L'Exèrcit de la McGonagall - Capítol 4: Dublín
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 20/10/2008 a les 23:05:02
Última modificació 20/10/2008 a les 23:21:52
Tots els capítols de L'Exèrcit de la McGonagall
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 4: Dublín

Hola! Vaig prometre que publicava aquesta setmana i per ser puntual, publico el mateix dilluns, no us queixareu!

Apa, i gràcies per tots els comentaris del capítol anterior, de veritat.

Pels que sou nous llegint les meves fanfics, només que sapigueu que aquesta és la segona part del Clan de Magatotis i, per tant, pot ser que hi hagi alguna cosa que no acabeu d'entendre... si us passa, podeu preguntar-ho.

Algú em va preguntar què havia passat amb la McGonagall l'any anterior. Explicació ràpida: a la McGonagall van intentar emmetzinar-la, no se sap qui, i l'hagués palmat si el James no arriba a descobrir com l'estaven emmetzinant. Ella, per compensar-los, els va salvar de ser expulsats de Hogwarts, perquè el James, l'Alice i el Frank es van escapar de l'escola per anar a veure la Geena a Atenes, ja que estava passant uns moments difícils perquè la seva mare s'acabava de morir. Ara entre ells quatre i la McGonagall hi ha una mena de relació amor-odi molt divertida, perquè s'aprecien molt però la McGonagall ha d'estar constantment castigant-los per les seves entremaliadures.

Uf, espero que hagi quedat clar. I ara sí: Capítol 4, Dublín.


4- Dublín

L'Albus estava preparant la maleta pel viatge a Dublín. Sempre era la part que odiava de tots els viatges. Anar d'un cantó a l'altre de l'habitació recollint coses amunt i avall i posant-les dins de la maleta, ara no hi cap, ara treu aquestes sabates, ara això no t'ho emportis, ara empeny i vigila que no es trenqui la cremallera, ara adona't que quan per fi has aconseguit tancar-la t'has deixat l'abric a fora... Però el que trobava més empipador de debò era tenir el James estirat al seu llit menjant gelat d'una terrina mentre anava fent els comentaris de la jugada.

—Ei, Alba, se t'han caigut uns mitjons sota el llit —va dir assenyalant amb la cullera.

—A veure —va dir l'Albus, que se li començava acabar la paciència—, primer, no em diguis Alba. Segon, no tens una maleta que preparar-te, tu, també?

El James va engolir una cullerada de gelat i va contestar tot seguit.

—Primer, disculpa, Severiana. Segon, no, perquè jo sóc intel·ligent.

—Quan dius intel·ligent vols dir que tens al Kreacher preparant-te-la, no? —va fer l'Albus, ignorant que li continués dient noms de noia.

—Justa la fusta —va assentir el James—. I ara, si em disculpes, vaig al sofà a veure Friends...

—Quina barra que tens! —va exclamar l'Albus, mentre tancava la porta d'una patada rere el seu germà.

Quines penques. Sempre feia el que li donava la gana quan li donava la gana. Però el que el molestava, el que el molestava de debò era que sempre li sortís tot bé. Val, sí, d'acord, de vegades l'enganxaven fen algunes de les seves i havia rebut càstigs monumentals, però com que ja se'ls esperava no li feien ni fred ni calor. El que es mereixia, el que es mereixia de veritat era... no sabia el que era, però s'ho mereixia, d'això n'estava convençut. Tan de bo el Kreacher s'oblidés de posar-li alguna cosa a la maleta...

Eh, espera un moment. El James sempre li estava fent bromes, no? I si n'hi feia una ell, què? El James no tindria cap dret a enfadar-se. I això si és que s'adonava que havia estat ell.

Amb un somriure als llavis va acabar de preparar ràpidament la seva maleta i va córrer a sortir de la seva habitació i va pujar al pis de sobre, on hi havia la del James. Va obrir la porta sense fer soroll. El Kreacher ja no hi era, però havia deixat la maleta del James a sobre el llit, a punt. Ha! L'Albus s'hi va acostar i va obrir la cremallera. Esteva cinquanta vegades més endreçada que la seva.

