L'Exèrcit de la McGonagall - Capítol 1: La invitació
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 09/10/2008 a les 18:35:15
Última modificació 09/10/2008 a les 18:42:44
Tots els capítols de L'Exèrcit de la McGonagall
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


Capítol 1: La invitació

Holaaaaaaaa!

Bona tarda des de St Andrews, Escòcia, United Kingdom. Ja porto gairebé tres setmanes aquí i l'única cosa de què puc queixar-me és del fred. La meva resi està molt bé, la universitat fantàstica, el poble una meravella (semba Hogsmeade) i la companyia immillorable.

Espero que tingueu ganes de continuar amb El Clan de Magatotis, perquè ells tenen moltes ganes de continuar amb vosaltres, que m'ho ha dit el James ^^.

No cal dir que ara ja no estic de vacances i no podré publicar cada dos dies, com solia fer, però intentaré publicar un capítol al menys cada setmana, ok? La veritat és que he trigat uns quants dies a fer el primer, no sabia ben bé com començar, espero que us agradi...

I ja sense més preàmbuls, tinc l'orgull de presentar-vos el primer capítol de L'Exèrcit de la McGonagall!!


1- La invitació

Dos mussols, un de plomes tornassolades i dues banyes al cap, i l'altre de color bru, van sobrevolar el Big Ben per localitzar la direcció correcta. Eren vora de les quatre de la tarda i, tot i que no feia sol, ja feia dies que no plovia a Londres. Quan van arribar a Oxford Street es van separar per seguir cadascú el camí correcte. El mussol bru va seguir Oxford Street enllà, i el mussol banyut se'n va anar tot sol i va agafar un carreró estret perpendicular al primer.

Va arribar a una zona on totes les cases eren molt punxegudes i de color xocolata i, passats uns carrers, va sobrevolar una plaça on hi havia un petit cartell amb lletres majúscules on el mussol hauria llegit PLAÇA GRIMMAULD si els mussols sabessin llegir, però com que no en saben, va fer com si no veiés res.  Número nou... deu... onze... tretze? Ahà, devia ser allà; de vegades els molt poca-soltes dels mags amagaven les cases per complicar la vida als pobres mussols. Però aquest era un mussol de món i sabia perfectament què havia de fer en aquests casos. Es va convèncer a sí mateix que el número dotze existia i es va acostar a la paret que separava el número onze del tretze. I, en efecte, allà va aparèixer la casa. No era ben bé que hagués aparegut. Era més aviat com si el mussol simplement no s'hagués adonat que hi era fins aquell moment.

Va mirar per la finestra que tenia més a la vora i hi va veure una nena pèl-roja que estava pintant amb aquarel·la. Havia començat al full que tenia sobre l'escriptori, però s'havia emocionat i havia continuat el dibuix per tota la taula de fusta i ara ja estava gargotejant a la paret.

El mussol va anar fins la finestra del pis de dalt. Sí, aquell era el seu destinatari. El noi no era massa alt i estava força prim i tenia els cabells foscos una mica desendreçats. Tenia els ulls d'un to verd intens. I es deia Albus. El mussol va fer uns tocs amb el bec a la finestra, i l'Albus va girar el cap i va córrer cap allà per deixar-lo passar. El mussol va entrar, agraït de poder-se refugiar una estoneta de la boira i el vent de Londres. L'habitació on eren no era gaire gran. A la dreta hi havia un llit encara per fer i una tauleta de nit, amb un parell de llibres a sobre. La paret esquerra estava tota ocupada per un escriptori molt desendreçat, ple de plomes, pots de tinta destapats i alguns diaris tirats de qualsevol manera.

—Hola —va fer l'Albus—. A tu no et conec, que em portes una carta?

L'Albus va agafar la carta que duia el mussol i va mirar el segell. Irlanda. Només coneixia una persona que pogués escriure-li des d'allà. Així que la carta era de l'Andrea O'Brien. La va obrir i va reconèixer de seguida la cal·ligrafia immaculada de la seva companya de Gryffindor.

Estimat Albus,

Espero que l'estiu t'estigui anant d'allò més bé. Per aquí fa moltíssima calor i el meu pare ha decidit que la setmana que ve ens n'anem de vacances a Islàndia. El meu germà no hi volia anar de cap manera al principi, però llavors el meu pare li va dir que veuríem balenes i des d'aleshores només fa que buscar-ne fotos al Google.

