Getta91 ha escrit:
Tots aquests que esteu decepcionats i que dieu que no enteneu res, no us entenc. Ha estat el millor final que podia tenir aquesta sèrie. Potser és que alguns després de 6 temporades encara no han entès que la gràcia de Lost és aquesta precisament i que no ens podien donar totes les respostes mastegades. Però jo no considero que s'ho hagin deixat tot sense lligar. Al contrari, a mesura que van passant les hores trobo més sentit a aquest final, que deixa a l'espectador la possibilitat d'entendre'l des de la perspectiva que vulgui (però, siusplau, NO era un somni, ni una al·lucinació... la gent que diu això, encara estava dormint quan mirava el capítol).
És a dir, es pot agafar des d'un punt de vista religiós (la sèrie ha estat plena de referències religioses i mitològiques i coses rares) i pensar en la suposada realitat paral·lela com una mena de purgatori, però si hi pensem fredament i recordem un bon xaval que es deia Daniel Faraday recordarem la seva teoria física de la constant. Podria ser en Desmon la constant entre l'illa i la vida paral·lela? Em sembla que em tornaré a mirar la sèrie sencera a l'estiu, jo no considero que sigui una pèrdua de temps.
D'altra banda, considero que les coses que han quedat sense resoldre són irrellevants. Potser no ens han explicat per què l'illa curava les persones, però això no vol dir que no sapiguem què és l'illa. Se'ns ha explicat de mil maneres: amb la metàfora de l'ampolla, des d'un punt de vista físic amb el Faraday (i si no recordo malament, existeixen més llocs com l'illa). La gent no para de preguntar-se què és la llum quan s'ha dit que és el cor de l'illa ("la mort, la vida, la resurreció", segons la suposada mare d'en Jacob), tot això precisament al 'tap' entre cel, terra i infern (?) i alhora s'ha parlat d'una força electromagnètica, i alhora no és res més que un punt d'aïllament per aquells que estan perduts, no físicament, sinó sols com diu en Jacob.
No ho sé, la gent que buscava una resposta lògica i única a tot hauria hagut de deixar de veure la sèrie en el moment en què va començar a aparèixer un fum negre, ossos polars i històries vàries. Jo crec que ha estat un final massa bèstia, d'aquells que s'han de pair, i que cada cop que tornis a mirar-lo i miris capítols anteriors trobaràs mil relacions que en realitat sí que tenen sentit. En fi...
SEE YOU IN ANOTHER LIFE, BROTHER.
Després de meditar la resposta que he enviat immediatament després veure el capítol, en calent, haig de rectificar part del que he dit.
Certament ha estat molt erroni dir que la sèrie era una estafa. En general ha estat de molt bona .
L'he defensada en els moments brillants i els moments més flacs. He tingut tant fe en la sèrie com tenia John Locke amb l'illa.
Cal remarcar gran la fatiga que ha sofert la sèrie al aguantar 6 temporades, les quals qualifico d'excel·lents, tan sols puc retreure que a punts es notava que l'han estirat tal com fos un xiclet, i això té el perill que aquest fil que es converteix el xiclet cada cop que estiris més, es va fent prim i més prim (aixi mateix la paciència del espectador), i al final pot ser que es trenqui ( vegi's flashfoward ) Aquesta temporada hem aguantat estoicament els capítols per emplenar i hem gaudit veient les històries d'en Richard, en Desmond i en Jacob. Sigui com sigui companys em comentaven que apart d'aquestes la història estava baixant el nivell. Jo els contestava: tingueu fe, hem estat veient una història la qual els guionistes si us fixeu ho tenen tot previst, esta dissenyada al MÍNIM DETALL , fins i tot escullen deliberadament els llibres que apareixen per enviar missatges doble, deixen anar els números inconscientment, la seva bogeria ha arribat a que inventessin una marca de xocolatines.
Tot això no era res més que trossets d'un puzle gegant ,que anàvem fent a trossets, dèiem per exemple: mira en Miles era el fill d'en Pierre Chang aleshores descobrim per què el va haver d'abandonar quan era petit... Peça ajuntada!! El pare d'en Lock va matar els pares d'en Sawyer..., ja teníem una altre peça ajuntada!!! I això era un dels al·licients que ens donava aquesta Sèrie: mentre ens anava donant més fitxes per anar fent el puzzle ( que de moment no podíem posar enlloc), podíem colocar-ne una al seu lloc.
Fantàstic, fins aquí perfecte. Ara bé la serie intuïa que si ajuntàvem TOTES LES PECES conformaria una imatge magnífica. Una obra mestre .
