Capítol 7-Comencen les vacances!

Només baixar del tren ja va veure de lluny als seus pares, però no estaven sols, hi havia algú més, tanmateix, des de tan lluny no aconseguia distingir qui era. Tenia curiositat per saber qui més anava amb els seus pares, va anar acostant-se més i quan ja estava prou prop la va reconèixer "però si és…"

-ROSE! -va dir tirant-se damunt de la seua amiga i fent-la caure a terra-.

-Iris! -contestà Rose des de baix de la seua amiga com va poder-.
-Què fas ací? -li preguntà Iris tota emocionada-

-No ho veus? Donar-te la benvinguda! Tenia tantes ganes de veure't! Com t'ha anat tot por "l'internat"?-aconseguí dir-li Rose després de traure's del damunt a Iris-.

-Molt bé! T'he de contar més coses. Com estàs? M'has d'explicar tot el que has fet durant la meua absència, que des de Nadal quasi no hem parlat. Que bé ens ho passarem aquest estiu! Ah, per cert, mama, que he convidat a unes amigues a què passen uns dies a casa però encara els he de concretar els dies, ja em diràs quins dies ens venen millor val?

-Bona salutació, després de sis mesos sense veure'ns només ens dius que quins dies poden venir les teues amigues… jo em pensava que ens estimaves més!-va dir el seu pare amb veu ofesa-.

-Pare, clar que t'estime -li va contestar la seua filla fingint veu d'emocionada abraçant-lo- mare a tu també t'estime, no cregues que tinc un preferit -digué mentre l'abraçava-

Després de l'intercanvi d'abraços van passar la barrera màgica i van anar amb el cotxe fins a casa d'Iris, als afores de Londres. Només arribar Iris va pujar a la seua habitació seguida de Rose i de son pare pujant-li la maleta i la guitarra. Quan ja estaven dins de l'habitació Iris es va treure l'uniforme i el va ficar a llavar i després va començar a treure llibres del bagul i deixar-los damunt de l'escriptori de qualsevol manera.

-Què Rose? Com va tot per ací?

-Bé, la veritat és que la cosa no ha canviat massa des de l'última vegada que vam parlar. He fet alguna que altra amiga més a l'escola, però com sempre, mon pare ha decidit que l'any que ve em torna a canviar, així que dóna igual…

-Altra vegada? Aquesta vegada per quin motiu?

-Ni idea… Ell sabrà…

-Aleshores, l'any que ve a començar una altra vegada?

-Sí… per cert, m'has d'explicar tot el que has fet a l'internat perquè l'última vegada no em vas explicar res i em mor de ganes de saber com és.

-És genial: Hi ha escales que es mouen, un director que està una mica boig, un esport que es juga amb graneres voladores -exclamà molt animada Iris -és el millor que pot existir!

-I els nois? Com estan?

-Per l'amor de Déu, Rose, quantes vegades t'he de dir que jo no em fixe en aquestes coses, tenim només onze anys, ja tindrem temps per a buscar-nos parella.

-Exacte, i quan més tardeu, millor -comentà el pare d'Iris que en aquell moment passava per davant la seua habitació.

-Que sí pare, que sí…

-El que passa és que no els vols compartir…

-Sí, el que tu vulgues, per cert, aquest estiu és molt probable que vinguen unes amigues de Hogwarts a passar una setmana-

-Sí, ja ho he sentit quan ho deies als teus pares-va dir Rose un poc distreta.

-I també t'he de presentar els amics aquests que vaig conèixer abans de començar el curs, viuen a Wembley, són molt simpàtics i ja veuràs com de seguida et cauran molt bé -digué Iris amb un somriure-.

-Sí, segur…-comentà Rose encara distreta-

-Rose, et passa alguna cosa? Et note estranya.

-Es que, Iris, -començà a dir la seua amiga amb al veu trista- et trobe molt a faltar, eres l'única amiga de debò que tinc; sí, és veritat que tinc amigues a l'escola, però cada any n'he de fer noves i mai acabe de fer amistats reals. Abans, ho podia suportar, perquè et tenia a tu i ens vèiem cada cap de setmana, però ara que no estàs em trobe molt sola…-digué començant a plorar-

-Rose, Rose, no et poses així, jo sempre estaré al teu costat…-intentà reconfortar-la Iris mentre l'abraçava-

-Ja ho sé, ja, però estàs molt lluny, i no ens veiem mai, i no tinc ningú amb qui parlar…

-Va, va, anima't, ja veuràs com ens ho passarem genial aquest estiu, aniré molt a Londres per a estar amb tu, i podem convèncer als pares perquè ens duguen a la platja, un altre dia podem anar fins a Wembley, i quan vinguen les meues amigues de Hogwarts tu també podràs quedar-te aquí, segur que caps.

-Moltes gràcies, Iris, no sé que faria sense tu.

