Benvinguts a l'Escola de Màgia de l'Àrtic!
En motiu del concurs de fanfictions sobre escoles de màgia, m'he inventat aquesta escola fora del cànon Rowling.
En aquest tema, pretenc explicar-ne el lore que m'he inventat
L'Escola de Màgia de l'Àrtic
Regles del fòrum
Recordeu-vos d'escriure com a mínim 4 línies.
Recordeu-vos d'argumentar les coses sempre que pugueu.
Totes les Normes del fòrum
Recordeu-vos d'escriure com a mínim 4 línies.
Recordeu-vos d'argumentar les coses sempre que pugueu.
Totes les Normes del fòrum
-
Antares_Black
- Cap de Departament
- Entrades: 416
- Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
- Rang: Slytherclaw
- Ubicació: Rumb a l'Ahtohallan
L'Escola de Màgia de l'Àrtic
Les meves fics
Llegiu la fic de L’Escola de Màgia de l’Àrtic (ᓯᓚᒥᒃ ᐃᓕᓐᓂᐊᕐᕕᒃ ᐅᑭᐅᖅᑕᖅᑐᕐᒥ)
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»
Llegiu la fic de L’Escola de Màgia de l’Àrtic (ᓯᓚᒥᒃ ᐃᓕᓐᓂᐊᕐᕕᒃ ᐅᑭᐅᖅᑕᖅᑐᕐᒥ)
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»
-
Antares_Black
- Cap de Departament
- Entrades: 416
- Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
- Rang: Slytherclaw
- Ubicació: Rumb a l'Ahtohallan
Re: L'Escola de Màgia de l'Àrtic
(em reservo aquest segon espai perquè em conec i sé que serà llarg i potser necessitaré més espai)
Les meves fics
Llegiu la fic de L’Escola de Màgia de l’Àrtic (ᓯᓚᒥᒃ ᐃᓕᓐᓂᐊᕐᕕᒃ ᐅᑭᐅᖅᑕᖅᑐᕐᒥ)
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»
Llegiu la fic de L’Escola de Màgia de l’Àrtic (ᓯᓚᒥᒃ ᐃᓕᓐᓂᐊᕐᕕᒃ ᐅᑭᐅᖅᑕᖅᑐᕐᒥ)
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»
-
Antares_Black
- Cap de Departament
- Entrades: 416
- Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
- Rang: Slytherclaw
- Ubicació: Rumb a l'Ahtohallan
Re: L'Escola de Màgia de l'Àrtic
A continuació, us deixo detalls de la fic per cada capítol (perquè no m'hi cap tot als comentaris 
) Tot es pot entendre només llegint la fic, espero que estigui clar, però els aclariments sempre són benvingut. Deixo als comentaris una explicació curta de cada concepte i ho amplio aquí, capítol per capítol.
-------
Pròleg: En la nit dels temps
Poema: Es tracta d’una traducció d'un poema existent que NO ÉS DE LA MEVA AUTORIA. És un poema inuit narrat en inuktitut per Nalungiaq i que l'etnòleg i esquimòleg Knud Rasmussen va recollir en danès a els seves notes el 1921. Magic Words n’és la traducció contemporània (1965) a l'anglès pel poeta Edward Field. La meva traducció al català és a partir de l'anglès. Com veieu és una mica com el telèfon espatllat; no podem saber fins a quin punt aquesta versió és fidel a l’original. Però va molt bé per la idea que volia transmetre al pròleg.
Aquí us en deixo la traducció a l'anglès d' Edward Field (1965), que és el text a partir a partir del qual he traduït jo:
In the very earliest time,
when both people and animals lived on earth,
a person could become an animal if he wanted to
and an animal could become a human being.
Sometimes they were people
and sometimes animals
and there was no difference.
All spoke the same language.
That was the time when words were like magic.
The human mind had mysterious powers.
A word spoken by chance
might have strange consequences.
It would suddenly come alive
and what people wanted to happen could happen—
all you had to do was say it.
Nobody could explain this:
That's the way it was.
Magic Words descriu un món en el qual homes i animals compartien cossos i llengua, quan el món de la imaginació es barrejava fàcilment amb el món físic. Va començar com una història que explicava com eren els pobles inuit; va esdevenir llegenda i va passar de generació en generació, i es va transcriure com un poema a partir del mite.
L’explicació dels tipus de màgia que se’n deriven sí que és meva.
Títol de la fic: silamik ilinniarvik ukiuqtaqturmi (en sil·labari: ᓯᓚᒥᒃ ᐃᓕᓐᓂᐊᕐᕕᒃ ᐅᑭᐅᖅᑕᖅᑐᕐᒥ) significa «Escola de Màgia de l’Àrtic» en inuktitut. No puc assegurar que estigui del tot ben formulat
perquè no fa gaire que estudio la llengua i segurament cometré molts errors. A més, he passat una odissea per trobar un terme per ‘màgia’ i, mentre no trobi una altra manera d’anomenar l’escola en inuktitut, faré servir aquest sintagma.
L'inuktitut és una llengua polisintètica, és a dir que construeix paraules compostes per una arrel principal i molts morfemes, és a dir amb moltes unitats mínimes significatives. De manera que una sola paraula pot tenir un significat equivalent al que nosaltres entenem per una oració completa.
Hi ha morfemes que poden variar altres morfemes. De vegades alguns poden alterar la darrera lletra del morfema anterior o també emmudir-ne el so (i es reflecteix en l’escriptura). Ho comento perquè per construir una frase/paraula en inuktitut s’han de tenir en compte aquests processos morfofonològics (que alteren la forma i la sonoritat de la paraula).
silamik (ᓯᓚᒥᒃ): sila+mik --> complementaria la màgia/sila, equivalent a ‘de màgia’ o ‘feta de màgia /màgica’
.............sila: 1- aire; atmosfera; ambient exterior; temps meteorològic o condicions climàtiques. 2-exterior, extern, afores; a la llunyania. 3-intel·ligència, saviesa (4-en la meva concepció, màgia)
.............-mik: afix que marca l'objecte d'un verb (o complement directe) amb una sola terminació verbal; també s'utilitza per descriure el material del qual està feta alguna cosa
ilinniarvik (ᐃᓕᓐᓂᐊᕐᕕᒃ): ilinniaq+vik --> el lloc on s’aprèn, on s’estudia; ‘escola’
.............ilinniaq-: aprendre; estudiar; anar a l'escola
.............-vik: afix que marca el lloc en el qual té lloc l'acció del verb
ukiuqtaqturmi (ᐅᑭᐅᖅᑕᖅᑐᕐᒥ): ukiuqtaqtuq+mi (q-->r) --> ‘situat a l’àrtic’ / ‘de l’àrtic’
.............ukiuqtaqtuq: àrtic
.............-mi: afix de lloc per indicar ‘on es troba’ una arrel singular. En afegir -mi, la ‘q’ del morfema anterior es transforma en una ‘r’.
Pel meu compte he provat de descompondre la paraula ukiuqtaqtuq (àrtic), i sembla que seria alguna cosa com un hivern prolongat o repetitiu. Vaja, com Nàrnia sota el règim de la bruixa
O bé una cosa que provoca i rep un hivern. Totes dues explicacions em semblen molt plausibles, només que, venint d’unes persones que viuen a l’àrtic, que és la seva terra, m’esperava alguna cosa diferent del que nosaltres pensaríem. Però, si ho he fet bé, seria això.
Numeració dels capítols: La meva intenció era posar els numerals kàktovik, una notació numeral que es va inventar el 1994 a la ciutat de Kaktovik (Alaska) per inupiat amb un sistema de numeració amb base-20 i subbase-5, tal com ho fan les llengües esquimoaleutes com l’inuktitut. Però hi ha un problema amb l’unicode, perquè requereix una sèrie de requisits com la font, que HPCat no té. Així que, encara que ja tenim el títol escrit en sil·labari, vaig pensar que els nombres escrits en inuktitut també hi anirien bé:
1 ᐊᑕᐅᓯᖅ (atausiq)
2 ᒪᕐᕉᒃ (marruuk)
3 ᐱᖓᓱᑦ (pingasut)
4 ᑎᓴᒪᑦ (tisamat)
5 ᑕᓪᓕᒪᑦ (tallimat)
En aquest vídeo podeu escoltar com els pronuncien.
Podeu veure els numerals inupiaq kàktovik aquí.
Els quatre tipus de màgia: Com s’explica al pròleg: existeix la transfiguració, la màgia mental (incloses la comunicació i l’endevinació) i els encanteris formulats amb paraules (màgia projectada). El quart tipus de màgia és la més antiga, secreta i indomable, la màgia latent.
Descric precisament quatre classes de màgia senzillament perquè el ‘quatre’ és un numeral important en la seva tradició numerològica i em va semblar que es podria reflectir en això. Una cosa ben curiosa de comentar és que em vaig inventar els tipus de màgia abans de llegir aquest poema. Ja els tenia ben ideats quan vaig topar amb els versos de Nalungiaq i va ser meravellós comprovar que encaixaven perfectament en el que havia pensat!
