too late, the Folly of beginning a Work before we count the Cost, and before we judge rightly of our own Strength to go through with it»). Sóc un cas.

-----------------

Bibliografia:

Per la informació de les aplicacions de la Coca-cola, he tirat de vídeos de youtube. Per les explicacions, d’apunts meus de química i d’algun llibre.

Ajudar-se de la viquipèdia en anglès està bé (no sempre! Molt alerta amb el que hi llegiu).5

La informació de la sang de drac, l’he treta tant de la wikiHarryPotter, com dels fòrums de l’Amino (contrastant i classificant la informació al meu gust), com d’una mena de viquipèndia Fandom que es diu «La Escuela de las dos serpientes». També de llibres d’alquímica màgica bàsica que tinc (de fet, d’apunts dels llibres, però ara mateix no els tinc tots amb mi), d’on també he agafat coses de Paracels, que m’agrada molt.

La informació numismàtica és de la meva pròpia experiència, de llibres diversos, del fòrum:«El imperio numismático» i dels documentals de restauració de museus.

Sobre el colorant E-150d, tenim les guies d’additius de la Unió Europea.

Finalment, per les substàncies i les drogues, he aprofitat apunts i treballs meus i, sobretot, un llibre que m’ha salvat la vida uns quants cops (per raons purament acadèmiques, naturalment...). «Del cafè a la morfina» (Andrew Weil i winifred Rosen) (2000-2002).

-----------------


A veure què en penseu de tot plegat.
Jo concloc aquí l'article, però us llegiré (i m'encantarà) i respondré!! :ok

Antares

PD: (més de vuit mil paraules... Amb raó em demana que en faci dues parts...)

Re: La sang de drac del món muggle: la Coca-cola

Publicat: dc. ago. 14, 2019 12:13 pm
Autor: Unapersona
Uau, flipo en colors. Això de ser la cosa més friki que he vist en aquest fòrum... i m'encanta! :lol2:

Sembla que podries fer una tesi doctoral sencera sobre la sang de drac, amb bibliografia i tot! I les coloraines, que són més importants i tot :P I el mateix amb la segona part sobre la Coca-Cola... "Vaja... que sembla que la Coca-cola és bona per tot menys per beure-se-la" ho resumeix força bé hahaha

És curiós que tinguin tantes coses en comú, però. La recepta de la Coca-Cola és secreta, no? Podria ser que tinguin tractes comercials amb la societat màgica per poder adquirir sang de drac? És l'única explicació que se m'acudeix! :mrgreen:

Re: La sang de drac del món muggle: la Coca-cola

Publicat: dt. ago. 20, 2019 7:55 pm
Autor: Agatha Black
Vale, anem per passos:

1- Antares, necessites ajuda.

2- No, en serio, fes-t'ho mirar.

3- Encara no he llegit el segon post de la coca-cola, pero és que tenia massa coses per comentar de la primera part.

Axiò no és cap falta de respecte a la teva investigació, Antares, que el que has fes és una currada, i estic segura que ho has investigar molt bé. És una crítica a la Rowling, perquè tota aquesta anada d'olla que es va fotre li veig uns quants forats. És que hi ha moltes coses absurdes...


- Em sembla ridícul que es faci servir per netejar. O sigui. Has deixat clar vàries vegades que és extremadament cara. Només es fa servir com a tinta en els documents més valuosos, però “Oh, se m’ha cremat la pizza, espera un moment, porta la sang de drac que no netejo en un plis”. És com si fessim servir or líquid per netejar els plats perquè és desengreixant. Bueeeeeeeeno, síiiii, però què tal una mica de sabó? (Per cert, per fi ja sé què porta el “Lleva-desgavells màgics de la senyora Mery: No pain, no stain!” que anuncien al Mundial de Quidditch! :lol2: )

- Also, quants diners es va gastar el Dumbledore en la seva tesi? Li van donar una beca o algo? “Diguin’s, senyor Dumbledore, en què ha invertit els cent galions que li vam donar per les seves investigacions?” “Bueeeeeeno, doncs em vaig comprar un litre de sang, i he descobert que si la faig servir de xampú em queda el cabell guapo, guapo. Toqui aquesta barba, eh? Ara necessitaria onze litres més pels altres usos, qui em passa la pasta?” Súpersubvencionable.

- Com distinguir un bruixot a la platja? Bueno, és el paio que S’ESTÀ EMBADURNANT EN SANG en comptes de crema. Allà a lo viking preparant-se pel Ragnarok.

