Escrit per lunalovegood
Enviat el dia 28/08/2009 a les 11:11:57
Última modificació 28/08/2009 a les 12:44:02
Tots els capítols de Albus Potter
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


III- Fantasmes

III

FANTASMES

El primer dia de classes s'aixecà rúfol. Tot i això, els de primer estaven tan emocionats que els era igual.

Molts d'ells van ser els primers de baixar al menjador a l'hora d'esmorzar, doncs a la majoria els havia costat agafar el son i estaven massa nerviosos per quedar-se al llit mandrejant. L'Albus, que havia baixat amb en Julius, es va trobar la Rose que ja hi era, repassant l'horari que els havien deixat sobre la taula.

â€"A veure... a primera hora tenim Encanteris... i l'aula d'Encanteris està al tercer pis, prop de la de Defensa contra les Forces del Mal, així ens serà més fàcil trobar l'aula durant el canvi de classesâ€"va respirar fondoâ€". I després de dinar tenim Herbologia... Segur que em perdo per trobar l'hivernacle!

â€"Bon dia! â€"va fer l'Albus seient al seu costatâ€" ja treballes, tan d'hora? â€"va aixecar els ulls al sostre que s'estenia per sobre els seus caps i que lluïa un delicat to perla.

Per tota resposta la seva cosina va assentir amb el cap, mentre amb els ulls tancats intentava trobar mentalment la classe de Transfiguració i després els obria de cop per comprovar sobre el petit mapa de l'escola, amb una ganyota, que no ho havia fet bé.

â€"'Om dia â€"va dir algú des de l'altra banda de la Rose. L'Echo va treure el cap i el va saludar amb la mà. "Ostres!" va pensar l'Albus, meravellat per no haver-la sentit durant un minut sencer; de fet, ni tan sols s'havia ni adonat de que era allà.

â€"Ai, bon dia, Echo.

â€"He descobert que si menja, s'està calladeta â€"va murmurar-li la Rose, que ja havia desistit d'estudiar l'horari amb tot el xivarri que hi començava a haver al Gran Saló, i tot seguit va afegir, dirigint-se a l'Echo que ja anava per obrir la bocaâ€" Ostres, has tastat aquest croissant? Està boníssim! Crec que és la xocolata més fina que he tastat mai, i té un regustet de mantega...

Ràpidament, l'Echo va allargar la mà i féu una mossegada al croissant.

â€"Hi, dens gaó!

Tots tres van riure mentre la noia s'acabava la pasta.

La Rose els va fer marxar un quart d'hora abans que comencessin les classes per a poder-les trobar. Deia que la Victoire ja l'havia advertit que era molt fàcil perdre's entre tants passadissos i escales. I ells no podien permetre's un error taaaaan i tan gran, i encara menys el primer dia. Els altres es van deixar portar i ella estava tan concentrada i de mal humor que ni tan sols l'Echo es va veure en cor de discutir la seva decisió. Segons el mapa de la Rose, es trobaven a mig camí, exactament al segon pis, i havien de recórrer un llarg corredor fina arribar a una bifurcació on haurien d'agafar el trencall de la dreta, que els duria directament a l'escala que pujava al tercer pis. Però hi havia un petit problema: el que havia de ser un llarg passadís s'acabava just davant dels seus nassos, on hi havia solament una gran porta de fusta.

â€"I ara què fem? â€"va preguntar l'Echoâ€" Aquí només hi ha una porta.

L'Albus li va dirigir una mirada alarmada, per fer-la callar. No era el millor moment per fer-la petar, ara, és més, qui estava a punt de petar era la seva cosina. Però malauradament, ella no el va entendre.

â€"Crec que ens hem perdut â€"va concloure la noia i es va asseure al terra.

â€"Ah sí? â€"va cridar la Roseâ€" No em diguis! Ostres tu, no me n'havia adonat, sort que m'ho has dit! â€"quan s'enfadava, es tornava d'allò més irònicaâ€" Gràcies, Echo, no sé què hagués fet sense tu.

