CONTINUACIÓ D' Un slyth pot estimar - Capítol 6
AvatarEscrit per LUN@
Enviat el dia 20/05/2008 a les 20:58:45
Última modificació 18/03/2012 a les 13:53:02
Tots els capítols de CONTINUACIÓ D' Un slyth pot estimar
Pròxim capítol >


Capítol 6

 

Hola!! Bé, ara tenim uns problemes amb l'altre compte i continuarem el fic ( que pobre estaba mitg mort )aquí...bé allà hi han els 5 primers capítols, ho escribim entre la òliva i la LUN@ i espero que us agradi.

Deixo un link pels que volgeu llegir-ho des del principi:

http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=523< /p>

 

 

Els dies passaven volant. Els rumors sobre en Draco i l'Hermione ja eren gairebé inexistents i ja es començava a respirar l'ambient de ball de gala. A la sala comuna tot eren xisclets de noies decidint on anirien a comprar el vestit i nois comentant el fabulós partit de Ravenclaw contra l'equip femení de Beuxabatons.

 

- Hermione!! -va cridar la Parvati- ja saps quin vestit de gala et posaràs?

- V-vestit? Ah, dons... n-no...

 

Cada vegada que algú li treia el tema del ball a ella li tremolava la veu i les seves galtes adquirien un to vermell. Definitivament, això s'estava convertint en un costum.

 

- Dons podem anar a comprar-ne un!- va exclamar amb veu estrident.

- Eh... sí... clar...- va respondre ella sense molt interès, anar comprar amb la Parvati precisament no era la cosa que li feia més il·lusió del món.

- Va, confessa, no em pots fer esperar més temps!

- Què he de confessar?- va preguntar intentant fer-se la desprevinguda.

- Dons qui és la teva parella de ball, tonta!

 

En un radi de sis metres tothom es va girar amb una curiositat manifesta als ulls, fins i tot alguns Slytherins. Però el pitjor per a ella no era això, sinó que en Harry i en Ron també li "exigien" saber-ho.

 

- Amb qui hi vaig... amb qui no hi vaig... és el de menys, no?- va intentar dissimular sense molt èxit.

 

La Parvati se la va quedar mirant preguntant-se si la noia s'havia tornat boja, si havia begut o si s'havia donat un cop al cap.

 

- Com que és el de menys?! Però...però...- deia intentant torbar l'expressió adequada perquè quedés clar que l'assumpte era de vital importància.

 

Un cotilleo amb la Parvati, menys sempre era més, molt més...

 

- Bé, i quin color em queda bé? De quin color em compro el vestit?

 

La tècnica de distracció "sutil" va funcionar. Tothom va tornar a les seves coses i la sala va recuperar aquell ambient de fa cinc minuts, ple de xivarri. Unes butaques més enllà a en Malfoy se li va dibuixar un lleuger somriure. Se'l veia més ullerós que de costum, però alguna cosa passava amb els seus ulls, com si una espurna de foc i brillés càlidament.

La veritat es que durant aquests últims dies s'havia passat les nits despert, pensant, i tot i això no tenia gens de son. Sols esperava, dia rere dia, que toquessin les dotze de la nit, per poder parlar amb ella de nou.

I aquí estava el verdader problema: ella. Ella era l'únic motiu pel qual s'aixecava cada matí i desitjava que fos dimecres o divendres, els dies en que "per desgràcia" els tocava transfiguració, on seien junts.

 

- Draco...- va dir una veu estrident de noia amb to insinuant- Segur que no vols que anem junts al ball de gala?

 

El noi no va reprimir una ganyota, últimament s'estava afartant d'aquella estúpida pregunta i això que portava esquivant a les seves admiradores una bona temporada.

 

- Ja te dit que no. Quants cops t'ho he de dir per què el teu cervell ho pugui entendre?

- Dons, amb qui hi vas?! Sé que has dit que no a totes les noies que t'ho han preguntat i sé que no ho has demanat a cap.

- Vaja... No em sorprèn.

- Què no et sorprèn?- va demanar ella confosa

- Mira, -va dir ell agafant aire profundament i pessigant-se el pont entre els ulls amb dos dits-  Demana unes fonts més fiables per Nadal, demana't intel·ligència, demana't un gos, un bou o una Barbie, però deixa'm,vols?

 

La noia es va girar teatralment amb un sanglot i va marxar de la sala sense que gairebé ningú se'n adonés.