- Lo de la llei de protección contra la caça de dracs. A veure, per on començo. O sigui, és que si un puto fabricant de calderes té els ous de dir, “Güaita, si això li tiro una mica de sang de drac, aguanta uns quants graus més. Saps què? Vaig a matar-me uns dracs i veuràs com ho peto”, i va i ho fa, chapó pel tio, es mereix tota la sang del món. Vull dir, que els dracs no són com les foques o les guineus. Un pensaria que el principal motiu que la caça de dracs no deu ser popular és PERQUÈ SÓN FUCKING DRACS. Que per un costat és com “Wooooow, Gryffindor va matar un drac!” i per l’altre “Pffft, that’s cute, als fabricants de marmites els han hagut de parar els peus, perquè li estaven pillant massa el gustet”.

- “De tots els usos que ofereix la sang de drac, aquest és segurament el més curiós: fer confitura per pastissos.Aquest descobriment va suposar un xoc per a molts bruixots, sobretot quan l’Albus Dumbledore va anunciar que llançaria una remesa que dolços en forma de drac.” → Aquí als de les beques els va agafar un infart.

- “En bullir, el vapor que en surt pot ser aspirat amb molt de compte. D’aquesta manera, la sang de drac entra en contacte amb l’organisme del bruixot, que queda drogat.” → Aaaaai, Albus, Albus, com el vas descubrir, aquest, pillín?

EXTRA:
(Mini-fanfic de l’Albus Dumbledore demanant diners per subvencionar la tesi per tercera vetada)

TRIBUNAL DE BEQUES: Més? En necesita més? Però què en va fer dels últims 11 litres?
DUMBLEDORE: Mira, un cap de Setmana al Cap de Senglar, el meu germà es va quedar sense rentaplats…
TRIBUNAL: …
DUMBLEDORE: … i vaig pensar…
TRIBUNAL: …
DUMBLEDORE: … sang de drac, tete!
TRIBUAL: No més sang.
DUMBLEDRE: No?
TRIBUNAL: No.
DUMBLEDRE: Però…
TRIBUNAL: No més sang.
DUMBLEDRE: …
TRIBUNAL: …
DUMBLEDRE: … però si encara no l’he esnifat!
TRIBUNAL: …
DUMBLEDORE:…
TRIBUNAL: …
DUMBLEDORE:…
TRIBUNAL: Marxi de la Conselleria.
DUMBLEDORE: Yep.


I així va ser com l’Albus Dumbledore va començar les seves males relacions amb la Conselleria d’Afers Màgics.



PS: Ja cuán tingui una estola em llegeixo lo de la Coca-cola...

Re: La sang de drac del món muggle: la Coca-cola

Publicat: dc. set. 04, 2019 6:27 pm
Autor: Antares_Black
Unapersona:
Uau, flipo en colors. Això de ser la cosa més friki que he vist en aquest fòrum... i m'encanta! :lol2:
Hahaha Que bé! :ballar: :imslow:
Sembla que podries fer una tesi doctoral sencera sobre la sang de drac, amb bibliografia i tot! I les coloraines, que són més importants i tot :P
Hahaha Doncs sí!
I el mateix amb la segona part sobre la Coca-Cola... "Vaja... que sembla que la Coca-cola és bona per tot menys per beure-se-la" ho resumeix força bé hahaha
És que vists els usos que té, mare meva per no pensar-ho. Tot i que jo fa molts anys que no prenc Coca-cola. En algun moment n’he fet algun glop, però res. No pas per tot plegat (que hauria de ser per això :roll: ) sinó perquè no m’agrada.
És curiós que tinguin tantes coses en comú, però. La recepta de la Coca-Cola és secreta, no? Podria ser que tinguin tractes comercials amb la societat màgica per poder adquirir sang de drac? És l'única explicació que se m'acudeix! :mrgreen:
:lol: L’ingredient secret de la Coca-cola deu ser la sang de drac...? :deumeu

---

Agatha Black:
Vale, anem per passos:

1- Antares, necessites ajuda.

2- No, en serio, fes-t'ho mirar.
(Això és un compliment?)Amb això m’ha fet riure molt!!!

