Enviat el dia 19/07/2006 a les 15:16:42
Última modificació 20/07/2006 a les 14:28:04
Tots els capítols de el noi dels 1000 anys a Hogwarts
< Anterior capítol || Prňxim capítol >
Els dos joves es van mirar, l'Hermione posseïda va alçar la vareta, i va cridar.
-Animo linqui.
l'altre jove, un noi de cabells castanys i basant curts, amb uns ulls blaus i mig verdosos, va saltar cap a la seva dreta, esquivant el malefici.
-Seràs rà pid, però has perdut l'agilitat que tenies quan eres amb mi- li digué la noia, mofant-se de que el noi s'estigués tocant la costella, que encara no s'havia regenerat del tot.
-Saps?, la voluntat de les persones no la podràs controlar eternament, sempre acabaran trobant la forma de sortir del teu domini, i llavors estaràs perdut, animo...-digué, però no acabà l'encanteri, doncs la persona a qui apuntava era una amiga, una de les poques persones a les que podia considerar amigues.
La noia va respondre al moment de vacil·lació llançant tres maleficis, un animo linqui, i dos crucio.
I aixà van estar molta estona, l'una llançant maleficis i encanteris, i l'altre parant-los fins que la noia, començant a cansar-se, va dir.
-Mira, com que ens hi podem estar tota la vida, millor et mato amb la teva aficiĂł preferida i tots tranquils. Expo drakis!!!
De la vareta de l'Hermione, en va sortir un raig que va convertir la vareta en una espasa. Sense esperar resposta, la noia es va llançar contra el jove, que en aquell moment convertia la seva vareta en una espasa semblant, però de color platejat. Les dues espases eren iguals, nomes es diferenciava pel color.
La noia va atacar amb ira, llançant una estocada lateral, a l'altura del coll del noi, aquest la va parar habilment i va contraatacar enviant una estocada en diagonal que tallĂ©s el cap de la noia i el separes del cos, com esperava, la estocada va ser parada per una posiciĂł perfecte. La noia no es va estar de romanços, i li va llençar una estocada vertical que tambĂ© va ser aturada, però que va deixar la defensa del noi en una posiciĂł compromesa, que el drac no va tardar en aprofitar. D'una puntada de peu, va enviar al noi contra la porta de la sala de la necessitat, que es va trencar en mil bocins, enviant al noi de cabells castanys a la meitat del passadĂs, a la vista de moltes persones, que se'l van quedar mirant amb una cara de sorpresa d'aquestes de pel·lĂcula.
L'Hermione, va sortir d'un salt de la habitació, i va anar a parar just a sobre del noi, que s'acabava d'aixecar, amb la qual cosa, el va tornar a tirar a terra, sense esperar res, va alçar l’espasa de forma vertical i la va clavar fins al maneg.
Al terra, hi van aparèixer un fotimer de esquerdes a causa del cop que va rebre. Però no aparegué sang per enlloc, doncs el noi s’havia escapolit per entre les seves cames i havia recollit l’espasa que havia perdut amb la puntada de peu.
Es van seguir llençant estocades, sense que cap dels dos aconseguĂs tocar l’altre. Uns vint minuts desprès, el combat s’havia traslladat fins a les escales.
En Jerek no tenia més que una mica de suor al front, i el seu pit eixamplava i es contreia amb normalitat, però a l’Hermione posseïda, la cosa anava pitjor.
-Saps, en un principi em va estranyar que l’Hermione sabés tant d’esgrima, però amb el temps m’he adonat de que ets tu qui li diu al cos com ha de posar les mans. I també m’he adonat de que l’Hermione no te la resistència suficient per aguantar aquest ritme de combat.
I el que deia era veritat, l’Hermione tenia la brusa tota suada, i els pantalons gairebé igual, el seu pit pujava i baixava increïblement rapid, cosa que la cansava encara més.
-Home, no estas tant malament- va dir en Jerek, repassant-se el cos de la noia de dalt a baix- Per cert, la brusa que portes transparenta- Li va murmurar el noi.
El drac es va mirar, cosa que va donar al noi la oportunitat que necessitava. D’un salt va arribar fins a on era la noia, i la va empènyer escales avall. Ella es va quedar estirada al replà de l’escala, inconscient. El noi es va acostar per assegurar-se’n i quan va arribar al cos, la noia va aprofitar la ocasió per clavar l’espasa a l’ombro del noi, que va trontollar fins que va caure per les escales fins al pis d’avall.
