Eiii!
Feia temps que volia comentar aquest tema!! I, com que fa uns dies que em vaig acabar el llibre, he decidit venir a xerrar per aquí…
es mereix un fòrum propi, perquè tots ens puguem quedar a gust! XD
Sí! Per això sóc aquí! hahahaa
M'hauria agradat comentar el post just un cop acabat el llibre, perquè en tindria les emocions immediates i no el record. Però bé. La veritat és que ja
cap al final tenia ganes d'acabar-lo i em vaig preocupar més de concloure la lectura que d'anar apuntant cosetes per comentar-les, com acostumo a fer (amb les fics, per exemple).
s'ha de tenir en compte el format, que és una obra de teatre, no una novel·la, que està pensada per ser vista, no llegida
Jo també penso que és important de tenir en compte. Ara veureu les meves opinions, però sí que és cert que
veure l’obra canvia molt. Segurament
m'hauria agradat d'anar-la a veure. La història pot ser dolenta, però la posada en escena probablement seria molt entretinguda. Però això no vol dir que critiqui el format de l'obra. A mi no em costa llegir teatre, m'agrada. És veritat que és un estil que se'm resisteix molt com a escriptor, perquè és diàlegs em costen.però continuo practicant (
just keep swimming! Just keep swimming-swimming-swimming!!!)
L'estil
Sobre l’estil. Trobo que està prou bé. Però sobre els diàlegs… N’hi ha que són divertits, sí (
l’Scorpius i l'Albus, per això, trobo que tenen uns diàlegs mmm curiosos? en el sentit que quan un dels dos es posa profund, l'altre sembla voler evitar-ho... Però d'ells ja en parlem més endavant...), però crec que no reflecteixen prou encertadament la personalitat dels personatges que ja coneixem...
La idea general
Sí. Si no fos perquè
se salten tota norma de viatjar en el temps... xD I mira que hi ha trames obertes per explotar, que s'han de centrar en realitats temporals altrernatives...
Una història sobre la següent generació. Quants no hi hem somiat? Buf! L'albus, el James, la Lily, la Rose, l'Scorpius... i molta gent per qui ens sentim súperencuriosits! Em sembla genial deixar el Harry una mica tranquil, i dedicar-nos als seus fills. Sí!
Sí, hauria estat bé si hagués estat del tot així... A mi em va fer més la sensació que
l'Scorpius i l'Albus s'enduien tot el protagonisme. La Lily pràcticament no surt, en James no té gaire paper, en Hugo ni esmentat, i la Rose sembla una decoració...
I d'en Ted Llopin? Que no en parlarà ningú!? És dels personatges que més he trobat a faltar. I a en Harry se li dóna força paper. I de vegades és com si
la Ginny hi fos només com a crossa d'en Harry. Uf! I de la McGonagall
ja en parlem més endavant...!
Però, sí, sí. La idea general sí que em va agradar.
Scorpius Malfoy: L'autèntic protagonista
Al principi de l'obra, sembla que el protagonista és l'Albus. Però cap a la meitat, sí que hi estic d'acord, el paper principal se li concedeix a l'Scorpius. Entre el famós rumor de ser fill d'en Voldemort i que en una de les realitats alternatives l'Albus "no neix"...
I també crec que
l'Scorpius té més bon cor. Jo puc entendre que
l'Albus se senti insegur(?) per ser fill del gran Harry Potter, però és que s'ho pren com la gran desgràcia i
és desagradable i desagraït amb els seus pares. Si no té amics, amb part és culpa seva . L'Scorpius en canvi sí que té motius per queixar-se. Ell no és fill del "bo" precisament, es va alimentant aquest absurd rumor i tot l'assumpte de la seva mare (que crec que s'hauria pogut tocar més a fons).
És que a mi no m'ha caigut gens bé, l'Albus. D'on treu aquesta rabieta? Menysprea tot el que li fan i no és conseqüent. Trobo que el seu comportament és infundat. I se'ns presenta
un Albus ben diferent de com jo me l'imagino. Scorpius no me l'imagino ben bé així, però no m'ha caigut malament. És una bona persona, i un bon amic. També és cert que l'Albus canvia i millora cap al final. En aquest sentit, està bé perquè és un personatge rodó.
L'Albus cau molt molt malament. Durant la primera meitat l'odiem a mort, i durant la segona meitat... ja no volem matar-lo; només és que preferiríem que no existís...
Comparteixo aquest parer.
El reculatemps: Com ficar la pota fins al fons
Justa la fusta. Ja sabia que em trobaria incongruència d'aquest tipus perquè ho vas sentint aquí i allà. Però a mesura llegia, al·lucinava encara més. Era una festa a veure qui se les passava més pel folro, les regles dels reculatemps.