Parlaven clarament dels tipus de màgia que m’havia inventat! I vaig decidir que el posaria de pròleg perquè em va semblar significatiu. El més curiós de tot és que això m’ha passat amb diversos aspectes de la construcció del món màgic àrtic. Inventava algun element màgic i poc després llegia alguna dada sobre tema i tot encaixava! Això donava molt de realisme al que estava inventant. M’ha semblat que s’havia de comentar!
qulliq (ᖁᓪᓕᖅ): La qulliq, que s’esmenta en la màgia mental, és una llàntia d’oli de foca (o d’algun altre mamífer marí) que els inuit feien ser per il·luminar, escalfar-se, eixugar la roba, fondre neu per tenir aigua per beure, coure, resar i en cerimònies. La flama s’escampa amb un utensili llarg acabat en un petit ganxo que es diu taqquti. Habitualment, és feta d’esteatita i té forma de mitja lluna, la metxa és cotó àrtic o molsa seca, ben sucats en l’oli (per exemple, oli de foca o greix marró de balena) que omple el reservori còncau com a combustible. Penseu que, més amunt del límit arbori, no hi ha fusta i no és recomanable cremar fusta flotant (que es podria trobar a l’àrtic) perquè desprèn substàncies químiques tòxiques. La persona que atenia la quilliq solia ser una dona i l’havia de vigilar de prop per assegurant-se que les flames tenien l'alçada adequada, que no produís massa fum i, el més important, que no s'apagaria. La concentració que requereix i el temps que es passaven davant de les flames calmants i hipnòtiques em va portar a donar-li el paper d’estimulant per la màgia mental. També la podeu trobar amb els noms de kudlik o naniq Avui dia, l’ús de la quilliq és espiritual i social: pregària, cerimònia i per educar. Veureu algunes qullit en funcionament al llarg de la fic. Per encendre-la, els meus personatges faran servir màgia, però en la vida muggle fregaven dues pedres de sílex per crear una espurna, i avui dia van servir mètodes moderns (com encenedors o llumins).
sila (ᓯᓚ): paraula en inuktitut que s’explicarà al llarg de la fanfiction. Es tracta de l’esperit del cosmos, es refereix a l’exterior, a l’aire, al temps/clima, el cel, esperit, alè... així com a aspectes de la intel·ligència. Jo l’he agafada per suplir el significat de ‘màgia’. I és que encara no he trobat la paraula en inuktitut que signifiqui màgia i vaig haver d'espavilar-me amb el que tenia, i m'agrada perquè sila representa tot allò que jo voldria atribuir al que és la màgia. Sila és l'entitat de l'aire, l'essència de la vida, allò que sustenta el món i el manté. Així que si la màgia és a tot arreu, en el món, a l'univers... tal com s'explica a la fanfiction, sila seria la màgia. Sí, també designa un tipus de màgia concret, però això és perquè la màgia mental és una comunicació amb els elements naturals del món, per tant una comunicació amb el mateix sila. Curiosament, sila també és una criatura sobrenatural del folklore de l'Aràbia. Hi ha controvèrsia respecte si tractar de divinitats aquests conceptes inuit, però és el que més s'acosta al que nosaltres entendríem. Segons el cineasta i escriptor canadenc James Houston, les obres del qual tenen paper important en el reconeixement de l'art inuit, sila seria una "divinitat menor" (anomena així les que representen un element de la natura), com un esperit, i paradoxalment és un dels conceptes més importants de la cultura inuit. Still és la contrapartida femenina de Sila, i junts regeixen l'aire, com una personificació (o espiritualització(?)) del que seria l'èter de la nostra cultura clàssica.
silatujunga (ᓯᓚᑐᔪᖓ): apareix a la ressenya i al llarg de la fic. És la paraula que faig servir per parlar dels màgics. O, més ben dit, aquells que tenen sensibilitat per la màgia. L’explico més endavant.
Portada: l’anireu entenent al llarg de la fic. Podeu anar posant als comentaris cada cop que relacioneu alguna de les imatges amb la història. Suposo que la penjaré l’apartat de fanart i, com que l'explicació de cada imatges conté spòilers, us ho posaré al final d'aquest fil.
Antares
) Tot es pot entendre només llegint la fic, espero que estigui clar, però els aclariments sempre són benvingut. Deixo als comentaris una explicació curta de cada concepte i ho amplio aquí, capítol per capítol.-------
Pròleg: En la nit dels temps
Poema: Es tracta d’una traducció d'un poema existent que NO ÉS DE LA MEVA AUTORIA. És un poema inuit narrat en inuktitut per Nalungiaq i que l'etnòleg i esquimòleg Knud Rasmussen va recollir en danès a els seves notes el 1921. Magic Words n’és la traducció contemporània (1965) a l'anglès pel poeta Edward Field. La meva traducció al català és a partir de l'anglès. Com veieu és una mica com el telèfon espatllat; no podem saber fins a quin punt aquesta versió és fidel a l’original. Però va molt bé per la idea que volia transmetre al pròleg.
Aquí us en deixo la traducció a l'anglès d' Edward Field (1965), que és el text a partir a partir del qual he traduït jo:
In the very earliest time,
when both people and animals lived on earth,
a person could become an animal if he wanted to
and an animal could become a human being.
Sometimes they were people
and sometimes animals
and there was no difference.
All spoke the same language.
That was the time when words were like magic.
The human mind had mysterious powers.
A word spoken by chance
might have strange consequences.
It would suddenly come alive
and what people wanted to happen could happen—
all you had to do was say it.
Nobody could explain this:
That's the way it was.
Magic Words descriu un món en el qual homes i animals compartien cossos i llengua, quan el món de la imaginació es barrejava fàcilment amb el món físic. Va començar com una història que explicava com eren els pobles inuit; va esdevenir llegenda i va passar de generació en generació, i es va transcriure com un poema a partir del mite.
L’explicació dels tipus de màgia que se’n deriven sí que és meva.
Títol de la fic: silamik ilinniarvik ukiuqtaqturmi (en sil·labari: ᓯᓚᒥᒃ ᐃᓕᓐᓂᐊᕐᕕᒃ ᐅᑭᐅᖅᑕᖅᑐᕐᒥ) significa «Escola de Màgia de l’Àrtic» en inuktitut. No puc assegurar que estigui del tot ben formulat
perquè no fa gaire que estudio la llengua i segurament cometré molts errors. A més, he passat una odissea per trobar un terme per ‘màgia’ i, mentre no trobi una altra manera d’anomenar l’escola en inuktitut, faré servir aquest sintagma.L'inuktitut és una llengua polisintètica, és a dir que construeix paraules compostes per una arrel principal i molts morfemes, és a dir amb moltes unitats mínimes significatives. De manera que una sola paraula pot tenir un significat equivalent al que nosaltres entenem per una oració completa.
Hi ha morfemes que poden variar altres morfemes. De vegades alguns poden alterar la darrera lletra del morfema anterior o també emmudir-ne el so (i es reflecteix en l’escriptura). Ho comento perquè per construir una frase/paraula en inuktitut s’han de tenir en compte aquests processos morfofonològics (que alteren la forma i la sonoritat de la paraula).
silamik (ᓯᓚᒥᒃ): sila+mik --> complementaria la màgia/sila, equivalent a ‘de màgia’ o ‘feta de màgia /màgica’
.............sila: 1- aire; atmosfera; ambient exterior; temps meteorològic o condicions climàtiques. 2-exterior, extern, afores; a la llunyania. 3-intel·ligència, saviesa (4-en la meva concepció, màgia)
.............-mik: afix que marca l'objecte d'un verb (o complement directe) amb una sola terminació verbal; també s'utilitza per descriure el material del qual està feta alguna cosa
ilinniarvik (ᐃᓕᓐᓂᐊᕐᕕᒃ): ilinniaq+vik --> el lloc on s’aprèn, on s’estudia; ‘escola’
.............ilinniaq-: aprendre; estudiar; anar a l'escola
.............-vik: afix que marca el lloc en el qual té lloc l'acció del verb
ukiuqtaqturmi (ᐅᑭᐅᖅᑕᖅᑐᕐᒥ): ukiuqtaqtuq+mi (q-->r) --> ‘situat a l’àrtic’ / ‘de l’àrtic’
.............ukiuqtaqtuq: àrtic
.............-mi: afix de lloc per indicar ‘on es troba’ una arrel singular. En afegir -mi, la ‘q’ del morfema anterior es transforma en una ‘r’.
Spoiler:
Pel meu compte he provat de descompondre la paraula ukiuqtaqtuq (àrtic), i sembla que seria alguna cosa com un hivern prolongat o repetitiu. Vaja, com Nàrnia sota el règim de la bruixa
O bé una cosa que provoca i rep un hivern. Totes dues explicacions em semblen molt plausibles, només que, venint d’unes persones que viuen a l’àrtic, que és la seva terra, m’esperava alguna cosa diferent del que nosaltres pensaríem. Però, si ho he fet bé, seria això.
Spoiler:
Numeració dels capítols: La meva intenció era posar els numerals kàktovik, una notació numeral que es va inventar el 1994 a la ciutat de Kaktovik (Alaska) per inupiat amb un sistema de numeració amb base-20 i subbase-5, tal com ho fan les llengües esquimoaleutes com l’inuktitut. Però hi ha un problema amb l’unicode, perquè requereix una sèrie de requisits com la font, que HPCat no té. Així que, encara que ja tenim el títol escrit en sil·labari, vaig pensar que els nombres escrits en inuktitut també hi anirien bé:
1 ᐊᑕᐅᓯᖅ (atausiq)
2 ᒪᕐᕉᒃ (marruuk)
3 ᐱᖓᓱᑦ (pingasut)
4 ᑎᓴᒪᑦ (tisamat)
5 ᑕᓪᓕᒪᑦ (tallimat)
En aquest vídeo podeu escoltar com els pronuncien.
Podeu veure els numerals inupiaq kàktovik aquí.
Els quatre tipus de màgia: Com s’explica al pròleg: existeix la transfiguració, la màgia mental (incloses la comunicació i l’endevinació) i els encanteris formulats amb paraules (màgia projectada). El quart tipus de màgia és la més antiga, secreta i indomable, la màgia latent.
