.
.
La sang de drac del món muggle: la Coca-cola
No, us asseguro que no és pas un pesca-clics: Us explicaré d’on surt aquesta idea tan boja.
PART 1 (Com era d’esperar, no em deixa enviar-ho tot de cop...)
Miraré de parlar-vos de la sang de drac i els seus usos i de per què podem considerar-ne la Coca-cola com un equivalent en el món muggle. (Ok és una paranoia meva, però, de moment, gaudiu d’aquest article sobre la sang de drac, i després us parlaré de la Coca-cola.)
ADVERTÈNCIA
Els dotze usos de la sang de drac no s’han exposat mai de manera única ni precisa (que jo sàpiga). Només s’ha esmentat amb compta-gotes que pot servir per netejar forns, eliminar taques o cuidar les berrugues... i coses així.
De tot el que jo he llegit, crec poder esbossar una petita descripció del que és la sang de drac i quina composició presenta i llistar una versió dels dotze usos de la sang de drac.
Remarco que els usos que exposo aquí sóc el resultat d’absorbir diverses informacions fins que que pogut tenir alguna cosa amb un mínim de sentit.
Diverses parts dels dracs tenen propietats màgiques, unes més potents o més apreciades i d’altres no tant, però totes amb un poder i un misteri inqüestionables. Algunes d’aquestes parts són: el cor, les escates, la pell, el fetge, els ullals (dentadura en general), la llengua, les banyes, les urpes, la saliva, les llàgrimes, ous, carn, excrements... i la sang.
Què és la sang de drac?
La sang de drac és el que en ocupa en aquest article, i les seves propietats màgiques han estat estudiades per diversos bruixots, entre els quals el mateix Albus Dumbledore, que en va determinar dotze usos (De fet, es diu que Ivor Dillonsby afirmava que ell va n’havia descobert vuit i que en Dumbledore va començar a partir de les seves notes).
Pel que sembla, té un gust notable, ja que en Dumbledore la va poder distingir de la sang humana només tastant-ne una miqueta (el 1996, l’Horaci Llagot fa veure que l’han atacat els Cavallers de la Mort i posa sang de drac per la casa per simular la seva mort). Tot i que es pot deure al fet que ell era un expert en la substància. Com que és força cara embotellada, se sol vendre diluïda.
A l’Orde del Fènix (tant al llibre com a la pel·lícula) ens presenten la sang de drac verda, però al Misteri del Príncep (i a Pottermore) sembla que ens diuen que és escarlata. O bé és un error, o bé s’explica per altres factors: com ara les diverses races de dracs, o el temps que fa que s’ha vessat, o les condicions ambientals...
Algunes de les propietats de la sang de drac inclouen un alt poder de cicatrització, alta concentració d’alcohol, qualitat desgreixant, aerodinàmic, alt contingut d'hidrocarburs És de textura oliosa, densa i espessa, i cristal·litzable.
Els dotze usos de la sang de drac:
1- Medicina
2- Neteja
3- Font d’energia
4- Joieria
5- Perfumeria i cosmètica
6- Pigment / Tinta Duradora
7- Aerodinàmia
8- Resistència a la temperatura
9- Catalitzador
10- Condiment i confitura
11- Repel·lent
12- Potenciador
1- Medicina
(Guaridor, tractament per a berrugues, cicatritzant, neteja de ferides, antihemorràgic, antídot contra verins i pocions energètiques i analgèsiques)
La sang de drac pot guarir ferides. Ens especifiquen que també va bé per a les berrugues. I és que posseeix un alt poder de cicatrització (així com l’essència de murtlap o les llàgrimes de fènix). A més, pot netejar ferides, per la seva alta concentració d’alcohol.
El 1995, veiem com en Hagrid se serveix d’un filet de drac ensangonat per ajudar les seves ferides a cicatritzar després de ser atacat per en Grep i els altes gegants.
No només s’ha comparat el poder guaridor de la sang de drac amb el de les llàgrimes de fènix, sinó que s’ha arribat a classificar-lo en un nivell superior. Capaç de tancar grans ferides, aturar hemorràgies mortals (riu-te’n, del Vulnera Sanentur de l’Snape xD) i pot servir per contrarestar gran part de verins.