Jo tinc moltes ganes d'anar-hi, sobretot perquè aquest estiu ha estat un avorriment. Cada dia tenim alguna recepció o alguna entrevista o alguna festa a palau... encara que no us ho sembli, és un pal.

I com que el meu pare m'ha vist una mica moixa, m'ha dit que si vull puc invitar-vos a tots els del meu curs a passar uns dies a casa meva. Per suposat, el James també pot venir, digues-li que també he enviat cartes als Longbottom i a la Geena. No us preocupeu per l'espai; a palau hi ha habitacions per tots. Jo li diré a l'Albert (el meu majordom) que ens prepari algunes excursionetes interessants, d'acord?

Si us sembla bé, havia pensat que podríeu venir l'última setmana d'agost, que jo ja hauré tornat d'Islàndia, i d'allà podem agafar tots junts el Hogwarts Express; li diré al meu pare que ens aconsegueixi una avioneta per anar-hi.

Espero que pugueu venir, contesta'm aviat!

Petons,

Andrea O'Brien

L'Albus va acabar de llegir la carta i va sortir de l'habitació tot emocionat. Va córrer escales avall fins a la cuina, on la seva mare preparava te al costat dels focs i el seu pare llegia uns informes distretament, assegut a una punta de a llarga taula de fusta fosca que tenien.

—Vols una tassa de te, Al? —va preguntar la Ginny, quan el seu fill va entrar.

—Sí, gràcies —va contestar el noi, i es va asseure davant del seu pare—. On és el James?

—Doncs ja hauria de ser aquí... —va dir el Harry mirant el rellotge—. M'ha dit que anava amb els Longbottom a jugar a quidditch al pati de la Marmita Foradada. Segur que és a punt d'arribar. Per què el vols?

—És que m'acaba d'escriure una companya de classe i ens invita a passar l'última setmana a casa seva... podem anar-hi, oi?

—Sí, és clar —va assentir el Harry.

—Hi podreu anar amb pols migratòria? —va preguntar la Ginny, mentre omplia tres tasses de te.

—No, perquè els seus pares són muggles —va explicar l'Albus—, i no crec que estiguin connectats a la xarxa migratòria.

—Ah —va fer el Harry—. I on viu?

—A Dublín...

L'Albus va notar com, de sobte, canviava l'ambient de la cuina. Ja s'ho esperava...

—Ah, no! Ni parlar-ne! —va exclamar la Ginny de cop—. Sou menors d'edat; no penso deixar que aneu a cap país estranger tots sols.

—Dons bé que el James ha estat a Grècia...! —es va defensar l'Albus.

—I mira el que li va passar! —va replicar la Ginny—. És que nosaltres li vam donar permís? No, com sempre va fer el que li va donar la gana! Una mica més i el fan fora de Hogwarts!

—Però mama! Hi van tots els altres!

—M'és ben igual el que facin tots els altres! Et dic que no i és que no...! —la Ginny va parar un moment com sorpresa per les seves paraules—. Ai, coi... Harry, parlo...

—... com la teva mare, sí, exactament igual —va assentir el Harry divertit, mentre retornava la vista als informes que tenia a la mà.

—De totes maneres, Al, no hi anireu —va seguir la Ginny.

—Però per què? —va cridar l'Albus.

—Perquè ho dic jo!

—Papa! —va cridar l'Albus a la desesperada, desitjant que el seu pare tingués una altra opinió sobre el tema. El Harry, però, només va fer que no amb el cap, com indicant que estava d'acord amb la Ginny.

—Mai no ens deixeu fer res...! —es lamentava l'Albus.

—No és veritat, Al! —va cridar la Ginny—. Però hi ha coses que encara sou massa petits per fer!

—Ha! Ja sé per què el James fa sempre el que li dóna la gana... Perquè si us demanés permís per tot no podria fer res, com em passa a mi! Potser que jo també ho comenci a fer, no?

Es va sentir el soroll que feia la porta principal quan s'obria i va entrar el primogènit dels Potter, amb una escombra a la mà.

—Al —va cridar la Ginny amb aquell aire amenaçador que només les dones Weasley tenien—, pobre de tu que te'n vagis enlloc sense el nostre consentiment, em sents?

