Enviat el dia 10/05/2008 a les 22:31:45
Última modificació 05/12/2012 a les 22:07:14
Tots els capítols de ..::*Aquells anys*::..
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Holaa! no m'he pogut passar abans per la wep ho sento, aquí teniu el capítol.
*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-* -*-*-*-*-*-*-*-*-*-*
Una pèl-roja estava repenjada a l'escriptori d'una biblioteca lluminosa i ben equipada, en la que havia passat els seus anys d'infància submergida en cada conte de fantasia que trobava.
Però no podia pensar en res del passat, només en Hogwarts, la seva escola de màgia, la que l'havia acollida tots aquests anys i l'havia omplerta d'ensenyaments sobre el món al que pertanyia, que com bé sabia no era aquest on estava ara.
- &nbs p; James... - es va dir, des de feia setmanes el nom del noi li ressonava al cap, no podia deixar de sentir aquest buit a l'estómac cada vegada que el recordava. Des de la seva última negativa cap a ell, havia deixat de... parlar-li, l'ignorava totalment, només es dirigia a ella per dir-li unes quantes idees sobre l'Ordre, se sentia molt malament per això, no sabia com era d'important el paper del noi a la seva vida i pel que sembla se n'havia a donat massa tard.
- &nbs p; Lily - Una veu femenina la va treure dels seus pensaments, era la seva mare que amb una gran somriure havia entrat a l'habitació - M'alegra tant que estiguis aquí petita - es va acostar cap a ella, la Lily era molt semblant a la seva mare, sempre li ho deien, era una dona de cabells vermellosos, pigada i amb uns grans ulls mel, que era en l'únic en que es diferenciaven - Aquí tens el vestit que et vaig comprar, estaràs preciosa.
- &nbs p; Gràcies mama - Va contestar forçant un somriure, va agafar el vestit blau cel que li donava la seva mare, era força bonic, però no era per res del seu gust.
- &nbs p; Què passa Lils?, des de que has arribar t'he notat callada i trista - li va dir mirant-la.
- &nbs p; No és res la mama...
- &nbs p; Apa!, sóc la teva mare recordes?, aquest títol no me l’he guanyat gratis, així que digue'm que et passa filla.
La noia va mirar la dona, i no va poder evitar somriure, recordant els mil i un intents que feia cada vegada que volia ocultar-li alguna cosa, perquè realment semblava bruixa, sempre sabia quan una cosa no anava bé, i no es quedava tranquil·la fins haver-li tret la informació.
- &nbs p; Doncs la veritat... - Però va ser interrompuda per el crit del seu pare que ara entrava a l'habitació.
- &nbs p; Mary encarrega't tu de la teva filla - Va dir furiós a l'entrar referint-se sens dubte a la Petúnia - com sabré jo la diferència tan visible segons ella, d'un blau cel i un blau cel d'estiu, no són els dos cels!
- &nbs p; Ja Gerard calma't - Deia amb to dolç, mirant-se amb una expressió divertida la seva cara - Entén que la Penny només vol que surti tot perfecte, després de tot quantes vegades et cases a la vida?
- &nbs p; Doncs pel seu bé espero que només una - Va grunyir.
La dona va sortir de l'habitació dedicant-li una somriure a la pèl-roja.
L'home es passava les mans per la cara amb estressat, mentre seia a la cadira de davant de l'escriptori es veia força histèric, la Lily sabia que el tenir dues filles, no havia estat gens fàcil per a ell, i molt menys criar-les, era un pare exemplar d'això no tènia dubte.
- &nbs p; Papa calma't si, dintre d'unes hores tot haurà acabat, i la Petúnia marxarà per un llaaarg temps - va dir divertida posant les seves mans a les seves espatlles.
- &nbs p; Aquest és el meu consol... Pèl-roja, promet-me que no et casaràs fins com a mínim dintre d’uns… 10 o 15 anys? - li va dir amb burla, l'home tenia poc cabell de color castany igual que el seu bigoti, amb expressió amable, i uns ulls maragdes igual que els de la seva filla.
- &nbs p; Faré l'intent - Va dir rient.
- &nbs p; I com et va en aquella escola amor, vam llegir a la teva carta que estaves molt a prop de fer uns Elasis o una cosa així.