I això ens porta al següent punt, dins la medicina màgica: l’antídot. La sang de drac actua com a antídot per a una àmplia varietat de verins, gràcies a una de les seves propietats màgiques. És considerablement més efectiva en verins o substàncies tòxiques naturals (verins de plantes, animals o minerals), que en verins artificials (creats per l’home, sintètics). Es pot fer servir tant sola com en mescla amb tants altres ingredients, amb l’objectiu d’aconseguir els antídots més poderosos.
És un ingredient habitual en els remeis dels bruixots sanadors. Es fa servir en algunes pocions, generalment energètiques o enfortidores (vegeu punt 3). Xarlatans i també bons sanadors han desenvolupat filtres que actuen com a analgèsics o energètics per tractar els seus pacients.
---
2- Neteja
(Desgreixant, lleva-taques i absorbent de sutge)
Posseeix una poderosa qualitat desgreixant, motiu pel qual habitualment s’usa per netejar forns i la vaixella. Molts productes de neteja, per exemple els desgreixants màgics, es desenvolupen a base de sang de drac. Una de les qualitats més contradictòries, atès que la textura de la sang és oliosa i espessa i irònicament és altament desgreixant. Això es deu a la llei de Gulphy.
La Llei de Gulphy, també es coneix com a 'Llei de la Inhibició', és un principi pel qual s'explica com les qualitats màgiques d'una determinada substància poden causar que algunes de les propietats o efectes dels propis components quedin inhibits. El coneixement i plantejament d'aquest principi va ocasionar un revolució conceptual dins de la pociologia (i també de l'alquímia).
«És possible que una substància màgica posseeixi una qualitat que pugui actuar inhibint part dels elements que la componen, de manera que arriba a adoptar una naturalesa contradictòria (...), i així es demostra la naturalesa cíclica de les pocions i de les substàncies d'índole màgica. (...)»
—Llei de la Inhibició" - Morgan Gulphy (Studium De Substantiarum Natura , 1746)
Va causar molta controvèrsia: va revolucionar el món de les pocions, però també perquè se l'ha criticada de ser un enunciat més confús que no pas aclaridor.
Albus Dumbledore, en la seva tesi The Twelve Uses of the Dragon Blood explica pel seu compte l'enunciat de Gulphy de manera pràctica, i posa la sang de drac com a exemple:
«La sang de drac actua com a antídot per una gran majoria de verins gràcies a una de les seves propietats màgiques en particular. És considerablement més efectiva en verins o substàncies tòxiques naturals (verins de plantes animals o minerals) que en verins artificials (creats per l'home) (...) aquesta mateixa qualitat màgica fa que les altes concentracions d'hidrocarburs presents en la composició de la seva sang resultin inhibides, atès que, en ser substàncies tòxiques per a l'ésser humà, la màgia de la sang de drac baixa el seu nivell de toxicitat. Aquest és un clar exemple de la llei de Gulphy».
En el món muggle, això s'explica d'altres maneres, d'entre les quals comptem amb el mitridatisme (o també la tolerància a partir de mínimes dosis) o antídots importants, com el Theriak.
És el lleva-taques perfecte. Alguns anuncis de lleva-taques màgics ens prometen treure taques de vòmits de gnoms de jardí de la roba o de mocs de criatures màgiques o ingredients per pocions. N’hi ha prou amb una gota de sang de drac per eliminar tota mena de taques. És útil en qualsevol superfície, i no només en la roba.
En aquesta línia, és un potent netejador de forns. Capaç d’eliminar el greix i el sutge d’una sola passada amb una gota de substància. I és que la sang de drac absorbeix molt bé el sutge. La sang s’impregna d’aquest sutge i forma una capa negra que es retira fàcilment amb aigua i un drap.
---
3- Font d'energia
(Pedres de drac, dispositius màgics com l’apagador, pocions energètiques i revitalitzants, component de varetes)
En Dumbledore (o potser el seu predecessor Ivor Dillonsby) també va descobrir que la sang de drac cristal·litzada emana molta màgia en forma d’ones. Genera una poderosa aura que envolta la pedra de sang de drac.
En Dumbledore va poder desenvolupar el seu apagador traient profit a aquesta qualitat de la sang de drac: la font d’energia que fa servir l’apagador és una pedra de sang de drac Verd Gal·lès Comú.