â€"De res, noia, de res. Ja saps què diuen, quatre ulls hi veuen més que dos.

L'Albus va patir pel cap de l'Echo; durant uns instants va semblar que la Rose l'esclafaria. Però enlloc d'això va desplomar-se i es va posar a plorar.

L'Albus i en Julius es van mirar un a l'altre, sense saber què fer. Per què feien coses tan rares, les noies?

â€"Crec que vosaltres hauríeu d'anar tirant... â€" va murmurar l'Albusâ€". Nosaltres ja us atraparem més tard. Millor que retrocediu i pregunteu a algú.

En Julius va assentir i ell i l'Echo es van allunyar passadís enllà.

L'Albus va mirar avall. Ara tocava ser un bon cosí. Però què hi podia fer ell?

â€"Rose... estàs bé? â€"incòmode, es va ajupir al costat de la seva cosina. Segurament aquella no era la millor frase, però no se li va acudir res mésâ€" Què et passa? â€"sí, segur que així ho havia millorat molt.

Ella es va eixugar la cara amb el revers de la mà.

â€"És que... els avis, la mare, el pare, el tiet Percy, la els teus pares, la cosina Victoire i en Dominique, la cosina Molly, en Fred, en James, el professor Longbottom, la professora McGonagall, el barret... â€"va sanglotarâ€" Tots esperen que faci grans coses, que sigui una gran alumna, que tregui bones notes... i no sé si... â€"la Rose va empassar saliva, mentre aprofitava per eixugar-se les llàgrimesâ€" I si els fallo?

L'Albus no sabia què dir-li. A ell també l'havia assaltat aquella mateixa por la nit passada.

â€"Jo també hi he pensat â€"va confessar l'Albusâ€". I no sé què dir-te. Saps que en James m'havia omplert el cap amb tot allò d'anar a Slytherin, oi? Em vaig passar una setmana sencera somiant amb serps i nens vestits de verd que m'intentaven mossegar â€"va sacsejar el cap per treure's aquelles imatges del capâ€" i em costa dir-ho però moltes vegades em despertava i em posava a plorar. Ara veig que era una tonteria.

â€"És clar, perquè ja ets a Gryffindor! Tu ja no tens problema. Però jo sí!

â€"El que és una tonteria és capficar-s'hi abans d'hora. Ara que ja ho he passat, veig que no n'hi havia per tant. Em podria haver estalviat unes quantes hores d'insomni. Més val que no t'hi preocupis. Si no ho fas bé, ells t'entendran. Saps, el pare em va dir que els era igual si anava a Slytherin. Em va confessar que ell també havia temut anar-hi i si havia anat a Gryffindor era perquè ell ho havia volgut i el barret l'havia deixat triar. Crec que tu, si vols, també pots treure bones notes. Bé que ens apallissaves a tots quan juguàvem al Magic-Trivial aquest estiu, oi? I mira que en James és més gran que tu! O si no, sempre pots triar no fer res i no preocupar-te per les notes, com el cosí Fred; ell sí que és un penques!

La Rose va somriure tímidament.

â€"Per cert, parlant d'en Fred... qui t'ha donat aquest mapa?

â€"En James... m'ha dit que ell aquest any ja no el necessitaria, però que l'any passat li va fer molt servei.

â€"Quina barra que té! I tu te l'has cregut, no?

â€"Però si era una ganga! He vist que n'estava parlant amb una altra de Gryffindor... ara no sé com es deia â€"l'Albus li anava a dir que ho deixés estar, que el nom de la nena no era vital per a la història i que estaven fent tard a Encanteris però va optar a no posar-la més nerviosa, no fos cas que se li tornés a posar a plorarâ€" espera... és que ho tinc a la punta de la llengua i això em fa una ràbia! â€"ell va assentir, ho sabia prou bé, que la seva cosina no suportava no saber alguna cosaâ€" Ai! Sí, sí, es deia... com es deia? Alguna cosa com... com... Andrea... Andrina... Ja ho tinc! Andròmaca! Andròmaca Alastair, sí, la primera de la tria, no te'n recordes? â€"l'Albus va murmurar que en aquells moments no estava precisament per memoritzar noms de possibles futures companyes de residènciaâ€". Doncs això, ella el volia comprar però com que m'ha vist a mi ha dit "perdona, maca, però la família va primer" i m'ha dit que me'l deixava a un preu especial. Només me n'ha demanat cinc knuts! I la veritat és més pràctic que carregar el Hogwarts, la Història tot el dia. L'Andròmaca ha dit que, de totes maneres, la seva amiga ja sabia el camí. Ja hi deuen ser, a hores d'ara. â€"va sanglotar i per uns breus moments l'Albus va pensar que tornaria a plorar altre cop, però només va dir, amb un fil de veuâ€" Creus que ens expulsaran?