—Per l'amor de Déu, però si fins i tot li ha perfumat la roba... —va murmurar l'Albus entre dents—. Vinga va, què traiem, què traiem...? Què em faria a mi molta ràbia no tenir? Ah, i ja tenim un guanyador! —va exclamar, traient uns calçotets i alçant-los en senyal de triomf.

Després va treure tots els altres.

—Molt bé, germanet, no et podràs canviar de roba interior en quinze dies...

I tot, satisfet, va desar els calçotets del James al seu calaix i va marxar de l'habitació. El que no va notar, per això, és que quatre personatges l'havien estat observant.

—M'agradarà veure la cara del James —va comentar el Sirius.

—Li diem? —va proposar el Remus.

Tots quatre es van mirar.

—Naaa.

*   *   *

—Que no porta calçotets? —va exclamar l'Andrea amb un xiuxiueig, mentre la Martha es feia un tip de riure—. De debò?

—Cap ni un —va assentir l'Albus—. Només els que porta ara posats és clar...

Feia unes hores que l'helicòpter de l'Andrea els havia passat a buscar pel número dotze de la plaça Grimmauld. Ella, l'Albus, la Martha i la Rose s'havien assegut a la part de davant i el James, la Lily i els Longbottom a la de darrere. La resta ja havien arribat a Dublín el dia abans. En aquells moments estaven aterrant davant de palau.

—No havia anat mai en helicòpter —ca comentar el Frank—. Ei, perquè creieu que ens estan mirant i riuen? —va afegir, mirant l'Albus, la Rose, l'Andrea i la Martha.

—Em sembla que l'Al me n'ha fet alguna... —va sospirar el James—. Sembla que finalment sí que és germà meu...

—I jo sóc germana teva? —va voler saber la Lily.

—Sí, Lily, la mama ja es cuida de recordar-m'ho cada cinc segons...

—Guai —va fer la Lily—. Ei, mireu com mola!

En baixar de l'helicòpter tots van haver de parar-se uns segons per quedar-se meravellats davant del Palau Reial de Dublín. Era decididament gran, blanc amb ornaments daurats. I resplendia.

—Què, som-hi? —va fer l'Andrea, i es va encaminar cap a les grans reixes del palau, que es van obrir al seu pas. La resta es va apressar a córrer darrere seu—. A veure —els anava explicant—, com que al final heu pogut venir tots i la meva mare està una mica pesadeta amb el tema que no ocupem totes les habitacions, us he distribuït a les habitacions de dos en dos. Alice, tu dormiràs amb la Geena i el James amb el Frank. Rose, tu amb mi, la Martha té lloc a l'habitació de la Sandra. I Charlie i Albus, com que teniu l'habitació més gran, si no us fa res també la compartireu amb el Lorcan. Lily, tu quedes desaparellada, de manera que podràs tenir una habitació per tu soleta.

—Mola —va dir la Lily amb un somriure d'orella a orella, mentre estirava la seva maleta.

Aleshores van obrir la porta de la façana, que els va deixar pas a una immensa entrada. A tots els va semblar que tot s'havia tornat blanc de cop i volta perquè era tot de marbre fi polidíssim. Davant seu hi havia una gran escalinata coberta amb una estora vermella de vellut que feia venir ganes de treure's les sabates i córrer-hi per sobre descalç. A banda i banda enfilaven dos llargs passadissos.

—Ei, ja heu arribat! —va exclamar una veu coneguda.

Tots van alçar la vista cap a dalt de tot de les escales, on hi havia la Geena, la que havia parlat, la Sandy, el Charlie, el Lorcan i un altre noi una mica més petit que ells, que no van reconèixer.

—Heu trigat molt, Andy —va dir el noi— i va començar a baixar l'escala, mentre els altres el seguien. S'assemblava molt a l'Andrea, tant pels cabells i ulls castany clars, com per les formes i la manera de parlar, inconscientment manaires.

—Ja, és que hem tingut problemes per localitzar alguna casa —va dir mirant significativament als Potter—. N'hi ha que els agrada estar amagadets quan els venen a recollir en helicòpter...

—No vam pensar que no la podries veure, ens sap greu... —es va apressar a disculpar-se l'Albus.

—Ja, en fi —va fer l'Andrea, deixant el tema—. Us presento al meu germà Kilian... són l'Al, el James, l'Alice, el Frank, la Martha i la Lily...

