CONTINUACIÓ D' Un slyth pot estimar - Capítol 7
AvatarEscrit per LUN@
Enviat el dia 23/06/2008 a les 11:54:18
Última modificació 23/06/2008 a les 13:03:30
Tots els capítols de CONTINUACIÓ D' Un slyth pot estimar
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 7

 

En Harry estava nerviós i no era pel partit que aviat es disputarien contra beubaxons, ara això li semblava un tema efímer comparat amb el que estava a punt de fer. Bàsicament patia perquè segur que ella li diria que no o que apareixeria amb algun noi fantàstic i amb un somriure i li diria " Et presento al meu novio" i ell es quedaria destrossat o potser que estava al servei de l'innominable o que en el pitjor dels casos… va haver de parar de pensar de cop perquè  allà va aparèixer ella, anava sola, i estava preciosa com sempre, la seva silueta es retallava al sol com si fos una figura divina.

 

-         Ei, Harry - El saludà amb tranquil·litat li va fer dos petons. Les galtes del noi es ven encendre a l'instant

-         Ho…hola - va dir, intentat no tartamudejar

-         Arribo una mica tard … perdó

-         No, tranquil·la

 

El dos van començar un calmat passeig pels grans jardins de l'escola intercanviant mirades en comptes de paraules, mirant la posta de sol. Feia una estona que caminaven, aliens a tot el que passava al seu voltat. I va ser ella qui trencà el silenci 

 

-         Saps, em va sorprendre que em demanessis per anar al ball - va dedicar-li un tímid somriure - segur que a la teva escola hi ha beaucoup de noies que estarien encantades d'anar amb tu

-          Bé…potser…  - ell encara estava vermell i les seves revolucionades hormones l'impedien pensar amb claredat

-         Ah, i per què no els hi has dit a elles? - va dir ella amb un somriure trapella

-         Les tinc massa vistes - es va arrepentir a l'acte del que acabava de dir, qualsevol noia s'hauria enfadat, en canvi la Charlotte va riure

-         I si et dic que no? - aquella pregunta el va matar… què representava que li havia de dir?

-         Doncs suposo que hi aniré sol - va dir, resignat interpretant una resposta negativa

 

El seu punt de vista va canviar quan dissimuladament ella es va apoderar de la seva ma; les galtes d'en Harry van agafar un to rogenc, no s'ho podia creure… acabava d'acceptar, o això li semblava, i es que a les noies no hi ha qui les entengui, oi?

 

En cap d'una estona, quan la lluna ja despuntava, es va adonar de que havien donat tota la volta als bells jardins de l'escola  i tornaven a ser davant de la porta principal. La Charlotte li va fer un lleuger petó al llavis,  volàtil, tan sols per donar a entendre el que volia

 

-         Au revoir Harry, en veiem al ball

-         A...ad...éu

...................................................... ........................................................................... ............

 

L'Hermione va tornar de la seva suposada reunió de delegats amb un somriure als llavis i la mirada perduda. El Ron seguia llegint la revista de Quidditch estirat a terra captant les mirades de la majoria de noies de la sala que xiuxiuejaven en veu baixa creant un ambient semblat a un eixam d'abelles.

 

-         Em pensava que t'havien segrestat - va dir, en veure-la arribar - estava esperant ordres de rescat

-         No exageris, només hem...vull dir HE  estat una hora...

-         Només, dius? - va dir posant cara de desesperació - ja m'explicaràs que volia la McGonagall tanta estona de tu i en MALFOY i NINGÚ més - marcant bé el nom del jove Slyth

-          Parlar...sobre....sobre...com anava....la convivència... ja saps, a l'habitació i tal - Inventar excuses mai havia estat la seva especialitat però ell s'ho va creure

-         Ah...

 

Hi van haver uns incòmodes instants on les seves mirades es van trobar, segurament els dos esperaven aclarir dubtes en els ulls de l'altre, potser era el primer cop que s'amagaven coses tot i així,  no hi va haver sort.

 

- Per cert Hermione... allò que et volia dir abans quan ha vingut en Malfoy...- El Ron dubtava que fos capaç de dir-li-ho però s'ho havia promès i potser seria una de les poques oportunitats que li quedaven. Ella en canvi tremolava...no volia acabar amb una amistat per un tema tan transcendental

- Digues - va dir ella intentat que la seva veu semblés prou serena

 

De cop va arribar la seva salvació,  en Harry, encara estava vermell i semblava que hagués guanyat el primer premi de la Once o quelcom semblant... ja se sap, l'amor...

