Enviat el dia 29/07/2012 a les 11:00:39
Última modificació 29/07/2012 a les 11:00:39
Tots els capítols de Els desterrats
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Capítol 15: Sospites
La Julie i en Harry es van mirar, paralitzats. No podia ser, senzillament era impossible. En Sirius Black, padrí d'en Harry. Havia estat el millor amic d'en James i després... els havia traït! Si els seus pares eren morts, era tot culpa seva.
En Harry i la Julie es van mirar. Les dues mirades només deien una cosa.
Venjança.
L'endemà al matí, la Julie es va llevar tard, confosa. No havia dormit gens bé. Va ser just a temps de despedir la Mei i la Marta, que marxaven per les vacances de Nadal. Es va vestir i va baixar a la Sala Comuna per veure qui quedava.
De Gryffindor i de l'Ala Nord, eren cinc: la Julie, l'Àlex, en Jack, en Mike i la seva germana, la Berta. Sabia que en Heath es quedava, igual que la Roser i en Charlie, ja que la Gregory els havia deixat taules d'entrenaments per practicar mentre ella no hi era. De l'Elit, no es quedava ningú més.
-Bon dia, bella dorment!
-Ai, deixa'm. He dormit fatal.
-I això?
-Molts problemes. I sembla que no s'acaben.
-No m'agrada veure't així.
-No em miris, doncs.
L'Àlex es va girar d'esquena.
-Millor així?
La Julie va riure.
-Com t'ho fas per aconseguir fer-me riure en qualsevol situació?
-És part del meu encant- va contestar l'Àlex, amb un ampli somriure-. I ara m'ocuparé de que vagis a menjar alguna cosa, que suposo que no hauràs tastat res.
-Deixa-ho, no tinc gana.
-D'això res. Et porto a la cuina ni que t'hagi d'arrossegar.
-Sí, buana...
La Julie i l'Àlex van sortir en direcció a la cuina. En el seu camí, van sentir unes veus estranyes.
-M'estàs dient que estic obligada a oferir dos dels meus millors alumnes a un projecte amb el qual no estic d'acord? A mi em sembla que no!
La Julie i l'Àlex es van mirar. La professora Cast!
-Només queden dos llocs a l'Elit, i són per alumnes que proposis tu pels seus mèrits. Vull que estiguin ocupats abans de la pròxima prova.
Aquesta veu també era inconfusible, sobretot gràcies a l'accent italià. La professora Ruella.
-I si no ho estan, què?
-Diguem que, com a professora de l'Ala Nord, et vas comprometre a col·laborar en tota activitat que es faci.
Aquest era el tenebrós i misteriós professor Harker, d'Astrologia. Tenia uns trets estranys, i no el veien mai amb la resta de professors pels passadissos: es passava el dia tancat a la seva aula, que només obria a les classes que es feien durant la nit.
-Si no hi col·labores, estem disposats a fer una queixa formal al professor Dumbledore demanant que et facin fora, i no dubtis que ho aconseguirem.
-Però... no podeu fer-me això! Som companys! No puc marxar, tinc una feina per fer aquí aquest any...- va contestar la professora Cast, esverada.
La Julie es va sobresaltar. De veritat que aquella era la professora Cast? Ella, que sempre era tan tranquil·la i segura... Mai perdia els nervis. Però en aquella situació semblava acorralada. A més... quina feina tan important havia de fer aquell any que no podia fer-la des de casa? Allò cada vegada feia més pudor de cremat.
-D'acord- va fer, intentant recuperar la compostura-. Us proposaré dos dels meus millors alumnes. Però sabeu que no m'agrada.
-I saps que a nosaltres no ens importa. Vagi bé!
Els passos s'acostaven cap a on estaven amagats, així que van sortir corrents i no van parar fins que van arribar a la cuina, on els elfs els van fer seure de seguida i van posar-se a preparar una mica d'esmorzar per la Julie.
-Tu has entès res?
-A veure, analitzem- va respondre l'Àlex-. Els dos llocs que falten per omplir a l'Elit els ha de recomanar la professora Cast, que està totalment en contra de l'Elit. La Ruella i el Harker li feien xantatge perquè ho fes.