Es pot tornar enrere en el temps en bucle
No es poden canviar els fets. Com bé dius: «Tot el que passa ja ha passat». No es poden crear realitats alternatives. Em va semblar que
les realitats que ens presentaven eren... mmm... entre divertides i interessants (per dir-ho d'alguna manera). La primera, en la qual en Ron té un fill que es diu Panju i tot plegat... [
realitat que comentaré més endavant, perquè també tenen tela algunes...]Però això no justifica res:
NO ES POT CANVIAR EL PASSAT i ja està.
Només es torna al passat, no al futur. El reculatemps et deixa allà, i passaras moltes estones només "esperant" per tornar al moment d'on has vingut.
Quan vaig llegir que tornaven al passat, al moment de la primera prova del Torneig dels Tres Bruixots, recordo que vaig pensar:
Però què feu, insensats? Després haureu d'esperar-vos més de vint anys!
1- Vale, posem que l'Albus té la possibilitat d'anar al passat a salvar algú. Hmmm. Hmmmm a qui salvo? A qui salvo? Al tiet Fred, de qui m'han parlat tant? Als pares del meu superamic-gairebé-família Ted, que van morir heroicament durant la batalla de Hogwarts? Salvo al Sirius, l'únic familiar que el meu pare va conèixer? Salvo algun dels dos homes que em van donar el nom? Podria salvar l'Snape per redimir-lo. Podria salvar l'Albus Dumbledore, el mag més gran de tots els temps. Eh! PODRIA SALVAR ELS MEUS PUTOS AVIS I NO FER PASSAR-LI AL MEU PARE UNA INFANCIA DE MERDA?. Oh, no, ja ho sé! Aniré a salvar el Cedric Diggory!
Entenc el que vols dir. Però ells
no "escullen" una persona per salvar. Ells van al passat a salvar en Cedric perquè han sentit la conversa que ha tingut en Harry i l'Amos.
2- La manera com es resol i com l'Albus envia un missatge al futur no té cap mena de sentit. Si ha tornat al passat i l'ha canviat, ara es troba en un univers on el Harry és mort. El Harry adult no existeix. NO SERVEIX DE RES QUE POSIS UN MISSATGE A LA )""$ MANTA, QUE PER MOLT QUE ARRIBI AL FUTUR NINGÚ NO LA LLEGIRÀ! Està enviant un missatge en una línia temporal on NO HI HA HARRY! La manteta de que té el Harry està en un altre univers paral·lel que ara ja no té res a veure amb el teu, perquè no has seguit les normes de la Rowling i ara ho has canviat tot!
TENS TOTA LA RAÓ! La idea de com enviar un missatge al futur no està mal (tot i que és poc original)... però, a veure, que no. Com bé dius,
són dues línies temporals diferents. Però és que l'Albus diu que aleshores s'atansa Tots Sants i que és una època en la qual en Harry vol tenir la seva manteta [
apunt de traducció. L'has llegit en anglès? Jo també en diria 'manteta'; en Pàmies en diu 'flassada', que per a mi són coses diferents] a la vora; trobo que aquesta és
una apreciació temporal innecessària. A més, és una
visió del temps molt egocèntrica: com si fos el "seu present del futur" i el "seu present present en el passat" els únic punts temporals que queden connectats...
Poció de la mutació express
Ai... jo també ho vaig pensar. Mira, aquí es treuen una poció de la mutació de la màniga.
Pim pam. Que necessites tenir l'aparença d'un altre? Poció de la mutació express! És clar que sí!
M'encanta com ho dius:
A qui no li va fer deixar anar una riallada que per solucionar l'escena final es preparés una poció de la mutació en una sola tarda? UN MES, vam estar l'últim cop, un mes! Que les crisopes han de bullir 21 dies, senyors! I l'herba de Santa Sofia s'ha de collir en lluna plena, que ja seria molta casualitat...! Que no és una poció fàcil! I no serà perquè no ho sàpiguen, recoi, que l'Hermione és allà amb ells! Aix... aficionats... U.U'
Un
Deus ex machina perfecte. T'ho creus i calles.
El primer villà Hufflepuff de la història
Això d'en Cedric no tenia
ni cap ni peus... No crec que calgui afegir-hi més...
Pobres, tímids, innocents i indefensos Slytherin...
No comentaré gaire això d'Slytherin...
ens pinten l'Albus molt gallet amb el seu pare, però després a l'escola és un victimista i un ploramiques. No busca cap manera de millorar la seva situació, lo seu és més d'anar-se queixant per les cantonades i no fer res al respecte
Hi estic d'acord.