 

-         Mai havia estat tan feliç! - Es va deixar caure al sofà, al costat de l'Hermione

-         Oh, Harry tu sempre tan oportú... - va dir en Ron, en un xiuxiueig

-         Què? - va preguntar el noi de la cicatriu al seu amic, que pel que semblava s'estava tornant boig

-         Res, que com a mínim a algú li surten les coses bé - es va resignar a dir el pigat

-         Explica, explica - va demanar l'Hermione impacient per canviar de tema. Que arribés el seu amic li havia anat de meravella

 

En Harry es va acomodar al sofà i  va començar a explicar la fabulosa aventura que havia tingut aquella tarda amb la maga francesa als meravellosos jardins de l'escola

 

...................................................... ........................................................................... ............

Portava una hora donant voltes al llit, només volia anar a veure-la i sentir un cop més la seva veu i el seu alè. Mai s'havia sentit així i tenia por d'ell mateix... el seu cap només hi era ella... ja ni recorda aquells dies en que podia canviar de noia tres cops perquè ara era capaç de donar la vida pel sol tacte de la seva pell...perquè ara tot havia canviat...per ella....

...................................................... ........................................................................... ............

Van tocar les dotze de la nit, i com un assassí que abandona l'escenari del crim sense deixar cap prova, la Gryffi es va aixecar en compte del seu llit intentant no fer soroll, per no ser descoberta. El seu príncep blau l'esperava a l'altra banda del passadís....i com cada nit es veien de forma prohibida...cosa que feia que encara li agradés més... Merda! Es va entrebancar amb un maleta...

 

-         Hermione...? - era la veu de la Luna, s'havia despertat - que fas?

-         Dorm, he d'anar...al lavabo - va dir espantada suposant que la noia no s'adonaria que anava en direcció contraria - fiuu... pels pèls...

-         Ahh...- i va tornar el silenci.

 

Amb una taquicàrdia va sortir al passadís, impacient per veure'l, a vegades dubtava de si ell l'estimava d'igual manera o si estava amb algú altre, el seu currículum no donava per gaire més  . Ell estava allà, repenjat a la columna ensenyat el seu perfecte tors, els braços creuats a l'alçada del pit,  els cabells lleugerament despentinats , un somriure seductor als llavis, i uns ull gèlids que s'havien començat a fondre...esperant-la...

 

-         Vols demostrar-me lo bo que estàs? - va preguntar ella irònicament

-         T'hi fixes eh? Si es que soc irresistible

-         Ha!...com vols que no m'hi fixi si m'esperes en pla foto de calendari

-         Tampoc fa falta exagerar...tot i així ja sé que totes us rendiu als meus peus

-         Però tu et rendeixes als meus

-         No ho dubtis - va dir suaument a pocs centímetres dels llavis de la noia

 

Ella va somriure va acostar els llavis als del jove i amb els seus braços li encerclà  el coll, ell l'agafa per la cintura acostant-la al seu cos com si tingués por de que s'escapés i no poder-la recuperar mai més, es van fondre en un petó apassionat que hagués valgut per qualsevol pel·lícula de Hollywood

 

-         Si totes les reunions fossin com la d'aquest matí no em molestaria ser delegat - xiuxiuejà a l'orella de la noia

-         Si la repetíssim es notaria massa i hi tornarien ha haver rumors

-         Mione, tu sempre tan pessimista

-         Millor pessimista que imprudent a diferència d'altres, no? - va somriure ella

-         Imprudent jo? Per què? Per estar una hora amb tu? Doncs maca a mi em sembla que la imprudent ets tu

-         No és veritat - La Griffindor va riure, i el besà suaument al coll

-         En Weasley ho ha tornat a intentar i tu no t'has ni mogut! Què  esperaves ?a dir-li que sí?! - en Draco dubtava de la seva afirmació

-         Home...en Ron és en Ron...són molts anys....i potser m'ho hauria de pensar...

-         Ni se't acudeixi, ni se't passi pel cap...jo et tractaré mil cops millor i ningú t'estimarà més - ella tornà a riure

-         El que no se'm ha d'acudir? Dir que sí? Es que ja ho havia pensat ,saps?

-         NO! 

-         Ehh! Calmat, no despertis a tothom

-         Hermione... soc molt gelós, segurament més del que penses

 

Un altre cop els llavis de la noia van buscar els del seu amant en la foscor i amb aquell petó va deixar clar que l'estimava i que no el canviaria per res... ni per ningú.

