11 anys muggles - 5- Aniversari feliç, o no tant?
AvatarEscrit per Granger_sellés
Enviat el dia 17/12/2006 a les 12:42:35
Última modificació 17/12/2006 a les 12:45:12
Tots els capítols de 11 anys muggles
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


5- Aniversari feliç, o no tant?

Quan la Sandy es va despertar, en Zack ja no hi era. Se li havia anat completament del cap, que avui era el seu aniversari.

Va sortir del llit, i ja va veure la roba preparada a sobre una cadira. Era un bon conjunt. Així no hauria de remenar l’armari durant hores.

Al final de vestir-se buscava la colònia i no la trobava enlloc. De cop en va trobar una, molt ben embolicada amb un llaç vermell i  que hi ficava: Per la nostra tieta Sandy.

Encara no s’enrecordava que era del seu aniversari.  [ té més mala memòria que jo xDD].

“Carai quin detall! – va pensar.”

Es va posar la colònia. Feia molt bona olor.

Va sortir de l’habitació ben maca. No hi havia rastre de ningú a la casa.

Va entrar a la cuina, i va trobar el seu esmorzar preferit.

“Ostres tu! Avui és el meu dia de sort!”

Quan se’l va menjar, va anar tirant cap a l’habitació de l’Hermy, aviam si dormia.

Va entrar, i es va espantar molt.

L’habitació de l’Hermione havia desaparegut. En el seu lloc, hi havia la coberta d’un vaixell grandiós. I veia el mar......

De cop i volta es va adonar, que era una pantalla gegantesca, que re-projectava l’aigua del mar. No semblava una pantalla.....semblava el mar de veritat.....amb dofins que saltaven....

Es va quedar en “la coberta del vaixell” mirant el “mar”.

Fins que va entrar en Zack, silenciosament per darrera

Ella no se n’adonava de res.

Fins que una música molt maca, semblava que la cantessin els àngels, va sonar a tota l’habitació.

Every night in my dream.

I see you. I’m feel you.

That is how I know you go on...

[és la melodía de Titanic, per si no u heu pillat xDD]

-Però què…?- va notar que algú l’hi murmurava a l’orella.

-Felicitats Sandy……………..

Era en Zack. La Sandy se va girar i el va veure. De cop i volta una brisa suau va passar. Semblava ben bé com si estiguessin a un vaixell de veritat.

-No m’enrecordava! Que era el meu cumple... què despistada soc....

En Zack se li va acostar i li va agafar la mà.

La va portar a la punta del “vaixell”.

Van estar mirant a la pantalla una bona estona. Semblava tant real................

**********************************************

L’Hermione estava a l’habitació del costat. Era ella qui havia ficat la pantalla, la música, la decoració.... i en Zack, el que havia de fer es simplement de “Jack” [xDD en DiCaprio! ]

Els seus pares, li havien fet l’esmorzar i li havien comprat aquella colònia tant cara.

I encara li esperaven molts més regals....

S’ho mereixia aquell aniversari! Era sempre tant bona noia...

Far across the distance

And spaces between us

You have come to show you go on.

En Zack i la Sandy es van mirar. Lentament, en Zack la  va agafar de les mans, i les hi va allargar. Semblava ben bé que estiguessin allà. Com si estiguessin a dalt del B.S.O Titanic de veritat.............era una sensació........

Near, far, wherever you are

I believe that the heart does go on

Once more you open de door

And you’re here in my heart

And my heart will go on and on

L’Hermy i els seus pares, anaven preparant els regals, que tota la família li havia comprat.

Els van ficar ben bonics i presentables.

L’Hermy , quan va acabar, s’en va anar a la “sala de control”

Quan va veure, que feien com a la peli, li van caure llàgrimes dels ulls. Era tan maca, aquella escena....

Es va estar allà mirant-los.

Ella pensava, si això ho faria algun cop amb el noi de les pigues............Se n’havia enamorat completament.

********************************************

Finalment, després de passar-se tot el dia en el “vaixell”, van baixar a baix, per sopar. El dinar se l’havien passat per alt, per tant que s’estaven morint de gana.