Personatges
I és que els personatges no són els nostres personatges.
Molt evident.
No arriba ni a fanfiction. Que les fanfictions almenys miren (o haurien de mirar) d'assemblar-se als personatges originals. Pots ser com tu vulguis d'esbojarrat, però
si no ets fidels al personatge que tractes, anomena-ho d'una altra manera... Desastre total amb els personatges.
És cert que en Ron em feia riure força, però el vaig trobar massa superficial i estúpid, francament... Crec que ha estat més aviat
un Ron més semblant al de les pel·lícules, que no pas al dels llibres. A les pel·lícules, totes les frases intel·ligents o serioses les hi treuen de boca i les fan dir majoritàriament a la Hermione (que també li fan dir frases d'en Dumbledore mateix, com la de la por a un nom). Ja em diràs tu si la Hermione havia de saber què era sang de fang...
I que bé que els has etiquetat!
Harry Potter: El pitjor pare de la història
En Harry és un pare terrible! Què són totes aquestes coses que li diu a l'Albus? Això el Harry no ho diria mai!
No té cap sentit. I, a banda que
diu i fa coses que en Harry no diria ni faria mai... què és això d'anar-se rebaixant als fills! Que
es deixa desautoritzar molt fàcilment! Una cosa és disculpar-se, però sempre sembla que l'Albus queda per sobre, que el fa quedar com el dolent i sembla que en Harry s'hagi d'agenollar i tot!!! No em va agradar gent.
I què és això de tenir l'Albus al cap dia i nit i regalar-li la manteta (
que té un valor sentimental per a ell, sí, però no pel seu fill) i als seus germans unes ales de fada i la capa que fa invisible!?
Que tens tres fills, Harry, i els has d'estimar tots per igual!
A més a més, la relació que ens presenten del Harry amb els seus fills a l'epíleg de Les relíquies de la Mort és molt diferent del que se'ns presenta aquí.
A mi també em va sobtar molt el canvi. La primera escena és pastada al que passa al llibre, i després resulta que parlem d'altres persones.
A mi l'epíleg em va pensar que l'Albus és un nen molt fet als pares, que se'ls estima, que el fan sentir protegit. I aquest no és l'Albus que em trobo després...
A l'epíleg, se'ns deixa veure que el fill amb qui el Harry té més complicitat i amb qui s'entén millor és amb l'Albus (diu que li recorda a ell), mentre que té al James una mica com un tarambana. També se'ns presenta una relació entre el James i l'Albus força bona (diuen que volen compartir habitació) tot i que és evident que el James li toca als nassos al seu germà petit sempre que pot, tot i portar-se bé.
A The Cursed Child, això no és així. En Harry mateix diu que no entén gens l'Albus. Que amb el James i la Lily s'hi avé molt més, però que no sap com acostar-se a l'Albus. I la relació entre el James i l'Albus és del tot nul·la. No és que es portin bé o malament, és que no intercanvien ni una sola paraula des de la primera escena (que és l'epíleg de la Rowling)
Justa la fusta.
A banda del seu paper com a mal pare.
No respecta cap dels valors que s'han anat construint al llarg de la sèrie de llibres. En Harry sospita de l'Scorpius només perquè és el fill d'en Draco (
quan se suposa que ja ha perdonat en Draco de tot cor). El que hauria de fer és interessar-se per l'amistat que ha construït el seu fill. No ho sé, convidar-lo a casa, per exemple, no??? Doncs no, a separar-lo de totes totes del seu fill.
I de les amistats d'en James o de la Lily, que no se'n preocupa? No, només vol amargar la vida de l'Albus.
I la Ginny? Quin papaer hi té en tot això?
McGonagall: La serventa dels pares dels alumnes
AIXÒ EM VA REBENTAR DE DEBÒ!!!!!!!!!!!!!! Va ser una de les coses que més em va tocar la moral! És que la pinten
com si no fos ningú, com si no tingués cap mena d'autoritat, com si els altres la prenguessin com un objecte
que poden utilitzar... És de les coses més i més evidents.
Hermione: solterona amargada
Ja em va semblar bé que fos professora (
que també que sia de Defensa... què vols que et digui? La veig més de Transiguració, Encanteris o Runes...). Però
no pas una professora bully i menys una persona amargada!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Per altra banda,
em va semblar molt absurd que en Ron es casés amb la Padma Patil (que de fet era de Ravenclaw, amb els que no tenia gaire relacions que diguem...), total perquè la Hermione no hagués anat amb en Krum al ball... Està molt agafat amb pinces. Crec que no té raó de ser.