Abans que l'Albus pogués respondre o renyar-la per haver estat tan innocent i haver-se fiat d'en James, van sentir una alenada d'aire gèlid, com si els acabessin de tirar un cubell d'aigua freda a sobre. Durant un sospir, van poder veure una figura encaputxada i semi-transparent que travessava la paret del seu davant.

â€"A-a-a-que-quella co-cosa aca-ca-caba de travessar-no-nos? â€"va quequejar l'Albus.

â€"Juraria que sí â€"va fer la Rose aixecant-se d'un botâ€". I també ha travessat la paret. Deu haver sortit d'aquí darrere, potser de l'habitació de l'altra banda d'aquesta porta.

â€"Devia ser un fantasma. â€"va murmurar l'Albus, alçant-se també ell, per mirar d'assegurar-se que la paret era massissa i no es podia travessar així com aixíâ€" En James me n'ha parlat molt, d'ells. N'hi ha un que es diu Baró Sagnant i es veu que, si et travessa, al cap de tretze dies entres en un coma molt profund i, si no et donen l'antídot, en tretze hores et converteixes en fantasma.

â€"Això no ho diu pas al Hogwarts, la Història... però de totes maneres... espero que aquell no fos ell. â€"la Rose semblava que s'havia oblidat de tot ara que tenia una cosa nova en la què pensar.

â€"Doncs es veu que la majoria de fantasmes d'aquí els ha convertit ell i per això fins i tot ells li tenen por... i també â€"va embalar-se l'Albus en recordar la interessant conversa que havia tingut amb el seu germà unes setmanes abans de començar el cursâ€" sembla ser que hi ha una nena fantasma i tot!

â€"I no creus que seria una mica perillós tenir-lo en una escola plena d'alumnes, si això que expliques fos veritat?

Els dos es van girar, espantats. Just darrere seu hi havia un altre fantasma, a jutjar pel seu to translúcid i la seva vestimenta antiquada.

â€"Tranquils... no sóc el Baró Sagnant â€"va aclarir-los en veure la cara blanca de por que se'ls havia quedat als dos jovesâ€". Jo sóc sir Nicholas de Mimsy-Porpington, encara no ens coneixíem. â€"l'Albus li anava a allargar la mà per presentar-se, però a l'últim moment s'hi va repensar; pel que sabia de moment, millor no tocar els fantasmesâ€" Sóc el fantasma de Gryffindor â€"i en veure com la cara de l'Albus s'il·luminava va afegirâ€" i sí, molts alumnes em coneixen com Nick-per-poc-sense-cap â€"i va estirar-se el cap amb cara fastiguejada, de manera que aquest li va quedar penjant a una bandaâ€". Contents? Heu fet fotos?

â€"Sí! En James, el meu germà, m'ha dit que vostè és un dels fantasmes que tenen por al Baró Sagnant.

Si els fantasmes poguessin canviar de color, en aquell moment Sir Nicholas s'hagués tornat vermell com un pebrot.