—Bona tarda... —va fer la veu del James—. Espereu, espereu, no crideu tant, deixeu que vagi a deixar l'escombra a l'habitació i m'uneixo de seguida a la festa!

I el James va córrer escales amunt com un esperitat. Però van seguir cridant de totes maneres, i quan el James va tornar baixar el Harry també s'hi havia unit recolzant a la Ginny.

—Irlanda està aquí al costat! —va cridar l'Albus.

—Irlanda? —va fer el James, que no sabia de què anava la cosa—. Mola!  Quan hi anem?

—Mai! —va cridar la Ginny, i va fer que al James se li vessés tot el te de la tassa que estava omplint.

El James es va encongir d'espatlles mentre mirava tranquil·lament com s'escridassaven la seva mare i el seu germà.

—Mmm... —va fer—. Sabeu què penso, jo? —Els altres tres se'l van mirar, estranyats per la interrupció—. Doncs jo crec que si jo fos vosaltres, cridaria menys als meus fills i aniria a veure el que ha fet la meva filla a l'habitació...

—Què vols d...? —va començar el Harry.

Però la Ginny va ser més ràpida i li van faltar cames per córrer escales amunt, mentre el James es tornava a omplir la tassa i contava:

—Tres... dos... un...

—Lilyyyyyyyyyyyyyyyyyyy! Què diantre has fet???

El James va fer un xarrup de te.

—Què ha fet, James? —va preguntar el Harry, alarmat.

—Res, pintar amb aquarel·les —va dir el James, fent un glop de te i va seure a taula. Després va afegir —: A la paret.

El Harry va fer un bot de la cadira i s'anava a aixecar quan la Ginny va tornar a entrar arrossegant la Lily, que anava plena de pintura de cap a peus i amb cara de felicitat.

—Lily, què has fet? —li va dir el seu pare, enfadat.

—Un drac així de gros! —va contestar la Lily obrint els braços.

El James i l'Albus van escopir el te de l'atac de riure que els havia agafat, mentre els seus pares intercanviaven males mirades amb la seva germaneta.

—És igual que el James... —va remugar la Ginny.

—Per què tot sempre és culpa meva? —es va queixar el James, i li va fer l'ullet a la seva germana, que li ve correspondre aixecant el polze—. Són ben macos, els dracs...

—Ets una mala influència per a nosaltres, James —va fer l'Albus, imitant al seu pare.

—Sí, potser que em foti un tret al cap... —els tres germans es pixaven de riure, però als pares no els feia gens de gràcia.

—No, senyor James, no es voli el cap... que amb la pintura de la senyoreta ja en tinc prou, de netejar parets —va dir la veueta del Kreacher, que va entrar a la cuina amb una fregona netejant les petjades que havia deixat la Lily, i els altres encara van riure més.

—Va, parlem de coses sèries —va dir finalment el James—. De què anava això d'Irlanda?

—Res, que L'Andrea m'ha enviat una carta —va explicar l'Albus— i ens ha invitat a Dublín, a passar la setmana abans d'anar a Hogwarts amb ella. També ha invitat als altres... però no t'emocionis perquè no hi anem.

—I per què no hi podem anar? —va preguntar el James—. Mai no hem estat a Irlanda, i això que és aquí al costat...

—Per què és un país estranger, James! —es va exasperar la Ginny—. Sou menors d'edat i no hi podeu anar sols...!

—... a no ser que tinguem consentiment dels pares o tutors —va acabar el James—, que aquesta me la sé del juliol...

—Però com que no teniu el consentiment... —va fer el Harry.

—A veure, un moment, parlem-ne... —va començar el James.

—Això, parlem-ne! —va fer la Lily, tota entusiasmada—. Quan marxem cap a Dublín?

—Tu no vas enlloc —va dir el seu pare i després es va mirar al James—. A veure, nois, en primer lloc no sabem qui és aquesta noia...

—Es diu Andrea O'Brien, és de família muggle, va a Gryffindor i ara farà segon com jo —va recitar l'Albus amb cara d'avorrit.

—No em refereixo a això, Al, vull dir que no la coneixem ni sabem com és.

—Doncs ho preguntes al Neville —el va tallar el James—. Ell sí que la coneix i estic convençut que ell sí que deixa que hi vagin el Frank i l'Alice.

