Una Nova Profecia - (CapÃtol 14, "Crepuscle", 3ª part)
Escrit per accraEnviat el dia 06/10/2004 a les 10:11 am
Última modificació 06/10/2004 a les 10:11 am
Tots els capítols de Una Nova Profecia
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
AVÃS! La ff s'anirà enfosquint a partir d'ara i potser no serà gaire apta per a menors de 13 anys.
En Kal cridava amb totes les seves forces. L'Ombra ja li cobria els pantalons i se li enfilava ara pel seu pit, deixant rere seu una sensació de fredor no del tot desagradable. Però el noi coneixia aquesta sensació, ja l'havia experimentat abans i sabia que aquest cop no tenia cap amulet que el protegÃs. Se n'havia adonat massa tard del que succeïa i ara estava atrapat. No sobreviuria aquesta vegada; la sort se li havia acabat.
Lluitant amb la desesperació d'algú que sap que no pot guanyar, el Kal no podia deixar de cridar. Sabia que havia de calmar-se, de centrar-se i intentar protegir la seva ment i la seva cordura del que venia a continuació. Però estava massa aterrit com per intentar-ho. La seva ment estava desbocada i corria sense control. Havia estat un ximple imprudent d'adormir-se fora de la protecció del seu llit i sense l'amulet! Havia estat cec de no adonar-se abans que tot allò només era un somni!! Hauria pogut controlar-lo, protegir-se i fins i tot despertar si ho hagués endevinat a temps! Ara ja era massa tard, estava atrapat en la ment de l'Ombra i ja no tenia cap control.
De sobte, en Kal, embogit, es va posar a riure. Va adonar-se que, segurament, l'Ombra el mataria i ni tan sols se n'adonaria de que ho havia fet. Simplement, viatjaria pel món Astral arrossegant-lo amb ella, sense saber que ell estava atrapat. En Kal no tenia cap tipus de protecció. El seu cos estaria a mercer dels “Errants†i la seva à nima, un cop el seu cos ja no tingués vida humana, es convertiria en un nou “Errantâ€.
Histèric, va desitjar morir. Qualsevol mort, per cruenta i dolorosa que fos, seria una benedicció, l'únic camà que li quedava per evitar aquell destà inhumà . Si el viatge de l'Ombra no era curt o no es veia interromput abans ell no morÃs... Però per molt que desitgés la mort, aquesta no va arribar.
**************************************** ******
En Joseph Darkfall era un noi espantadÃs. Quan en Malfoy li havia ordenat anar a buscar l'Snape, ell havia obeït sense pensar-s'ho dos cops però, quan va haver arribat davant la porta de les habitacions del professor, tot el seu valor s'havia evaporat. Encara que l'Snape afavoria els Slytherin davant les altres cases, això no volia dir que, en privat, no utilitzés aquella llengua afilada que posseïa. Encara que tots els alumnes sabien on eren les seves cambres per poder acudir en cas d'emergència, (i allò realment era una emergència), en Joseph no les tenia totes.
Nerviós, va passejar-se per davant l'arcada un parell de vegades. Sabia que devia donar-se presa, però no podia evitar sentir por al imaginar-se com el rebria l'home. Finalment, recordant els crits d'en Black i la sang que li tacava la camisa i els pantalons, va empassar saliva i va colpejar la porta amb totes les seves forces.
Anava a colpejar la porta una altra vegada, quan aquesta es va obrir i un Severus Snape furiós va aparèixer. Portava una camisa de dormir negre i un batà i unes sabatilles del mateix color, i el seu cabell greixós li queia, despentinat, davant la cara.
-Senyor Darkfall,- va murmurar l'home una mica sorprès. Però recuperant-se rà pidament de la sorpresa, l'Snape va tornar a exhibir la seva tradicional expressió sorruda.- Espero que tingui una bona excusa per despertar-me a les tres de la matinada!
En Joseph Darkfall va empassar saliva, empal·lidint. Entre dents, va murmurar alguna cosa que l'Snape no va entendre.
En Severus Snape va sospirar exasperat. Detestava aquells marrecs que, com en Longbottom, li tenien tanta por. Però en Darkfall era de la seva residència i no podia ignorar el que segur que era una emergència.
-Agafi aire a fons i expliqui'm que passa,- va indicar l'home, utilitzant el to més suau que tenia.
Afortunadament, el noi va obeir.
-És en Black, senyor. Semblava que tenia un malson, fins que han començat a aparèixer les ferides! Segur que és mà gia negra!!
En Severus Snape no va esperar que el noi acabés de parlar. Apartant-lo del davant d'una empenta, va sortir corrents cap a la sala comuna de Slytherin, preguntant-se què dimonis havia fet en Kal Black aquella vegada.
****************************************** *****
El dolor i el pà nic havien encegat en Kal. La presència dels “Errants†atacava la seva ment desprotegida com esmolades dagues, en la seva enfollida cursa per apoderar-se del seu cos, ara abandonat en la sala comuna. Però en Kal ja no era a Hogwarts. Arrossegat per l'Ombra, volava sobre camps deserts i pobles plens de cases adormides. Els “Errantsâ€, com borroses taques disperses per aquell mon, invisibles a l'ull humà , s'afanyaven a llençar-se sobre la petita ombra que ara era en Kal. Venien de totes les direccions, travessant-lo per arribar al seu llunyà cos; ell era el camà directe al cos que volien posseir.