Descric precisament quatre classes de màgia senzillament perquè el ‘quatre’ és un numeral important en la seva tradició numerològica i em va semblar que es podria reflectir en això. Una cosa ben curiosa de comentar és que em vaig inventar els tipus de màgia abans de llegir aquest poema. Ja els tenia ben ideats quan vaig topar amb els versos de Nalungiaq i va ser meravellós comprovar que encaixaven perfectament en el que havia pensat!
Parlaven clarament dels tipus de màgia que m’havia inventat! I vaig decidir que el posaria de pròleg perquè em va semblar significatiu. El més curiós de tot és que això m’ha passat amb diversos aspectes de la construcció del món màgic àrtic. Inventava algun element màgic i poc després llegia alguna dada sobre tema i tot encaixava! Això donava molt de realisme al que estava inventant. M’ha semblat que s’havia de comentar!qulliq (ᖁᓪᓕᖅ): La qulliq, que s’esmenta en la màgia mental, és una llàntia d’oli de foca (o d’algun altre mamífer marí) que els inuit feien ser per il·luminar, escalfar-se, eixugar la roba, fondre neu per tenir aigua per beure, coure, resar i en cerimònies. La flama s’escampa amb un utensili llarg acabat en un petit ganxo que es diu taqquti. Habitualment, és feta d’esteatita i té forma de mitja lluna, la metxa és cotó àrtic o molsa seca, ben sucats en l’oli (per exemple, oli de foca o greix marró de balena) que omple el reservori còncau com a combustible. Penseu que, més amunt del límit arbori, no hi ha fusta i no és recomanable cremar fusta flotant (que es podria trobar a l’àrtic) perquè desprèn substàncies químiques tòxiques. La persona que atenia la quilliq solia ser una dona i l’havia de vigilar de prop per assegurant-se que les flames tenien l'alçada adequada, que no produís massa fum i, el més important, que no s'apagaria. La concentració que requereix i el temps que es passaven davant de les flames calmants i hipnòtiques em va portar a donar-li el paper d’estimulant per la màgia mental. També la podeu trobar amb els noms de kudlik o naniq Avui dia, l’ús de la quilliq és espiritual i social: pregària, cerimònia i per educar. Veureu algunes qullit en funcionament al llarg de la fic. Per encendre-la, els meus personatges faran servir màgia, però en la vida muggle fregaven dues pedres de sílex per crear una espurna, i avui dia van servir mètodes moderns (com encenedors o llumins).
sila (ᓯᓚ): paraula en inuktitut que s’explicarà al llarg de la fanfiction. Es tracta de l’esperit del cosmos, es refereix a l’exterior, a l’aire, al temps/clima, el cel, esperit, alè... així com a aspectes de la intel·ligència. Jo l’he agafada per suplir el significat de ‘màgia’. I és que encara no he trobat la paraula en inuktitut que signifiqui màgia i vaig haver d'espavilar-me amb el que tenia, i m'agrada perquè sila representa tot allò que jo voldria atribuir al que és la màgia. Sila és l'entitat de l'aire, l'essència de la vida, allò que sustenta el món i el manté. Així que si la màgia és a tot arreu, en el món, a l'univers... tal com s'explica a la fanfiction, sila seria la màgia. Sí, també designa un tipus de màgia concret, però això és perquè la màgia mental és una comunicació amb els elements naturals del món, per tant una comunicació amb el mateix sila. Curiosament, sila també és una criatura sobrenatural del folklore de l'Aràbia. Hi ha controvèrsia respecte si tractar de divinitats aquests conceptes inuit, però és el que més s'acosta al que nosaltres entendríem. Segons el cineasta i escriptor canadenc James Houston, les obres del qual tenen paper important en el reconeixement de l'art inuit, sila seria una "divinitat menor" (anomena així les que representen un element de la natura), com un esperit, i paradoxalment és un dels conceptes més importants de la cultura inuit. Still és la contrapartida femenina de Sila, i junts regeixen l'aire, com una personificació (o espiritualització(?)) del que seria l'èter de la nostra cultura clàssica.
silatujunga (ᓯᓚᑐᔪᖓ): apareix a la ressenya i al llarg de la fic. És la paraula que faig servir per parlar dels màgics. O, més ben dit, aquells que tenen sensibilitat per la màgia. L’explico més endavant.
Portada: l’anireu entenent al llarg de la fic. Podeu anar posant als comentaris cada cop que relacioneu alguna de les imatges amb la història. Suposo que la penjaré l’apartat de fanart i, com que l'explicació de cada imatges conté spòilers, us ho posaré al final d'aquest fil.
Antares
Les meves fics
Llegiu la fic de L’Escola de Màgia de l’Àrtic (ᓯᓚᒥᒃ ᐃᓕᓐᓂᐊᕐᕕᒃ ᐅᑭᐅᖅᑕᖅᑐᕐᒥ)
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»
Llegiu la fic de L’Escola de Màgia de l’Àrtic (ᓯᓚᒥᒃ ᐃᓕᓐᓂᐊᕐᕕᒃ ᐅᑭᐅᖅᑕᖅᑐᕐᒥ)
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»
-
Antares_Black
- Cap de Departament
- Entrades: 416
- Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
- Rang: Slytherclaw
- Ubicació: Rumb a l'Ahtohallan
Re: L'Escola de Màgia de l'Àrtic
Capítol 2: Un inuksuk sempre em diu: «Benvingut»
1a Part
Us deixo explicacions del capítol Sé que, com de costum, és molt llarg. Però també es pot seguir només llegint els colors:
oqalugtuat o uqalugtuat (ᐅᖃᓗᒡᑐᐊᑦ): Una de les dues classes de relats que distingia Knud Rasmussen (1879-1933), l’antropòleg i explorador polar danès-groenlandès considerat el pare de l’esquimologia que, entre altres proeses, va reunir un important llegat de llegendes i mites dels inuit. Segons ell, els oqalugtuat (uqalugtuaq en singular) serien els antics mites d’un passat tan remot que aleshores els inuit encara vivien a l’altra banda de la badia de Hudson, molt possiblement a la zona de l’estret de Bering. Són comuns a tots els inuit i es coneixen des d’Alaska fins a l’est de Groenlàndia. L’altra classe de relats són els oqalualât (o uqalualaat (ᐅᖃᓗᐊᓛᑦ)): històries que parlen de persones que van viure una època que encara es recorda. Encara que sempre són locals i remeten als llocs on van succeir, estan influïts pel caràcter fantàstic de les llegendes inuit i no són gaire diferents dels antics mites. En el meu món màgic àrtic, la màgia s’explica molt lligada als uqalugtuat, per això s’ensenyen a teoria de la màgia.
Trineu: Només per curiositat, trineu en inuktitut és qamutiik (ᖃᒧᑏᒃ). Ho vaig posar en català i no en inuktitut com altres paraules perquè vaig considerar que no calia. Ja hi havia moltes paraules en inuktitut que tenen una raó de ser, a més, en Caleb comença amb un trineu que en principi no té res de màgic, així que no volia embolicar la troca donant-li després un altre nom.
Ikpiarjuk (ᐃᒃᐱᐊᕐᔪᒃ): És el nom inuit d’Arctic Bay (Badia àrtica, en anglès). És un poble inuit situat a la part nord de la península de Borden, a l'illa de Baffin. Forma part de la regió de Qikiqtaaluk de Nunavut, el Canadà. Al fil posaré les situacions en el mapa més detalladament. Habitualment, es tradueix ikpiarjuk per ‘la butxaca’, fent referència a la forma que creen els turons protectors en tres vessants que envolten el lloc.
Muntanyes Baffin: Serralada que discorre al llarg de la costa nord-est de l'illa Baffin i l'illa Bylot a Nunavut. Constitueixen la major part de la Serralada Àrtica, que s’estén al llarg del flanc nord-est de l'arxipèlag Àrtic, des de l'illa Ellesmere a la part més al nord de la península de Labrador i nord de Quebec.
Mittimatalik (ᒥᑦᑎᒪᑕᓕᒃ): És el nom inuit de Pond Inlet («entrada de Pond», per l'astrònom anglès John Pond). És una comunitat petita poblada majoritàriament per inuit situada al nord de l’illa de Baffin. Algunes fons diuen que en inuktitut significa ‘el lloc on està enterrat Mittima’ o ‘on es troba Mittima’ (una persona desconeguda del passat que se suposa que està enterrada aquí). D’altres diuen que vol dir ‘el lloc on es troba l'aterratge’. La seva temperatura és de -21ºC de mitjana (-25ºC de mínima) durant el mes de novembre. El desembre, de -28ºC i -31ºC, corresponentment. Vint-i-cinc graus sota zero és una temperatura normal per ser finals de novembre, tal com passa al capítol.
Nit polar: Es diu quan la nit dura més de vint-i-quatre hores. Això és perquè el sol no arriba a sortir, és a dir que no sobrepassa l’horitzó. Per la situació del protagonista, en temps i latitud (Arctic Bay es troba a uns 73º nord), encara hi ha llum crepuscular, és a dir que encara que el sol no surti per sobre de l’horitzó hi ha unes hores de certa llum a l’atmosfera. Això es pot trobar a l’almanac nàutic (n’he consultat del 2023 i del 2024, perquè situo la història principal a l’actualitat). De vegades fins i tot pot semblar que el sol tregui el cap per l’horitzó, quan realment se’n manté a sota, per un efecte òptic (refracció astronòmica).