â€"No,... jo... no pas... â€"va empassar saliva (o en va fer el gest, perquè dubto que els fantasmes tinguin saliva) i es col·locà el cap bé sobre les espatllesâ€". No és pas veritat. Simplement li tinc un cert respecte, el respecte que es mereix com a fantasma en cap de la residència d'Slytherin. I per cert, dius que en James t'ha parlat de mi? No serà en James Potter, oi? Ja m'ho temia. Aquell marrec! Et donaré un consell, no et fiïs mai del que ell et digui. I dius que és el teu germà? Sang de la teva sang? â€"el va repassar de dalt abaix, per comprovar que no duia res a les mans que pugués ser perillós i se'n va apartar un xic, com si tingués una malaltia contagiosaâ€" doncs t'acompanyo amb el sentiment, fa més anys que el pateixes... i veig que encara t'enganya ben enganyat! Ja em pots fer cas, ja! No et creguis res del que et digui! Res!

â€"Jo el mato.

â€"Ja voldria ja, i mira que ho he intentat un munt de vegades, però noi, no hi ha res a fer.

L'Albus va estar a punt de saltar. Qui era aquell? En James no li havia dit que Sir Nicholas de Mimsy-Porpington era un assassí en potència. Però el fantasma va continuar.

â€"Perquè aquesta existència ja se m'ha fet pesada, i tant! I ni tan sols puc formar part del Club dels Caçadors Decapitats! Qui voldria viure (o mal viure) així? Però crec que, un cop t'has convertit en un fantasma, no hi ha res a fer... bé, m'hauré d'aguantar, doncs. Però gràcies per l'oferiment, noi, ha estat un detall per part teva.

L'Albus va dirigir una mirada inquisitiva a la Rose. Els fantasmes podien patir demència sanil?

â€"Perdoni que el molesti, Sir Nicholas â€"va dir la Rose procurant fer veueta de nena bona i veient que la conversa anava degenerant a certs temes que encara no volia tocar (no sense fer alguna recerca a la biblioteca sobre la aquella matèria d'estudi i consultar el Hogwarts, la Història abans, és clar)â€" però hauríem de ser a classe. Que ens podria fer un favor? No trobem la classe d'Encanteris.

â€"Ja us hi acompanyo, ja. Tot sigui per uns petits Gryffis... perquè sou de Gryffindor, no?

Els dos nens van assentir amb el cap.

â€"Sí, òbviament. Suposo que els de les altres residències s'haguessin espantat en sentir-se travessats per aquell fantasma. I en veure'm aparèixer! Només un vertader Gryffindor té el cor valent!

I els va estar cantant les mil meravelles dels alumnes pertanyents a Gryffindor, residència a la qual, òbviament, havia anat ell en la seva joventut, durant tot el camí fins a l'aula.

Arribar a la classe d'Encanteris no els va costar gaire; de fet, els hauria resultat d'allò més fàcil si no haguessin seguit les estúpides indicacions del mapa d'en James: tan sols havien de pujar per unes escales estretes just al costat de la gran escalinata que havien fet servir per arribar al segon pis.

â€"Que vagi bé â€"va desitjar-los en veu baixa el fantasma quan estaven davant la porta, tot i que l'Albus va tenir la sensació que només es dirigia a la Roseâ€" ha estat un plaer conèixer la nova generació de lleonets.

â€"Igualment â€"va respondre ella.

â€"Encantat.

â€"Ah! â€"va exclamar ell quan estaven a punt de trucar a la portaâ€" I tranquils, que aquell no era el Baró Sagnant.

Els va picar l'ullet i va travessar la paret.

Van arribar una mica tard, evidentment, cosa que va comportar la pèrdua de vint punts per Gryffindor "un per cada minut de classe que havien s'havien passat fent vés a saber què vés a saber on i vés a saber amb qui" (frase que, tot i no ser massa brillant, va provocar unes quantes rialletes als d'Slytherin, amb qui compartien la lliçó). Sí, era molt comprensible que el primer dia de classe es perdessin amb tantes escales, però també ho era que els professors volguessin impartir la seva matèria per tots els alumnes que hi havia matriculats. I si no, que fessin com alguns dels seus companys, que havien sortit amb antelació del menjador per evitar qualsevol problema. Començaven bé.