—Tampoc coneixem els seus pares... —va fer la Ginny—, ni sabem com hi anireu, si són muggles. No pretendreu anar sols en avió...

El James es va posar a riure i va marxar al rebost.

—On va?

L'Albus es va encongir d'espatlles. Al cap d'uns segons, el James va tornar a emergir del rebost amb una revista a la mà.

—Els pares de l'Andrea —va dir i li va posar al davant de la seva mare la revista, la portada de la qual, en efecte, era una fotografia dels pares de l'Andrea.

—Els reis d'Irlanda? —es va sorprendre la Ginny.

—Sí... no t'ho havíem comentat...? —va fer l'Albus.

—Pel transport no hi haurà problema, mama —va explicar el James—. Si l'Andrea li diu al seu pare que vol que hi anem, l'endemà mateix ens venen a buscar en helicòpter, si cal.

—Sí —va assentir l'Albus—. Va, que a més a més estarem vivint a palau! És molt xulo! I quines persones poden ser més de confiança que els reis? No ens passarà res...!

La Ginny es va mirar el Harry. Ara ja no lo semblava una idea tan descabellada.

—Ens heu de prometre que us portareu bé.

—És clar —va dir l'Albus.

—Jo sempre em porto bé —va dir el James.

—James —va fer el Harry—, en tindrem prou només amb que no et comportis com sempre.

—Així hi podem anar...? —va provar l'Albus.

La Ginny i el Harry es van tornar a mirar, el Harry va somriure i la Ginny va fer un sospir.

—Sí, està bé —va acabar accedint.

—Visca! Vaig a contestar a l'Andrea!

I l'Albus va sortir corrents de la cuina escales amunt, cap a la seva habitació.

—Que bé! —va fer la Lily, que es feia la despistada— Em fa molta il·lusió anar a Irlanda!

—L'únic lloc on aniràs, Lily —va dir la Ginny—, és la teva habitació ara mateix a ajudar el Kreacher a netejar la pintura de la paret.

—Per què no hi puc anar, jo?

El Harry, que ja estava cansat de donar explicacions, es va decidir per un senzill:

—Perquè no t'hi han invitat.

La Lily es va encongir d'espatlles i va marxar amb el Kreacher a netejar l'habitació. El James va tornar a seure al lloc que havia ocupat el seu germà.

—Com ha anat el quidditch? —li va preguntar el Harry.

—Ah, molt bé. Hem jugat el Frank i jo contra l'Alice i una noia que hi havia a la Marmita Foradada...

—I qui ha guanyat? —es va interessar la Ginny.

—Mmm... és que no jugàvem per punts —va dir de seguida el James, i la Ginny va marxar a veure què feia la Lily.

—Han guanyat elles, oi? —va fer el Harry quan es van quedar sols.

—Sí, ha sigut una derrota aplastant —va sospirar el James.

—Ja m'ho he imaginat.

—Dones...

—Sí... no se les pot deixar soles... es creuen que manen elles, i no es cert.

—Sí... em passes el sucre?

—Sí, però vigila que no et caigui a terra que la teva mare em mata...

*   *   *

La resposta de l'Andrea va arribar pocs dies després, mentre els Potter esmorzaven a la cuina.

—Diu que ens enviarà un helicòpter a Londres per recollir-nos a nosaltres, la Martha Rivendell, i els Longbottom —va explicar l'Albus, que tenia la carta a la mà, i anava explicant el seu contingut a mida que llegia—. Envia un altre helicòpter al nord a buscar el Charlie i el Lorcan i un altre a Atenes a per la Geena. La Sandy viu a Irlanda, o sigui que suposo que la hi portaran els seus pares.

—I no diu res de mi? —va preguntar la Lily amb cara innocent.

—I per què hauria de dir res, de tu? —es va estranyar el James.

—No, per res...

—Ei, ei, ei! —va saltar l'Albus—. Què representa això de «Per cert, li pots dir a la teva germaneta que estaré encantada que també vingui, perquè així pot estar amb el meu germà Kilian, que tenen la mateixa edat.»?

Tots es van quedar mirant la Lily amb cara de circumstàncies.

—Veus com sí que deia alguna cosa de mi... —va dir la nena innocentment—. És molt amable oi, d'haver pensat en mi?