-I aquell comentari de la Cast? Ha dit que havia de fer no-sé-què aquest any... Això també ha sonat molt sospitós.
En aquell minut, es va obrir la porta de la cuina i van callar de cop. Quan van veure qui era, es van mirar.
La professora Cast!
Es va dirigir a un elf domèstic que hi havia per allà al voltant.
-Necessito xocolata. Ja.
La Julie va fer un somriure. Li recordava a ella mateixa.
Llavors, la professora Cast es va girar i els va veure asseguts. Va fer una cara de sorpresa.
-Sabeu que no podeu ser aquí, representa, oi?
-La Julie no ha dormit bé- es va avançar l'Àlex-, i s'ha llevat tard. M'he vist obligat a fer-li menjar alguna cosa.
La professora Cast se la va mirar d'una manera estranya, fins i tot curiosa.
-I a vostè què li passa, que necessita xocolata?
Va semblar que dubtava si havia de parlar o no.
-Suposo que ja sabeu de sobres que estic en contra de l'Elit de l'Ala Nord, i crec fermament que el millor que hauríeu de fer tots és sortir-ne. I ja deixant de banda el fet que és un lloc carca i tot... té alguna cosa que no m'agrada. Suposo que és la manera com ho porten els organitzadors. No ho sé... em fa mala pinta. Com si tinguessin una altra intenció, respecte a l'Elit.
La Julie va recordar, de cop, la conversa que havia sentit als passadissos. Va pensar si mencionar-ho, però davant la professora Cast... no, de fet seria millor que no ho fes. Li diria a l'Àlex quan ella desaparegués.
-Acabo de discutir amb l'Alessia i en Quiney. I m'he estressat. Necessitava xocolata- va fer, rosegant una rajola de xocolata-. Saps, Julie? La teva mare i jo sempre teníem reserves de xocolata per quan el grup del teu pare ens posava nervioses. L'Amy... era un món a part. Era més com ells, saps? A nosaltres ens posaven dels nervis i a ella la feien riure. Suposo que no podem ser tots iguals.
Quan van tornar a arribar a la Sala Comuna, hi van trobar en Mike. La Julie es va decidir a reunir-los i explicar-los el que havia sentit l'altre dia als passadissos. Ells dos es van quedar amb la boca oberta.
-Em va semblar... no ho sé, que triaven alumnes no sé per què. Com que parlaven de proves, vaig deduir que es tractava de l'Elit. Sonava molt estrany, a més, la Ruella cada dia em fa més mala espina. Entre això, que amenaça la professora Cast i allò del seu despatx...
-Només hi veig una solució- va dir en Mike-. Hem d'entrar als despatxos dels professors.
-Què? Com vols que hi entrem?
-Ens hi colem i hi busquem informació. Cartes, qualsevol cosa.
-Em sembla genial- va dir l'Àlex, amb els ulls brillants.
Era increïble que l'única vegada que havien aconseguit posar-se d'acord fos per allò.
-Li direm a en Heath que ens ajudi, també- va continuar en Mike.
-Hola!- va fer la Julie-. Sóc l'única persona amb seny, aquí? Com coi voleu que ens colem als despatxos? Hi ha contrasenyes, encanteris! Ens descobriran segur!
-Respecte a la primera pregunta, sí.
-I respecte a la segona, necessitem una estratègia.
La Julie va fer rodar els ulls. Allò no podia acabar bé...
-Fantàstic!
Ja eren tres els parells d'ulls brillants que miraven la Julie, suplicants. Estava confirmat: la part masculina dels Desterrats no tenia cap mena de consciència de res. Va sospirar.
-Està bé, suposo. Però heu de tenir una bona estratègia!
-La tindrem! El primer que hem de pensar és quins despatxos inspeccionem.
-El de la Ruella, segur. I el del Harker.
-Jo passaria també pel del Mundass. La Julie sap segur que és dels que parlava amb la Ruella.
-Però jo en vaig veure cinc. Donant per fet que un dels que no va parlar era el Harker... qui més podria ser?
-L'Amy Sumner?- va proposar l'Àlex.
-No, de cap manera- va respondre la Julie-. No pot ser ella.
-I la Matilda Wormwood? L'Alan Sawyer també és dels que estan més ficats a l'Elit...