- &nbs p; ÈXTASI papa, però no et preocupis, he estat estudiant molt, i estic quasi segura de que els passarè tots.
- &nbs p; Encara no entenc això que vols ser, perquè ser auror quan pots formar part del ministeri? - Va dir el seu pare recordant una xerrada amb en Dumbledore on li havia dit que: la Lily seria una excel·lent adquisició per al Ministeri, és una de les bruixes més brillants que ha tingut Hogwarts.
La noia es va sentir malament al recordar que els seus pares no tenien ni idea de la situació que hi havia al món màgic, i per tant no sabien l'indispensable i el necessari que eren els aurors.
- &nbs p; Papa jo... - La seva veu va ser apagada pel so del timbre i el crit de la seva germana -Mama han de ser les flors obre! - Però per a sorpresa de la Lily la seva mare uns segons més tard va entrar a la biblioteca amb un gest de confusió - Lily et busquen - li va dir.
- &nbs p; A mi?, n'estàs segura? - la Lily mai rebia vistes quan estava a casa, ja que no coneixia ningú, així que òbviament havia de ser de Hogwarts. El seu pare la va mirar.
- &nbs p; Filla no facis esperar a qui sigui que està a la porta.
La noia es va despertar dels seus pensaments de sorpresa i es va dirigir al rebedor, va sentir com el temps es congelava en veure qui estava d'esquena a ella davant de la xemeneia, observant un retrat de la família que penjava elegantment a la paret.
- &nbs p; James... què fas aquí? - Va preguntar atordida, però la seva sorpresa va incrementar de manera immediata en veure el noi girar-se.
- &nbs p; Hola Lily, necessito parlar amb tu - en James estava ple d'esgarrapades per tota la cara, i tenia un ferida profunda al dors de la mà esquerra, en donar uns passos cap a la pèl-roja, la Lily es va adonar d'un lleu coixejava.
- &nbs p; James, què t'ha passat? - La noia es va abalançar sobre seu agafant-li la cara per veure-li millor les rascades.
- &nbs p; Estic bé, no és per mi per qui t'has de preocupar - li va dir amargament agafant-li les mans per allunyar-les de la seva cara, la va mirar tristament amb els seus ulls avellanes que brillaven més que mai. Lily va sentir una punxada al pit, la preocupació total es va apoderar d'ella.
- &nbs p; Està tot bé pèl-roja? - Va preguntar el seu pare en treure el cap per la porta veient l'expressió atònita de la Lily i l'estat del noi que l'acompanyava.
- &nbs p; Papa estem bé - Va dir sense treure la mirada d'en James qui ara mirava l'home.
- &nbs p; He vingut de part del Director Albus Dumbledore senyor - li va dir en un va intent per tranquil·litzar-lo.
- &nbs p; El director Dumbledore? - va preguntar - pensava que la Lily havia fet les coses necessàries per sortir de l'escola aquests dies, és el casament de la seva germana i ha d'entendre que...
- &nbs p; Papa jo ho soluciono sí?, perquè no ajudes a la Petúnia? - li va dir Lily. El seu pare va vacil·lar uns instants i va fer una mirada severa a en James.
- &nbs p; Estaré a dalt si em necessites - Va culminar i va pujar les escales.
- &nbs p; Què passa? digues-m'ho ja, què fas aquí? com has trobat casa meva? i què dimonis ha passat? - Els dos van seure a un gran sofà de color vi. En James va respirar fons i es va girar cap a la noia.
- &nbs p; La McGonagall m'ha donat la teva adreça ella m'ha deixat venir-te a buscar... estava preocupat per tu, no pots estar aquí, és molt perillós...
- &nbs p; Per què? - el va interrompre.
- &nbs p; Lily, han passat coses molt greus al món màgic.
------------
- &nbs p; Mama entén-ho, me n'he d'anar - Cridava la Lily nerviosa amb llàgrimes als ulls, mentre ficava la seva roba i els pocs llibres que havia portat a la seva petita maleta.
- &nbs p; Filla què ha passat?, què t'ha dit aquest noi? - Preguntava la seva mare amb desesperació mentre la noia caminava d'un cantó a un altre de l'habitació.
- &nbs p; He d'anar-me'n ara mama, estan passant coses molt greus, després t'ho explico - Va dir tancant amb força la seva maleta i encaminant-se cap a la porta.