Es van saludar i després la Geena va córrer a abraçar els Longbottom i el James.

—Vine, Alice, que t'acompanyo a l'habitació —va dir—. És una passada, tenim bany propi i fins i tot hi ha una jacuzzi!

—Ho dius de veritat?

—Sí! —va exclamar la Geena—. Ah, i la vostra habitació és al costat —va afegir al James i al Frank—. Va, veniu, que us ensenyo on és tot!

El Clan de Magatotis va pujar les escales corrents amb les maletes a darrere i vam marxar per un corredor de la dreta mentre l'Andrea ensenyava als altres on eren les seves habitacions.

—Buf, ja tenia ganes de parlar amb vosaltres —va dir la Geena—. Veniu a la nostra habitació, us he d'ensenyar una cosa.

Tots quatre van entrar a l'habitació de les noies. Era gran i espaiosa, tota de color blanc, parets i terra, que contrastava amb el color violeta fosc de les cortines, l'estora i els cobrellits. El dos llits eren de matrimoni, per delícies de l'Alice, i el bany contigu a l'habitació era gairebé tant gran com aquesta.

—La paraula que estàs buscant és "guau" —va dir-li la Geena a l'Alice—. A veure, anem al gra. Suposo que el James us ha explicat allò de la carta de l'Oracle que vaig rebre, amb un símbol estrany. M'he tronat a fer amiga d'una noia amb qui jugava quan era petita que és bruixa i que em va ensenyar on hi havia una biblioteca màgica a Atenes. Vaig trobar aquest llibre.

—Parla de clans? —es va interessar el James mentre agafava el llibre que li donava la Geena i el fullejava per sobre.

—Sí —va afirmar la Geena—. Però no del clan que m'interessa a mi... ja no.

—Què vols dir amb "ja no"? —va preguntar el Frank.

—Aneu a la pàgina 956 —va dir simplement la Geena.

El James va buscar la pàgina, tot notant les mirades dels Longbottom clavades en el llibre. La va trobar i va obrir la pàgina. A sota de tot hi havia...

—Geena! —va exclamar—. És el símbol!

—Sí. Però fixa-t'hi.

Els altres tres van tornar a abaixar la vista. A sota del símbol hi havia unes grans lletres gòtiques on s'hi podia llegir: ZÚRICHS.

—Zúrichs? —va repetir l'Alice.

—Si, sembla que és el nom del clan, i aquest, el símbol —va explicar la Geena—. Això és el començament del capítol.

—I el problema està en...? —va preguntar el James.

—Quan t'he dit "fica-t'hi", perquè t'ha semblat que ho deia?

El James va tornar la vista al llibre que tenia a les mans. La pàgina s'acabava just a sota del títol, per la qual cosa el text en sí havia de començar a la plana de la dreta... però a dalt de tot a la dreta només hi havia un altre títol: ZWOTS. Va baixar la vista al número de la pàgina, que hauria de ser 957. Però no ho era.

Era la 983.

—Però què coi...?

—Sí, això va ser el que vaig dir jo... —va assentir la Geena, amb els braços creuats.

Les pàgines que hi havia entremig havien estat arrancades a consciència.

—Sembla que, siguin qui siguin, no volen ser descoberts, oi? —va dir l'Alice.

—O algú altre no vol que els descobreixin... —va matissar el Frank.

—Tot pot ser —va assentir la Geena—. De tota manera miraré en els llibres de Hogwarts, no crec que allà hi hagi pogut anar ningú a arrancar res als llibres, no?

—No ho sé pas... —va dir el James, va tancar el llibre i li va tornar a la noia—. Bé, sigui com sigui ara som a Dublín i ens ho hem de passar bé, no? Doncs vinga, va, Frank, anem a la nostra habitació a desfer les maletes...

L'habitació dels nois va resultar ser d'un disseny molt semblant a la de l'Alice i la Geena però de color verd.

—Quin mal rotllo —va dir el Frank—. Sembla un dormitori d'Slytherin...

—Home, no crec que siguin tan acollidors... —va fer el James—, però de totes maneres porto un peluix d'un lleó a la maleta. Si vols, el poso sobre l'escriptori perquè es vegi en entrar...