Com si el fet que en Ron i la Hermione arribessin a estar junts fos només nascut d'una enveja... Si estan junts és perquè s'estimen. A més,
en Ron i la Padma no lliguen. No són compatibles... Si s'hagués ajuntat amb algú diferent de la Hermione, podria haver estat a la feina, per exemple, o potser s'haurien conegut en un partit de quidditch... Que no, que no pinten res de res junts.
I el fill que té, en
Panju... Renoi, pobre nen... Em pinten
en Ron estúpid i superficial i a més poc paternal. Jo crec fermament que
en Ron seria un magnífic pare. I aquí sembla que la Padma s'encarregui del fill, mentre en Ron es dedica a voltar pels passadissos de la conselleria i de l'escola... Com si haguessin format la família "perquè toca", "perquè ja se'ls passa l'arròs", no perquè realment en tinguin ganes... UN DESASTRE!
PS: Una cosa que sí que em va agradar molt és que a tots els universos paral·lels, passi el que passi, el Ron i l'Hermione sempre estan enamorats. *.*
AIXÒ! ^^
<3
Snape: l'heroi que dona la vida per una bona causa
Sí, ja sé que saps que sóc molt fan de l'Snape, però a mi
TAMPOC NO EM VA AGRADAR GENS!!!
Fora de lloc del tot. Et ve un crio que et diu que és el fill d'en Draco Malfoy i que ve d'una realitat temporal alternativa, tu te'l creus i et deixes morir... No. Massa agafat amb pinces. Era com si l'objectiu de l'autor fos fer sortir l'Snape un moment només amb la intenció d'assenyalar-lo com a heroi. Sí, i de passada li fent una escultura al Cau de Gòldric, és clar que sí...
Que no, que és un fan-service total... i ni així m'entabanen!
Resulta que, una vegada mort el Harry, l'Snape es dedica a protegir les restes de la resistència (que bàsicament són el Ron i l'Hermione) dels cavallers de la Mort.
Em fa força gràcia, aquesta mena de món apocalíptic que ens pinten (
igualment com la resta de realitats alternatives), perquè
només hi són ells i quatres perduts més . Ja sé que és una obra de teatre i que tampoc no pot sortir aquí la reina de Sabà i els seus súbdits... però una mica de varietat, no?? I no, no m'imagino la Hermione (ni en Ron) treballant colze a colze amb l'Snape...
I no sé si cap altre ho ha notat... però a mi em va semblar que hi havia
moments molt estranys, en els quals semblava que la Hermione i l'Snape es parlessin amb certa tendresa...
Com que estem tan pirats (
que surten coses com el petó que comentaré al final...), podria ser ben bé que ens presentés aquí una bogeria Snanger (o Snermione o Sevimone... o com es digui). No em sorprendria tant... Com es diu, això que esnifa l'autor???
Si l'Snape tingués l'oportunitat de canviar el passat, salvaria la Lily i se la quedaria.
Això sona molt possesso, no...? xD
OMG, Laia, m'has recordat una cosa bàsica que m'havia oblidat comentar!
I tant! Ja em pensava que t'havies oblidat de la Delfi!!!
DELFI
No té sentit respecte les dates... es a dir si veiem quan Voldemort i Bellatrix moren.. quan i on va neixer ella? En quim moment la Bellatrix es queda embarassada?
Que no, que no té cap sentit. Crec que
ha donat molt per fan arts, per això...
Per cert, si voleu saber la meva opinió completa us deixo el link amb la ressenya que vaig penjar el meu blog:) (SPAAAM)
Jo també
m'he llegit la teva ressenya, Laia.
és la vuitena història en la sèrie de Harry Potter
Jo no ho diria tan convençut...
l’Albus Severus que comença el seu primer any i està preocupadíssim per la residencia que li pugui tocar. A més de que porta el pes de ser el fill del famós Harry Potter, “l’Elegit”.
Matiso que en James també devia portar aquest suposat pes (i la Lily també el portarà). El que em demano jo és
per quin motiu l'Albus és tan diferent.
I si, és oficial i això, però jo crec que si te’l llegeixes com a fanfic el gaudeixes molt més!
Crec que tens raó. Jo tampoc no me'l volia prendre gaire seriosament. Per això sí
he pogut riure de les incongruències i de les situacions surrealistes que hi surten. Si no... uf! Ei, que la ràbia envelleix!
he de dir que fins el segon acte em venien ganes d’escanyar l’Albus
Jo el volia escanyar de cap a cap!! xD
Encara que a mi m’hagués agradat també conèixer en James i la Lily i conèixer una mica més la Rose.