En Harry mirava l'hora, nerviós. Seia en una butaca davant de la llar de foc al costat d'en Ron, que estava fullejant una revista de Quidditch estirat a terra amb un coixí al cap. Posició que feia que algunes noies bavegessin tot i que ell no se'n adonés.

 

- M'explicaràs què et passa, tio?- va dir en Ron que s'estava posant nerviós a causa de la poca immobilitat del seu amic.

- Sí... o encara no... Bé, de fet no hi ha res a explicar... però és alguna cosa, no?

- Harry, m'estàs preocupant... Jo què sé si és o no és si no m'ho expliques! I para de moure el peu! Que em poses dels nervis!- va dir el pèl-roig ficant els ulls en blanc

- Val, val...- va dir ell intentat tranquil·litzar-se.

 

L'Hermione va seure al respatller de la butaca, deixant-se caure feixugament.

 

- Digueu-me que heu trobat una cambra secreta a Beuxabatons i que ara hem d'anar a matar un parell de monstres, cosa que ens durà tot el cap de setmana.

- Harry, has trobat alguna cambra secreta?- va demanar en Ron sense deixar de mirar la revista tot i que amb un somriure pintat a la cara.

- Què?

- El que deia...- va dir en Ron deixant anar un sospir i movent el cap de dreta a esquerra- Als núvols...

- No estic als núvols!- va dir ell molest.

- No, tens raó- va seguir en Ron- als núvols és massa a prop...Deus parar per la lluna o per mart... qui sap si ha plutó...

- Deixa'l, està enamorat.- va intervenir l'Hermione

 

Tot i que els últims dies havia estat una mica allunyada del parell se'n havia adonat de seguida. Va respirar alleugerida, just feia poc havia parlar amb la Ginny i aquesta li havia dit que s'havia enamorat d'un noi que acabava d'arribar a Howarts i que era, segons ella, meravellós.

 

- I a mi em sembla que no és l'únic...- va dir en Ron amb to més lúgubre.

- Tu també?- va preguntar la noia sense donar-se per eludida.

- Potser sí... però no parlava de mi.

- N'hi ha cap que t'agradi?- va demanar curiosa entenent per a qui anava la frase i intentant evitar el tema.

- Potser sí, però sembla que jo no sóc prou bo per ella.

- No diguis tonteries. Segur que és ella la que amb prou feines et mereix. A més, hauries de sentir el que opinen les noies de tu.

- Sóc un Weasley, amb això n'hi ha prou perquè passin de mi.

- Dons no em sembla que"passin de tu" a la sala comuna, quan arribo i em demanen coses al estil de: "L'has vist mai sense samarreta?"- va dir l'Hermione amb un to que feia notar que n'estava farta.

 

En Harry va riure però quan va veure la cara de pomes agres d'en Ron va callar en sec.

 

- Ets la menys indicada per animar-me, Hermione. En serio, és millor que no ho intentis perquè després...

- Després què?

- Podria cagar-la per sempre.- va dir molt baixet.

 

L'Hermione es va quedar callada i lleugerament molesta, esperant alguna cosa més, però en Ron semblava poc disposat a afegir-hi res.

En Harry va semblar adonar-se de la situació es va aixecar.

 

- Crec que és hora de que parleu però abans us diré una cosa.

 

Els dos se'l van mirar mig confosos i anaven a obrir la boca quan ell va aixecar les mans, fent-los callar.

 

- Diguéssim que tinc una cita, me'n vaig que no vull arribar tard. Si tot va bé us ho explicaré clarament, sinó... millor no pregunteu si no us dic res.

 

I dit això va marxar, com intentant convèncer-se de que els ho podria explicar perquè aniria bé però que no els donaria cap detall, si hi havia detalls per a explicar. Els dos altres membres del trio es van quedar entre sorpresos i sorneguers pel comportament clarament insegur d'en Harry.

 

- Ho sabia...- va murmurar en Ron que de cop va semblar recordar-se de la presència de a noia i es va girar- Serà idiota...- va pensar en veu alta.

- Què et passa amb mi, Ron?

- Ui, no ho vols pas saber.

- I què t'ho fa creure?

 

En Ron va obrir la boca però la va tornar a tancar posant els ulls en blanc.

 

- Granger, la McGonagall ens crida.- va dir una veu carregada d'orgull i d'odi.

- Ves-hi. No em bé d'una ocasió perduda més...- va murmurar en Ron.

- ¿Qué has dit?- va demanar ella que no l'havia sentit.

- Esgotes la meva paciència.- va intervenir en Draco que semblava bastant exaltat.

