Uaaaaa!! Acabe de recordar-me d'un moment inolidable per a mi i pels musics de la Societat Protectora Musical d'Antella! Em sembla que va ser fa 3 estius, l'estiu del 2003, quan jo tocava per primera volta als ''Moros i Cristians'' d'Antella. Bé, m'havia fartat un entrepà històric, i estava prou nervioseta per allò de que acabava d'entrar a la banda i tal, i notava cert mal de panxa... En una d'aquelles, Silvieta (Per aquells temps encara no erem amigues ni bessones! Quant de temps!) es va posar a repartir aigua. I jo, tota convençuda que em llevaria el mal de panxa, vaig beure 4 ó 5 gots... El resultat: quan el pobre mestre m'estava donant les partitures que tenia que tocar, no em vaig poder aguantar més i ...
La catastrofe va ser gegantina. El meu delicios entrepà de ''remix-de-tot-lo-que-vaig-pillar-a-la-nevera'' li va anar damunt, en mesclat amb apetitosos sucs estomacals...vamos, que li vaig potar damunt.
I ell no va ser l'únic afectat, també vaig esguitar l'home dels timbals, el professor de clarinet, una flautista...i les parets del casal cristià... I ahi em teniu a mi, morintme de vergonya, sentada en una cadira, mentre Rebeca i Sussana em netejaven l'uniforme de músic (acabat d'estrenr i de vomitar) i després em van acompanyar a casa... Em vaig perdre els moros i cristians, i, de quina manera!!
Ja no t'explico res més, apa 
no se quan va durar la pelicula pero em va passar molt depresa! em va encantar!!! en aquell momen tenia ganes de tornar a entrar al cine i comprar una altra entrada per a tornarla a veure!! va ser mollll bona!!