Sí, com he dit més amunt, pràcticament ni surten...
he de dir que m’han fallat un xic el trio d’or. Es a dir em segueixen encantant... però m’han semblat un xic fluixos en el llibre.. es a dir que en aquets personatges si que els hi ha faltat essència.. (SPOILER: Perquè des de quan el Ron és el graciós de torn???? WTF?).
Com dic, trobo que
els personatges no han estat encertats... I en Ron, sí, d'acord és gràciós (i crec que a les novel·les originals també n'és força), però trobo que ens el posen molt superficial i més encantat que habitualment....
Però la McGonagall ho segueix petant!
Aquí sí que discrepo. I MOLT. Puc entendre que t'agradi en Draco i la Ginny, però crec que
la McGonagall és un personatge molt potent que no han sabut tractar. Jo l'he vista més aviat empobrida. Com si no tingués fermesa de cap mena. I, per descomptat, no ens han mostrat una persona intel·ligent (que és una de les característiques més marcades de la McGonagall), sinó com una persona manada i sense personalitat.
I això si que no ho perdono, on són en Neville i la Luna??
Es a dir m’han faltat moltíssim!
Totalment d'acord!!!
No canviaria cap paraula del que vaig dir, però si que és veritat que més adonat de totes les errades que hi havia:)
Ja està bé que t'adonis de coses noves i que no canviïs res del que vas dir. Al cap i a la fi,
és el que vas sentir en aquell moment.
No sé ni per on començar a explicar com odio aquesta idea. QUINA CAGADA! Però per què ningú no li va dir a l'autor que la idea de posar-li una filla perduda al Voldemort és un error de principiant de fanfiction barata!? Quina idea més terrible!
El teu comentari
m'ha matat de riure!
Albus i Scorpius: GET A ROOM!
Expressat així, m'encanta!!!!
De veritat que
jo esperava que passés alguna cosa entre ells dos. Encara que hagués estat un final romàntic; ja m'hauria estat bé! Ens estaven mostrant una
estimació romàntica (romàntica perquè evidentment això no és amistat i prou), però
no la porten fins al final. La desenvolupen a trossos. I tot el que van fent, ho desfan. Pas endavant, pas enrere. No, no, no! No m'ho podeu fer, això!
Si estan enamorats, estan enamorats i ja està. I si no voleu que ho estiguin, no els feu parlar-se d'aquesta manera.
Scorbus és un dels meus ships preferits (
que no Drarry, que no hi té res a veure i aquest sí que no m'agrada). I trobo molt bé que també hagi vist/pensat en la possibilitat d'un amor entre ells. Però crec que el que han fet... Vaja, que AIXÒ NO POT SER LEGAL! xD
però estic disposada a jurar que dos nois hetero MAI no es dirien les coses que es diuen l'Albus i l'Scorpius si no és de cachondeo (però ens deixen clar aquí que es parlen molt sincerament).
Claríssimament.
I això desconcerta un munt, perquè en un moment l'Scorpius li està dient a l'Albus com li agrada la Rose, i dos segons després li declara amor incondicional a l'Albus! I l'altre igual!
Entendria que creguessin realment que els agrada la Rose/Delfi, però esperaria que en algun moment s'adonessin que no. Que
el sentiment és diferent. La Rose no ha mirat mai bé l'Scorpius; i la Delfi
no ha donat mai senyals d'aquesta mena a l'Albus. Jo esperava que en algun moment es despertarien i farien l'amor d'alguna manera. No ho sé, la típica escena de l'abraçada (que se'n fan moltes, però vull dir una de final) o el petó ja hauria estat bé. Però no, no passa mai...
O estan enamorats, o no es parlarien així. Mare de Déu! Fins i tot la relació entre el Dumby i el Grindelwald era més subtil! No ens enganyis, autor! O estan enamorats o se't dona refotudament malament descriure amistats...
Aquí tenien una
oportunitat magnífica per introduir el sentiment i la relació entre els dos personatges, però no ho han fet. Jo crec que és perquè
no s'hi han atrevit. O l'autor és estúpid i creia realment que descrivia una amistat. O conscientment ens ha presentat un enamorament romàntic i no la volgut portar fins al final. Vaja, que s'han tornat a fer enrere. Això, m'ha de sabut, la veritat.
