Escrit per Granger_sellésEnviat el dia 21/12/2006 a les 22:51:21
Última modificació 21/12/2006 a les 22:51:21
Tots els capítols de 11 anys muggles
< Anterior capítol || Prňxim capítol >
En Zack estava envoltat per Cavallers de la Mort.
-Hola Zack, com va tot? – i va fer un somriure maliciĂłs.
-Doncs bĂ©. – va contestar tot sec. S’estava imaginant la pobra Sandy, mirant-la des de algun lloc, on estava segura (això esperava) i veient el seu secret mĂ©s horrorĂłs.
-D’això....ens volĂem anar a divertir una miqueta.... tu ja saps....- i va començar a riure.
-Vols dir fent mal als muggles? –li va dir, amb mala cara.
-Avui havĂem pensat....amb els sang de fang.
En Zack no va dir res.
-No compteu amb mi.....
-Per què? – li va dir furiĂłs, el Cavaller de la Mort mĂ©s corpulent de tots.
-Tranquil Jeremy Goyle. – en Zacl continuava sense moure’s.
-Ja sĂ© què li passa. – li va dir una veu de noia. Era la Bel·latrix Black.- Fa poc vam perdre el nostre Senyor, i ara no deu tenir ganes d’anar a divertir-se...oi?
-SĂ, sĂ, Ă©s això...- encara que no ho pensava.- No em puc divertir en aquestes condicions...
-Molt honrat...Molt honrat...- va dir sospirant la Bel·latrix. I el va agafar per l’espatlla.
La Bel·latrix, per ell, abans havia sigut una noia especial. Abans que coneixés la Sandy, la Black li agradava força. Si no fos tant sanguinà ria, li hauria agradat eternament.
I la Bel·latrix, sentia el mateix per en Zack. Ella, estava completament enamorada. Des de que es van conèixer.
-En fi, nosaltres sĂ que ens en anem a divertir. – va dir el Crabbe.- vens Bel?
-Eh?, No, no... em quedo aquĂ... a fer companyia a en Zack. – en sentir allò en Zack es va deprimir.... volia anar amb la Sandy! On devia ser?
-No cal Bel·latrix... no cal de debó.
-T’he dit milers de cops que em diguis Bel. És mĂ©s facil.- li va somriure.
-Apa siau!- van cridar els altres Cavallers de la Mort.
I amb un fort “BUM” i fum, van desaparèixer.
-En fi. Què expliques? Fa temps que no et veig. Què has fet?- li va dir, tota animada la Bel·latrix.
-Doncs.... he visitat la famĂlia llunyana. Ja que la propera em va fer fora...
-SĂ.... Ă©s trist que vagis anar a Gryffindor. Aquell barret....... UIX! – i es va enrabiar.
-Doncs a mi Gryffindor m’agrada molt.
La Bel·latrix es va quedar glaçada.
-C-Com? Però ets un amic del Senyor!!
-Doncs m’agradaria no ser-ho. – i es va assentar.
Si fos un altre persona, la Bel li hauria fet mal. Però es tractava d’en Zack. I se li va acostar. Va suposar, que això d’anar a Gryffindor, el va avergonyir tant, que va agafar un trauma, i ara nomĂ©s explica mentides. SĂ, devia ser allò.
Estaven assentats en un banc. I just darrera, hi havia l’arbre, amb la Sandy, per tant que podia escoltar tot el que deien. Va veure que aquella tal Bel·latrix Black, s’anava acostant a en Zack, sense que ell se n’adonĂ©s.
De cop i volta en Zack va girar el cap, on es va trobar els llavis de la Bel·latrix.
Ell es volia desenganxar, però la Bel, el començava a abraçar.
La Sandy, veia en Zack, que es volia separar, i l’altre serp que se li enroscava. Li va agafar un atac de gelosia. Però havia d’aguantar-se.