-A més, la Marta em va dir que semblava que aquests dos es portessin alguna cosa...- va fer l'Àlex.
-Però som 4. Us sembla si deixem aquests dos? No n'estem segurs. Centrem-nos en els altres 3.
-Llavors, toca un despatx per cap a part d'un que hem de ser dos.
-Genial, jo i la Julie ens ocupem del de la Ruella- es va avançar l'Àlex.
-Jo em quedo el del Mundass- va dir en Heath.
-Eh, i per què m'ha de tocar a mi el del Harker? És a les masmorres i segur que està fosc i tenebrós i hi ha alguna cosa dolenta- va fer en Mike.
-Haver estat més ràpid- va dir l'Àlex, amb aire triomfant.
En Mike se'l va mirar malament i la Julie es va afanyar a treure un tema.
-I quin dia voleu que ho fem?
-El millor serà dimarts que ve, el 21, a les 7 del vespre- va respondre en Heath-. Els professors de l'Ala Nord tenen una reunió per l'Elit al despatx del Sawyer, i hi serà fins i tot el Harker.
-I tu com ho saps, això?
-Vaig sentir com la Stella li deia a la Lydia. Crec que volien intentar colar-s'hi. El que passa és que són de vacances i no poden.
-Coi de Gregory... no sé com s'ho fa per saber-ho tot sempre.
-En fi, que tenim una bona oportunitat i l'hem d'aprofitar- va dir la Julie-. Com entrem als despatxos? Algú n'ha vist un?
-Jo he anat al de la Ruella- va dir l'Àlex-. Té un quadre a l'entrada, com la Dona Grassa, però estava obert quan hi vaig anar. Suposo que els altres tindran el mateix.
-Ens haurem d'espavilar. Aquests dies ens hem d'amagar davant els seus despatxos fins que sentim la contrasenya. Tenim tres dies.
-Però si el Harker no surt ni entra mai! Com he de sentir la contrasenya que diu?
-Espavila't.
La Julie se'l va mirar, indecisa. Li sabia greu per en Mike... però què podia fer-hi? Anar ella al despatx del Harker?
A més, el 21 de desembre li sonava que hi havia alguna cosa. Però no podia ser que hagués quedat amb ningú. No quedava gairebé ningú conegut a l'escola... Potser tenia entrenament de Quidditch. No, ho va descartar de seguida: l'havien posat el dimecres. Amb els professors tampoc s'hi havia de veure. Però 21 de desembre...
Va optar per treure-s'ho del cap. No, no devia tenir res. Devien ser imaginacions seves.
El 21 de desembre, en Mike es va llevar aviat per anar a amagar-se davant el despatx del Harker. Portava dos dies allà i no havia vist ningú sortint-ne ni entrant-hi. A més, el que el fastiguejava més era haver-se de passar el dia del seu aniversari sol, allà. I semblava que ningú ho recordava...
L'any anterior li havien fet una festa genial. Però al marxar la Marta i la Mei, la Julie no ho devia recordar, i l'Àlex i en Heath no ho sabien. En Jack sí que li estranyava. Però, de fet, semblava que durant aquelles vacances de Nadal no es deixava veure gaire. Es veia que havia decidit aprendre a volar bé, i la Roser l'ajudava. Després d'haver quedat desbancat a les proves de Quidditch, es devia haver frustrat, i volia un lloc a l'equip l'any següent. El més estrany del cas era que, precisament, era la Roser, la que l'havia fet fora.
Va estar unes hores allà, assegut. Quina merda... Ni tan sols una persona es recordaria del seu aniversari? Evidentment que rebria una carta de la seva mare, i la seva germana el felicitaria. Quan la veiés. Si podia sortir d'allà.
No havia vist el mussol que havia arribat al seu llit uns segons després que tanqués la porta.
Va sentir un soroll a la seva dreta i es va amagar més endins del passadís estret i fosc. Va veure passar, per davant seu, la professora Ruella, que anava directa fins el despatx del Harker.
Va somriure. Ja ho tenia. Va mirar el rellotge i va veure que eren dos quarts de set. Havia d'afanyar-se, així que va anar fins el punt on havia quedat amb l'Àlex, la Julie i en Heath sense passar per la seva habitació.
-Fas tard- el va atacar l'Àlex.