En entrar al menjador, va obrir el llum, perquè estava tot a les fosques i en obrir-lo es va sentir.......

FELICITATS !!!!!!!!!!!!!!!!!!!

I un munt de confeti va estallar per tot el menjador, en Cake es va espantar, s’en va anar corrent i es va estavellar contra els globus que van començar a explotar. Encara es va espantar més, fins que va saltar cap a la finestra. Per mala sort del pobre gat, la finestra estava tancada i es va estavellar. [xD pobre gat!!!]

Tothom estava en silenci mirant en Cake que estava allà a terra, mig mort. Fins que el gat va fer un salt d’imprevist, i s’en va anar a fer el rum-rum a les cames de la Sandy com si no hagués passat res.     

-Quin gat més rarot...- va deixar en Joan.- bé, anem a sopar?

Quan van acabar el sopar, que era boníssim, la Sandy i en Zack havien decidit anar a fer un volt.

-Hermy, si vols vine!- li va dir la Sandy.

-Sí!

-Res d’això, tu t’en vas a dormir Hermy.- va exigir-li la seva mare.

-Però.... primer hem d’obrir els regals, no?- els hi va recordar l’Hermione.

-Tens raó!

- I encara m’heu comprat més regals? No calia...- va dir la Sandy, molesta.

L’Hermy li va donar el seu :  Un àlbum de fotos, feta per ella mateixa, on surtia la Sandy amb ella.

-Gràcies! Així sempre m’en recordaré de tu!

-I això també. – li va donar uns bombons, els preferits de la Sandy.

-Moltes gràcies! – li va fer dos petons.

Els regals dels seus pares van ser un mp3 (es que a la Sandy li encantava escoltar música, i sempre havia d’anar carregada amb el disc-man), i també li havien comprat un munt de roba.

-Torno a repetir..... Moltes gràcies i no calia!- va dir molt contenta.

-És el teu aniversari dona...clar que calia!

-Sandy...- va començar en Zack.- el meu regal te’l donaré mentre passegem, d’acord?

-D’acord.

-Puc anar-hi, mama, puuc?

-No Hermy. Has d’anar a dormir – li va exigir la seua mare.

L’Hermione feia morros.

-A més...- li va xiuxiuejar a l’orella.- deixe’ls estar sols... crec que ja sé quin és el regal d’en Zack...

-Ah sí?

-Sí. Au va anem a dormir.

-Sandy...no puc venir...- li va dir amb to trist.- un altre dia vindré, d’acord?

-Oi tant! – li va fer més petons.- Adèu família! Ja vindrem cap al tard.

-Adeu!

I se’n van anar.

-Mama, em dius què li ha regalat en Zack a la Sandy?

-Doncs....- estaven pujant les escales, i quan van arribar a l’habitació de l’Hermy, [que ja no era un vaixell xD] li va dir- crec que és un anell, per demanar-li per casar-se.

-Carai! La Sandy estarà molt contenta!

-Segurament.... fan molt bona parella, no creus?

-Més del que t’imagines.

-Com t’ho has fet, per convertir l’habitació amb vaixell? I ara torna a ser normal...

-Doncs...diguem-ho com... per art de màgia. – va dir , misteriosament.

-Jejejeje, bona nit!

-Puc llegir, no?

-No veig cap inconvenient – li va fer dos petons, i se’n va anar.

Mentre passejaven a la foscor, al costat del riu, la Sandy va treure el tema horrorós dels Cavallers de la Mort.

-Ahir em vas dir que avui m’explicaries la història de perquè ets Cavaller de la Mort.

-Eh? Tens raó.....- no li agradava parlar del seu passat.

-M’ho....explicaràs?- va dir-li tímidament.

-Clar que si.

>>- Es que els meus pares...eren Cavallers de la Mort. I ells van anar a Slytherin com és obvi. Eren del cercle íntim de l’Innominable. Els i encantava la sang, sobretot si era de muggles, o com en deien ells “sang de fangs”....