La Bel, es va acomodar, fins que va quedar sobre d’ell. En Zack, intentava lliurar-se, però no en gaires bons resultats. Estaria mirant la Sandy? I la resposta va ser ben clara.
-Tu!! Serp!!! Deixe’l estar!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! – va cridar la Sandy, d’imprevist. La rĂ bia s’havia apoderat d’ella. “Tant de bo no em conegui.....” va pensar.
-Qui ets? – i es va separar d’en Zack, cosa que ell, va poder respirar per fi.
La Sandy es va amagar.
-Lumos. – va dir la Bel.
A la Sandy se li va il·luminar la cara.
-Eh! A tu et conec.....et deies.... SĂndria? – aquest nom era com li deien els de Slytherin- que tal, SĂndria podrida?
En Zack es va quedar quiet, per precauciĂł.
La Sandy tampoc es movia.
-Tu eres i ets la sang de fang de Ravenclaw! Que interessant...... i bĂ©, ara respon-me la pregunta no? Au va, no siguis maleducada..... que tal rata de biblioteca, com va tot? – li feia un somriure burleta i alhora maliciĂłs.
La Sandy continuava igual. – BĂ©....- va murmurar ben fluixet.
-Què?! Crida més!
Silenci.......
-Crucio!
La Sandy es va retòrcer de dolor. Li feia mal tot. En Zack es va quedar de pedra. Pobre Sandy! I tot allò per culpa seva. Quan anava a dir-li alguna cosa, la Bel el va tallar.
-Crucio!!! Vinga , respon!! Au va sang de fang respon!
No podia. Li feia massa mal tot. Fins que al final va poder cridar – BÉ!!
La Bel va fer un somriure satisfeta. – Veus? AixĂ es fa.... i ara una altre pregunta, que espero que em contestis. Perquè ens has tallat el “rollo”? Digues SĂndria podrida! Au va!! Que se t’han acabat els diccionaris? O es que tel’s has menjat com un formatge?
La Sandy va començar a plorar fluixet.
En Zack, en veure-ho va cridar a la Bel·latrix:
-DEIXE-LA AMB PAU!
La Black es va quedar de pedra.
-Perdona.... tu tambĂ© et volies divertir, no? Au va tĂ© reiet. – i li va donar la seua vareta.
En Zack la va agafar amb por.
.Au va! A què esperes? Si no ho fas.....Ja saps que passarĂ ....se’t morirĂ el teu Ă©sser mĂ©s estimat. Ja,ja,ja, aquest va ser el jurament inviolable que et van fer els teus pares....
L’Ă©sser mĂ©s estimat d’en Zack, era la Sandy. No podia matar-la! Li hauria de fer el Crucio.
-Ho sento Sandy....- va murmurar. I va cridar: - Crucio!!!!
La Sandy es va retòrcer un altre cop de dolor. Aquest, no era tan fort, però feia molt mal.
-Ja,ja,ja,ja! Au va, ara mata-la, que no fa servei.- va dir la Bel·latrix, com si res.
-Q-Què?.....
No podia fer-ho! No podia, i no ho volia fer!
Tenia la vareta a la mà , i de cop va decidir matar a la Bel, i no pas ala Sandy. Però va recordar el jurament inviolable un altre cop, amb les milers normes que li havien ficat. Si matava a Voldemort, o a un Cavaller de la Mort, moririen dos persones més estimades.
Al final, va decidir fer-li un sortilegi a la Bel.:
-Obliterar!
La Bel·latrix, no va recordar res.
-Hola Zack! Que tal? – va dir com si res.
Va decidir cĂłrrer al mètode de l’hipnotisme. Va agafar una fulla i la va lligar amb un fil que tenia a la butxaca.
-Mira fixament la fulla, Bel.....Mira’la....oi que Ă©s maca?
-SĂ....- va dir, mig adormida.
-Quant compti fins a 3, caurĂ s en estat de trĂ nsit, i et dirĂ© el que haurĂ s de fer. DesprĂ©s, quan piqui de mans, farĂ s el que t’he dit. D’acord?