La font d’energia que irradia de les pedres de sang de drac (sang cristal·litzada) també s’aprofita en el camp de les pocions. Com s’esmenta en l’apartat de la medicina, representa un ingredient essencial especialment en pocions energètiques o enfortidores (fortificants), que aporten energia a aquell que se la beu o també li poden alleujar el dolor.
Aquesta energia també es pot fer servir en preparats molt especials, com l’anomenada Aqua Oculus. Es tracta d’una substància plasmàtica (un quart estat físic de la matèria que es descriu com a gasós i líquid al mateix temps) que ondula en alguns misteriosos artefactes màgics coneguts (com ara els pensius). Encara que no es coneix exactament com s’aconsegueix confeccionar aquesta substància, se sap que un dels seus principals components és la sang de drac.
Altres objectes màgics importants que necessiten l’energia màgica són les varetes. Algunes contenen elements d’origen draconià, d’entre els quals la sang de drac en els seus nuclis. Durant l’Edat Mitjana, moltes varetes tenien ànima de sang de drac cristal·litzada. Es diu que la vareta de Nícanor Gryffindor podria haver tingut aquest misteriós material com a nucli de la seva vareta.
En Dumbledore només féu conjectures sobre com podia adjuntar-se a la vareta una mena de recipient que contingués sang de drac líquida i funcionés com a ànima, però mai no les va dur a la pràctica.
L’energia que aporta la sang de drac també s’aplica en la fabricació d’escombres, atès que els dóna propietats màgiques útils. Tanmateix, el motiu principal de la presència de sang de drac a les escombres voladores es deu a la propietat aerodinàmica (punt 7).
---
4- Joieria
(articles de joieria a partir de la pedra de sang de drac)
Aquesta cristal·lització (pedra de sang de drac) també s’ha aprofitat en joieria.
Així com aquestes anomenades ‘pedres’ s’empren com a font d’energia, amb un senzill sortilegi es pot "bloquejar" enèrgicament i fer-les servir com a pedres semi-precioses artificials. D’aquesta manera, s’afegeixen a collarets, penjolls, fermalls, agulles de pit... i altres articles de joieria.
Pel que sembla, a més de maragdes, el llegendari medalló d’Slytherin és sang de drac feta vitralls. Segons els escrits d’en Dumbledore, el drac propietari d’aquesta sang cristal·litzada el va matar el mateix Gryffindor. Aquesta pedra de sang proveeix el medalló de la majoria de les seves propietats màgiques.
---
5- Perfumeria i cosmètica
(perfums, colònies, antiberrugues, crema solar, cura capil·lar)
Les seves altes concentracions d’alcohol i la seva gran durabilitat han ajudat que s’utilitzi la sang de drac en la creació de perfums i de colònies.
Les colònies parisenques més cares del mercat màgic estan fetes a base de sang de drac i, a més de tenir una aroma deliciosa (per la resta dels seus components), són literalment colònies màgiques.
En forma d’ungüent, és francament útil contra les berrugues (com s’ha comentat en l’apartat de la Medicina). Però també, degut a la seva resistència a les altes temperatures (vegeu el punt 7), la sang de drac és un potent protector solar. La millor protecció per fer servir a la platja un migdia assolellat o a un cim elevat.
Així com tantes altres substàncies màgiques (com els ous d’Occamy), la sang de drac posseeix una gran qualitat estètica. La cura capil·lar és una de les seves aplicacions. Dóna fortalesa, lluïssor i moviment als cabells (segons el mateix Dumbledore, ho va descobrir experimentant amb un eriçó). En Dumbledore afirma en els seus escrits que ell mateix va acabar fent servir la sang de drac en els seus propis cabells i barba: li permetia tenir-los llargs, resistents i lluents com l’argent.
---
6- Pigment / Tinta duradora
(Pigment, pintura de retrats, tinta indeleble o duradora)
Es tracta d’un dels pigments més emprats en la creació artística màgica de quadres de tota mena. És un pigment inestimable en els retrats i pintures, atès que ajuda (amb les seves qualitats màgiques) a fer més senzill el procés d’encantar els quadres per tal de guardar els records dels bruixots retratats per tal que obtinguin el moviment característic de les imatges.