La nit polar només passa (en més o menys mesura segons la latitud) en colatituds fins a 23º (és a dir, que faltin 23º per arribar als 90º que seria el pol corresponent), que és l’angle de l’eclíptica. El dia polar o sol de mitjanit n’és el fenomen contrari (el sol roman sobre de l’horitzó durant més temps), que passa durant l’estiu. Si us agradaria que comentés més aquest fenomen del pas dels dies i les nits a l’àrtic (i l’antàrtic), digueu-m’ho i ja li preguntaré al professor Halley si tornaria per ensenyar-ho en una classe 
tot i que crec que ara se n’anirà uns dies de vacances a la galàxia d’Andròmeda... però s’ho pot apuntar per la tornada.
No-maj: Com a nom i com a adjectiu, no-màgic. Com que la fic està situada en majoria al continent americà (també es parla de Groenlàndia i de la Sibèria i d’altres zones de l’àrtic com Sápmi), vaig pensar que seria coherent que els seus protagonistes parlessin dels que no són bruixots amb el terme no-maj, encara que també he ideat unes paraules pròpies pel lore màgic de l’àrtic que ja anireu veient, i les que no han arribat a sortir a la fic les explicaré aquí al fòrum. Acostumo a preferir el terme muggle, perquè em sembla molt més particular i original, però per algunes situacions el cànon demana variacions. Us sembla adequat parlar de no-maj en aquesta fic?
Múixing (mushing): Forma de transport, i actualment també d’esport, amb gossos de tir. Múixer és el que condueix el trineu guiant els gossos. Hi ha un o més gossos en cada posició segons el rol que facin. Des del trineu (on hi ha el múixer):
-gos roda: manté el vehicle estable en les corbes tancades i iguala velocitats.
-gos d'equip (si és que n'hi ha, perquè no sempre calen): reforcen la potència del grup
-gos de gir: Fan virar el vehicle
-gos líder: guien amb iniciativa els altres gossos per portar el trineu a una. De vegades van sola per investigar el terreny pel seu compte.
No crec que calgui que especifiqui més cada rol perquè ja queda explicat en el text. Però si en teniu dubtes, sempre ho podeu preguntar.
Canicross: ‘Córrer camps a través amb gossos’. És una disciplina esportiva que consisteix a córrer amb un gos, l’arnés del qual va lligat amb una corda a la cintura del corredor amb un cinturó.
Dagmar, Kobuk, Noatak, Nuvuja, Tåge: Al final dels comentaris per cada capítol faré una llista de tots personatges de la història amb el que signifiquen els seus noms.
Federació Cinològica Internacional (FCI): És l'organisme (muggle i real) que s'encarrega de regir i de fomentar la cinologia/canofilia a tot el món, així com les normes de criança de gossos. La FIC reconeix únicament quatre races de gossos de trineu:
-husky siberià (com la Dagmar i el Siku)
-gos de Groenlàndia (la Tåge)
-malamut d'Alaska (el Kobuk i la Noatak, que he fet germans)
-samoiede (l’Sneg).
Hi ha altres races de gos de trineu no reconegudes per la FCI però conegudes dins del món del trineu de gossos:
-gos esquimal canadenc (el Nuvuja i la Noir)
-husky d'Alaska
-chinook
-eurohound
-seppala siberià (el Tuluriaq)
Els gossos que cito i no heu vist encara apareixen més endavant a la fic, que són els gossos de tir de l’Escola de l’Àrtic. La companyia muggle on treballava protagonista abans d’anar a l’Escola només disposaria de races reconegudes per la FCI per les competicions oficials, però hi vaig incloure el Nuvuja, que és un gos canadenc, com una llicència especial. No crec que l’Escola de l’Àrtic tingués cap chinook ni cap eurohound. La FCI té la seva seu a Thuin, Bèlgica (Fédération Cynologique Internationale, en francès).
suluk (ᓱᓗᒃ): Criatura màgica que m’he inventat. En inuktitut, suluk és la ploma llarga de la cua o de l’ala. Vaig triar aquest nom per l’assimilació imaginada que fan de la seva imatge desconeguda. Les característiques de la criatura s’expliquen a l’escrit. Tot això de no poder volar a la tundra és cosa meva. Volia un contrast destacable amb els bruixots que coneixem, i volar és una de les coses més visibles. Evidentment hi havia d’haver alguna cosa que permetés volar, principalment per explicar el trineu volador del Pare Nadal. S’eleva per la suluk i vola perquè se suposa que té permís de l’home-lluna. (
vegeu Anningan)
Tundra: bioma terrestre caracteritzat per les baixes temperatures i el subsòl gelat que només permet el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva (no hi ha arbres). La paraula 'tundra' deriva de la paraula finesa tunturia (‘planura sense arbres’). La fic passa en la seva majoria a la tundra àrtica, un tipus de tundra que arriba fins l'anomenat desert polar. Tot i que també es parla de Sápmi, que té tundra àrtica i també taigà; i de l’interior de Groenlàndia que és un desert gelat. Podeu consultar mapes de biomes. La tundra té una feble biomassa i menys biodiversitat que altres biomes. però això no vol dir que no hi hagi vegetació, especialment d’herbàcies, de molses, arbustos i també plantes amb flors. A l'hemisferi sud no hi ha una formació equivalent a la tundra, sinó un paisatge diferent anomenat tundra magallànica, que no és pròpiament una tundra sinó una torbera.
Salt màgic: Esport màgic que he basat en uns sèrie de jocs esportius inuit reals però amb resultats encara més impressionants. Us he fet una foto d’una imatge de l’Altas of Indian Nations d’Anton Treuer, on podeu veure el salt real d’un inuk:
Si us fixeu en la fotografia, per això, veureu que el salt està impulsat per una palanca (també ho fan amb una manta). El primer cop que vaig veure aquests salts em vaig pensar que ho feien sense ajuda. M’ho creia perquè havia vist com són esports inuit, que requereixen una forma física molt bona i superen alçades, llargàries, esforços i sobretot resistències molt impressionants; són una autèntica passada! I em vaig inventar que els màgics sí que saltarien així sense mantes ni palanques. Tot i l’ajuda, com us he dit la seva capacitat física no deixa de ser impressionant i molt important en la seva cultura (em va semblar que l’esport havia de representar una assignatura important de l’Escola i evidentment el volia relacionar amb la màgia), especialment durant l’hivern. Es continuen celebrant que i si teniu l’oportunitat de mirar una competició esportiva inuit (en podeu trobar imatges i vídeos, i us recomano que hi feu un cop d’ull) veureu que el que poden fer és realment sorprenent.
Anningan/Igaluk: És l’home-lluna o déu de la lluna (tot i que el tema d’anomenar-los divinitats és controvertit), que a l’inici de la llegenda és un home normal i corrent però que va pujar al cel i es va convertir en la totpoderosa lluna. Segons el meu cànon, el trineu volador del Pare Nadal. S’eleva per la suluk i vola perquè se suposa que té permís de l’home-lluna. Anningan és el nom a Groenlàndia; potser hauria hagut de posar la forma del nom més coneguda a Nunavut, d’on és el protagonista, però la veritat és que Anningan és la forma que vaig llegir per primer cop (perquè era dels treballs de Rasmussen) i ho vaig deixar així. També el trobareu escrit com a Igaluk, Anningan, Aningan o Aningaaq. El concepte inuit d’Anningan és el d’un caçador que persegueix per tot el cel la seva germana Malina, la dona-sol, amb qui ha comès incest. Quan l’enxampa, es produeix un eclipsi. Durant l’hivern Malina està tancada a casa mentre Anningan viatja pel cel.
allirutiq (ᐊᓪᓕᕈᑎᖅ)/allirutiit (ᐊᓪᓕᕈᑏᑦ): Tabú/tabús. Indica una cosa que es fa servir per prohibir de fer alguna cosa. En la cultura dels inuit, són totes aquelles coses que tradicionalment no es poden fer per superstició, religió, cultura, màgia... També allò que el xaman prohibeix de fer per aconseguir un altra cosa o per deixar de tenir mala sort. Faig servir aquest terme per parlar del que jo anomeno ‘màgia tabú’, és a dir la màgia que no es pot fer. La màgia negra estaria dins d’aquesta branca.
Engreixar els esquís: És cert que els pobles de l’àrtic engreixen els esquís dels trineus perquè llisquin millor. I de fet posen olis i greixos a tot arreu (en parlaré quan arribem a els olis). Però les mescles que comento me les he inventades. També m’he inventat que, gràcies a la suluk, poden anar en trineu encara que no hi hagi neu. Els muggles es veurien ridículs amb trineus a l’estiu perquè xocarien pertot arreu, però als màgics els va bé igualment.
iggaak (ᐃᒡᒑᒃ)/iggait: dual/plural. És el nom inuktitut per les ulleres de sol tradicionals dels inuit. És curiós de notar que ells també fan servir el dual (nosaltres el plural perquè no tenim dual) per parlar de les ulleres, perquè són un parell. La descripció física que n’he donat (tret dels cordons per lligar-les, que sí que en solen tenir) és certa. També és veritat que són les ulles de sol més antigues que es coneixen. El que sí que m’he inventat són les seves propietats màgiques. La invitació a l’escola, com una equivalència de la carta de Hogwarts (val més això que un somni...
). La memòria de llum està inspirada en la memòria carnal de la papallona daura (encara que també poden recordar el pensiu, però no és ben bé el mateix i no era la idea principal); com que són unes ulleres, se'm va acudir que la memòria sensorial que tindrien seria de llum .