-Si.....
-1........2.......3!
Els ulls de la Bel es van tornar blancs.
-Molt bĂ©........m’haurĂ s d’obeir. Quan piqui de mans, farĂ s el que jo ara et dire:
OblidarĂ s tot. No recordarĂ s qui soc jo, ni la Sandy. Cada dia, intentarĂ s ser mĂ©s bona persona. T’aficionarĂ s a la cuina Italiana i a ItĂ lia, en concret. Em deixarĂ s amb pau per sempre, com si no ens haguĂ©ssim conegut mai.
“PAM”!
Havia picat de mans.
Els ulls de la Bel havien agafat color.
-Qui ets? En fi....m’en vaig a casa....estic cansada.
Quan va desaparèixer del tot, en Zack va anar a abraçar a la Sandy. La pobre estava dèbil, sense gaires forces.
-Sandy!!! Em sap tant de greu....Vine....- li va fer milers de petons al front, en signe de disculpa.
-No passa res Zack....
-Com que no passa res? Casi et maten.... t’han fet sofrir d’allò mĂ©s... i jo tambĂ©! Te fet un Malefici Imperdonable! – va començar a plorar-
-És igual. Ho havies de fer. – la Sandy i li va eixugar els ulls- no ploris....
-NO. NO Ă©s igual! Avui era el teu aniversari....... t’he fet el pitjor regals de tots.......
-Ha sigut un aniversari.... diferent. – va fer amb un somriure trist.
-Per què he de ser tant desgraciat?........- va començar a torturar-se en Zack.
La Sandy el va intentar consolar.
-Oh, Sandy! Si continuem junts potser et maten.....
-No m’importa. Saps el que em farĂ mĂ©s mal?
-El què? – es van mirar.
-Què em deixis. I que no surti amb tu.
Es van abraçar.
-Vull estar amb tu fins a la mort, Zack. – li deia mentre li acariciava els cabells.
Van estar aixĂ una bona estona.
Fins que es van separar, i en Zack es va ajupir als seus peus. La Sandy es va sorprendre.
Va treure una caixeta, de color blau elèctric. I en aquell moment la va obrir del tot.
Un anell immens i preciĂłs estava en aquella caixa. Tenia un gran safir, la gemma preferida de la Sandy, que casi bĂ© ho ocupava tot. Era d’or pur.
- Et vols casar amb mi?
La Sandy no sabia que dir. En veure aquell immens anell.....s’havia quedat petrificada. Fins que va poguer dir:
-Clar que sĂ Zack!!
I allĂ mateix, es van fer el petĂł mĂ©s apassionat que s’havien fet mai.
Després de molts compliments, abraçades i petons, van decidir anar a casa. Estaven cansats, sobretot la Sandy.
L’Hermione estava dormint. Just en aquell moment tocaven les 3 del matĂ. Ella estava somiant:
“- Hola Ron!- era ella amb 14 anys. Ja feia quatre anys que estava a Hogwarts, i estava parlant amb el noi de les pigues.
-Hola Hermione. Has vist a en Harry? – li preguntava.
-No. Crec que estĂ amb el Hagrid.
-D’acord. Vaig a buscar-lo. Vèns?
-SĂ! Però hem d’anar rĂ pid, que d’aquĂ poc vènen els alumnes de Beauxbeatons i Durmstang! – li recordava.
-SĂ. Au anem!
L’Hermione de 14 anys, mirava embadalida a en Ron.
L’estava seguint, fins que es va despertar, per un soroll que algĂş havia fet a la seua habitaciĂł.
Era la Sandy, que havia entrat a allĂ . Però en veure que l’Hermy estava dormint va voler marxar. Però avans que tanquĂ©s la porta l’Hermione li va cridar: Sandy! No t’en vagis!
-Hermy? EstĂ s desperta?
-SĂ.....- i va fer un badall.