De fet, amb tot el post, perquè tela! xD

3- Encara no he llegit el segon post de la coca-cola, pero és que tenia massa coses per comentar de la primera part.
Doncs quan puguis ja et llegiràs la segona part del tema! ;)
Axiò no és cap falta de respecte a la teva investigació, Antares, que el que has fes és una currada, i estic segura que ho has investigar molt bé. És una crítica a la Rowling, perquè tota aquesta anada d'olla que es va fotre li veig uns quants forats. És que hi ha moltes coses absurdes...
Em peto amb com les enumeres i expliques!
- Em sembla ridícul que es faci servir per netejar. O sigui. Has deixat clar vàries vegades que és extremadament cara.
És que representa que es ven molt diluïda. Però, tens raó, no té gaire sentit xD

Situació divertidíssima!:
Només es fa servir com a tinta en els documents més valuosos, però “Oh, se m’ha cremat la pizza, espera un moment, porta la sang de drac que no netejo en un plis”. És com si fessim servir or líquid per netejar els plats perquè és desengreixant. Bueeeeeeeeno, síiiii, però què tal una mica de sabó?
(Per cert, per fi ja sé què porta el “Lleva-desgavells màgics de la senyora Mery: No pain, no stain!” que anuncien al Mundial de Quidditch! :lol2: )
Sí!!!
- Also, quants diners es va gastar el Dumbledore en la seva tesi? Li van donar una beca o algo?
Hahaha Potser sí!! Per la seva cara bonica i nas tort! :lol:

La situació divertida!
- Also, quants diners es va gastar el Dumbledore en la seva tesi? Li van donar una beca o algo? “Diguin’s, senyor Dumbledore, en què ha invertit els cent galions que li vam donar per les seves investigacions?” “Bueeeeeeno, doncs em vaig comprar un litre de sang, i he descobert que si la faig servir de xampú em queda el cabell guapo, guapo. Toqui aquesta barba, eh? Ara necessitaria onze litres més pels altres usos, qui em passa la pasta?” Súpersubvencionable.
Naturalment! :lol:
- Com distinguir un bruixot a la platja? Bueno, és el paio que S’ESTÀ EMBADURNANT EN SANG en comptes de crema. Allà a lo viking preparant-se pel Ragnarok.
Hahahahaa Saps que en això :o no hi havia caigut gens! És clar que no es veu com una crema normal! M’he imaginat allà un bruixot untant-se amb sang! huhuhuuu
- Lo de la llei de protección contra la caça de dracs. A veure, per on començo. O sigui, és que si un puto fabricant de calderes té els ous de dir, “Güaita, si això li tiro una mica de sang de drac, aguanta uns quants graus més. Saps què? Vaig a matar-me uns dracs i veuràs com ho peto”, i va i ho fa, chapó pel tio, es mereix tota la sang del món. Vull dir, que els dracs no són com les foques o les guineus. Un pensaria que el principal motiu que la caça de dracs no deu ser popular és PERQUÈ SÓN FUCKING DRACS.
Hahahha Cert!!
Que per un costat és com “Wooooow, Gryffindor va matar un drac!” i per l’altre “Pffft, that’s cute, als fabricants de marmites els han hagut de parar els peus, perquè li estaven pillant massa el gustet”.
Aquesta doble moral fa molta ràbia. Entenc que un drac és perillós, però, renoi, és que els han arribat a fer unes coses...
- “De tots els usos que ofereix la sang de drac, aquest és segurament el més curiós: fer confitura per pastissos.Aquest descobriment va suposar un xoc per a molts bruixots, sobretot quan l’Albus Dumbledore va anunciar que llançaria una remesa que dolços en forma de drac.” → Aquí als de les beques els va agafar un infart.
Hahaha però un infart que després tindria bon gust!! hahaha
- “En bullir, el vapor que en surt pot ser aspirat amb molt de compte. D’aquesta manera, la sang de drac entra en contacte amb l’organisme del bruixot, que queda drogat.” → Aaaaai, Albus, Albus, com el vas descubrir, aquest, pillín?
Ara entenem les parauletes inconnexes que deixa anar en els discursos... :boig2:
EXTRA:
(Mini-fanfic de l’Albus Dumbledore demanant diners per subvencionar la tesi per tercera vetada)
Això ja ha estat el súmmum de les rialles! M’ha encantat!! Me la imagina en un còmic xD
DUMBLEDORE: Mira, un cap de Setmana al Cap de Senglar, el meu germà es va quedar sense rentaplats… … i vaig pensar… … sang de drac, tete!
Genial! :lol2: :lol2: :lol2:
DUMBLEDRE: … però si encara no l’he esnifat!
És més important inhalar els vapors de la sang de drac que tota la resta d’usos que té! :boig2:


Amb tot aquest post, em vas fer passar una estona molt divertida!

Antares