La noia es va aixecar, darrere seu hi havia una multitud de nois que la seguien atemorits, de cop, el professor Snape va aparèixer al mateix pis que el cos del noi, que en aquell moment era a terra, boca avall, amb l’ombro esquerre sangrant, en poca quantitat, però sangrant.
-50 punts menys per a Griffindor per agredir amb arma blanca a un company, i si no baixa l’arma, em veure obligat a...-però no pogué acabar la frase, doncs la noia saltà sobre ell i l’estampà contra la paret deixant-lo inconscient.
-Va mirar al lloc on hi havia el basalt de sang, el noi no hi era, “dona igual” es va dir, està deixant un rastre de sang impossible de perdre.
Va mirar el forat que hi havia entre les escales, i va veure al noi pel segon pis.
-Saltem?- es va dir, com que era en un quart pis, va arribar al terra com si no hagués passat res.
Però en arribar, va veure que el rastre de sang es ficava per una porta, la va seguir, i en obrir-la, va rebre un cop de puny a la cara que la va deixar mig atontada.
El noi va aprofitar per tal de fugir del castell.
La noia es va aixecar i va convertir la seva espasa en vareta, per tal de que no peses tant.
En Jerek va arribar al vestibul, començava a notar la falta de forces, aixà que va estirar la mà cap al coll i va cridar.
-Vine, que et necessito.
No va passar res.
Es va mirar al coll.
-Me***!!!!! No tinc el collar. Però on?- es va dir, llavors va recordar- no... al bosc no... perquè tot em surt malament?! Eh?
No va tenir temps de respondres, doncs en aquell moment, va arribar l’Hermione, amb una cara de fúria al rostre d’aquelles que mai se t’obliden.
-Ell va aixecar l’espasa, però en lloc de rebre un cop, es va veure impulsat cap a la porta principal de Hogwarts, o més ben dit, cap als vidres de la finestra del costat.
El cop va trencar els vidres, que van caure abans que el noi. En Jerek va notar com a la cara li sortien talls petits, però dolorosos, i també va notar com una punxada al coll, molt a prop del conducte respiratori.
-Gracies- va murmurar a qui fos que no havia permès que la sang li entres i l’ofegués.
Es va aixecar, i de cop va recordar una cosa, l’imfermeria era molt aprop d’ell, si aconseguia arribar-hi, estaria salvat, aixà que reunint les forces que li quedaven, es va apropar cap a la porta de la cambra dels malalts, just quan anava a obrir la porta, una ombra va saltar per sobre seu i si va interposar. Era l’Hermione, la noia va convertir la vareta en espasa i la va clavar a l’estomac del noi.
Aquest va caure de genolls i es va retorçar de dolor.
-Hermione...- repetia una vegada i una altre- si us plau, pren el control.
Va ser l’únic que va impulsar a la noia a sortir, a prendre el control del cos.
“ara torno” va sentir que deia la noia.
Un instant després, va apareixer amb una poció de color blau clar. La ma li tremolava perillosament.
Li va vessar el liquid a la boca, que tenia un gust dolç i amb sabor a carbassa. Acte seguit, va notar com les ferides es tancaven.
-Ho has fet...- va dir.
-No per ... molt temps... em vol tornar a prendre el control... no em matis, si us plau- Recorda la pociĂł de la butxaca...
Ell la va recordar.
-Mireu- va dir l’Hector, que mirava amb uns prismà tics- la nostra presa lluita altre cop.
- Diguem una cosa- li va murmurar el Nil a l’orella de la Sonia de manera que l’Hector no sentĂs el que deia, doncs quan se’n va assabentar, per poc no mata a la noia- Perquè no el vas portar aquĂ quan el tenies.
*********** *******************Flashback************************************
La noia va arribar plorant al campament, quan els nois la van veure, el Nil es va acostar i li va preguntar que li havia passat, ella, se’l mira amb por.
-No l’he portat...- torna a plorar- es... que el noi que... que... â€"però es va quedar sense paraules.
-Ja m’ho diràs més tard- li digué el Nil, i acte seguit, la va abraçar.
En aquell moment, l’Hector tornava del bosc, amb una especi de rata gegant, i en veure a la noia, va agafar la vareta i s’hi va acostar.