—Sí, siusplau.

El James va obrir la maleta que el Kreacher li havia preparat pulcrament i en va treure un petit lleó de peluix. Quan va començar a treure la roba es va adonar que faltava alguna cosa...

—Sembla que ja he descobert de què reia l'Al —va comentar el James amb les mans a la cintura i un posat burleta—. M'ha tret tots els calçotets de la maleta.

—Vaja, vaja —va fer el Frank—. Sembla que en comença a aprendre, eh?

—Sí, però no suficientment de pressa... —va dir el James.

—Què vols dir?

—Que et penses que m'he quedat de breços plegats o què? —va exclamar el James amb una rialla—. Ell també té una sorpresa a la seva maleta...

*   *    *

—LA MARE QUE EL VA PARIR!

—Què passa? —van exclamar d'un bot el Lorcan i el Charlie, que van tirar la meitat de la roba pels aires de l'ensurt.

—El James m'ha tret tots els pantalons de la maleta! —va cridar l'Albus.

—Doncs ho tenim una mica malament —va dir-li el Lorcan mentre el Charlie es recargolava de riure—, perquè jo només en porto pels dies comptats... i els del Charlie... —el Lorcan es va mirar al seu amic, que a part de ser molt fort, els treia gairebé dos caps a ells dos—. Els del Charlie t'aniran un xic grans.

—Ja ho sé, ja ho sé, merda! —s'anava queixant l'Albus— sembla que sigui nou a casa meva... no deixar a la vista del James res que pugui destarotar... uf! Quina ràbia, quina ràbia, quina ràbia...! —mentre ho anava repetint s'anava posant més i més vermell.

—Al. Respira —va dir la veu del Charlie darrere seu, i va notar com li premia als braços contra el costat i l'aixecava a pes, per la qual cosa l'Albus va quedar amb els peuets volant a un pam de terra—. Vinga, Al. Inspira, expira, inspira, expira... molt bé... un dia d'aquests t'agafarà un atac de cor.

—Tens histèries de noia, que ho sàpigues —va afegir el Lorcan, mentre el Charlie tornava a deixar al terra al seu amic.

—No és veritat! —va xisclar l'Albus—. És que no enteneu com em sento, insensibles!

El Charlie i el Lorcan se'l van mirar, aixecant les celles.

—Sí, tens raó, això ha sonat molt a mascle —va ironitzar el Lorcan.

—Bé, baixem a dinar —va dir el Charlie—. Ha dit l'Andrea que aquesta tarda ja ens volia portar a donar una volta pel centre. Segur que és una passada.

—Però no puc baixar així! —va exclamar l'Albus—. Vaig en roba interior, un segon que em vesteixo... on és la roba que m'he tret?

El Lorcan es va tapar la boca amb la mà.

—Digues-me que els únics pantalons que tens no són els que has deixat a sobre al llit abans quan t'has anat a dutxar.

—Sí! —va exclamar l'Albus, amb espant—. Per què? Què has fet, desgraciat?

—És que... és que... —va repetir el Lorcan mentre s'allunyava de l'Albus—. És que abans ha vingut l'Albert... ja saps, el majordom... i... m'ha preguntat si teníem roba bruta per rentar i com que m'has dit que era bruta... li... he... donat.

—LA MARE QUE ET VA...!

—Al, Al, Al —es va apressar a dir el Charlie—. Recorda, inspira, expira...

—Al, no és culpa meva... —es va afanyar a disculpar-se el Lorcan—. No sabia que no tenies més pantalons. La culpa no és meva...

—No, ja ho sé... —va fer l'Albus, que cada vegada tremolava més de l'ira continguda i ja gairebé estava morat—, ja sé de qui és, la culpa...

*   *   *

Totes les noies, el James i el Frank ja eren al menjador, on l'Andrea els estava presentant als seus pares i a uns tiets llunyans, comptes de no-sé-què. La Rose estava una mica nerviosa. No havia conegut mai a cap membre la monarquia, bé, a part de l'Andrea, però l'Andrea era amiga seva i no comptava. I els seus pares li havia dit que fos ben educada (bé, això li havia dit la seva mare, el seu pare li havia dit que si els coberts eren d'or en robés uns quants, però la Rose ja sabia que era broma. Probablement).