 

-         Jo vaig a dormir, demà vaig de compres...

-         Compra't algo. - va dir repassant-la de dalt a baix- ...sexy...molt sexy

-         A gust teu o seu?

-         No em vacil·lis... m'estàs comparant amb un Weasley?

-         No siguis burro, m'agrada que et posis gelós estàs moníssim

-         Jo no hi veig la gràcia, preciosa

-         Jo sí - i va afegir amb un xiuxiueig - T'estimo massa per anar amb un altre...

-         A vegades ho dubto - ella va itentar treure'l de dubte besant-lo un altre cop

-         Somia en mi, eh?

-         No sé si t'interessa que somiï massa - va somriure misteriosament -...si tu sabessis ...

-         Els tios sempre penseu en el mateix? - ell va riure

-         Segurament

 

Un últim petó, potser al proper els enxamparien o qui sap...però es sentien els passos d'algú a fons del passadís i es van haver de separar precipitadament quedant-se, només, amb el gust d'un bes inacabat...però qui hi havia al passadís? I els hauria vist?

 

 

...................................................... ........................................................................... ............

 

Va arribar al matí, el compte enrere pel ball ja havia començat...   l'habitació dels nois seguia sent igual, un abocador desordenat on ningú es preocupava per res i si no hi havia vestit pel ball...és igual, ja ho farem. L'habitació de les noies però era histèria i caos, si unes no tenien parella, les altres no tenien vestit...o alguna tenia problemes amb el cutis i no estaria radiant pel ball.

...................................................... ........................................................................... ............

En Draco guardava la compostura, sí, havien d'anar a comprar el vestit del ball...per ell, segons les seves explicacions era un fet "irrellevant" però en el més profund del seu subconscient sabia que li importava molt més que ha cap altre estar perfecte aquella nit...

...................................................... ........................................................................... ............

L'Hermione discutia amb la Ginny i la Parvati quin color li afavoria més, faltava més o menys mitja hora perquè els alumnes de Howards ataquessin Paris, i ella no tenia clar que es volia comprar, mai li havia interessat el tema de la roba per això demanava consell a les seves fidels companyes.

 

-         Potser un blau clar ...- va  començar la Ginny

-         No, és massa avorrit, jo crec que un vermell Rubí seria perfecte...no massa llarg clar...

 

Després de passar-se molta estona discutint van arribar  a la conclusió que un cop a les botigues ja triarien el model que hauria de lluir a la nit del ,tan esperat, ball.

...................................................... ........................................................................... ............

 

Al arribar a Paris, tothom es va deixar inundar pel glamour que es respira en aquella ciutat on el romanticisme passeja tranquil·lament pel carrer del braçet d'alguns enamorats.

 

Els alumnes es van repartir per les diverses botiques esteses al llarg del carrer, tothom volia o havia d'estar radiant aquella nit. El jove Malfoy va aconseguir quedar-se sol amb la seva estimada en un carreró fosc a prop del carrer on hi havien els altres alumnes.

 

-         Però que fas ? Imagina't que ens veu algú! - va dir-li ella, escandalitzada

-         Només et volia convidar a sopar - va dir ell en to misteriós

-          A...sopar?

-         Ja saps...la ciutat de l'amor...a la llum de les espelmes...

-         Oh va, i que més? Una rosa? Saps que m'encantaria...però..

-         La gent? A la merda la gent... jo avui et convido a sopar, princesa...

-         Estàs completament boig - va xiuxiuejar l'Hermione

-         Per tu  - va besar-la subtilment als llavis - a les vuit, davant la Torre Eiffel

-         Ens mataran - va dir ella amb un encantador somriure

-         Això es igual si em moro amb tu - I va desaparèixer pel fosc carreró

 

Va tornar a la botiga, on les demés ni s'havien adonat de la seva curta absència, només una se'n va adonar...

 

-         On has estat? - va preguntar la Luna

-         Jo...enlloc - va dissimular ella  - Mira quin vestit tan maco

-         Ahir la nit no vas anar al lavabo, oi? - definitivament, sabia el que es deia



HooooooooOOooooOla!!
Avui soc la Mireia -->> òliva

He de dir que la CArlota  ja  ha començat
l'altre i que tots  esperem que trigui poc

Pos eso espero que us agradi
i que COMENTEU MOLT


Mire**


Llegit 1332 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)