També les podeu trobar com a ilgaak (ᐃᓪᒑᒃ), que és la forma més habitual d’alguns dialectes com el de la regió de Kivalliq (Nunavut); mentre que iggaak (ᐃᒡᒑᒃ) és la forma pròpia del dialecte del nord de l’illa de Baffin. Com que el protagonista és del nord de l’illa de Baffin, em va semblar adequat que les paraules mantinguessin aquesta coherència (també em puc haver equivocat en algun terme o pres alguna llicència). La raó per la qual vaig triar aquesta zona és que és precisament la forma dialectal de l’inuktitut que estic aprenent, la de North Baffin dialect. Els yupik d’Alaska en diuen nigaugek (o igguag, a l'illa Nunivak); per als yupik de la Sibèria són iyegaatek. És interessant veure el canvi fonètic al llarg del mapa, fenomen que també he vist que passa amb la paraula iglu (casa, edifici), que en alguns llocs es diu illu.
(continua)
1a Part
Us deixo explicacions del capítol Sé que, com de costum, és molt llarg. Però també es pot seguir només llegint els colors:
oqalugtuat o uqalugtuat (ᐅᖃᓗᒡᑐᐊᑦ): Una de les dues classes de relats que distingia Knud Rasmussen (1879-1933), l’antropòleg i explorador polar danès-groenlandès considerat el pare de l’esquimologia que, entre altres proeses, va reunir un important llegat de llegendes i mites dels inuit. Segons ell, els oqalugtuat (uqalugtuaq en singular) serien els antics mites d’un passat tan remot que aleshores els inuit encara vivien a l’altra banda de la badia de Hudson, molt possiblement a la zona de l’estret de Bering. Són comuns a tots els inuit i es coneixen des d’Alaska fins a l’est de Groenlàndia. L’altra classe de relats són els oqalualât (o uqalualaat (ᐅᖃᓗᐊᓛᑦ)): històries que parlen de persones que van viure una època que encara es recorda. Encara que sempre són locals i remeten als llocs on van succeir, estan influïts pel caràcter fantàstic de les llegendes inuit i no són gaire diferents dels antics mites. En el meu món màgic àrtic, la màgia s’explica molt lligada als uqalugtuat, per això s’ensenyen a teoria de la màgia.
Trineu: Només per curiositat, trineu en inuktitut és qamutiik (ᖃᒧᑏᒃ). Ho vaig posar en català i no en inuktitut com altres paraules perquè vaig considerar que no calia. Ja hi havia moltes paraules en inuktitut que tenen una raó de ser, a més, en Caleb comença amb un trineu que en principi no té res de màgic, així que no volia embolicar la troca donant-li després un altre nom.
Ikpiarjuk (ᐃᒃᐱᐊᕐᔪᒃ): És el nom inuit d’Arctic Bay (Badia àrtica, en anglès). És un poble inuit situat a la part nord de la península de Borden, a l'illa de Baffin. Forma part de la regió de Qikiqtaaluk de Nunavut, el Canadà. Al fil posaré les situacions en el mapa més detalladament. Habitualment, es tradueix ikpiarjuk per ‘la butxaca’, fent referència a la forma que creen els turons protectors en tres vessants que envolten el lloc.
Muntanyes Baffin: Serralada que discorre al llarg de la costa nord-est de l'illa Baffin i l'illa Bylot a Nunavut. Constitueixen la major part de la Serralada Àrtica, que s’estén al llarg del flanc nord-est de l'arxipèlag Àrtic, des de l'illa Ellesmere a la part més al nord de la península de Labrador i nord de Quebec.
Mittimatalik (ᒥᑦᑎᒪᑕᓕᒃ): És el nom inuit de Pond Inlet («entrada de Pond», per l'astrònom anglès John Pond). És una comunitat petita poblada majoritàriament per inuit situada al nord de l’illa de Baffin. Algunes fons diuen que en inuktitut significa ‘el lloc on està enterrat Mittima’ o ‘on es troba Mittima’ (una persona desconeguda del passat que se suposa que està enterrada aquí). D’altres diuen que vol dir ‘el lloc on es troba l'aterratge’. La seva temperatura és de -21ºC de mitjana (-25ºC de mínima) durant el mes de novembre. El desembre, de -28ºC i -31ºC, corresponentment. Vint-i-cinc graus sota zero és una temperatura normal per ser finals de novembre, tal com passa al capítol.
Nit polar: Es diu quan la nit dura més de vint-i-quatre hores. Això és perquè el sol no arriba a sortir, és a dir que no sobrepassa l’horitzó. Per la situació del protagonista, en temps i latitud (Arctic Bay es troba a uns 73º nord), encara hi ha llum crepuscular, és a dir que encara que el sol no surti per sobre de l’horitzó hi ha unes hores de certa llum a l’atmosfera. Això es pot trobar a l’almanac nàutic (n’he consultat del 2023 i del 2024, perquè situo la història principal a l’actualitat). De vegades fins i tot pot semblar que el sol tregui el cap per l’horitzó, quan realment se’n manté a sota, per un efecte òptic (refracció astronòmica).
Spoiler:
tot i que crec que ara se n’anirà uns dies de vacances a la galàxia d’Andròmeda... però s’ho pot apuntar per la tornada.No-maj: Com a nom i com a adjectiu, no-màgic. Com que la fic està situada en majoria al continent americà (també es parla de Groenlàndia i de la Sibèria i d’altres zones de l’àrtic com Sápmi), vaig pensar que seria coherent que els seus protagonistes parlessin dels que no són bruixots amb el terme no-maj, encara que també he ideat unes paraules pròpies pel lore màgic de l’àrtic que ja anireu veient, i les que no han arribat a sortir a la fic les explicaré aquí al fòrum. Acostumo a preferir el terme muggle, perquè em sembla molt més particular i original, però per algunes situacions el cànon demana variacions. Us sembla adequat parlar de no-maj en aquesta fic?
Múixing (mushing): Forma de transport, i actualment també d’esport, amb gossos de tir. Múixer és el que condueix el trineu guiant els gossos. Hi ha un o més gossos en cada posició segons el rol que facin. Des del trineu (on hi ha el múixer):
-gos roda: manté el vehicle estable en les corbes tancades i iguala velocitats.
-gos d'equip (si és que n'hi ha, perquè no sempre calen): reforcen la potència del grup
-gos de gir: Fan virar el vehicle
-gos líder: guien amb iniciativa els altres gossos per portar el trineu a una. De vegades van sola per investigar el terreny pel seu compte.
No crec que calgui que especifiqui més cada rol perquè ja queda explicat en el text. Però si en teniu dubtes, sempre ho podeu preguntar.
Canicross: ‘Córrer camps a través amb gossos’. És una disciplina esportiva que consisteix a córrer amb un gos, l’arnés del qual va lligat amb una corda a la cintura del corredor amb un cinturó.
Dagmar, Kobuk, Noatak, Nuvuja, Tåge: Al final dels comentaris per cada capítol faré una llista de tots personatges de la història amb el que signifiquen els seus noms.
Federació Cinològica Internacional (FCI): És l'organisme (muggle i real) que s'encarrega de regir i de fomentar la cinologia/canofilia a tot el món, així com les normes de criança de gossos. La FIC reconeix únicament quatre races de gossos de trineu:
-husky siberià (com la Dagmar i el Siku)
-gos de Groenlàndia (la Tåge)
-malamut d'Alaska (el Kobuk i la Noatak, que he fet germans)
-samoiede (l’Sneg).
Hi ha altres races de gos de trineu no reconegudes per la FCI però conegudes dins del món del trineu de gossos:
-gos esquimal canadenc (el Nuvuja i la Noir)
-husky d'Alaska
-chinook
-eurohound
-seppala siberià (el Tuluriaq)
Els gossos que cito i no heu vist encara apareixen més endavant a la fic, que són els gossos de tir de l’Escola de l’Àrtic. La companyia muggle on treballava protagonista abans d’anar a l’Escola només disposaria de races reconegudes per la FCI per les competicions oficials, però hi vaig incloure el Nuvuja, que és un gos canadenc, com una llicència especial. No crec que l’Escola de l’Àrtic tingués cap chinook ni cap eurohound. La FCI té la seva seu a Thuin, Bèlgica (Fédération Cynologique Internationale, en francès).
suluk (ᓱᓗᒃ): Criatura màgica que m’he inventat. En inuktitut, suluk és la ploma llarga de la cua o de l’ala. Vaig triar aquest nom per l’assimilació imaginada que fan de la seva imatge desconeguda. Les característiques de la criatura s’expliquen a l’escrit. Tot això de no poder volar a la tundra és cosa meva. Volia un contrast destacable amb els bruixots que coneixem, i volar és una de les coses més visibles. Evidentment hi havia d’haver alguna cosa que permetés volar, principalment per explicar el trineu volador del Pare Nadal. S’eleva per la suluk i vola perquè se suposa que té permís de l’home-lluna. (
vegeu Anningan)Tundra: bioma terrestre caracteritzat per les baixes temperatures i el subsòl gelat que només permet el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva (no hi ha arbres). La paraula 'tundra' deriva de la paraula finesa tunturia (‘planura sense arbres’). La fic passa en la seva majoria a la tundra àrtica, un tipus de tundra que arriba fins l'anomenat desert polar. Tot i que també es parla de Sápmi, que té tundra àrtica i també taigà; i de l’interior de Groenlàndia que és un desert gelat. Podeu consultar mapes de biomes. La tundra té una feble biomassa i menys biodiversitat que altres biomes. però això no vol dir que no hi hagi vegetació, especialment d’herbàcies, de molses, arbustos i també plantes amb flors. A l'hemisferi sud no hi ha una formació equivalent a la tundra, sinó un paisatge diferent anomenat tundra magallànica, que no és pròpiament una tundra sinó una torbera.
