Escrit per Larongyea
Enviat el dia 28/06/2006 a les 20:22:30
Última modificació 28/06/2006 a les 20:22:30
Tots els capítols de Mentires desvelades
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 2: Tafaners i tafaneres

Ja s’estava acabant la festa quan va vindre una veu molt coneguda per darrere de la Loreanne:

- Hola! Com us ho heu passat? Esque no m’apeteix parlar amb en Harry i en Ron â€" va dir una veu molt coneguda

La Loreanne es va girar:

- Hermione! Bé bé, encara que no t’has perdut res, eh? â€" i la va abraçar per consolar-la.- Anem a donar una volta?

- D’acord

Mentres donaven una volta per on no hi havia tant de soroll ni tanta il·luminació, en Ron que no li agradava ballar i ja estava cansat, les va veure.

- Ei Harry, aquelles no son la tal Laranne i la Hermione?

- Sí, i es diu Loreanne. Anem a veure on van - i es van ficar disimuladament sota la capa d’invisibilitat

En Harry i en Ron es van ficar a tan sols pocs centimetres al costat de l’Hermione i les anaven seguint per escoltar de què parlaven

- No, si jo també estic enfadada amb en Harry i en Ron

- Què t’han fet? - va preguntar l’Hermione

- Bueno, més aviat a sigut en Ron, que m’ha contestat bastant malament quan veniem cap a Hogsmeade.

- Ja, t’entenc, esque en Ron no te gens tacte amb les noies!

- Però que diu aquesta, bah...auu m’has fet mal â€" en Harry va trepitjar en Ron sota la capa d’invisibilitat perquè calles.

- Calla un moment Loreanne - l’Hermione es va posar a escoltar en silenci

- Ai que ens descobreix...- segur que l’Hermione els havia descobert

I efectivament, l’Hermione ja coneixia aquest truc d’espiar a través de la capa de l’invisibilitat. Va allargar el braç i els va descobrir.

- És pot saber que feu? Què no sabeu que vol dir una conversació privada?! Ja està bé, em pensava que ens podiem refiar de vosaltres, però... â€" l’Hermione va agafar de l’espatlla a la Loreanne i se’n van anar caminant amb rapidessa.

En Harry i en Ron es van quedar parats perquè no sabien que havien fet algo tan greu i que sobretot s’ho prendien tan malament. Segurament van pensar que no era per ells, si no que a l’Hermione li passava alguna cosa i ho feia pagar als demés.

En Ron va sortir disparat seguint a l’Hermione i en Harry no va tenir temps de reaccionar que ja va sortir també darrere de les noies. Ja hi havia absoluta foscor i corria una rafèga d’aire fred perquè s’aproximaven als límits del bosc prohibit. Cada cop que en Harry i en Ron corrien més per atrapar-les elles corrien el doble, fins a tal punt que van acabar corrents.

Van passar per una casa molt gran on als jardins es podria entrar, així que l’Hermione va decidir portar a la Loreanne fins allà adins i es van amagar darrere d’uns arbres.

- Però es pot saber que us passa? â€" va cridar en Ron en direcció on estaven elles â€" Què us creieu, què no us hem vist ja? Esteu darrere de l’arbre.

- Hermione, surt i tornem la capa! â€" estava reclamant en Harry ja que l’Hermione havia agafat la capa i havien sortit corrents inmediatament.- Si no surts em veure obligat a fer un encanteri. 1,2,...2 i mig...2 i tres quarts....

En Harry amb la vareta a la mà i apuntant cap a l’arbre no es veia capaç de fer-li ningun encantament així que se’n va encarrilar cap allà amb pas decidit i amb en Ron seguint-lo darrere seu.

- Lumos!

De cop es va obrir una mena d’entrada en mig de la gespa i l’Hermione hi va caure adins seguida de la Loreanne. En Harry ràpidament va tirar-se estirant el Ron amb ell. Van sentir molt fred, un fred que se li calava als ossos i queien, queien en buit fins que...PLOF!