Davant seu, semblava que el Clan de Magatotis es desenvolupava d'allò més bé amb els Reis d'Irlanda.

—Andrea —va xiuxiuejar a la seva amiga— com es dirigeix una a un cosí segon d'un rei?

—Mmm... —va rumiar l'Andrea—. Jo li dic tiet Bernie.

—Ah —va fer la Rose. I quan l'Andrea es va haver allunyat va afegir per sí mateixa amb un punt de rancor—: Sí, és clar, jo també li diré tiet Bernie, no?

—No pateixis, dona, si són molt amigables... —va dir la Geena, que en aquell moment era darrere seu—. Au vine, que et presentaré la reina, lady Catherine.

En aquell moment la porta del menjador es va obrir d'una revolada i la Rose va posar uns ulls com dues taronges quan va veure entrar a l'Albus en calçotets, vermell com un pebrot i xisclant a ple pulmó.

—JAMES SIRIUS POTTER! COM T'ENXAMPI ET RETORÇAÉ EL COLL DE TAL MANERA QUE DESITJARÀS NO HAVER NASCUT FILL DE LA GRAN...!

—Hola, Alba —va fer el James amb tota la naturalitat del món—, et presento a ses majestats reials, Frederick I i lady Catherine. Aquest és el meu germà petit —va dir als pares de l'Andrea, que estaven tots dos amb la boca oberta davant de la imatge del noi en calçotets cridant al menjador de casa seva. Després el James va fer com que es tapava la boca per dir una mica més baixet però de manera completament audible—: El pobre és una mica subnormal. Suposo que el va trastocar el fet de portar un nom de noia.

—NO TINC UN NOM DE NOIA! —va exclamar l'Albus.

—És clar que no, Alba —va assentir el James, despentinant-li carinyosament els cabells.

—M'has tret tots els pantalons de la maleta, i els que duia s'estan rentant i no tinc res per posar-me!

Tots van esclatar a riure, reis i comptes inclosos. L'Albus, a qui ja li havia passat el moment d'ira incontrolable i anava prenent consciència de la situació, va passar d'estar morat d'ira a escarlata de vergonya. Estava en roba interior davant dels reis d'Irlanda. Molt bé, Al, molt, bé, va pensar. Aquest cop sí que t'hi has lluït.

—Au, va, Severiana —va dir el James quan va poder parar de riure uns quants segons seguits—, puja a la meva habitació i agafa uns pantalons meus, que n'he portat de sobres...

L'Albus es va apressar a donar la volta i córrer cap a les escales, no sense abans dir en veu alta:

—Aquesta me la pagues, James, i pobre de tu que em tornis a dir Alba o Severiana...!

La Rose va fer un gran sospir. Després d'allò era impossible donar més mala impressió, o sigui que es va animar i va anar a donar la mà a lady Catherine.

*   *   *

Quan l'Albus va tornar a entrar ja eren tots a taula, començant el dinar.

—Ei, Gladys —el va cridar el James des d'una punta de la taula—. Vine que  t'he guardat lloc al meu costat...!

—Deixa de dir-me noms de noia, vols? —va murmurar quan es va asseure al seu costat, morint-se de la vergonya.

—Jo de tu, Gladys, estaria tant calladet com pogués, després del número que has muntat...

—Ets un imbècil...

—Mira qui parla —va dir el James—. Jo també havia posat els calçotets a rentar...

L'Albus se'l va mirar, estranyat.

—Però aleshores què...?

El James se'l va mirar, va aixecar les celles i va fer un assentiment.

—No duus roba interior? —es va sorprendre l'Albus.

—No —va assentir el James—. I ara que ho dius, potser que ho faci més sovint, s'hi va molt còmode...

L'Albus es va maleir interiorment. Al James sempre li havia de sortir tot bé, sempre...

*   *   *

A la tarda l'Andrea i el Kilian, el seu germà, els van portar a fer una volta pel centre. Tots dos anaven amb gorra i ulleres de sol, i la veritat és que van passar completament desapercebuts.

—Sempre passa; si no anem amb els nostres pares i no ens fem notar, ningú no s'adona de qui som —va comentar-li l'Andrea a la Rose, mentre l Frank i la Geena compraven gelats per tots amb els diners que li havia passat l'Andrea per no haver de parlar directament amb el dependent.