La Sandy se li va acostar, i li va fer un petĂł al front. I li va dir: -Hauries de dormir.
-Sandy...t’he d’explicar una cosa.....
-Diga’m. – que li deuria voler dir? Anava pensant la Sandy.
-T’enrecordes, que et vaig eplicar que somiava amb el noi de les pigues? – tenia una mica de vergonya.
-SĂ. Què li passa?
-Que he tornat a somiar amb ell...... he descobert que es diu Ron.
-Ah sĂ? – la seua tieta estava orgullosa. – i què passava en el somni?
-Estavem amb en Harry Potter..... i ell estava amb un tal ...Harid-Hag- HAGRID! – li havia costat una mica pronunciar el nom.
-Hagrid? Aquest el conec! És el guardabosc de Hogwarts. - li va explicar.
-I tambĂ© deiem que aquella mateixa tarda vindrien unes escoles....Beuxbateons i Durmstang! – aquells noms se li havien quedat al cap. – D’on sĂłn?
-Beuxbateons són de França, i Durmstang de Bulgà ria. I quants anys tenies en el teu somni?
-14 anys.
-Segurament el que has vist passarĂ . SĂ, Ă©s molt probable. Es farĂ el Torneig dels Tres Bruixots! – va dir emocionada la seua tieta.
L’Hermione no sabia que era allò, i en aquell moment no li importava.
-Sandy.... crec que m’estic tornant boja! – va cridar de cop.
-Perq-què? – s’havia estranyat.
-Sempre somio amb aquest tal Ron! I no el conec! Què em passa tieta?
-Aviam.... la veritat Ă©s que no ho sĂ©. Però intenta-ho oblidar-ho. Mira sempre el mĂ©s positiu – i li va fer un somriure ple d’amor.
-GrĂ cies! – es van abraçar. – i... bĂ©. Com t’ha anat amb en Zack? T’ha demanat per casar-te, no? – li va fer un somriure de pilleta.
-Aviam...doncs.....- va pensar- SĂŤ!
-HO SABIA! Me n’alegro per vosaltres!
La Sandy no l’hi volia explicar el que mĂ©s havia passat aquella nit. Avui, en aquell mateix instant, no. Potser un altre dia....però es que no li volia explicar. No la volia pas preocupar.
-Pots dormir amb mi, Sandy? O vas amb en Zack?
-Vols que dormi amb tu?
-Si.....
-Clar que sĂ! Un moment que li dic a en Zack que em quedo amb tu, d’acord?
Va baixar les escales, corrent. Va entrar a l’habitaciĂł i es va trobar en Zack a allĂ estira’t al llit, però sense dormir.
-Hola! Una cosa, puc anar a dormir amb l’Hermy? Es que vol dormir amb mi i....
-D’acord. Ves-hi si vols. – li va fer un somriure. – però un moment...
La Sandy es va assentar al llit.
-EstĂ s bĂ©? I et torno a demanar disculpes per l’ho que ha passat aquesta nit, siusplau, perdĂł.
-Ja t’he perdonat! Res ens impedirĂ estar junts!
Li va fer un petĂł, i s’en va anar.
Just on l’hi havia fet el petĂł, li cremava la galta. Se la va tocar amb la mĂ . Va veure la cabellera negra de la Sandy que sortia per la porta.
I allĂ es va quedar, estira’t al llit, tot vestit, perdut en els seus pensaments.
**********************************************
Granger_sellés
Granger_sellĂ©s Enviat el 21/12/2006 a les 22:52:07 #13739 He escrit 2 fanfics amb un total de 14 capítols espero que us agradi * I moltissimes axies a tohom que m'ha deixat algun comentari, i s'estigui llegint aquest ff!!!
ivi_potter Enviat el 21/12/2006 a les 23:19:16 #13740 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols wnas wapa! sta mol b!! jeje aksta istoria magrada pk s diferen, nse s la primera axi... jejejj wnu k sta mol b!
kisses Ivi
llegiu [[ Els Potter ]]
hermi_evans Enviat el 22/12/2006 a les 11:38:46 #13742 He escrit 1 fanfics amb un total de 5 capítols ola, cm v? seguei-la aviat, una pregunta, aquesta història s' acabara quan l' hermione vagi a hogwarts o continuarĂ ??.
