DUES SETMANES ABANS

L'Starsickles estava cobert per la mateixa llum de sempre.

Era, objectivament, un espai lluminós: les finestres allargades deixaven entrar la claror del sol —era un misteri d'on sortia: era de saber públic que la conselleria estava ubicada en el subsòl de Londres. Fos com fos, ningú mai no se n'havia queixat—, aquesta queia damunt els sofàs i les taules atapeïdes de tasses"...
Continuar llegint

La casa dels Potter feia honor al cognom de la família. No era un palau, però era molt gran i espaiosa. El Harry no havia volgut quedar-se a la casa de la plaça Grimmuld perquè allà evocava els mals records que en Sírius en tenia i la seva desgraciada mort. Al final s’havien traslladat amb la Ginny a les afores d’Ottery St. Mary i s’havien establert en una gran casa. Molt a prop de la meitat del riu Otter, un petit camí de sorra es desviava i pujava cap uns terrenys irregulars però ferms. Algun que altre arbre envoltava la zona, i plantes diverses creixien lliurament pels"...
Continuar llegint

El Tony sempre havia pensat que les persones que gaudien el frappuccino de casquet de melassa estaven per tancar a San Mungo.

Tal judici li havia revingut en escoltar com la persona del davant de la cua de la cafetetaria en demanava un. Va esbufegar. La successió de gent que separaven al Tony del taulell havia disminuït considerablement durant els quinze minuts d'espera que ja portava. Així i tot, pel noi, palplantat allà mig, privat de cap altre entreteniment m&"...
Continuar llegint

Hola a tothom! Bé, finalment he pensat una possible història interessant i que em motiva a l’hora d’escriure. Encara no està tot 100% planejat, ja que a part d’alguns detalls i el fil argumental central, sóc molt d’improvisar. Tot i així, espero anar desenvolupant tranquil·lament i amb calma la història, sense presses. Com deveu haver deduït pel títol, es tracta d’una història amb la generació posterior al Harry com a protagonistes. Com que hi han pocs detalls sobre ells, la seva personalitat i aventures deixen lloc a la improvisació, cosa sempre interessant. Di"...
Continuar llegint

El cognom Malfoy sempre havia sigut important i respectat dins la societat de bruixots. Ser un Malfoy sempre havia sigut sinònim de riqueses i poder. Per aquesta raó, entre d’altres, no va ser estrany que el Draco Malfoy creixés sempre amb tot i més del que necessitava. Les adulacions a la seva família van ser constants, fins al punt de creure’s superior a pràcticament tota la resta dels mortals. Ell era un Malfoy. Per tant, era un dels escollits. La seva família sempre havia estat de les més poderoses de la Gran Bretanya. El seu cognom inspirava sempre respecte i fins i tot ha"...
Continuar llegint