
I dsps, kuan el vaixell s'sta submergint, s torna a parar com 10 minuts mes. I kuan torna a nar be, s'acaba la peli en 20 segons o algu aixi ¬¬'. I tots drets, cridant i mirant al projector....va star b.

Po wnu, es algu x recordar. Apa, dewwww
dona, però a mi m'encanta l'ambient a la sala del cine, quan tothom xiula i tal. Una altra cosa és que ho facin per molestar, però quan tots aplaudim és com genial i jo penso : mira! som una comunitat, a tots ens agrada i ho compartim!Gemms ha escrit:Bé, comentaris sempre de tot tipus, però el que més ràbia em va fer va ser quan vaig anar a veure Harry Potter i la cambra secreta (en castellà). Imagineu que tenia 12 o 13 anys... súper emocionada que anava, amb ma germana i una amiga meva, el cinema a petar, perquè era l'estrena o l'endemà, no ho recordo. Doncs clar, com que vam anar a la sessió on hi ha tots els criajos i adolescents irrespectuosos, a l'escena final, si la recordeu, quan el senyor Malfoy li diu al Harry: "Pues esperemos que el senyor Potter esté allí para salvar al mundo..." i el Harry li diu: "No se preocupe, estaré". Doncs bé, lo següent no ho vaig sentir fins que no em vaig comprar el DVD i el vaig veure a casa, perquè en aquell moment es va ficar tothom a aplaudir i a xiular, del plan "que sexi que és el Potter i quin guió tan fantàstic li han escrit"! Mira, quin emprenyu vaig agafar!! Tothom ho sap que el Potter és sexi, i ho dic jo, que en aquella època era el meu amor platònic! Però anar al cine no és com estar a casa i quan aplaudeixes en una pel·lícula (que jo també ho he fet) només es fa quan a la sala sou pocs i ja sembla que sigueu família. A més, si es fa, es fa fluix no cridant com energumens...