-Com...jo?- va dir tristament la Sandy.

-Sí....

-I l’Hermy- va sospirar amb un aire trist la Sandy.- continua amb l’història...

>>Ells volien que jo també ho fos. Però jo estava en contra de tota la meua família. Quan m’en em van posar a Gryffindor, em van fer fora de casa. Em vaig tenir que espavilar jo sol, per aconseguir diners, lloc on viure...etc...

La Sandy es va quedar parada....Quina vida que havia tingut en Zack..... i li va dir: - em recordes a en Sírius Black, no sé si el coneixes.... però si no estaves amb la teua família, perquè vas ser Cavaller de la Mort?

-Em van fer un jurament inviolable.

-Carai...........

Van caminar més amb silenci. Tots dos estaven pensant.

La Sandy, pensava en la vida que havia tingut ella, i la comparava amb la d’en Zack. Ella sempre havia tingut tot el que volia. Tota la felicitat. Ella havia tingut una habitació amb parets i llençols ben blancs, mentre en Zack, potser s’havia passat mitja vida sota un pont.

Sempre havia menjat el que volia. I en Zack segur que havia patit molt de gana.

Es notava bruta i mimada. En Zack tota la vida havia estat lluitant per guanyar...una vida.

En canvi, els pensaments d’en Zack, anaven envers la Sandy.

Després del que l’hi havia explicat, voldria continuar estant amb ell?

Tot era silenci, fins que en Zack, el va fer desàpareixer.

-Ja hem parlat prou de mi, no? I la teva vida què?

La Sandy no va dir res. No li volia dir res de la seva vida passada. Li semblaria injust.

-Doncs... bastant diferent de la teva- al final li va dir, ben modesta.

En Zack ho va entendre. “ Segur que ha tingut una vida molt maca”- va pensar, i va sospirar- “ millor per ella” – i li va somriure.

Van caminar més.

-Escolta Sandy.... jo...et volia demanar una cosa....

-Digues.

- Te de donar el meu regal...i ....emm....

Se li va agenollar davant seu. I es va treure una caixeta quadrada de color blau elèctric.

A la Sandy, el cor li va fer un bot. Anell de casament! Segur que ho era! Se sentia tant feliç, i molt nerviosa!

-Escolta et vols.......- però no va poguer acabar la frase, ni acabar d’obrir la caixeta. I ja es veia la resplendor de l’anell, però de cop i volta la va tencar.

Els motius d’aquesta extranya reacció, eren una ràfega de vent fred va venir. Un fred, que t’entrava molt endins, i et glaçava els ossos.

Una fiblada li va venir al braç d’en Zack. Es va mirar la marca. Es temia el pitjor.

-Qu̬ et passa? Рli va preguntar la Sandy, abrigant-se amb el que podia. Ella volia que acab̩s la frase. Estava decebuda.

En Zack no va dir res. Es continuava mirant la marca. La Sandy el va imitar. La marca havia passat del color negre al verd intens. Li anava fent fiblades.

-Sandy.....

-Qu̬ passa?! Oh.- el cor li va fer un salt. Рla marca....

-Sandy....amaga’t!

-Perquè?- s’estava espantant.

-Mira la marca!

-Això vol dir que l’Innominable et crida?

-Ho dubto. No t’enrecordes? El Harry Potter, aquell nen el va fer esvair. Seran els altres Cavallers de la Mort.

- I jo que faig?

-NO SÉ ,PERÃ' AMAGA’T! – li va etzibar de mala manera.

La Sandy es va espantar i se’n va anar corrents amb unes quantes llàgrimes que li queien, i es va amagar darrera un arbre molt robust. El cor li anava a cent, i estava molt espantada. Havia estat a punt de demanar-li per casar-hi amb ella, i havia passat això. Per què? Què voldrien?

Va mirar, i va veure en Zack, amb molts Cavallers de la Mort al seu voltant.

La Sandy, mirava, darrera aquell arbre gegantesc, molta gent amb màscares estava parlant amb en Zack.


Llegit 1571 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)