 

Ella es va aixecar molt teatralment i li va fer un petó a la galta a en Ron, que semblava apunt d'estripar la revista que tenia a les mans.

 

- Ens veiem després.- li va dir a l'orella.

 

Ell va assentir amb el cap, encara amb la mandíbula tensa i les orelles vermelles. En Malfoy va caminar a grans passes fins que van ser a un passadís despoblat.

 

- I es pot saber què t'agafa?- va demanar ella molesta.

- Sóc un gelós, sí, i què?

- Q-què?

- No em diguis que no t'en has adonat.

 

L'Hermione el va repassar de dalt a baix. Tenia l'esquena repenjada a la paret, els braços creuats a l'alçada del pit i una cella arquejada.

 

- A què et refereixes?

- En Ron estava a punt de declarar-se- va dir amb la veu una mica ronca.

- A va! No diguis ximpleries!

- No, no ho són, Hermione. I em preocupa tremendament que algú com ell pugui aprofitar la distància prudencial que mantenim per... per tenir-te més a prop del compte.

- Entre en Ron i jo no hi ha res. Prou que ho saps.

- Sí, la veritat és que seria força dur d'encaixar que el preferissis a ell que a mi.- va dir ell somrient d'aquella manera tan seva.

- És clar, qui no preferiria a un rosset, cregut i prepotent?- va dir ella rient.

- Mentre em prefereixis tu... Per cert, de debò que sóc un cregut i un prepotent?

- Tu un cregut? Des de quan?- va dir ella quan ell ja l'havia encerclat amb els seus braços trencant els centímetres que els separaven.

- Algun dia em cansaré d'estimar-te en secret.- va dir ell recorrent amb els llavis el coll de la noia fins a arribar amb els llavis.

 

I un cop més es van besar en secret. A cada petó sabien que estaven una mica més a prop de que els enxampessin. Però bé, quin remei, no?

 

----

 

Una mica més enllà una noia de Raveclaw es parava davant la porta del despatx de professors. Va picar dos cops a la porta. Fins que un gat en va sortir.

 

- Professora McGonagall, -va dir nerviosa- Es que m'han dit que hi havia reunió...

- Reunió? Qui t'ho ha dit?- va dir recuperant la seva aparença humana.

- Es veu que en Malfoy, professora. Però només han avisat a la cap de Gryffindor.

 

La McGonagall va tardar uns segons en esbossar un somriure. Havia entès perfectament què significava aquella "reunió", i sabia que els dos alumnes que hi participaven contaven amb la no-aparició de cap professor.

 

- Dons, bé, Huffle, el cas es que només havia de parlar amb els caps de Gryffindor y Slytherin. Estic molt contenta del seu interès. No es preocupi que quan hi hagi una reunió on sigui necessària la seva participació l'avisaré personalment.

 

La noia va assentir amb el cap i es va allunyar deixant a la professora amb un somriure d'una adolescent de 15 anys que acaba de descobrir un nou rumor.

Per uns moments es va plantejar anar-los a buscar, tampoc creia que es saltessin massa les normes de l'escola. No essent com és, l'Hermione.

 

-----

 

- Draco.- va murmurar la noia.

- Què?- va preguntar ell sense permetre que ella se'n separés més de tres milímetres.

- Des de quan les reunions duren una hora sencera?

- Per què ho preguntes?

- Aix- va dir ella exasperada- representa que estem en una reunió! Ja saps: prendre apunts, dir com va tot, passar informe, demanar un mirall al lavabo de nois sols per tu perquè et puguis admirar bé pels matins...

 

Ell se la va mirar als ulls abans de tornar a posar suaument per últim cop els seus llavis contra els d'ella.

 

- No et vull gaire lluny de mi...- va dir ell pentinant-se.

- Tranquil, avui no em penso casar il·legalment amb en Ron.- va dir ella rient-se'n.

- No em fa gràcia...

- Va! Reconeix que és genial. Hauries de veure't la cara... És un poema!

- Fins les 12.

- Ets un sec, eh...

 

Ell va posar els ulls en blanc i es va perdre passadís enllà.

 

--------------------------------------------------- ----------------------------

 

 

Ho sento!!!

No tinc perdó, ho sé... Però se'm va espatllar l'ordinador i no he pogut escriure.

Mai més, en serio...

Mire, tens dret a matar-me, ho sé.

Però sóc molt jove per a afrontar les conseqüències xD

(Tst kuki!!!^^)

 

Sorry, sorry, sorry, sorry!!!!

 

 

By:

 

---Charlotte---

 

PD': Comenteu plis ^^'


Llegit 1679 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)