—Escolta —va dir la Rose—, si el teu germà és més petit que tu, vol dir que tu seràs la reina, no?

—No, noia, no... —va sospirar l'Andrea—. L'inútil del meu pare no va canviar la llei antiga per la qual la corona ha de passar de pares a fills mascles perquè l'inepte del metge ens va assegurar que el Kilian era una nena; per tant, el meu senyor pare va pensar que no hi havia problema. Quan va resultar que la petita Diana tenia titola ja era massa tard per canviar la llei, i l'únic que vam poder fer va ser canviar-li el nom pel de Kilian —va tornar a fer un altre sospir—. I així va ser com els meus pares em van arruïnar el futur.

—No va ser culpa seva, dona... —els va disculpar la Rose.

—No, és clar —va fer l'Andrea—, com que treballen tant i estan taaaant ocupats saludant amb la maneta i gastant els diners dels súbdits, no tenien temps de canviar una miserable llei, oi?

—Espero que el teu pare no sàpiga que ets republicana... —va riure la Rose.

—Si la reina hagués de ser jo, suposo que no ho seria —va dir entre rialles l'Andrea, també—. Però la veritat és que m'és igual. Ara sé que formo part del món dels bruixots, no del dels muggles. I, què vols que et digui, m'agrada ser una persona normal, i al món dels muggles no ho puc ser.

—Els teus pares són tots dos muggles, oi? — va preguntar la Rose.

—Sí, tinc la sang de fang —va dir l'Andrea—. I blava. De fang blau. Eh que és divertit?

—Una mica contradictori, sí...

—A veure... —va dir la Geena donant-los un gelat a cada una— un de vainilla amb canyella per l'Andrea i un de menta per la Rose. Ja tenim plans per demà, Andrea?

—Sí, i tant —va assentir la noia—. Demà anem al M.I.M.

—El què? —va fer el Lorcan.

—El Museu Internacional de la Màgia de Dublín—va aclarir l'Andrea, mentre tots començaven a caminar cap al palau de nou, ja que aviat seria l'hora de sopar—. Jo tampoc sabia que existia, ho va descobrir l'Albert, que el vaig tenir un mes preparant-nos excursions i sembla que va fer els deures molt ben fets.

Satisfets i plens a rebentar de gelat, van tornar cap a casa, tot pensant que l'endemà seria un dia interessant. El que no sabien era fins a quin punt.


I... fet! En principi poso data pel capítol 5 per la setmana que bé, prometo que no serà més tard. Si és abans, doncs mira, bona sort i senyal que no m'han posat gaire feina.

Deixeu mooooolts comentaris, ok?

Petons de pernil dolç i formatge fos!

Agatha Black.


Llegit 1388 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarnuria.potter 115 comentaris20/10/2008 a les 23:57:44
#17671Encara no he escrit cap fanfiction

P R  M E R A !

Al capitol genial!!! ( com sempre!)

M ha fet molta gracia l ho de la sang de fang blava!!!!

k guai!!!!!

paTOnets!!!

 &n bsp;             ;            &n bsp;          Nuria*




Avatarrodlel14 119 comentaris21/10/2008 a les 08:08:21
#17672Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Esta molt bé!!!
Curradíssims els remalassos de nena de l'Alba Severiana!!!
Sang de fang blava? Jajaja Molt bona!
A veure si donem algun misteri QUE ES PUGUI RESOLDRE!
Se men va l'olla, vosaltres ni cas, OK?
Enric




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris21/10/2008 a les 10:34:29
#17673Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

U.U pobre ALbus... què li faràs fer?

wenu re q estic malalta i t'he pogut comentar a aquestes hores!

1 pto

Marta




AvatarCosta 271 comentaris21/10/2008 a les 12:33:05
#17674Encara no he escrit cap fanfiction

M'ha agradat això que el James digui Alba a l'Albus, per un moment m'he quedat pillada xDDDDDD




Avatarclara_cat 53 comentaris21/10/2008 a les 16:03:50
#17675Encara no he escrit cap fanfiction

eis!

molt xulo el capitol continua així!




gemmaevans Anònim21/10/2008 a les 19:04:49
#17676Encara no he escrit cap fanfiction

k xulu!!!!
segueix aviat!!! k sta mol interesan!! XP

pos re axo k sta mol b!!