El professor Flitwick va murmurar alguna cosa com "igual que el seu germà" mentre els senyalava un pupitre al fons de l'aula i va continuar amb la classe. Quan van passar pel costat d'en Julius i l'Echo aquests els van donar ànims (el Julius feia una mica de cara de circumstàncies; no devia ser fàcil aguantar l'Eco durant les classes, va pensar), però l'Albus estava tan emocionat que li era igual tots els punts que els haguessin pogut treure. No feia ni un dia que estava a Hogwarts i ja s'havia perdut, havia trobat un fantasma (i havia estat traspassat per un altre) i, aquesta potser era la part menys emocionant de totes, havia fet tard a una classe. Potser en James no deia només que mentides, al cap i a la fi! Al seu costat, la Rose no semblava que pensés exactament el mateix. De fet, més aviat semblava que estava paralitzada per l'horror i la vergonya, i feia esforços visibles per concentrar-se i entendre de què parlava el professor Flitwick. Els estava explicant les grandeses de l'aprenentatge d'encanteris i aviat van poder agafar el fil de la lliçó per abandonar-lo, almenys l'Albus, mort de pur avorriment, un quart d'hora més tard.

*******************************************
Hola! moltíssimes gràcies a tothom per tots els comentaris! La veritat és que fa molta il·lusió!
El problema és que jo no hauria d'estar escrivint aquesta ff, sinó que hauria d'estar fent el Treball de Recerca... i com que em comenteu, m'emociono i escric i ja se sap... però clar, com podeu comprendre això és molt més interessant, jeje.

A veure, tinc algunes coses a dir-vos (m'he fet la llista mental abans d'anar a dormir però, com és lògic, se m'ha esborrat tota):
1. No sé si us n'heu adonat, però el personatge que es deia John al primer capítol ara es diu Aubrey Yorweth. Ho hauria d'haver pensat des del principi, ho sé, però és que vaig descobrir aquest nom i vaig veure que era perfecte (ja us diré perquè al final de la història) i no em vaig poder estar de canviar-lo.
2. De moment la ff es diu Albus Potter, com a nom provisional fins que se m'acudeixi un ...i el nosequè de nosequantos adient.
3. Veig que us va fer gràcia lo de la Sra Grassa, ja deixaré que se m'en vagi l'olla més sovint ;-)
4. Demà potser penjo un altre capítol per motius extraordinaris, però no us ho puc assegurar perquè me'n vaig al poble i no sé segur si hi haurà Internet. 
5. nathalilupin, ja vaig pensar de posar l'Albus o la Rose en una altra residència perquè era com molt típic, però al final em vaig decidir per Gryffindor perquè així m'anava millor per la història (que potser després em sabrà greu no haver-los posat a una altra, això no t'ho negaré).
6. AgathaBlack, bàsicament la teva ff és la culpable de que NO estigui fent el treball de recerca... em tens ben enganxada! (fins i tot m'he copiat els capítols que em falten en un document de text per poder acabar-me-la encara que no tingui internet durant el cap de setmana, XD)
7. Com cuntinuï així serà més llarg el comentari que el capítol.

Doncs bé, dit això, callo, perquè ja començo a semblar l'Echo.
Vinga, a comentar! (no és una indirecta ni res, eh? No pas!)

Petons! (no vull copiar-te, AgathaBlack, però m'estic fotent uns raviolis de formatge que... mmmm!!! què faig jo esmorzant raviolis de formatge? això ja és una altra història..., però us diré que a l'hora de menjar, l'Echo s'assembla molt a mi, XD)

PD: us agrada la foto? és maca, eh? l'he feta jo con mi sudor y mis làgrimas, XD.
PD2: heu entès el doble joc del títol? uns fantasmes són els de veritat (Nick) i l'altre és en James, jeje (se m'ha acudit quan ja l'havia posat i m'he emocionat).

Apa, ara sí, adéu!

Llegit 1165 vegades

< Anterior capítol || Pròxim capítol >

Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)

• 	Laura*Malfoy	Enviat el 28/08/2009 a les 11:48:38
  	#19343	He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

  
  

  Primeeraa! :)

  És molt guaay! m'ha agraadat molt! no tinc massa temps per comentaar, axi que espero que quan torni de vacances vegi el seguent capitol! :P

  un petoo!