- &nbs p; I la teva germana?, és el seu casament Lily - li va dir parant-se davant del marc de la porta oberta, impedint-li el pas - Explica'm què et passa?
La Lily es va aturar en sec davant la seva mare, que la mirava amb prec i preocupació, això va fer que les seves llàgrimes brollessin encara més i més seguit, però no es podia entretenir, la seva amiga la necessitava, era tot culpa seva per haver-se-la volgut donar d'heroïna.
- &nbs p; El meu món... em necessita - Va dir entre llàgrimes mirant amb dolor a la seva mare - Tornaré mama, t'ho prometo, estaré aquí a l'estiu com sempre... - Però no va poder continuar perquè la dona va abraçar amb força; la Lily es va sentir devastada, realment tornaria? es va preguntar, i una por immensa la va envair, va abraçar amb més força a la seva mare, sentint aquell aroma tan dolç que sempre portava.
- &nbs p; Cuida't si? - Deia la ulls mel amb veu trencada i ulls aquosos - Promet-me que ho faràs.
- &nbs p; Ho faré mama... ho faré - Va dir donant-li una última abraçada.
Al dirigir-se cap a la porta es va sobresaltar en veure una noia extremament prima, de cabells castanys ondulats, d'ulls mel i d'expressió dèspota, però el que més cridava l'atenció en ella, era aquell vestit blanc, indubtablement de núvia que portava.
- &nbs p; Així que la perfecta Lily se'n va, no saps quina llàstima que em fa - Va dir amb sarcasme.
- &nbs p; Ja n'hi ha prou Petúnia! - Va cridar ferotge la senyora Evans.
- &nbs p; Sento no veure't lligar-te per tota la vida amb la foca d'en Dursley, et desitjo sort - Va dir amb fredor la pèl-roja emputxant a la seva germana a un costat i baixant les escales.
El seu pare l'esperava al peu de l'escala sostenint la capa negra de viatge que sempre utilitzava.
La Lily no va donar temps a que el seu pare digués res, es va abalançar sobre seu donant-li una forta abraçada.
- &nbs p; Tot anirà bé pèl-roja meva, estarem aquí esperant-te a l'estiu - Va dir el seu pare en un fingit tot de tranquil·litat.
Es va separar d'ell i va mirar a James que l'esperava davant de la xemeneia, elll li va fer un gest amb el cap perquè s'apressés.
Va agafar la seva capa i es va dirigir cap a la xemeneia al costat d’en James.
- &nbs p; Ens n'anirem amb polvos flu, ja està tot arreglat - Va dir traient un petit sac ple d'unes pólvores estranyes - Estàs llesta? - Va preguntar. La noia va assentir, i es va disposar a agafar un grapat del contingut del sac quan…
- &nbs p; Espera! - la Petúnia havia baixat a tota velocitat vigilant de no embolicar-se amb la cua del vestit, darrere d'ella hi anava al senyora Evans.
- &nbs p; Espera... - Li va dir, en arribar a ella es va aturar com dubtant seriosament del que anava a fer, però després li va donar una abraçada a la noia. - La Lily es va quedar petrificada. - Vés amb molt de compte, vols fenomen? - li va dir, però no amb to ofensiu de sempre, sinó en un to afectuós.
- &nbs p; Ho faré - Va dir estranyada dedicant-li un mig somriure. La Petúnia la va respondre amb un altre somriure però en creuar-se amb en James, se li va esborrar per donar lloc a una expressió de fàstic total. El noi en va fer cas omís, i es va girar cap als senyors Evans.
- &nbs p; A la Lily no li passarà res... els dono la meva paraula - Va dir amb decisió.
*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-* -*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*
Espero que us hagi agradat. I per cert, al següent capítol ja reapareixerà en Sirius.
Petons.
aila_llopin
hpkarina Enviat el 11/05/2008 a les 11:25:03 #16653 He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols holaaa!!!
està molt bé el capÃtol!!!
que li ha passat a la Petúnia? l'han canviat pr una altra?! xD
Continua prompte i no ens deixes amb l'intriga! =)
clara_cat Enviat el 11/05/2008 a les 12:49:57 #16654 siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
"Boeno no em fa res si el Sirius triga un o dos capÃtols més en reapareixa amb l'ho interessant que està això!!!!!!
Continua igual!