Els motius reals ja els hem vist tots. Suposo que una de les coses que em fa més ràbia és que és com una bufetada a la cara de tots els que hem intentat fer ff d'una mínima qualitat tots aquests anys. El procés de documentació que faig cada vegada perquè una ff estigui al màxim d'acord possible amb tot el que va dir la Rowling és gairebé més llarg del que trigo a escriure-la, i estic segura que es pot dir el mateix de tots els que sou aquí. Intentem fer trames que siguin originals i cridin l'atenció, i no caure en els típics clixés com el de la Delphi. No ho sé... potser en certa manera també m'agrada que hagi acabat sent tan criticable perquè ja no m'agradava la idea en un principi hahahaha
Estic molt d'acord amb tu, Marta. N'hi ha que es pensen que escriure una fanfiction és bufar i fer ampolles perquè «ja està tot fet». Però
al darrere hi ha molta feina. I, suposo que com d'altres, no deixo de demanar-me per què la Rowling li va donar el vist-i-plau. Al cap i a la fi,
la Rowling no necessita els diners que diguem... Segurament ho ha fet per quedar bé. D'acord amb el títol del post, ja estaria que traduïssin les nostres fics (arreglades prèviament, és clar) i que se les llegeixi la Rowling.
Segur que li agraden molt més. Ara que, si s'hagués de llegir totes les fics del món...
En fi, que demostra que el que fem no és fàcil. Tirem-nos unes quantes floretes de tant en tant, home!
Ben dit!
Afegiré
quatre coses més i deixaré que em contesteu, si us ve de gust. M'
he adonat que ho he anat vomitant, i no té ordre ni concert, però m'ha anat sortint així i no sé com ordenar-ho...
-Quan vaig començar a llegir, em vaig sorprendre (falsament), en sentit positiu. Perquè, com que la primera escena és calcada a l'epíleg i molts dels diàlegs que hi surten són literals de la novel·la original, m'hi vaig ficar molt a dins.
Ja vaig començar a llegir-lo més aviat de mala gana (
volia comentar aquest magnífic post, no us enganyaré ), perquè no n'havia sentit gaire bones opinions. Però la primera escena em va trencar els esquemes i m'hi vaig posar de més bon humor. Cosa que va durar poc, perquè en deixar el tros de l'epíleg, l'atmosfera va fugir completament de Harry Potter...
I me'l vaig llegir com en una muntanya russa. Primer que m'agrada (millor del que m'esperava, encara que fos molt de còpia...), després que «què és això!!!». Més endavant, en vista del surrealisme, vaig decidir prendre-m'ho com una fic i riure de tot. I ja cap al final n'estava tan cansat que tenia ganes d'acabar-lo!
-
Em va agradar molt l'escena de quan troben el reculatemps a la biblioteca de la Hermione. Tot això dels enigmes (
tots facilets i previsibles, i és cert que tampoc no és una cosa original, però em va agradar). M'agradaria consultar diverses traduccions i l'origina i comparar-los.
-Però
qui és el nen maleït? Encara m'ho demano. Hi ha diverses opcions. Podria ser la
Delfi (
per ser la filla de Voldemort), l'
Albus (
per ser fill d'en Harry, ja que ho pinten tan terrible. I per tota la vida amagarda que té), l'
Scorpius (
pel rumor que corre sobre ser fill d'en Voldemort. O també per la mort de la seva mare, a causa d'una suposada maledicció), en
Cedric (
tota l'obra gira entorn a la seva mort. I també pel fet que l'Amos, el seu pare, viu aferrat al passat com en una maledicció), en
Harry (
com si la seva infantesa infeliç boicotegés i maleís el seu paper com a pare), etc.
Vosaltres què en penseu?
I bé, jo crec que la traducció no està malament, si pensem que
"el llegat maleït" de Harry Potter és precisament aquest llibre...
-Ningú no comentarà res de la
desastrosa profecia que es treuen de la màniga? La profecia dels Harry Potter originals estava MOLT cuidada. I sempre que se'n parlava, es feia amb molta cura i amb molt de rigor. Aquí no. Aquí es fa girar la història al voltant d'una nova profecia. Que tampoc no sé sap qui l'ha escrita... Només que en Rodolphus Lestrange la hi va transmetre a la Delphi quan es va escapar d'Azkaban.
La profecia aquesta diu el següent: «Quan es faci tornar els altres de l'altra vida, i el temps reculi, i els fills invisibles matin el pare, el Senyor de les Forces de Mal tornarà». Segons el diu la Delfi, en Cedric és "l'altre", i l'Albus és "l'infant invisible que matarà el seu pare reescrivint el temps i permetrà així el retorn del Senyor de les Forces del Mal". Per cert, no hi heu trobat
uns punts Freudians o de complex d'Èdip claríssims?
Què és això de matar el pare??
-No vaig entendre què redimonis hi fa la Hermione de consellera i en Harry al departament de Bruixijustícia... Hem d'entendre que van passar del departament d'aplicació de la llei màgica a consellera, i del departament d'aurors al de Bruixijustícia, respectivament? Molt bé, però aleshores en Ron de què treballa?