  
  
  
  

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 28/08/2009 a les 12:46:30
  	#19344	He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

  
  

  Segoona! (si no se m'avancen! XD)

  M'encantaa! La veritat, a mi l'Echo m'agobiaria i acabaria clavant-li quatre crits. Planyo el Julius.

  Wenu re, que m'encanta, continua aviat!

  1 pto

  Marta

  
  
  
  

• 	_llunàtica	Enviat el 28/08/2009 a les 14:08:36
  	#19346	He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

  
  
  Uau, molt guai!:D A veure si el pots penjar demà, doncs XD
  Uuh el treball de recerca, quin pal no? què ets, humanista?
  Apa, un bes!:-)
  
  
  
  
  

• 	nathalilupin	Enviat el 28/08/2009 a les 18:25:24
  	#19349	He escrit 3 fanfics amb un total de 27 capítols

  
  
  
  Hola!!!
  
  m'encanta el capi és fantastic.
  Pobre Julius haver d'aguantar l'Echo, la veritat és que tinc una amiga que també parla moltíssim i no calla mai i a vegades és molt passadeta però és molt bona persona xDxD.
  
  Continua aviat...
  
  nathalilupin
  
  
  
  
  

• 	Agatha Black (Moderador/a FF)	Enviat el 28/08/2009 a les 18:57:13
  	#19351	He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols

  
  

  Vale, a veure:

  1- Em sento a la vegada molt orgullosa i molt culpable de ser la causant de la teva manca d'interès cap al teu propi Treball de recerca, però et donaré un consell: la meva fanfic no Ã©s TAN interessant com per deixar el TR de banda, dedica-'thi, que val un punt. Jo ja hi vaig passar, i sé que és un pal, però és que toca.

   Més! M'ha agaradat molt el capítol! Jo la veritat és que no he aprofitat mai els fantasmes... m'agrden més els espectres dels rondadors. Saps que per un moment m'he pensat que el James li havia venut a la Rose el Mapa de Magatotis? M'he quedat, fíjate, que gentil, el noi!

  La foto està preciosa, si l'has feta tota tu et dono l'enohorabona!

  I me'ncanta el títol, deixes molt clar que el james ñes un fantasma de cuidao, però fes-lo sortir, dona, que el cull conèixer!!! ^^

  Un petóooo!

  G

  
  
  
  

• 	Tooru	Enviat el 28/08/2009 a les 20:53:54
  	#19355

  
  

  holaaaa!!!

  esta genial! Per un momemt jo tambe he cregut que li venia el mapa real i me quedat que?!

  Fins aviat!!

  Adeu!

  
  
  
  

• 	Porcupintí-na	Enviat el 29/08/2009 a les 13:01:54
  	#19358	He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

  
  
  UOUOUOOO! M'agrada, m'agrada!
  està molt bé aquesta fanfic! :):)
  
  maria
  
  
  
  
  

• 	Marta Potter Weasley	Enviat el 08/09/2009 a les 20:47:50
  	#19597	He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

  
  
  Ui, jo sempre vaig tard però bé, em llegiré tota la fanfic avui i axi ja estic al dia XD és que m'agrada molt! escrius molt bé!
  
  M'encanta el personatge de l'Echo! és molt graciós!! A partir d'ara serà la meva preferiada (vuenu em sembla que ho era des del principi) És que quan em pilla sóc una mica Echo, xD, Ja ho veieu.. normalment no, eh? Vueno segueixo llegint eh?
  
  NOTA: Raviolis per esmorzar? quin fàstic, no hi ha res com la llet amb colacau!
  
  
  
  
  

• 	Luna Weasley	Enviat el 09/09/2009 a les 21:50:35
  	#19629	He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols

  
  

  Wowowo!!!

  Estic superenganxada a la teva fic!!!

  Ja t'he fet tres comentaris, avui!!!

  Ufff...

  M'encanta.

  Segueix escrivint fins a la mort!!!(o no tant, pro escriu molt)