-Va, anem a donar una volta pels camps, que és l'únic que podem trobar al voltant de ma casa, encara no entenc per què els meus pares van voler viure als afores de Londres…

-Perquè és més tranquil, no hi ha molta gent…

-Ni molt a fer, tampoc…

Les dues amigues van avisar als pares d'Iris que eixien un moment i van anar a donar una volta pels voltants. Tot eren camps i el verd regnava per tot arreu. A Londres, degut al clima, tot era sempre verd ja que era normal que ploguera, fins i tot en estiu, però era bonic. Quan es van cansar de caminar i ja s'ho havien contat tot, van decidir tornar cap a casa Iris perquè el seu pare duguera a Rose cap a sa casa, a Londres. Després d'acomiadar-se, el primer que va fer Iris va ser pujar a la seua habitació a acabar d'ordenar tots els objectes del bagul, ja que encara faltava un poc perquè el sopar estiguera fet. Quan va entrar a l'habitació, es va trobar que damunt del seu llit hi havia un mussol amb una carta, i semblava bastant impacient, hauria vingut feia estona i com ella no estava doncs li havia tocat esperar-se tota la vesprada. Iris va agafar una galeta per a òlibes que tenia al bagul i li'n va donar una mentre gafa la carta que duia lligada a la pota. Va reconèixer de seguida la lletra:

"Hola Iris, Com va tot? Qui era la noia que estava esperant-te amb els teus pares? Semblava que era molt amiga teua per la manera tan efusiva en què l'has saludat. Com ha estat retrobar-te amb la família i els amics? A mi no massa bé… quan he arribat els meus pares ni m'han mirat… però ara no tinc ganes de parlar d'això. Et trobe a faltar, i això que no fa ni un dia que no ens veiem, no estic molt ben acabat, la veritat. Tinc moltes ganes de veure't altra vegada, bé a tu i a James i a Remus i a tots. No podríem veure'ns aquest estiu ni que fóra una vegada? Va, digues sí, per favor. Bé, no sé que més dir-te. Espere rebre la teua resposta aviat.
Molts Petons,
Sirius."

Iris va somriure, estava contenta d'haver rebut aquella carta. De seguida va agafar un pergamí i la ploma que tenia al bagul i es va dirigir a l'estudi disposada a contestar-li, però en aquell moment sa mare la cridava per a anar a sopar així que ho va deixar per a més tard.

Al dia següent Iris es va alçar molt tard i a més es va quedar mandrejant al llit. Quan per fi es va alçar eren les dotze i mitja, aleshores es va recordar de la carta de Sirius i ràpidament va anar cap a l'escriptori, va agafar ploma i pergamí i es va posar a escriure:

"Hola Sirius, a mi em va tot molt bé, la veritat. L'amiga que estava esperant-me era Rose, és la meua millor amiga, ens coneixem des que tenia dos anys, la veritat, no recorde com ens vam conèixer ja que ella viu a Londres i jo als afores, algun dia li ho preguntaré a ma mare… Sempre hem estat molt unides a pesar que només hem anat un any a la mateixa escola ja que son pare, sense motiu aparent, no para de canviar-la… Per ara només he vist als meus pares i a Rose, però espere anar prompte a Wembley, on viuen uns amics. Jo també et trobe a faltar, tinc moltes ganes de veure't, però tampoc vull que s'acaben les vacances… Sí que podríem quedar un dia tots junts, ja saps, que si poguera, t'haguera dit de quedar-te a ma casa… I per cert, acabe de recordar que encara he d'enviar una carta a Julian, Sarah i Lily, quin cap que tinc, senyor. Bé, ja no em queda res per dir,
molts petons i una forta abraçada,
Iris"

Quan va acabar d'escriure-la, la ficar en un sobre, va apuntar l'adreça de Sirius i la va lligar a la pota de Nit.

-Porta-la directament a en Sirius, val?-li va dir mentre l'acariciava-.

Aleshores va obrir la finestra i la va deixar a anar. Es va quedar una estona mirant com s'allunyava fins que va deixar de veure-la. Aleshores es va ficar uns pantalons curts i una samarreta de màniga curta i va baixar a la saleta. No estaven ni sa mare ni son pare, es va asseure al sofà i es va posar a llegir un llibre que tenia per casa esperant que els seus pares tornaren. Quan per fi van arribar li van dir que havien anat a comprar ja que al dia següent vindrien els avis a dinar, en aquell moment Iris es va recordar que havia de preguntar-li a sa mare quin dia podien venir Lily, Sarah i Julian. Una vegada aclarida la data, va anar cap a la seua habitació a escriure'ls una carta, va agafar una altra vegada pergamí i ploma i va escriure la mateixa carta tres vegades, només va canviar el destinatari:

"Lily/Sarah/Julian (NA: he posat els tres noms junts per a no escriure tres cartes iguals, sé suposa que són tres cartes, no una)
Ja sé quins dies podeu venir a ma casa. Què et sembla el mes que ve? La primera setmana? Saps on està ma casa, us vaig donar l'adreça al tren. Els meus pares us recolliran a l'estació, no us preocupeu. Com ha anat la teua retrobada amb la família i els amics? A mi fantàstic. Bé ja et contaré. Espere la teua resposta prompte, i també t'espere en ma casa la primera setmana de juliol. Com no vingues ja t'apanyaré jo en setembre.
Molts petons,
Iris."