-Trobo massa agafat amb pinces que l'Albus i l'Scorpius (sobretot aquest segon) sàpiguen
tants detalls de la història dels seus pares i d'abans de la guerra i de la guerra... Comprendria que coneguessin el curs de la història amb una idea general, però trobo que es passen... Crec que es filar massa prim per algú que ni tan sols ho ha viscut. I sempre és l'Scorpius, curiosament, que ens va remetent a aquests detalls...
-Fan servir unes
locucions màgiques curioses... Us hi heu fixat? Així com diem coses com «per les barbes de Merlí», aquí diuen «Dumbledore sigui beneït». I a la realitat alternativa temporal apocalíptica, diuen «Voldemort i valor». No sé com reaccionar davant d'això...
-També em pregunto si en Voldemort podia tenir fills... Però si no és humà! A més, quan hem vist
la Bellatrix embarassada? Parint durant la guerra? (
el llibre diu que abans de la Batalla de Hogwarts a la Mansió Malfoy. És absurd). Qui es devia fer càrrec aquest "
engendro"!!???
Potser, com suggereix el fan art que he deixat més amunt, hi podria haver
alguna manera màgica per embarassar la gent, que fos amb algun encanteri i no pas tenint relacions sexuals???? Quina bajanada...
Al llibre es diu, per boca de la mateixa Delfi, que va ser
cuidada per una tal Eufèmia Rowle (Euphemia Rowle). Scorpius ens fa saber que els Rowle són família de Cavallers de la Mort (és un dels cognoms dels Sagrats vint-i-vuit). Es diu que aquesta va acceptar ser la tutora de la Delfi pels diners que se li van oferir (
qui? en Rodolphus Lestrange per treure's de sobre la seva fillastra?). Si no fos perquè les dates no encaixen,
em faria pensar en l'Euphemia Potter (mare de Jame Potter pare); podria ser que Rowle fos el seu cognom de soltera? (
al cap i a la fi, va prendre el nom de Fleamont —em sembla que es diu— Potter, i tots dos eren de sang pura). No sé si és casualitat, si han agafat d'aquí, o si la Delfi va ser cuidada en el passat (de nou amb la bogeria dels reculatemps) o per una bruixa MOLT anciana...
En el sisè llibre, la Bellatrix deixa anar aquesta frase:
«If I had sons, I would be glad to give them up to the service of the Dark Lord!». Potser això va inspirar l'autor a pensar que estava embarassada i que pensava en el futur del seu fill...
-
Quin cognom té la Delfi? Si sabem Diggory era fals, quin és el seu veritable cognom? Rodlel? (
segur que en Voldemort voldria llegar el seu cognom muggle??), Gaunt? (
com a alternativa al cognom muggle de Rodlel, recorrem al cognom de la mare, la Merope), Lestrange? (
el cognom de casada de la Bellatrix), Black? (
cognom de soltera de la Bellatrix), Rowle? (
cognom de la seva tutora)... Volsaltres què creieu?
I, per cert, a sant de què el nom de
Delfínia??
-Això que
la Delfi té els cabells argentats i blaus... A veure... Fet expressament perquè es facin
molts cosplays i molts fanarts... Com he sentit que diuen alguns: "versió xunga i alhora kawai de Voldemort". I, una altra cosa, tot això dels cabells i del tatuatge se sap cap al final, així de cop i volta, oi? Perquè al principi, quan surt per primer cop només diu que és una «dona de vint-i-tants anys d'aspecte decidit».
Crec que tenir els cabells blaus és prou significatiu perquè es comenti des del primer moment de veure-la, no???? A banda que... Ostres,
si posen un personatge nou, que almenys estigui treballat. Que estem acostumats a una profunditat de personatges que això no ens acontenta gens...
-I, sobre la Delfi... No vaig entendre com s'ho va fer per enganyar l'Amos. Se suposava que era la seva neboda (
que jo ja estava des del principi: Ah, ara resulta que l'Amos tenia algun germà...) i que treballa a la residència. Però
al final resulta que ningú no sap qui és . D'acord, podria fer encanteris e memòria, però... quina relació hi tenia l'Euphemia Rowle, per cuidar-la? I això del tatuatge, no és massa muggle per ser qui és?
-Em va sembla que
el Barret que Tria actuava d'una manera molt estranya... (
però potser és una cosa meva). I aquell "Slytherin, no" em va semblar massa un intent d'evocar la Tria d'en Harry...
-
M'agradaria saber quines coses són de l'Univers Harry Potter i quines no. Com en les fanfics, preguntem què és cànon i què no; aquí també. Per exemple, de debò perla en pols és un ingredient de l'elixir d'amor? (
Jo tenia entès que portava ous de Ashwinder congelats, espines de rosa, pols de pedra lunar, acònit...) O la residència de Sant Osvald de bruixots de la tercera edat on va l'Amos? O el nom de la dona que li va donar feina a la bruixa de les llaminadures són de la Rowling, o si s'ho han tret de la màniga...?