Les fotografies del món màgic es revelen amb una poció especial, per tal que els elements de les imatges, com les persones, es moguin. Són simplement imatges animades, els que apareixen a la fotografia no tenen capacitat de sentir, i el que es reprodueix a la fotografia és una mera gravació d’un esdeveniment que ja ha passat i que es va repetint. En canvi, els retrats amb pintura, en comptes d’una poció, necessiten ser traçats amb un pigment especial: la sang de drac. És això el que fa que els personatges dels retrats puguin imitar coses de la persona que representen, ja que en són una còpia. Podrà fer servir frases de la persona i imitar el seu comportament general, segons la impressió que van causar al pintor (també poden anar d’un quadre a l’altre i els integrants de les fotografies no). Tanmateix, estan limitats en el que poden dir i fer.
De la sang de drac, també se’n pot confeccionar tinta. Es tracta d’una tinta verda (altres fonts la descriuen com a roja, o de color carmesí fosc) que és summament duradora.
Des del 1967, gairebé totes les tintes del mercat tenen com a un dels seus principals components la sang de drac, atès que les fa durar molts anys més (i s’han pogut fer de diversos colors).
Se la considera tinta indeleble. Com que és tan lleugera i alhora densa, es diu que la tinta és impossible d’esborrar, a banda que les propietats màgiques de la tinta protegeixen el document de manera que el fan gairebé indestructible (tant per sortilegis com per altres mètodes com calar-hi foc). Tot i això, alguns també han dit que un bruixot poderós seria capaç de destruir-lo.
El preu de la sang de drac és força elevat, per tant només es fa servir en documents oficials d’alta importància o en textos valuosos.
---
7- Aerodinàmia
(Fabricació d'escombres voladores)
És possible que la fabricació d’escombres constitueixi un dels usos més populars de la sang de drac, i un dels darrers descoberts.
Malgrat la seva densitat, la sang de drac és molt lleugera. S’ha descobert que la sang és el que ajuda a emprendre el vol, inflant-se i omplint-se d’aire, per tal d’ajudar el drac a reduir la concentració del pes i la fricció, cosa molt necessària per volar.
Aquesta propietat aerodinàmica ha fet que s’apliqui a les escombres modernes com a última capa de vernís (la Raigdefoc en seria un exemple) per millorar el seu equilibri i capacitat de volar (i d’emprendre el vol), i ajudar-la a assolir una gran velocitat que altrament no tindrien.
---
8- Resistència a la temperatura
(Fabricació de calderons, protector solar i protector contra el foc)
Un dels usos més sol·licitat de la sang de drac és per la fabricació de cocotes. Gràcies a les seves propietats per resistir altes temperatures, ha estat emprada en els darrers anys per molts fabricants per crear una gamma de calderons d’alta resistència.
Quan es mesclen amb sang de drac, els calderons dupliquen la seva resistència a la calor. A més, són molt més duradors i molt més fàcils de netejar. Tot plegat, ha donat molta feina a la Conselleria d’Afers Màgics, perquè ha hagut de treballar durament en una llei de regulació per tal que els fabricants de calderons no matessin indiscriminadament massa dracs.
La sang de drac també ens pot protegir a nosaltres mateixos de les altes temperatures. A banda de ser un potent protector solar (com hem esmentat en el punt 5), pot evitar que ens abrasin les flames. Ens farà resistir el el més poderós conjur incendio (ara bé: només protegirà la pell, no pas la roba o els cabells...).
En ungüent, el fan servir molt els cuidadors de dracs. Fa poc, havien d’anar sempre tapats fins a la punta dels cabells amb vestits protectors, que feia la feina molt incòmode, i algunes accions fins i tot inviables.
És molt efectiva tant pels rajos ultraviolats del sol com per les altes temperatures, però té un inconvenient: el temps de protecció que ofereix no és del tot exacte, i varia segons la persona. A causa d’això, se sol administrar aproximadament cada hora. Alguns cuidadors de dracs s’han oblidat d’aquestes mesures i han acabat pagant-ne les conseqüències.
---
9- Catalitzador
(Reduir el temps de les pocions llargues)
En innombrables ocasions, s’ha vist que la sang de drac actua com un magnífic catalitzador. Redueix el temps d’espera (molts cops a la meitat) en l’elaboració de pocions. Aquesta propietat ha fet que les pocions més complicades, sobretot les que triguen mesos a preparar-se, es puguin fer en molt menys temps (de mesos, a tant sols unes setmanes). El desavantatge que això pot tenir és que és possible que en les pocions més difícils els seus efectes es vegin un xic minvats.