Salt màgic: Esport màgic que he basat en uns sèrie de jocs esportius inuit reals però amb resultats encara més impressionants. Us he fet una foto d’una imatge de l’Altas of Indian Nations d’Anton Treuer, on podeu veure el salt real d’un inuk:
Spoiler:
Anningan/Igaluk: És l’home-lluna o déu de la lluna (tot i que el tema d’anomenar-los divinitats és controvertit), que a l’inici de la llegenda és un home normal i corrent però que va pujar al cel i es va convertir en la totpoderosa lluna. Segons el meu cànon, el trineu volador del Pare Nadal. S’eleva per la suluk i vola perquè se suposa que té permís de l’home-lluna. Anningan és el nom a Groenlàndia; potser hauria hagut de posar la forma del nom més coneguda a Nunavut, d’on és el protagonista, però la veritat és que Anningan és la forma que vaig llegir per primer cop (perquè era dels treballs de Rasmussen) i ho vaig deixar així. També el trobareu escrit com a Igaluk, Anningan, Aningan o Aningaaq. El concepte inuit d’Anningan és el d’un caçador que persegueix per tot el cel la seva germana Malina, la dona-sol, amb qui ha comès incest. Quan l’enxampa, es produeix un eclipsi. Durant l’hivern Malina està tancada a casa mentre Anningan viatja pel cel.
allirutiq (ᐊᓪᓕᕈᑎᖅ)/allirutiit (ᐊᓪᓕᕈᑏᑦ): Tabú/tabús. Indica una cosa que es fa servir per prohibir de fer alguna cosa. En la cultura dels inuit, són totes aquelles coses que tradicionalment no es poden fer per superstició, religió, cultura, màgia... També allò que el xaman prohibeix de fer per aconseguir un altra cosa o per deixar de tenir mala sort. Faig servir aquest terme per parlar del que jo anomeno ‘màgia tabú’, és a dir la màgia que no es pot fer. La màgia negra estaria dins d’aquesta branca.
Engreixar els esquís: És cert que els pobles de l’àrtic engreixen els esquís dels trineus perquè llisquin millor. I de fet posen olis i greixos a tot arreu (en parlaré quan arribem a els olis). Però les mescles que comento me les he inventades. També m’he inventat que, gràcies a la suluk, poden anar en trineu encara que no hi hagi neu. Els muggles es veurien ridículs amb trineus a l’estiu perquè xocarien pertot arreu, però als màgics els va bé igualment.
iggaak (ᐃᒡᒑᒃ)/iggait: dual/plural. És el nom inuktitut per les ulleres de sol tradicionals dels inuit. És curiós de notar que ells també fan servir el dual (nosaltres el plural perquè no tenim dual) per parlar de les ulleres, perquè són un parell. La descripció física que n’he donat (tret dels cordons per lligar-les, que sí que en solen tenir) és certa. També és veritat que són les ulles de sol més antigues que es coneixen. El que sí que m’he inventat són les seves propietats màgiques. La invitació a l’escola, com una equivalència de la carta de Hogwarts (val més això que un somni...
). La memòria de llum està inspirada en la memòria carnal de la papallona daura (encara que també poden recordar el pensiu, però no és ben bé el mateix i no era la idea principal); com que són unes ulleres, se'm va acudir que la memòria sensorial que tindrien seria de llum .També les podeu trobar com a ilgaak (ᐃᓪᒑᒃ), que és la forma més habitual d’alguns dialectes com el de la regió de Kivalliq (Nunavut); mentre que iggaak (ᐃᒡᒑᒃ) és la forma pròpia del dialecte del nord de l’illa de Baffin. Com que el protagonista és del nord de l’illa de Baffin, em va semblar adequat que les paraules mantinguessin aquesta coherència (també em puc haver equivocat en algun terme
o pres alguna llicència). La raó per la qual vaig triar aquesta zona és que és precisament la forma dialectal de l’inuktitut que estic aprenent, la de North Baffin dialect. Els yupik d’Alaska en diuen nigaugek (o igguag, a l'illa Nunivak); per als yupik de la Sibèria són iyegaatek. És interessant veure el canvi fonètic al llarg del mapa, fenomen que també he vist que passa amb la paraula iglu (casa, edifici), que en alguns llocs es diu illu.(continua)
Les meves fics
Llegiu la fic de L’Escola de Màgia de l’Àrtic (ᓯᓚᒥᒃ ᐃᓕᓐᓂᐊᕐᕕᒃ ᐅᑭᐅᖅᑕᖅᑐᕐᒥ)
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»
Llegiu la fic de L’Escola de Màgia de l’Àrtic (ᓯᓚᒥᒃ ᐃᓕᓐᓂᐊᕐᕕᒃ ᐅᑭᐅᖅᑕᖅᑐᕐᒥ)
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»
-
Antares_Black
- Cap de Departament
- Entrades: 416
- Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
- Rang: Slytherclaw
- Ubicació: Rumb a l'Ahtohallan
Re: L'Escola de Màgia de l'Àrtic
Capítol 2: Un inuksuk sempre em diu: «Benvingut»
2a Part
inuk /inuuk/inuit: inuk és persona en inuktitut, i és tal com s’anomenen a si mateixos. Faré servir inuk com a sinònim de persona (mentre es tracti d’un nadiu inuit) i inuit per parlar de persones en plural o del poble. Inuuk n’és el dual (dues persones).
Atka Tiriganiaq: És l’inuk que dóna les iggaak al protagonista. És a dir que el tria perquè assisteixi a l’Escola de Màgia de l’Àrtic, atès que considera que és sensible a la màgia (és un màgic) i que en podrà aprendre. I així es converteix en el seu mentor. Presumiblement va estudiar a l’escola i es guardava les seves iggaak per llegar-les a un nou alumne. Se’n revelen més coses al llarg de la fic. El nom d’aquest personatge en parlaré més endavant perquè podria suposar un spòiler.
silatujutit: Literalment, ‘ets ple de sila’. El concepte de sila s’explicarà millor en els propers capítols. De tota manera, és un tema important i molt extens així que el comentem. Si bé sila no vol dir literalment ‘màgia’ és la paraula que faré servir per parlar de la màgia. Així sila-tu-jutit és literalment: tu ets---ple (de)---màgia. I és la paraula que faré servir per parlar dels màgics, per això a la fic ho tradueixo per ‘Ets un màgic’. La llengua inuktitut té una estructura polisintètica, així que la paraula variarà segons qui ens referim: Silatujutit (tu), silatujuq (ell), silatujunga (jo), silatutut (ells, plural, tres o més), etc.
De fet, no és pas una paraula que m'hagi inventat jo. silatujuq existeix, només que amb un significat diferent del que jo li atribueixo. És cert que significa literalment 'ple de sila', però en comptes de indicar que és 'ple de màgia'/'sensible a la màgia' (perquè recordem que donar a sila el significat de màgia és una cosa meva), vol dir 'savi', 'intel·ligent'.
Tinc una altra paraula per parlar d’un màgic: mentre que silatujuq és algú sensible a la màgia, ilisiirtuq és aquell que llança encanteris (spell caster), per tant fetiller, aquell que practica el ilisiirniq (llançament d’encanteris). Els diccionaris defineixen ilisiirtuq com a ‘posar algú o alguna cos al seu lloc’, cosa que és confús perquè sembla no tenir-hi res a veure, però el cas és que l’ús que en fan és per descriure els sortilegis i les pràctiques màgiques del xaman. A partir de l’arrel verbal ilisima-: ‘haver estat educat’, ‘haver après sobre’. De manera que silatujuq és tot aquell que està preparat per aprendre fer servir la màgia que porta dins, i ilisiirtuq per parlar d’un màgic més experimentat. Malauradament, ilisiirtuq és una paraula que no ha arribat a sortir al text final
Permagel: es defineix com les capes de sòl (roca o terra) que romanen per sota del punt de congelació de l'aigua (0 °C a 1atm) durant com a mínim dos anys seguits. Es troba extensivament en la zona àrtica de l'hemisferi nord: Alaska, nord del Canadà, centre i nord de la zona perifèrica de Groenlàndia i nord de Rússia i en àrees aïllades del nord de la Xina, el Tibet i Mongòlia.
Aurora boreal: És l’aurora polar de l’hemisferi nord. Una aurora polar és una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes als pols. Aquestes colors lluminosos tan curiosos es produeixen per l'impacte de les partícules amb càrrega elèctrica que fluctuen des de l'atmosfera exterior del Sol (aquest flux de partícules es diu vent solar) contra el camp magnètic de la Terra. Els raigs de llum s’orienten en la direcció de les línies del camp magnètic. Les aurores polars de l’hemisferi sud reben el nom d’aurora austral. També es poden observar aurores polars en altres planetes del sistema solar, i en explosions nuclears. Es poden reproduir artificialment llums semblants en un laboratori.
inuksuk/inuksuuk/inuksuit: (singular/dual/ plural) És una marca o fita de les regions de l’àrtic des d’Alaska fins a Groenlàndia. Al text ja dic què són i per què serveixen, només que els muggles les apilen manualment i no teletransporten. En inuktitut significa literalment ‘semblant a una persona’ o ‘substitut d’una persona’, construït per inuk (persona/ésser humà) i l’afix -suk (‘semblant a’, ‘substitut de’ o ‘en lloc de’) per la forma que tenen.
N’hi ha en altres zones del món amb altres noms: com els carns d’Escòcia i Irlanda, però també, sense anar més lluny les nostres fites. Tenen una importància tan gran entre els inuit, que havia de donar-los un caràcter màgic (a més de l’encant antic i tradicional que ja tenen). Com que es traduiria per ‘marca’ o per ‘fita’ no sabia si deixar-lo en femení. Però com que també pot ser ‘substitut’, ‘missatger’ o monument, a banda que les paraules estrangeres (si no és que tenen una traducció immediata en correspondència femenina) entren a la llengua en masculí. De fet, ho he vist en masculí a les traduccions a llengües romàniques que he llegit. Què en penseu?