~~Gemma~~




Avatarivi_potter 512 comentaris21/10/2008 a les 21:05:02
#17677Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

M'ha agrdat moltíssim aquest capitol! Vaja amb el James i l'Albus eeh, i la que em fa molta gràcia és la Lily :) Tinc ganes de veure el següent capitol!

Petoons!




laia.weasley Anònim21/10/2008 a les 21:23:11
#17678Encara no he escrit cap fanfiction

Aixó és una ffic de veritat i lo altre son tonteries!!

m'agrada multissim:P, cada dia méés. M'encanta aket Albus permanentment emprenyat amb el seu germà. I l'Andrea: una princesa republicana, i a sobre: fang blau...qe idol xP!!

continua així, i aviat

Laiia




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris22/10/2008 a les 16:36:23
#17679Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

woooo!!

m'encantaaa esta super be, com sempre! ;P

Pobre Albus... a mi em fa peneta... XD pero es divertit k s'estiguin barallant tota l'estona! jeje!

Sang de fang blavaa!! k bo!

Un petooo!!

Lauraa,....




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris22/10/2008 a les 22:50:55
#17682Encara no he escrit cap fanfiction

JAJJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA!!

A casa pensen que m'he tornat boja de tant riure!! Pobre Albus, em sembla que aqui comença una guerra entre germans que durara tota la fanfic...

Marta 2




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris25/10/2008 a les 10:33:05
#17696Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Bé, finalment sí que m'ah posat molta feina i encara no he pogut escriure res. He tret un 9'7 de l'examen de Grec, això sí, jejeje.

Al gra: que em posaré a escriure aquest cap de setmana, i tenint en compte que pel matí tinc classe de Breakdance i per la nit sortiré i que diumenge he de fer tota la feina per dilluns, és possible que no el pugui tenir acabat fins més abançada la setmana. Em sap greu.

Moltes, moltíssimes gràcies a tots els que comenteu cada dia, em feu vanir ganes d'anar escribint!!




Avatarullal 129 comentaris08/09/2009 a les 15:01:54
#19585Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

em peto! es genial




Avatarhermione potter 236 comentaris07/09/2014 a les 22:50:56
#25093Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Uiuiui si tornarà l'Albus?? Com si tornarà? Segueixo :)




AvatarAntares_Black 375 comentaris13/11/2015 a les 22:00:01
#26321Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Sobre l'explicació-resum del principi, pobra de tu que tornis a fer una cosa així a la gran McGonagall!!!!!!!! Ja t'ho vaig dir. Series una tetera... ¬¬' hahahaaaa

Alba, li diu? Severiana? Aquest James és de por! Què li agafa, tants noms de noia? «El que es mereixia, el que es mereixia de veritat era... no sabia què era, però s'ho mereixia, d'això n'estava segur», i tant!! En Remus li ho vol dir, que mono. La Lily sí que és germana d'en James, sí xDDD

O sia, que l'Albus ha de compartir l'habitació amb en Lorcan i en Charlie, i la Lily en té una per a ella sola?? És clar, qui voldria anar amb aquesta nena boja...

La Geena ha de dir: «veniu que us ensenyo on és tot»? Això no ho hauria de dir l'amfitriona?

Mmm... es pot tornar un llibre a la biblioteca aquesta per mussol...? Perquè si no, no sé com s'ho faran per tornar-lo...

---

MatiSar, no “matiSSar”.

FiXa-t'hi, no fiCa-t'hi. Que no estava entenen res... :S

Comtes, no comptes. Són coses diferents.

---

I tant! La sala comuna d'Slytherin!! No saben de què parlen! La Sala comuna d'Slytherin és preciosa, gran i luxosa!!