Jo no tinc cap problema amb la ciència ficció i es pot encabir perfectament a el puzzle.
El que no podien fer és donar-nos peces que no encaixen de cap manera, i jo allà burro intentant lligar caps.
El primer que penses és: a veure si han fet aquest puzzle és perquè totes les peces tenen un lloc , tan sols ens falten altres peces per encaixar-ho.
He estat fins l'últim segons esperant que arribessin aquestes peces. És cert que hem completat parts molt importants, tenim totes les històries personals concluïdes. Però ens falta una meitat de puzzle, i tenim una pila de peces que no encaixen de cap manera. Així penses: M'han estafat! M'han venut un puzzle equivocat. No encaixen. És defectuós.. Quan vas a demanar que te'l canviïn et surten amb l'excusa que el puzzle, és de final obert i que el pots com més t'agradi. Aleshores dius emprenyat aneu a la merda! ja us ho fareu! ja us podeu quedar el teu puzzle i fotre-te'l per on t'hi càpiga. Ho dius quan recordes el temps que has estat intentant encaixar les peces aferrissadament. I saps que no hi ha manera possible de cohesionar-ho, a no ser que el fabricant es tregui às de la màniga. Els creadors de la sèrie "no ens han donat/no han sabut/no tenien ni idea de quins" eren tots els elements per acabar. I és aquesta la creu que portaran a sobre. Si volien que fos la millor sèrie de tots els temps, havien de haver rematat la seu domini demostrant tancant fins a l'últim serrell. No diríem que la mona lisa és una obra mestre si Leonardo da Vinci ho hagués pintat tots menys la cara, dient que ho deixava a gust del que mirés la pintura. Quan miréssim la pintura diríem:" Vés a cagar Leonardo da Vinci dels pebrots, que ens estas donant pel sac, el que et passava a tu és que no sabies pintar cares". És a dir que els creadors de lost simplement no han sabut com acabar el puzzle. Ep no passa res, som humans. Ha estat molt bé la sèrie, però no l'han sabut tancar. Què hi farem.
Em preguntareu: Quines són les peces que no encaixen?:Per què diuen que la bomba funciona, si no passa res? (peça que no encaixa de cap manera)Si va explotar la bomba al passat, per què no van morir els Dharma? Que és la llum?Perquè l'illa no pot desaparèixer? Quines intencions tenia en Widmore? Quines intencions tenia la Eloise? Què infectava a la gent (es tornaven dolents)? Qui tirava els paleta a Dharma? Per què maten els Dharma? Perquè si estàn morts en la realitat alternativa poden tornar a mori, miris els sequaços. Que cony diu que el fill d'en Jack no exiteix? S'ho imaginen tot?, Què cony aporta l'ilana?. Perquè en Jacob és tant retardat?. Per què en Miles no aporta res a la sèrie?. Per què l' Hugo no s'ha aprimat després de tant de temps a l'illa?. La llum éra tant sols electromagnetisme?. No sabem ni com estan interconnectats els món pararl·lels? L'illa és una porta? Què cony veia tant clar en Desmond a l'illa,si al final l'han donat pel sac?. Què li diu en Wirdmore a en Lock? Perquè el pla d'en Jacob era tant lamentable ? Per què l'home de negre no pot marxar?... Què era l'estació de la porta? i mil més i paro perquè estic cansat d'escriure
Ara tot són especulacions inútils. He llegit unes explicacions de fans que ni els guionistes deuen haver pensar una centèsima part de lo complicades i elaborades que són. Ara això ja no serveix de res, només podrem contemplar l'obra parcial del que havia de ser una gran obra, la qual sense finalitzar no tindrà la transcendència que deien que havia de tenir.
Es cert que no ens van prometre res, però també cal reconèixer que ens van fer falses expectacions , i aquestes no s'han complert, m' ha generat una mica de frustració.
Sobre el final final, crec que no ha estat tampoc res innovador, ha estat el típic final on tots són feliços i mengen anissos. Tots sabíem que la serie com totes acabaria així. Però jo esperava una altra cosa....
Què esperava? Senzillament que abans hi hagués un cop d'efecte, aquest cop encaixés totes les peces 'una maleïda vegada (tipus Sherlock Holmes (o potser serien famosos els llibre si deixessin els casos a mitges perquè el lector usés la imaginació...)) i podés oblidar aquest assumpte que ja em porta tres anys treien la son.
Doncs res, esperem a veure si la temporada que bé si ens expliquen alguna cosa més.
A reveure.