—D'haver pensat en tu...? —va dir el James amb un somriure burleta—. Ja, és clar. I em pots dir com és que sap l'edat que tens, si ni l'Al ni jo no li hem dit?

La Lily es va queda clavada a la cadira. Els seus pares se la van mirar malament, la Ginny ja es començava a encendre.

—I semblava tonta, la nena, eh? —va comentar el James, enriolat.

—Tens cinc segons per donar-me una explicació satisfactòria... —va dir la Ginny.

—És que... és que... —va fer la Lily, tota vermella—, és possible que abans que el mussol marxés amb la resposta de l'Al, és possible que jo hi fiqués una altra noteta...

—Una noteta que preguntava si hi podies anar tu també...? —va fer el Harry.

—Em... sí, pot ser —va assentir la Lily—. Però tu em vas dir que jo no hi podia anar perquè no m'hi havien invitat, i ara m'han invitat, i a més vaig amb el Jamesy i l'Al... i suposo que no em diràs que estaves mentint, oi? No em diràs que no compliràs una promesa, oi, senyor Harry Potter? —va afegir amb ullets i veueta d'angelet.

Es van quedar tots amb la boca oberta.

—Sembla que la petita Lily ens ha sortit manipuladora, eh? —va comentar el James mentre bevia te, que semblava ser l'únic que es divertia amb la situació.

—Ets tan... —va dir la Ginny— tan com el teu germà!

—Es refereix a tu, James —va puntualitzar l'Albus—. Per si no havia quedat clar.

El James només es va encongir d'espatlles, ja estava massa acostumat a aquella mena de comentaris per part dels seus pares com perquè l'afectessin. De fet, més aviat li agradaven, perquè ell ja sabia com era i, a més, li agradava ser així.

—Això és culpa teva per prometre-li coses —li va retreure la Ginny al Harry.

—No pensava que s'ho prendria seriosament! —es va defensar el Harry—. I molt menys que tindria la barra d'escriure a una noia que ni tan sols coneix.

—Sí, Lily, t'has autoinvitat, acoblada... —va comentar l'Albus.

—És que jo vull anar amb vosaltres! —va exclamar la Lily, fent petits bots a la cadira—. Sempre em deixeu tirada! Mai puc estar amb vosaltres, sempre estic aquí tancada.

—Si ho dius per quan estem a Hogwarts...

—Sí! —va seguir la Lily—. M'estic sempre sola a casa, i només us veig per es vacances, i el James ni tan sols es va dignar a venir per Setmana Santa i us trobo a faltar!

—Lily... em sap greu... —va fer el James.

—I l'únic temps que tinc per estar amb vosaltres —va seguir la nena, que ara que havia començat a treure-ho semblava que ja no podia parar— són només dos mesos a l'any, a l'estiu, i ara resulta que voleu marxar a Irlanda i jo em tornaré a quedar aquí sola, i ni tan sols podré acomiadar-me abans que marxeu a Hogwarts i no és just! Vull! Anar! Amb! Vosaltres!

El James, l'Albus, el Harry i la Ginny van intercanviar mirades sense saber què dir. La Lily se'ls mirava tots desafiant. Finalment, el Harry es va treure la ulleres i se les va netejar amb la samarreta. Se les va tornar a posar i es va mirar la seva filla petita.

—Si els senyors O'Brien no hi tenen cap inconvenient —va dir—, pots anar-hi, tu també.

—De debò? —va fer la Lily, entusiasmada.

—De debò? —van fer l'Albus i el James, sorpresos.

—De debò? —va fer la Ginny contrariada.

—Sí —va afirmar el Harry—. Ginny, va amb nois, i a més són un grup molt gran, el transport no és cap problema i estaran vivint amb els reis... no se m'acudeix un viatge més segur.

La Ginny s'ho va pensar i finalment va assentir.

—Està bé, d'acord.

—Viscaaaaa! —va cridar la Lily i es va posar a fer salts per l'habitació, i després va córrer a omplir el seu pare de petons—. Gràcies, papa, t'estimo!

—És injust —li va dir l'Albus al James a sotaveu—. A nosaltres ens va costar un munt que ens hi deixessin anar i ella... per llesta...

—Avantatges de ser la petita, suposo —va dir el James amb un somriure— ja tenen el camí fet...

—Ja...