L'Ombra, totalment ignorant del polissó que arrossegava, semblava immune al dolor del seu voltant. Els “Errants†la ignoraven completament, centrant la seva voraç atenció en l'esperit del noi. L'Ombra era invisible per aquelles à nimes torturades desesperades per fugir d'aquell infern.
Quan en Kal va pensar que ja no podria suportar-ho més, que definitivament perdia la raó, el viatge Astral va acabar-se amb brusquedat. El noi, atordit per aquell sobtat “silenciâ€, va “mirar†al seu voltant. Els “Errants†havien desaparegut i amb ells, els seus “xiscles†d'agonia. No era el primer cop que es trobava en aquella situació, però les altres dues vegades havien estat tan terrorÃfiques que no va parar gaire atenció als detalls. La primera, no sabia què succeïa, i la segona... La segona vegada va decidir “mirar†la cara de l'Ombra.
Obligant-se a ofegar el seu pà nic, el noi va intentar esbrinar on l'havia dut aquesta vegada. Era realment una coincidència afortunada que fos invisible per l'Ombra, sinó hauria mort feia temps. Cap bruixot, per molt poderós que fos, podia defensar-se d'un esperit invisible, indetectable, que podia travessar qualsevol barrera i matar impunement.
Havien arribat a una cuina gran, sense finestres i les grans parets de pedra feien pensar que segurament estaven sota terra. Una gran taula de fusta ocupava gran part de l'habitació, il·luminada per una solità ria i tremolosa espelma a punt d'extingir-se. Un home seia a la taula, amb el cap entre les mans. El seu cabell llarg, brut i despentinat, li queia endavant, tapant-li la cara, i una ampolla sense etiqueta i buida, descansava davant d'ell, fortament aferrada en una de les seves mans.
En Kal volia acostar-se a l'home, avisar-lo del perill que corria, però estava atrapat en l'Ombra, incapaç de moure's pel seu compte. I, encara que hagués estat capaç d'alliberar-se, en aquell moment no era més que un esperit, tan invisible pels vius com els “Errants†o la mateixa Ombra.
El noi va desitjar poder tancar els ulls i tenir mans per tapar-se les orelles. Però ara no tenia cos; no podria evitar mirar i sentir tot el que passaria en aquella habitació, com no havia pogut evitar presenciar l'horrible mort dels seus oncles. Aterrit, va veure com l'Ombra s'aproximava a l'home per l'esquena. Aquest, inconscient del perill que corria, va incorporar-se lleugerament per dur-se l'ampolla buida als llavis i en Kal es va quedar glaçat.
******************************* *****************
Sorry per deixar-ho aquÃ!! Suposo que queda clar on són, no?? ;-))
jajajajaja, Jomast! SÃ, aquest capÃtol és una mica... raro... Estava hipercafeinada quan el vaig escriure! ;-)
Grà cies, Raigdefoc!! A veure, no ho està somniant exactament. Simplement ja no és dins el seu cos... Bueno, quedarà una mica més clar amb les explicacions posteriors.
Vaja, Aina! 3 comentaris! Buff!! Sobre en Malfoy, potser és perquè no el veig dolent, només malcriat. XDDDD Grà cies pels comentaris!! Però no menystinguis la teva ff, que està molt b!!!!
Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)
Jomast (Moderador/a FF) Enviat el 06/10/2004 a les 11:53 am #306 He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols Però com ens pots deixar aixÃ? No hi ha dret VOLEM MÉSSSS, en VOlem un altreeeeeeee!!!
Aina Enviat el 06/10/2004 a les 05:20 pm #308 He escrit 3 fanfics amb un total de 32 capítols Estic dacord amb el Jomast!!! Ens has deixat malament, segueix!!!! (ei! ho dic amb tota la bona fe del mon i totes les ansies de fan!XD) M'ha encantat! (per variar '¬¬)
Aina Enviat el 06/10/2004 a les 05:26 pm #309 He escrit 3 fanfics amb un total de 32 capítols Va posarem un altre comentari XD! Ja tinc ganes de veure com t'en surts amb el meu repte!! Jejeeejeje
raigdefoc911 Enviat el 07/10/2004 a les 06:14 pm #310 S genial!!! ia se k m repeteixo molt pero s k s veritat!!! xDD te rao l jomast as triat un mal mumen per dexaru i no tu dic com a critica (ni seriosamen ;-)) pero si que tu dic com a fan k sok d ls teves FF !!! (axo si k s serios) xDDDD wnu numes axo!!! segueix axi!!
paranoika Enviat el 08/10/2004 a les 04:48 pm #315 EE XK NO ES APTA A MENORS DE 13, X DOS MESOS PUC NO ES M'AGRADA MOLT LA F.F!!!! CONTINUA K SEMPRE TALLES ALS TROSOS MES INTERESANS
paranoika Enviat el 08/10/2004 a les 04:48 pm #316 EE XK NO ES APTA A MENORS DE 13, X DOS MESOS PUC NO ES M'AGRADA MOLT LA F.F!!!! CONTINUA K SEMPRE TALLES ALS TROSOS MES INTERESANS