---
10- Condiment i confitura
(Confitura)
De tots els usos que ofereix la sang de drac, aquest és segurament el més curiós: fer confitura per pastissos.
Aquest descobriment va suposar un xoc per a molts bruixots, sobretot quan l’Albus Dumbledore va anunciar que llançaria una remesa que dolços en forma de drac. Més endavant es va saber que no era més que una broma, segons va explicar en Dumbledore en una entrevista en una revista del món màgic.
Un cop se refreda la sang de drac per sota els 0 ºC, queda com una capa lleugera semblant a la gelatina, amb un gust melós com el del caramel.
---
11- Repel·lent
(Contra plagues de jardí, fins a criatures més perilloses)
Pot tenir un ús com a repel·lent de multitud de criatures màgiques, com ara gnoms, gòblins, elfs, fades, follets...
A més, manté a ratlla criatures més perilloses, com els capells vermells o els impostorus.
Fins i tot, s’ha vist que la sang d’algunes races de drac, com el Cuadeserra Cubà (de fet, hongarès, ja que l’adaptació del nom va conservar el joc de paraules però no pas l’origen del drac: Hungarian Horntail), és capaç de mantenir reduïdes criatures com les harpies.
Com que la sang de drac és tan cara, s’ha comercialitzat diluïda amb altres repel·lents comuns. D’aquesta manera, s’aconsegueixen repel·lents més forts a preus força assequibles.
---
12- Potenciador
(Droga)
Molt probablement és l’ús més perillós de la sang de drac. Quan s’escalfa de manera constant fins a temperatures desorbitadament altes, comença a bullir (presenta un punt d’ebullició molt alt, la qual cosa és lògic, atès que el cos del drac ha de suportar altes temperatures degut a la seva naturalesa ígnia). En bullir, el vapor que en surt pot ser aspirat amb molt de compte. D’aquesta manera, la sang de drac entra en contacte amb l’organisme del bruixot, que queda drogat.
Sota els efectes de la sang aspirada, els poders del bruixot es multipliquen durant un període de temps curt. El temps que el bruixot està col·locat és molt curt i els efectes secundaris devastadors. La quantitat de poder màgic de la sang de drac deixa el cos del bruixot extenuat, incapaç de moure’s durant una setmana, i durant aquest temps el seu poder màgic es torna inestable.
Molts bruixots es tornen addictes a la sang de drac i no poden suportar el desànim que causa la síndrome d’abstinència, així que viuen entre episodi i episodi dels efectes de la droga. Alguns fins i tot acaben morint.
-------
-------
I he d’afegir una altra misteriosa utilitat de la sang de drac:
La Pedra filosofal
Segurament l’aspecte que ha portat més controvèrsia al món de la màgia i el més enigmàtic dels usos de la sang de drac. Dumbledore va explicar que un dels seus pilars per la creació de la pedra filosofal havia estat la sang de drac, però no va explicar ni com ni per què.
La pedra filosofal és una substància llegendària de poders sorprenents. Capaç de transformar qualsevol metall en or pur. I produeix l’Elixir de la Vida, que pot fer immortal a aquell que se’l beu (és que només mentre en segueixi bevent, perquè, de fet, el que fa realment és prolongar la vida indefinidament mentre es begui).
D’alguna manera, la sang de drac va ajudar a fabricar la pedra filosofal i potser algunes de les seves propietats van ser reforçades gràcies a les qualitats màgiques de la sang de drac. És possible que la pedra filosofal transformi els metalls en or en una reacció alquímica catalitzada a la inversa? I què me’n dieu de l’Elixir de la Vida? Podria ser un efecte de les propietats potenciadores de la sang de drac? Encara avui, no podem comentar més que misteris.
Els bruixots més famosos del món han estat intentant durant anys com, però fins avui ningú no n’ha descobert res. Sembla que és un dels secrets que, com en Nicolas Flamel, l’Albus Dumbledore es va endur a la tomba.
---
(CONTINUA)
Hahahaa Però
de controlar el temps i la feina que demana cada projecte... xD (
I el mateix amb la segona part sobre la Coca-Cola... "Vaja... que sembla que la Coca-cola és bona per tot menys per beure-se-la" ho resumeix força bé hahaha
L’ingredient secret de la Coca-cola deu ser la sang de drac...? 