-I el noi? Se t’ha escapat?-digué.
-Deixa-la, a mi tampoc m’ho...- però en Nil no pogué acabar, doncs l’Hector el va empenyer cap a un costat i es va llençar sobre la noia.
-on es?-li va murmurar amb un punt d’ira a la veu.
La noia no va respondre...
-Repeteixo...? on es?-va dir cada cop amb més rabia.
La noia no va respondre, simplement es va posar a plorar, encara mes fort.
-Es pot saber que coi et passa?!- li va rugir l’Hector a la noia, ella el va mirar en to desafiant.
-No es assumpte teu...- li va dir en Nil.
-Tu, vols callar- va dir l’Hector.
-Perquè tant d’interès en el noi d’ulls daurats, eh Hèctor?
El noi no va respondre, es va encongir d’ombros.
-Estic cansat del fred etern d’Anglaterra.
Els tres es van mirar, i de cop, l’Hector els va dir.
-Aneu-vos-en a l’infern els dos, i va desapareixer per l’extrem nord del campament.
Quan es van quedar sols, els dos nois es van mirar.
-Explica’m perquè no l’has portat aquĂ, si us plau- li va replicar el noi morè a la noia.
-Molt bé...
******************** Fi flashback***** ******************
La noia va mirar l’Hector, després al noi i acte seguit al terra.
-Recordes quan van expulsar l’Ax?- li digué la noia.
-Com oblidar-ho, va ser perquè va matar aquell home, no?
-si, doncs... com t’ho diria... aquell dia, vaig jurar oblidar-lo, doncs... em volia fer creure a mi mateixa que el que va fer, ho va fer perquè era un assassĂ
-I no era aixĂ?-preguntĂ el noi, intrigat.
-No, ... ell ho va fer perquè jo estava en perill- va trencar a plorar- no ... no perquè fos un assassĂ, de fet, l’assassĂ era el professor.
-Jo, la veritat, es que encara no m’he assabentat de que va la historia- li digué el noi- Pots explicar-ho des de que es va descobrir el secret del drac?
La noia el va repassar de dalt a avall, i li va dir.
-Molt bé, aquesta nit a la meva tenda, intenta que no se’n assabenti- va dir la noia, i en veure la cara d’estranyesa del jove, va adoptar una cara maliciosa i suplicant- si us plau- va dir-li amb un to de veu tendre i amable.
-Mira, no suporto que em facis aquesta cara, ni m’ho demanis d’aquesta manera, ja saps que no... m’agrada.
-Ja, però si amb això aconsegueixo el que vull, ja m’està bé- li va dir amb aire maliciós,i a mig riure, tot i que dels seus ulls encara en sortien alguna que altre llà grima.
-Ja t’ho dic sempre, aquestes llà grimes no et queden gens bé,... ai, no se que farem amb tu- li digué bromejant, mentre l’abraçava i li passava la ma per la cara, de forma que li treia les llà grimes de les galtes.
-Ja saps, aquesta nit a la meva tenda- li digué amb veu juganera.
-Allà estaré- li respongué ell.
De cop, la vareta de l’Hermione es va tornar a convertir en espasa, i aquesta va atacar amb seguretat el coll de l’altre noi. Aquest es va ajupir i va atacar amb una estocada horitzontal la cintura de la noia, ella va fer un salt mortal enrere i es va quedar mirant el noi.
-Diguem, quant de temps aguantarà el cos de l’Hermione aquest salts- li preguntà ell.
-el suficient.
La noia va saltar sobre seu, i ell va donar una tombarella per tal de sortir del seu angle de estocada.
Es van mirar.
Els dos van adoptar una posiciĂł de combat semblant.
La noia va saltar endavant, el noi també, les espases es van tocar, provocant les mateixes ferides, caps.
Un munt de gent es va amuntegar al seu voltant, els nois van començar a donar voltes en cercle, cap al mateix sentit.
A poc a poc, es van anar acostant, llençant estocades i parant les que rebien.
La noia va llençar una estocada en diagonal cap el tronc del noi, ell la va parar hà bilment i li va llençar una cap a les cames, que també va ser parada.
Un moment més tard, estaven corrent pels jardins, l’un vatent-se en retirada i l’altre perseguint-lo, per passar a la posició contraria, o sigui, que l’un perseguia i l’altre fugia.