-Parlant del personatge de la
bruixeta del carro de les llaminadures del Hogwarts Express... No trobeu que es un xic rareta?
Jo volia fer una fanfiction sobre la bruixeta del carret de les llaminadures (
que no sabia que hagués estat la mateixa persona durant tot aquest temps, però pensava inventar-me que sí, i això que és força sorprenent) i em sembla molt bé que li hagin fet dir aquestes frases del fet que no es fixen en ella (jo sí!!!),
però ara no sé si em podré treure del cap aquesta imatge fatal que apareix en aquest pecat d'història...
Apareix de cop i volta mentre l'Albus diu que vol que baixin del tren en marxa, sense cap avís ni introducció en cap acotació! Jo no sé com l'Albus i l'Scorpius no fan un bot de l'ensurt (és clar que al teatre potser ja la veus venir).
I a veure...
com pot ser que no es recordi del seu propi nom!? Total perquè ningú no l'hi demana. Què passa, que només viu per passejar el carret de llaminadures amunt i avall del Hogwarts Express??? A veure, que
segur que té vida més enllà d'això!? Ah, no es recorda del seu nom, però sí que es recorda del nom de la tia que li va oferir la feina quan el Hogwarts Express va entrar en funcionament (
fa noranta anys, segons les sorprenents —i completament inversemblants— apreciacions històriques i temporals de l'Scorpius). Que, si us heu llegit el llibre en anglès (
o en alguna traducció no catalana), us farà gràcia saber que en català (
tinc curiositat per saber com es diu en anglès* o en d'altres idiomes. Vaig fer comprovacions de traducció a la botiga, però només vaig tenir ocasió de fer-ho amb els personatges que tenien diàleg) la dona que li va dar la feina famosa es diu
Otalina Saltiró.
*EDIT: M'he adonat que
Otalina Saltiró deu ser l'Ottaline Gambol (
l'adaptació del nom no em sembla malament, perquè al cap i a la fi gambol vol dir 'botar'). Segons les meves notes (
d'aquí i d'allà, amb tota cita bibliogràfica), va ser
consellera d'Afers Màgics durant la primera meitat del segle XIX (
en algun moment entre 1819 i 1849; però per la història dels consellers d'Afers Màgics deu ser durant el 1827 i el 1835). Era
molt fan de la tecnologia muggle i va ser qui va proposar el tren com a transport cap a Hogwarts. I d'aquí neix el Hogwarts Express (
no se sap d'on el van treure exactament, però es veu que van fer una operació massiva de cent setanta-set sortilegis de memòria i d'altres encanteris d'ocultació), i la feina de la bruixa aquesta del carret...
A veure,
aquesta bruixa del carro gairebé no parla mai i ara li ve per explicar-los a l'Scorpius i a l'Albus que ha fet més de sis milions de dònuts de carabassa, i que ningú no sap que aquests dònuts es transformen en granades i que exploten.
I els deixa en suspens el que pot arribar a fer amb les granotes de xocolata. I es posa tota tossuda (tossuderia que frega l'obsessió) que no baixin del tren, perquè mai ningú no n'ha baixat abans d'arribar a la destinació (
que cita aquí, fan-service total, en Sírius Black i els bessons Weasley dient que ho han intentat). I llavors
les seves mans es transformen en dos feixos d'agulles molt esmolades i somriu... Hola??? Està fatal. O sia que la seva famosa feina no consisteix només a repartir llaminadures pel tren (
que es veu que són de Ducsdemel...), sinó que també consisteix a intimidar d'una manera força gore els estudiants per tal que no baixin del tren??? És una fumada...
-Ara...
Sóc l'únic que va flipar molt molt quan l'Albus li fa un petó als llavis a la seva tieta Hermione!?? Total per impedir-li que entrés al despatx!? De debò? De debò?! No hi havia cap altra manera? No? Jo estava molt més sorprès fins i tot que l'Scorpius, que deixa anar: «No sé si felicitar-te o si retreure't que t'hagis dedicat a petonejar la teva tieta d'aquesta manera!».
És que no sé com ho veieu, però pot ser una cosa graciosa (o no...), però em sorprenc que ningú no ho hagi fet notar...
Podria comentar aquest llibre només amb
frases de l'APM...
I ara ja us deixo en pau, que encara m'explotarà el cap...
Antares
PD: Qualsevol dia se m'acut alguna cosa més per dir i torno a passar per aquí.