Pedres amigues: Això és una referència cinematogràfica a Labyrinth (1986), al personatge d’en Ludo. Quan veu que en Ludo convoca les pedres amb els seu rugit, Sir Didymus diu: «Germà! Teniu poder per cridar les pedres?», i en Ludo contesta: «Oh, pedres, amigues». Crec que és precisament el que vull dir amb el cant gutural, que els elements que canten, com les pedres, són més que aliats, són amics. També passa amb els inuksuit, que ajuden a transmetre un missatge.
«m'hi van acompanyar els meus pares i l'Atka Tiriganiaq ens guiava»: I és que en el méu lore aquell que lliura les iggaak té la responsabilitat de mostrar el camí cap a l’escola al seu escollit. També li pot fer de tutor, resolent-li dubtes sobre l’escola i sobre el món de la màgia, i seguir el seu progrés en l’aprenentatge de la màgia. És a dir que pot actuar com un mentor. Els pares estan convidats també a anar a l’escola, on tindran allotjament, perquè un dels principis de l’escola és no separar els nens de les seves famílies.
Nanisivik (ᓇᓂᓯᕕᒃ): és una colònia industrial situada al nord de l’Illa de Baffin (i és veritat que es troba a uns 20km d’Arctic Bay) que va construir el 1975 per donar suport a les operacions de mineria i processament de minerals de plom-zinc. Avui dia el campament miner està abandonat (la seva producció va ser activa entre 1976 i 2002) i ha estat una de les raons per les quals vaig triar per situar-hi la comunitat natal del protagonista (l'altra raó és que volia que fos de la zona del dialecte de l'inuktitut del nord de Baffin, que és el que estudio jo). Hi ha un poble a 3,7 km al nord, però jo volia que fos una comunitat abandonada. Em vaig adonar que hi ha una sèrie de comunitats abandonades a Nunavut (no és cap cosa estranya) i que moltes coincideix que van reduir el cens de població a zero justament pels volts de l’any 2000, poc després de la formació de Nunavut. Així que vaig decidir inventar-me que alguns d’aquests llocs es van convertir en comunitats íntegrament màgiques i que el Govern Màgic de Nunvut les protegeix fent veure que estan abandonades (també passaria amb Umingmaktok, esmentada al quart capítol). En inuktitut nanisivik significa 'el lloc on la gent troba coses', i em sembla especial pensar que per això l’Atka Tiriganiaq havia trobat el que cercava en aquesta comunitat: un silatujuq digne de rebre les seves iggaak.
Inlandsis: Terme adaptat del danès indlandsis, que literalment significa 'gel interior', normalitzat per parlar d’una glacera continental. Es defineix com una massa de glaç d'una glacera que cobreix un territori més gran de 50.000 km² (si ocupa menys que això, es diu capa de glaç). Actualment només hi ha inlandsis a Groenlàndia i l'Antàrtida. Em va semblar el lloc que més bé responia a la situació d’un espai màgic secret.
«l'escola es troba sota el govern del Canadà amb la cooperació dels sectors màgics clandestins de les autoritats groenlandeses»: Actualment, Groenlàndia és un país constituent del Regne de Dinamarca, de manera que m’he imaginat que les seves autoritats no tindrien encara un govern màgic majoritari. En canvi Nunavut, com que entenem que es fa formar per les reivindicacions dels màgics, tindria més presència màgica als òrgans de govern. S’ha de dir que s’estima que un 88% de la població de Groenlàndia és inuit, i que l’autogovern groenlandès permet que el kalaallisut sigui l’única llengua oficial de Groenlància. Tot i així, es mantenen tensions entre el kalaallisut i el danès: el danès (juntament amb l’anglès) s’ensenya obligatòriament a les escoles com a segona llengua (el danès i l’anglès també formen part de molts programes d'estudis de la secundària, de manera que el coneixement de les dues llengües està molt estès. Com a llengües estrangeres freqüents són l'alemany i el francès.) i les elits polítiques i administratives parlen predominantment danès, mentre que el 70%, només parla groenlandès.
En uns primers esborranys de la història, hi havia dos nens kalaallit que parlaven en danès entre ells i un altre personatge els renyava perquè se suposava que havien de parlar inuktitut, i tracta el danès com una llengua invasora, com «la llengua del colonitzador». L’escena era amb el danès perquè l’havia pensada entre dos germans groenlandesos, però és una situació que podria succeir perfectament amb una altra llengua, com l’anglès o el francès, segons el lloc d’on fossin els personatges en qüestió. Però un tercer personatge els explica que no s’ha de prohibir cap llengua, que el fet que l’ensenyament a l’Escola de l’Àrtic es faci en inuktitut no els treu el dret expressar-se entre ells en la llengua que vulguin, i menys si és la seva llengua. Encara que "sigui la llengua del colonitzador" no deixa de ser la seva llengua pròpia, de manera que prohibir que la parlin és equivalent al que diu el personatge que els va fer 'el colonitzador que els va robar la llengua’.
«I és impossible de trobar, excepte... per aquells que hi han estat convidats»: Una altra referència cinematogràfica. En aquest cas de Pirates of the Caribbean (2003) sobre l’Isla de Muerta: «It's an island that cannot be found except by those who already know where it is» (‘És una illa que no es pot trobar, excepte per qui ja sap on és’). Jo canvio la frase de «excepte per qui ja sap on és» per qui hi ha estat ‘convidat’, perquè les iggaak, la manera d’arribar-hi, és com una invitació de l’escola a anar-hi. Com la carta de Hogwarts, vaja. Si us pregunteu qui va trobar l’Isla de Muerta per primer cop, el capità Barbossa ens ho aclareix: «For certain, you have to be lost to find a place that can't be found, elseways everyone would know where it was» (‘Per descomptat, t'has d'haver perdut per trobar un lloc que no es pot trobar, sinó tothom sabria on era’), com si els silatujut estiguessin perduts (es deuen sentir perduts quan noten que ells, a diferència de la resta, poden fer màgia) i haguessin de trobar l’escola.
«formar caramells de gel amb l'aigua de la cantimplora per projectar-hi a través algun encanteri en la distància»: Els caramell per projectar màgia poden ser naturals (formats naturalment) o congelant aigua amb màgia. Els olis serveixen per ajudar a lliscar la paraula a través del caramell. El tipus d’oli no depèn de la personalitat del portador, com passa amb les varetes, sinó que aporten propietats màgiques segons l’encanteri que es vulgui llançar, i tampoc no hi ha un caramell assignat a cada màgic, sinó que és un utensili màgic temporal.
Fil: Una eina per fer màgia transfigurativa (a banda d’escultures i altres coses per l’estil). No té perquè ser un fil especial, es pot fer amb qualsevol fil (si bé és cert que potser un fil amb materials màgic de per si podrien augmentar-ne el poder). perquè l’important del fil és la forma que s’hi aconsegueix traçar. Conjuraven formes en l’aire amb el fil, ja fos individualment o en grup. Poden fer formes amb un sol fil o amb més d’un; també pot conjurar una sola persona o més d’una a l’hora, segons l’abast del poder màgic que calgui. Es pot imitar la forma d’una cosa preexistent i canviar-ne la forma (transformació), traçar una figura nova per conjurar del no-res (conjuració/invocació), fer desaparèixer coses (esvaniment) o reestablir una transfiguració ja executada (retrotransfiguració). Es tracta d’un joc comú a diverses cultures, cadascuna a la seva manera; entre els inuit és un dels jocs més importants. Com que he basat bona part de la màgia àrtica a jocs (com un vestigi de costum màgic que els muggles encara conserven, però, com que no saben per què ho fan, consideren que es tracta d’un joc). M’imagino que també pot ser una forma de fer duels màgics. En parlaré en el lore de l’Escola.
Antares
2a Part
inuk /inuuk/inuit: inuk és persona en inuktitut, i és tal com s’anomenen a si mateixos. Faré servir inuk com a sinònim de persona (mentre es tracti d’un nadiu inuit) i inuit per parlar de persones en plural o del poble. Inuuk n’és el dual (dues persones).
Atka Tiriganiaq: És l’inuk que dóna les iggaak al protagonista. És a dir que el tria perquè assisteixi a l’Escola de Màgia de l’Àrtic, atès que considera que és sensible a la màgia (és un màgic) i que en podrà aprendre. I així es converteix en el seu mentor. Presumiblement va estudiar a l’escola i es guardava les seves iggaak per llegar-les a un nou alumne. Se’n revelen més coses al llarg de la fic. El nom d’aquest personatge en parlaré més endavant perquè podria suposar un spòiler.
silatujutit: Literalment, ‘ets ple de sila’. El concepte de sila s’explicarà millor en els propers capítols. De tota manera, és un tema important i molt extens així que el comentem. Si bé sila no vol dir literalment ‘màgia’ és la paraula que faré servir per parlar de la màgia. Així sila-tu-jutit és literalment: tu ets---ple (de)---màgia. I és la paraula que faré servir per parlar dels màgics, per això a la fic ho tradueixo per ‘Ets un màgic’. La llengua inuktitut té una estructura polisintètica, així que la paraula variarà segons qui ens referim: Silatujutit (tu), silatujuq (ell), silatujunga (jo), silatutut (ells, plural, tres o més), etc.
Spoiler:
Spoiler:
Permagel: es defineix com les capes de sòl (roca o terra) que romanen per sota del punt de congelació de l'aigua (0 °C a 1atm) durant com a mínim dos anys seguits. Es troba extensivament en la zona àrtica de l'hemisferi nord: Alaska, nord del Canadà, centre i nord de la zona perifèrica de Groenlàndia i nord de Rússia i en àrees aïllades del nord de la Xina, el Tibet i Mongòlia.