—Bé, jo me'n vaig que he quedat amb els Longbottom per jugar a quidditch... —va començar a dir el James en veu alta, però es va interrompre de cop quan va veure la mirada trista que havia posat la Lily quan havia dit que tornava a marxar—. Mmm... vols venir, Lily?

—Sí!

—Vine tu també, Al —va dir el James—. Així serem més i és més divertit.

Deu minuts més tard tots tres germans van sortir de la Plaça Grimmauld, sense fer cas dels muggles que miraven estranyats les seves escombres, i es van dirigir cap a la parada de metro més propera.

—Diga'm una cosa, Lily —va dir el James mentre esperaven el metro cap a Oxford Street—, de veritat volies venir a Dublín per estar amb nosaltres.

—Sí és clar —a dir la nena.

El metro va arribar segons després, van entrar i, quan les portes ja es tancaven darrere seu, la Lily va afegir:

—Per això i perquè volia veure com és un palau!


Fet! La setmana que ve, més! I ara us deixo que ja són gairebé tres quarts de sis i he d'anar a sopar! (horari Britànic! ^^) Deixeu molt comentaris!!!

Un petó de plumcake amb salsa de taronja!!

Agatha Black.

OK. UK.


Llegit 1519 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarrodlel14 119 comentaris09/10/2008 a les 18:50:22
#17546Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

ostres!!! Irlanda!!! Està molt bé! M'agrada molt! Jejeje! Sopar a 3/4 de 6! Vols dir que tindràs gana? Està molt bé! Aviamsi torno a endevinar un misteri misteriós... jajaja! Enric




gemmaevans Anònim09/10/2008 a les 18:59:56
#17547Encara no he escrit cap fanfiction

ola!!
sta mol b!!
ia tenia ganes k penjesis!!!
k llesta k es la lily!! jejeje!!
wenu dons re k continuis aviat!!

a x cert : PRIMERA!!! :$


~~Gemma~~




gemmaevans Anònim09/10/2008 a les 19:00:49
#17548Encara no he escrit cap fanfiction

kina ravia!!!
metra lenviava se ma avansat el rodel14!!

:(

~~Gemma~~




AvatarCosta 271 comentaris09/10/2008 a les 19:42:35
#17549Encara no he escrit cap fanfiction

M'ha agradat molt.

Que vagi molt bé per Escòcia!

Ens llegim.




Avatarclara_cat 53 comentaris09/10/2008 a les 20:11:57
#17550Encara no he escrit cap fanfiction

Eis!! esperu que vagi molt bé per escòcia de moment ja ens posaràs alguna fotu!!

El començament de l'història promet molt i tenen moltes coses a fer. La descripció dels mussols del començament és molt rowling, mola.

Cuidat que estàs lluny de casa i escriu aviat!!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris09/10/2008 a les 21:52:04
#17551Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Mooooooooooola!

Re q feia dies que l'esperava, i només et desitjo que la teva inspiració no s'agafi tantes vacances com la meva!

1 pto

Marta




Avatarivi_potter 512 comentaris09/10/2008 a les 22:56:43
#17552Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

siii estic emocionada i toot de veure un capitol teeu *_* està molt i molt bé, segueix aviat i visca la petita Lily xddd!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris10/10/2008 a les 00:06:23
#17553Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Joh, que guai, set comentaris en un sol dia, estic molt contenta... me siento queriiiiida ^^




Avatarnuria.potter 115 comentaris10/10/2008 a les 03:12:34
#17554Encara no he escrit cap fanfiction

G E N I A L !!!

k guai!!!

GENIAL!!

kuntinua aviat!


patOns

   
            Nuria*




laia.weasley Anònim10/10/2008 a les 15:13:07
#17555Encara no he escrit cap fanfiction

GENAIL!!Ja es pot veure qe sera una ffic de les bones :P

Manipuladors al poder!!Continua aviat

Laiia




Avatarsempre_cat 47 comentaris10/10/2008 a les 17:54:04
#17556Encara no he escrit cap fanfiction

ei m'agrada molt! segueix escribint i que vagi bé per aquí dalt




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris15/10/2008 a les 18:43:30
#17620Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

wow!! no em funcionava internet i mira el que me perduut!!!

Staa mu bee!! per fii! ja u esperava! jeje!

Un petoo!!