Quan va allargar la mà per a obrir la gàbia de Nit es va recordar que encara no havia tornat de casa Sirius, així que va guardar les cartes al caixó de l'escriptori i va baixar a parar taula, que el seu pare ja feia una bona estona que la cridava. Al dia següent, després de dinar, Nit va arribar amb la carta de Sirius, Iris la va deixar damunt del llit i li va donar les altres cartes perquè les portara a Lily, Sarah i Julian, però abans la va deixa descansar i li va donar menjar. Quan Nit se'n va anar, Iris va mirar l'hora i es va recordar que havia quedat amb Rose a Londres per a passar la vesprada juntes, així que va baixar i li va demanar a son pare que l'acompanyara.

Mentre ella estava a Londres, sa mare va entrar a la seua habitació a netejar-la, i quan li estava fent el llit va veure un tros de pergamí vell en el llit, va suposar que era per a tirar i el va llençar a la paperera. Quan va acabar de netejar-la, va agafar la bossa del fem disposta a tirar-la, però aleshores van tocar a la porta i ho va deixar per a més tard.

Quan Iris va arribar a casa, el primer que va fer va ser dutxar-se ja que havia sigut una vesprada bastant calorosa. Quan va acabar, va baixar a sopar. Després de sopar, Iris es va estar una estona parlant amb els pares i després va pujar a la seua habitació i es va ficar el pijama. Una vegada dins del llit, es va recordar de la carta d'en Sirius i es va posar a buscar-la, però no la va trobar pel llit, fins i tot va traure el matalàs, però allí no hi havia res. Aleshores va buscar per damunt de l'escriptori, dins dels caixons, a la gàbia de Nit, a l'armari, per terra, i res, no la va trobar, es va posar molt nerviosa, era impossible que l'haguera perdut, estava segura que l'havia deixat damunt del llit, i després se'n va anar a Londres. Qui podia haver tocat la carta?

**********************************

I com vaig dir, puge un capítol el dijous, des d'ara en pujaré un el dijous i un altre el diumenge, us sembla bé?

Què us sembla? Bé, l'estiu no és molt interessant, m'agrada més l'any escolar :P Per cert, marta_ginny, he estat pensant i és possible que al final acaben gambes, ja intentaré fer algun canvi, però només perquè ets tu! :D

Dedique el capítol a

-JoanaPotter

-marta_ginny

Moltes gràcies per comentar sempre! Espere que us continue agradant! :)

Mil petons,

Rouss

PD: no sé per què no podia pujar el capítol des del Firefox i l'he hagut de pujar des del Chrome, així que sent molt que la presentació siga tan ronyosa...

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 15/03/2012 a les 20:56:00
  	#23090	He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

  
  
  Ieeeeepa! Ja he acabat! :P Pobret Sirius, jo és que no podria aguantar i el faria venir a casa meva per pena ni que l'hagués d'amagar sota el llit... xD Ueeee! Les faràs acabar gambes! Oooh, quin honor :P Au doncs, ja saps que m'encanta i que espero que el temps passi moooolt ràpid :P Diumenge ens llegim mútuament! :) Un petó!
  
  
  
  

• 	hpkarina	Enviat el 15/03/2012 a les 21:03:49
  	#23091	He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

  
  
  hahaha jo també me'l portaria a casa :$ m'alegre que t'agraden! Sí, sí, ja intentaré fer-les gambes, canviaré alguna coseta! :P un petó!!
  
  
  
  

• 	JoanaPotter	Enviat el 16/03/2012 a les 09:59:43
  	#23092

  
  
  M'ha agradat molt! Només et vull dir que a les cartes fessis mes espais, perquè es distinguis bé. La història em va agradar molt. Així que el pare diu que els novios fins 7é no? xD. El q vol es q la fila no marxi. Wueno,ens continuem llegin dew
  
  
  
  

• 	hpkarina	Enviat el 16/03/2012 a les 15:07:09
  	#23094	He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

  
  
  Hola! Gràcies per comentar! Això de les cartes és culpa del Chrome, perquè si no hagueren eixit perfectament llegibles i en cursiva per a diferènciar-ho, però no ho podia penjar per cap altre navegador ¬¬ Sí, els pares, s'estimen massa a les filles XD un petó!