Aurora boreal: És l’aurora polar de l’hemisferi nord. Una aurora polar és una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes als pols. Aquestes colors lluminosos tan curiosos es produeixen per l'impacte de les partícules amb càrrega elèctrica que fluctuen des de l'atmosfera exterior del Sol (aquest flux de partícules es diu vent solar) contra el camp magnètic de la Terra. Els raigs de llum s’orienten en la direcció de les línies del camp magnètic. Les aurores polars de l’hemisferi sud reben el nom d’aurora austral. També es poden observar aurores polars en altres planetes del sistema solar, i en explosions nuclears. Es poden reproduir artificialment llums semblants en un laboratori.
inuksuk/inuksuuk/inuksuit: (singular/dual/ plural) És una marca o fita de les regions de l’àrtic des d’Alaska fins a Groenlàndia. Al text ja dic què són i per què serveixen, només que els muggles les apilen manualment i no teletransporten. En inuktitut significa literalment ‘semblant a una persona’ o ‘substitut d’una persona’, construït per inuk (persona/ésser humà) i l’afix -suk (‘semblant a’, ‘substitut de’ o ‘en lloc de’) per la forma que tenen.
Spoiler:
Pedres amigues: Això és una referència cinematogràfica a Labyrinth (1986), al personatge d’en Ludo. Quan veu que en Ludo convoca les pedres amb els seu rugit, Sir Didymus diu: «Germà! Teniu poder per cridar les pedres?», i en Ludo contesta: «Oh, pedres, amigues». Crec que és precisament el que vull dir amb el cant gutural, que els elements que canten, com les pedres, són més que aliats, són amics. També passa amb els inuksuit, que ajuden a transmetre un missatge.
«m'hi van acompanyar els meus pares i l'Atka Tiriganiaq ens guiava»: I és que en el méu lore aquell que lliura les iggaak té la responsabilitat de mostrar el camí cap a l’escola al seu escollit. També li pot fer de tutor, resolent-li dubtes sobre l’escola i sobre el món de la màgia, i seguir el seu progrés en l’aprenentatge de la màgia. És a dir que pot actuar com un mentor. Els pares estan convidats també a anar a l’escola, on tindran allotjament, perquè un dels principis de l’escola és no separar els nens de les seves famílies.
Nanisivik (ᓇᓂᓯᕕᒃ): és una colònia industrial situada al nord de l’Illa de Baffin (i és veritat que es troba a uns 20km d’Arctic Bay) que va construir el 1975 per donar suport a les operacions de mineria i processament de minerals de plom-zinc. Avui dia el campament miner està abandonat (la seva producció va ser activa entre 1976 i 2002) i ha estat una de les raons per les quals vaig triar per situar-hi la comunitat natal del protagonista (l'altra raó és que volia que fos de la zona del dialecte de l'inuktitut del nord de Baffin, que és el que estudio jo). Hi ha un poble a 3,7 km al nord, però jo volia que fos una comunitat abandonada. Em vaig adonar que hi ha una sèrie de comunitats abandonades a Nunavut (no és cap cosa estranya) i que moltes coincideix que van reduir el cens de població a zero justament pels volts de l’any 2000, poc després de la formació de Nunavut. Així que vaig decidir inventar-me que alguns d’aquests llocs es van convertir en comunitats íntegrament màgiques i que el Govern Màgic de Nunvut les protegeix fent veure que estan abandonades (també passaria amb Umingmaktok, esmentada al quart capítol). En inuktitut nanisivik significa 'el lloc on la gent troba coses', i em sembla especial pensar que per això l’Atka Tiriganiaq havia trobat el que cercava en aquesta comunitat: un silatujuq digne de rebre les seves iggaak.
Inlandsis: Terme adaptat del danès indlandsis, que literalment significa 'gel interior', normalitzat per parlar d’una glacera continental. Es defineix com una massa de glaç d'una glacera que cobreix un territori més gran de 50.000 km² (si ocupa menys que això, es diu capa de glaç). Actualment només hi ha inlandsis a Groenlàndia i l'Antàrtida. Em va semblar el lloc que més bé responia a la situació d’un espai màgic secret.
«l'escola es troba sota el govern del Canadà amb la cooperació dels sectors màgics clandestins de les autoritats groenlandeses»: Actualment, Groenlàndia és un país constituent del Regne de Dinamarca, de manera que m’he imaginat que les seves autoritats no tindrien encara un govern màgic majoritari. En canvi Nunavut, com que entenem que es fa formar per les reivindicacions dels màgics, tindria més presència màgica als òrgans de govern. S’ha de dir que s’estima que un 88% de la població de Groenlàndia és inuit, i que l’autogovern groenlandès permet que el kalaallisut sigui l’única llengua oficial de Groenlància. Tot i així, es mantenen tensions entre el kalaallisut i el danès: el danès (juntament amb l’anglès) s’ensenya obligatòriament a les escoles com a segona llengua (el danès i l’anglès també formen part de molts programes d'estudis de la secundària, de manera que el coneixement de les dues llengües està molt estès. Com a llengües estrangeres freqüents són l'alemany i el francès.) i les elits polítiques i administratives parlen predominantment danès, mentre que el 70%, només parla groenlandès.
En uns primers esborranys de la història, hi havia dos nens kalaallit que parlaven en danès entre ells i un altre personatge els renyava perquè se suposava que havien de parlar inuktitut, i tracta el danès com una llengua invasora, com «la llengua del colonitzador». L’escena era amb el danès perquè l’havia pensada entre dos germans groenlandesos, però és una situació que podria succeir perfectament amb una altra llengua, com l’anglès o el francès, segons el lloc d’on fossin els personatges en qüestió. Però un tercer personatge els explica que no s’ha de prohibir cap llengua, que el fet que l’ensenyament a l’Escola de l’Àrtic es faci en inuktitut no els treu el dret expressar-se entre ells en la llengua que vulguin, i menys si és la seva llengua. Encara que "sigui la llengua del colonitzador" no deixa de ser la seva llengua pròpia, de manera que prohibir que la parlin és equivalent al que diu el personatge que els va fer 'el colonitzador que els va robar la llengua’.
«I és impossible de trobar, excepte... per aquells que hi han estat convidats»: Una altra referència cinematogràfica. En aquest cas de Pirates of the Caribbean (2003) sobre l’Isla de Muerta: «It's an island that cannot be found except by those who already know where it is» (‘És una illa que no es pot trobar, excepte per qui ja sap on és’). Jo canvio la frase de «excepte per qui ja sap on és» per qui hi ha estat ‘convidat’, perquè les iggaak, la manera d’arribar-hi, és com una invitació de l’escola a anar-hi. Com la carta de Hogwarts, vaja. Si us pregunteu qui va trobar l’Isla de Muerta per primer cop, el capità Barbossa ens ho aclareix: «For certain, you have to be lost to find a place that can't be found, elseways everyone would know where it was» (‘Per descomptat, t'has d'haver perdut per trobar un lloc que no es pot trobar, sinó tothom sabria on era’), com si els silatujut estiguessin perduts (es deuen sentir perduts quan noten que ells, a diferència de la resta, poden fer màgia) i haguessin de trobar l’escola.
«formar caramells de gel amb l'aigua de la cantimplora per projectar-hi a través algun encanteri en la distància»: Els caramell per projectar màgia poden ser naturals (formats naturalment) o congelant aigua amb màgia. Els olis serveixen per ajudar a lliscar la paraula a través del caramell. El tipus d’oli no depèn de la personalitat del portador, com passa amb les varetes, sinó que aporten propietats màgiques segons l’encanteri que es vulgui llançar, i tampoc no hi ha un caramell assignat a cada màgic, sinó que és un utensili màgic temporal.
Fil: Una eina per fer màgia transfigurativa (a banda d’escultures i altres coses per l’estil). No té perquè ser un fil especial, es pot fer amb qualsevol fil (si bé és cert que potser un fil amb materials màgic de per si podrien augmentar-ne el poder). perquè l’important del fil és la forma que s’hi aconsegueix traçar. Conjuraven formes en l’aire amb el fil, ja fos individualment o en grup. Poden fer formes amb un sol fil o amb més d’un; també pot conjurar una sola persona o més d’una a l’hora, segons l’abast del poder màgic que calgui. Es pot imitar la forma d’una cosa preexistent i canviar-ne la forma (transformació), traçar una figura nova per conjurar del no-res (conjuració/invocació), fer desaparèixer coses (esvaniment) o reestablir una transfiguració ja executada (retrotransfiguració). Es tracta d’un joc comú a diverses cultures, cadascuna a la seva manera; entre els inuit és un dels jocs més importants. Com que he basat bona part de la màgia àrtica a jocs (com un vestigi de costum màgic que els muggles encara conserven, però, com que no saben per què ho fan, consideren que es tracta d’un joc). M’imagino que també pot ser una forma de fer duels màgics. En parlaré en el lore de l’Escola.
Antares
Les meves fics
Llegiu la fic de L’Escola de Màgia de l’Àrtic (ᓯᓚᒥᒃ ᐃᓕᓐᓂᐊᕐᕕᒃ ᐅᑭᐅᖅᑕᖅᑐᕐᒥ)
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»
Llegiu la fic de L’Escola de Màgia de l’Àrtic (ᓯᓚᒥᒃ ᐃᓕᓐᓂᐊᕐᕕᒃ ᐅᑭᐅᖅᑕᖅᑐᕐᒥ)
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»