AvatarLuna Weasley 95 comentaris08/04/2009 a les 18:00:37
#18528Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

Que mal, que no me l'hagi pogut llegir fins ara, per que està fantàstic!

** Luna Weasley**




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris03/07/2009 a les 18:29:16
#18893Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

UAU! només diré això per si de cas




AvatarAriadna_Tonks 38 comentaris21/03/2010 a les 20:08:35
#21311Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

geniiiiiiiiiiiiiiiaaaaaaaaaaaaaaaalllllllllllllll!!!!!

o mencanta .

vaig a llegir els altres , tinc presa

Petons de:

Ariadna_Tonks




AvatarLaia Weasley 140 comentaris22/04/2013 a les 19:07:42
#23944Encara no he escrit cap fanfiction

Super xuloooo




Avatarhermione potter 236 comentaris07/09/2014 a les 20:40:28
#25089Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

M'ha agradat molt aquest començament de FF. Ara segueixo llegint!!!




AvatarHarryHermione Potter 52 comentaris12/08/2015 a les 10:39:50
#26027Encara no he escrit cap fanfiction

Esta super bé aquest principi!!

Que manipuladora la Lily wink




AvatarAntares_Black 375 comentaris13/11/2015 a les 21:55:45
#26318Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Sorpresa!!! ^^

Aquí vinc jo del futur a llegir la segona part d'aquesta fic! Ja saps que vaig comentant sobre la marxa, és a dir que tots els comentaris són ben frescs, just després de llegir el capítol en qüestió. I, sense més tirallongues (que ja en tens uns de bona al final de tot), comencem!!

--

I dius que no sabies com començar!? Doncs a mi em sembla que és un començament perfecte! Per cert, la Lily és boja o què? Mira que pintar la taula i les parets...! És boníssim quan en James fa el compte enrere abans dels crit que li etziba la Ginny.

I va en Kreacher i afegeix això tan bonic: «No, senyor James, no es voli el cap... que amb la pintura de la senyoreta ja en tinc prou, de netejar parets» hahahaa

I, com era d'esperar, el majordom es diu Albert, no falla! xD

Que guai! Van a jugar al pati de La Marmita Forada? Crec que és una idea genial.

M'encanta el que li ha passat a la Ginny de parlar com la seva mare.

Entoma aquesta! Si voleu veure els pares de l'Andrea O'Brain, només cal que agafeu una revista!

La conversa entre els homes de la casa (James-Harry) ha estat divertida xD

Serioses, no sèries. Una sèrie ja saps que és una altra cosa.

Si no és que, no pas “a no ser”.

Antares

PD: Com veuràs, em vaig permetent de corregir-te algunes cosetes. Espero que no t'importi i que ajudi...




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris14/11/2015 a les 10:15:03
#26356Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Holaaa! Quina il·lusió, quan he entrat i he vist tants comentaris! :D També he vist que la FF ha pujat llocs al rànquing de fanfictins pels teus comentaris i justament li ha anat a treure el lloc a El Torneig dels Quatre Bruixots! Ara aquesta és la setena! XD

Bé, comencem a respondre (tot i que no crec que acabi pas avui!). A mi aquest començament em sembla una mica fluix... m'agraden més tots els altres. De fet, el meu "estiu" preferit és el d'El Torneig, amb la mudança, i el James amb la seva feina d'estiu... m'ho vaig assar molt bé escrivint-lo. Però vaja, d'aquest estiu mola el viatge a Dublín, és clar! 

Veig que ja comences a veure per on va el personatge de la Lily. Va a pitjor. A partir de la següent fanfiction, com que ja va a Hogwarts surt molt més. 

Com sempre, m'encanta que corregeixis mercès! Ara em vull dedicar més a respondre (i a acabar el capítol que tinc pendent!), però un dia m'hi posaré i ho arreglaré tot... (quin pal! XD)

 




hermione_phoenix 42 comentaris05/02/2016 a les 08:38:06
#26575Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

Molt bona




hermione_phoenix 42 comentaris08/02/2016 a les 09:15:40
#26614Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

M'encanta Irlanda! Pobre Lily... Si es que a mi em cau molt bee




irinawatson06 105 comentaris29/08/2017 a les 19:14:39
#27143Encara no he escrit cap fanfiction

m'he enamorat de la petita lilyheartheart és més mona... (i llesta)