Van caure al llis i dur terra, estaven en un lloc on tot era foscor i al moment en que van caure tots van perdre del coneixement. No sabria dir si era per la mateixa caiguda que els va deixar sense coneixement o perquè potser havia estat alguna mena d’encanteri estabornidor.

................................................................ ........................................................................... ................................

 

De cop es va despertar l’home per forts cops seguits darrere un de l’altre. El cap li donava moltes voltes. Va mirar i es va donar que estava al seu despatx i que havia begut molt ja que hi havien dues botelles al terra de la qual una estava tota trencada, segurament li devia haver caigut quan no estava gaire conscient dels seus fets.

- Reparo! Purgo! â€" tot va quedar com abans.

Quan es va aixecar l’home es va poder veure clarament que estava força deixat, era prim i molt alt i tenia una mirada aterradora, portava barba de no haver-se afeitat en una semana o així i anava molt despentinat. No es va donar gaire pressa en assistir a veure que havien causat aquells cops perquè segurament devien ser les explosions d’aquella nit que celebraven una tal festa d’un Sant en que feien explosions els alumnes de Hogwarts a Hogsmeade.

Va apropar-se fins a la seva caixa forta i va treure un munt de claus totes molt grans i robellades. Se les va lligar al cinturó i amb la vareta alçada va anar tranquilament per tota la casa. Va atravessar un passadís, va baixar escales, va passar per sales i més sales, la casa es veia força gran, semblava increïble, pero fins arribar on havien causat els cops va trigar més de cinc minuts de recorregut.

Es va quedar mirant fixament la porta que tenia davant. Allà estava el forat i tunel que havia excavat per si hi havien instrussos al seu jardí. Estava una mica nerviós de que es podia trobar o de què havia caigut. Amb la vareta alçada va començar a treure baldes, a obrir panys amb les claus i va dir en veu fluixa i suau:

- Alohomora!...-  els seus ulls no podien respondre a lo que acabava de veure. Així que abans de prendre mesures d’allò i de acabar de situar-se va treure’s una petita ampolla on segurament duia alcohol i va fer un bon glop que li va fer vindre una petita esgarrifança.

Ni més ni menys allà hi havia quatre marrecs sense coneixement. Semblava que la caiguda els hi havia produït forces lesions. Un duia la vareta encesa, segurament estaven tafanejant, bé els hi estava! Per ficar-se on no els manen.

Al cap d’uns segons una noieta va començar a obrir els ulls una mica i va veure l’home. En captar bé aquella situació i recordar tot el que havia passat va obrir encara més els ulls com dues taronges. I quan es va anar a aixecar de cop...

Llegit 1093 vegades

< Anterior capítol || Pròxim capítol >

Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)

• 	roni (Moderador/a FF)	Enviat el 29/06/2006 a les 19:27:08
  	#10569	He escrit 2 fanfics amb un total de 20 capítols

  
  
  ohhh!! e4ns tens que deixzar amb la intriga??? Segueix, segueix!!! XD
  
  
  
  

• 	aurea	Enviat el 29/06/2006 a les 19:55:39
  	#10573

  
  
  molt be!!! ;) encara no savia que hi havia un FF nou... Esta mb , ara k m'he aficionat als FF podre seguir-lo... continua'l prompte que jo vull saver el k els passa! apa i anim!
  
  
  
  

• 	Elenagir	Enviat el 01/07/2006 a les 14:13:22
  	#10650	He escrit 3 fanfics amb un total de 30 capítols

  
  
  eeiiiiii... Tens ff i no m'ho has dit XD  no s'hi val ,em venjaré n_n algun dia... muahahaha! ;) segueix aviat,ens deixes amb intriga!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
  
  
  
  
  

• 	albita Anònim	Enviat el 11/07/2006 a les 12:54:19
  	#10924	Encara no he m'he registrat!

  
  
  Ei! Larongyea! Amigueta de l'anima meva, està molt bé... pero (xd) vull que posis allò que et vaig dir hahahahahahahah xdxd