Bona aquesta! La Hermione li diu que sia educada i en Ron que robi uns quants coberts si són d'or!! hahahaha

«Mmm... ―va rumiar l'Andrea―. Jo li dic tiet Bernie». En aquesta nana ningú no li ha ensenyat protocol, o què?? xD Però així queda que fa gràcia!! ;) Quan la Rose li pregunta si serà reina i l'Andrea li diu que no per “la llei” m'ha desconcertat una mica. O sia que no només t'has inventat que Irlanda és una monarquia (que em resulta molt divertit i esbojarrat; molt teu!), sinó que, a més, dius que tenen una llei com la Llei Sàlica de Felip V. La veritat és que no sé si hi ha cap altre estat monàrquic a Europa amb una llei així (l'Anglaterra no pas), com la d'Espanya. Però bé. Em resulta molt graciós que et prenguis llicències tan genials com poder decidir el tipus de sobirania dels estat i totes aquestes coses tan grosses. És clar que sí! T'has de sentir amb prou poder per fer el que et vingui de gust: la teva fic és el teu regne! ;)

Quan parla l'Andrea, no sembla que parli una princesa. Sinó més aviat una republicana radical! La Rose ja li ho diu! xD Encara que és una republicana rara, perquè no vol ser reina. T'ha quedat la cosa molt política! hahahaa Això de sang de fang blau m'ha agradat. La sang de l'Andrea mola (i es diu a si mateixa sang de fang, la tia...). Però el que m'ha agradat molt també és que digui que se sent més del món dels bruixots i que, per tant, no té cap sentit que sia una personalitat important al món dels muggles, part del qual no se sent gaire.

 

Molt bé, molt bé!! =D Segueixo!

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/11/2015 a les 16:08:54
#26367Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hahahaha, no li he tornat a fer passar malament a la McGonagall des d’aleshores (bé, a banda dels Magatotis, la Resistència i la Lily Potter, però a això ja hi està acostumada XD).

Hahahaha, això dels noms de l’Albus a mi em sembla molt divertit. No és res greu, només es fica amb ell i el ridiculitza una mica. Al principi li molesta, després s’ho pren amb resignació (com qual a algú li posen un sobrenom que no li agrada però resulta que té èxit, i s’hi acaba acostumant). Al final ja s’ho pren com un bon senyal, perquè sap que quan el James li diu Albus és que alguna cosa passa! A mi m’ha passat, que em comencin a dir d’alguna manera que no m’agrada gens, però després ja t’hi acostumes i al final et fa gràcia i tot. Crec que és més o menys el que passa amb l’Albus. Igualment, ja et dic que la relació entre el James i l’Albus va canviant, i de fet millora molt. De més grans són molt bons amics, però ja m’agrada que aquí que no se suportin gaire... estan passant tots dos una època una mica complicada, l’adolescència, enveges que es tenen l’un a l’altre (l’Albus enveja en James perquè és més popular, i el James enveja l’Albus perquè creu que és el preferit del seu pare) l’Albus té també una crisi de personalitat important, que al final aconsegueix resoldre, i el James és un adolescent difícil, això és evident. No només té problemes amb l’Albus, té unes enganxades amb el seu pare una mica fortes. Clar que en Harry tampoc no li té gaire paciència i no té en compte com se sent el James. Aquí el James està ENFADAT amb el Harry, no vol que li doni ordres, però no entén que el Harry el tracta així perquè ell també li dóna peu. Des de l’any anterior que el James l’ajuda de vegades en les investigacions (en el que té a veure amb Hogwarts) i en Harry pensa que al James ja li va bé... però en canvi el James de vegades li agradaria que el tractés com tracta l’Albus. Però tot això ho va entent mica en mica, quan es va fent gran i li passa tota la ximpleria...!

A l’Andrea suposo que han intentat ensenyar-li protocol, però crec que passava una mica de tot. Tot i que és una pija i les seves maneres no són gens normals, ja deixo clar que no és pas una princesa gaire conservadora amb tot el tema de la monarquia. A ella ja li està bé, no ser reina, perquè com bé diu, ella vol tenir un futur en el món de la màgia, i de fet no té manies per gastar diners en el que sigui... XD M’alegro que t’agradi com he plantejat tot el tema de la Monarquia d’Irlanda... sí que és ben esbojarrat, sí, però vaja, posats a inventar...!

Segueixo!




irinawatson06 105 comentaris29/08/2017 a les 20:31:16
#27146Encara no he escrit cap fanfiction

Això de sang de fang blava m'ha agradat jajjajajajaja

I l'Albert, el majordom, sap que és una maga???