Comtesta plis, continua que m' agrada molt.
Granger_sellĂ©s Enviat el 22/12/2006 a les 11:59:36 #13744 He escrit 2 fanfics amb un total de 14 capítols ja et contsto hermi_evans:
doncs la veritat es que no ho sé =P
potser sĂ, i si l'acabo farĂ© un altre fanfic, que potser serĂ la continuaciĂł o algu per l'estil. =S
bueno, depén de l'inspiracio que tingui en aquell moment xD
HermioneLaSabelotodo Enviat el 22/12/2006 a les 14:32:28 #13747 hola natalia! aqst capi esta molt bé, he tingut una mica de por i tot jejejej bnoo sta gnial cntinua aviat
anni Enviat el 22/12/2006 a les 14:44:33 #13748 wou!! que ben fet !!!!! maleida belatrix!!!!! quina rabia!!! au petons i continua rapid!!!
hermi13 Enviat el 22/12/2006 a les 17:21:30 #13749 He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols nas wapixima!! esta super be¡
weno no cal k tu digui tu ya u saps xd :P
yupi ¡ es casaran, es casaran¡¡ xd
juditcarbo Anònim Enviat el 23/12/2006 a les 17:12:04 #13758 esta molt bĂ©!m'agrada molt
Laura*Malfoy Enviat el 23/12/2006 a les 17:45:34 #13759 He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols K bonic i romantic!!!
k amocionant!!!!
ata super b!!!
continua haviat!!!
LUN@ Enviat el 23/12/2006 a les 20:01:57 #13763 He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols Wowowo! Bel·latrix igual a lapa cansina!! Que guarra la tia!!! xD Segueix molt aviat!!!! EstĂ molt bĂ© wapy!
NĂ«ssa Enviat el 24/12/2006 a les 00:28:40 #13767 ""OblidarĂ s tot. No recordarĂ s qui soc jo, ni la Sandy. Cada dia, intentarĂ s ser mĂ©s bona persona. T’aficionarĂ s a la cuina Italiana i a ItĂ lia, en concret""
jajja axo em sona! as llegit Molly Moon, no? jeje wnu, el kapi sta mol be! m'agrada mol la teva fic!! kontinua aviat please
NĂ«ssa Enviat el 24/12/2006 a les 00:35:20 #13768 ""OblidarĂ s tot. No recordarĂ s qui soc jo, ni la Sandy. Cada dia, intentarĂ s ser mĂ©s bona persona. T’aficionarĂ s a la cuina Italiana i a ItĂ lia, en concret""
jajja axo em sona! as llegit Molly Moon, no? jeje wnu, el kapi sta mol be! m'agrada mol la teva fic!! kontinua aviat please
HermioneLaSabelotodo Enviat el 24/12/2006 a les 16:31:43 #13769 hola germaneta! trno a cumentar, encara que et tinc al costat.... :P
esta molt be! amor al poder! jejejej
Granger_sellés: hola i merci pels cumentaris! Nëssa, tens rao, es un tall de Molly Moon xD esque no sabia que ficar.....
i nuse si ho sabieu, pero aquesta loka d'aqui es ma germana.... dish ;D
apa siauu i merci a totom!
lluna_de_plata Enviat el 18/03/2008 a les 12:43:37 #16511 Molly Moon?¿?¿¿? Son parents ella i en Zack¿?¿?? Mola molt la teva fanfic
ginny loovegod Enviat el 29/03/2009 a les 18:08:53 #18474 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols K wai!!!
sta molt b es genial!
petonets,
& nbsp; &nbs p; & nbsp; *laura*