Llençant-se estocades, van arribar a la vora del llac.
La noia, veient que tenia una oportunitat, va començar a llençar estocades altes, que van obligar al noi a pujar la seva defensa, quan va tenir la oportunitat, li va llençar una estocada baixa, que, per dir la veritat, era una finta, que consistia en donar una volta en rodó, sobre si mateix i atacar pel mateix angle, l’atac es deia doble cop baix, però el noi va deixar la primera estocada i va parar-ne la segona a la perfecció.
Altre cop deixant la seva defensa descuidada de cops, la noia li va clavar una puntada de peu que el va enviar 8 metres endins del llac.
-A una altre cosa- va dir la noia.
Es va girar per tornar al castell, quan era a uns vint metres d’on havia llençat al noi, va sentir que una cosa impactava contra el seu cap.
Es va girar, es va tocar el clatell, s’ho va mirar, només un petit bony, va mirar al llac, a la bora hi havia en Jerek, que se la mirava amb cara encuriosida.
-En vols una altre?- li va dir.
La noia es va acostar.
-Mira, si seguim et mataré, ho entens?,i si no moriràs per una hipotèrmia, a quants graus està l’aigua? 2, 3?- li preguntà , burlant-se.
-Mira, ho vulguis o no, penso acabar amb tu- si tant dius que estic en desavantatge, mata’m ara que tens ocasió.
L’ambient era d’uns pocs graus sobre zero, i la noia percevia la tremolor dels ossos del noi.
-De cop, es va llençar contra ell- no es va ficsar en que la ma dreta la tenia amagada a l’esquena per alguna raó, no es va adonar de que ja no agafava la seva espasa amb les dos mans, no es va adonar de tot això fins que no va ser massa tard.
El noi va aprofitar un atac de la noia que la va deixar desprotegida per llençar-li la poció que havien fet a la classe del professor Snape, la noia es va mirar horroritzada el cos, que havia quedat impregnat d’aquella substancia platejada.
Acte seguit, va començar a patir combulcions. Es retorçava com si a un dimoni li ensenyes una creu de crist.
I de cop, es va quedar quieta, el noi es va acostar, tremolant visiblement, es va agenollar al costat del cos inert i li va murmurar.
-Hermione.
La noia va patir una combulció més.
-Lluita, Hermione, ets més forta que ell.
No va passar res.
-Hermione, tu, i només tu pots expulsar l’anima de drac del teu cos, lluita.
Res.
-Va, Hermione.
-Q...què?- va dir ella desorientada- on soc?
-Controla l’anima que tens dins teu- li murmurà el noi, i sense pensar-ho dos vegades, es va acostar als seus llavis i la va besar.
Van passar 1, 2, 3, 4, segons.
I l’anima va sortir per tornar al lloc on havia de ser.
Ningú es va moure, l’Hermione perquè estava inconscient, el Ron per la rabia de haver vist com els nois es tornaven a besar davant seu, la resta perquè no sabien que fer exactament...
Acte seguit, el noi va semblar que perdia la consciencia, però es va recuperar. Es va aixecar, va mirar a un costat i a l’altre.
El seu aspecte era lamentable, tenia tenia tota la roba mullada, i se li estava començant a congelar a causa del fred, la seva pell estava blanca, tenia unes ulleres que no se les aguantava i els seus llavis eren morats, d’un color intens, el que significava que la hipotermia s’estava desembolupant.
Sense fer cas de tot això, el noi es va encaminar cap al bosc.
NingĂş el va seguir.
wenu, per fi l'he acabat, ho sento si no hos ha agradat, però ultimament stic mol ocupat.
Fiqueu alguna cosa, bona o dulenta.
A, per cert, si algu hi vol entrar, li fico el nom.
també accepto consells.
wenu, fins a una altre
dw
Mizuno_Miaka Enviat el 19/07/2006 a les 15:34:01 #11110 sta molt bé!! m'ha agradat molt, com sempre!!!!!!!!!!!
x cert, que vols dir amb lo d'entrar?? vols dir sortir al f.f??
Getta91 Enviat el 19/07/2006 a les 15:57:40 #11111 He escrit 1 fanfics amb un total de 1 capítols Jajaja m'encanta l'Hermione posseĂŻda! xD
A mi sĂ que m'ha agradat! I ben llarg que l'has fet! uff! xD
Continua aviat!^^