-Perdona, porto tot el dia assegut davant el despatx del Harker.
Tots van fer cara de sorpresa.
-Tot el dia?- va preguntar la Julie. En Mike va assentir amb el cap.
-Mike, ets un bèstia. Per què no ens ho deies i fèiem torns?- va preguntar en Heath.
En Mike es va arronsar d'espatlles. Semblava que l'Àlex s'havia quedat mut.
-Anem tirant, doncs- va dir la Julie-. Ja passen de les 7 i deuen ser tots fora.
-Estàs decidida, ja?
-No, però vosaltres sí. El mínim que puc fer és anar a vigilar-vos.
Tots van riure.
-De què rieu? Sabeu que és veritat!
-Va, tira- va fer l'Àlex, rient encara-. Tenim molta feina per fer!
Quan tot s'enlaira toco els somnis de puntetes.____________________________________________
Hooooooooola!
Abans de res, deixeu que us digui que la setmana que ve no hi sóc durant 5 dies (vaig a caminar), així que no crec que pugui penjar el capítol de mitja setmana. Però prometo que diumenge, quan arribi a la tarda (si no em moro de cansament i torno xD), penjo capítol encara que hagi d'escriure fins les 12 de la nit! Intentaré tenir-lo escrit gairebé tot abans de marxar, tot i així. A més, penso prendre una llibreta i anar planificant els següents capítols per poder escriure ben ràpid quan torni :) (sobretot tenint en compte que venen FMs i el temps és escàs...)
Ara... què tal heu vist el capítol? No hi ha molta acció, és com un entremig... Però queden molts temes oberts! Com veieu la Julie i l'Àlex? Què ha de fer taaaan important la Susan Cast com per perdre els nervis d'aquella manera? Per què veu alguna cosa estranya a l'Elit? Qui són els cinc professors que la Julie va veure parlant? Per què triaven alumnes? Què passarà amb l'aniversari del Mike? (anda que pobret...) Què trobaran als despatxos?
Suposo que això és tot. Una felicitació a totes les Martes que llegeixin aquesta ff!
Queda dedicat a la Roser, la Marta, la Potter_granger i l'anna_lovegood, que ha tornat a la família xD
Un petó!
Marta
Potter_granger Enviat el 29/07/2012 a les 11:59:05 #23487 He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols Primera! El capítol és genial, no hi ha acció però sí intriga! Em sembla que això de l'Elit fa pudor... No sé, però em fa mala espina. I crec que això de colar-se als despatxos és arriscat, però com poden saber res sense colar-se o escoltar converses?
hpkarina Enviat el 29/07/2012 a les 12:52:59 #23488 He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols eieieieiei! M'encanta el capítol! ^^ Al final has posat l'aniversari de Mike! Pobre't meu! No faces que ningú el felicite, per l'amor de Déu! I el mussol de qui serà? jo vote per la Marta!! perquè sí! Perquè Marta i Àlex no m'agrada!
Jo crec que, tenint en compte que tots ens sabem la història de Sirius i Harry i etc, la Susan Cast ha d'ajudar d'alguna forma a Sirius, o potser a Remus, qui sap?
L'Elit a mi tampoc no m'ha fet mai bona espina, jo crec que volen fer coses estranyes amb els guanyadors (esperem que no tinga res a veure amb el senyor Voldemort).
Als despatxos potser trobaran més coses sobre Avalon i les llegendes artúriques i descobrirem un poc més què hi tenen a veure amb tot açò.
I ja m'he cansat de contestar enigmes, que hui he fet moltes hipótesis xD
Jo deuria seguir amb la meua que ahir no vaig poder arribar ni a la meitat... xD
un petó!
PD: wiiiiii Jack and meeeeee!! ^^
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 29/07/2012 a les 14:11:22 #23489 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols Potter_granger: m'agrada que t'agradi! :) Claar, es tracta d'arriscar-se, sinó una història no té gràcia... i sí, a ells també els fa mala espina!
Roser: mira, com que m'havia oblidat jo del seu aniversari, se n'han oblidat tots xD la carta... ja veurem de qui és. Vale, no t'agrada... m'ho apunto, però em sembla que encara ho hauràs d'aguantar una miica més xD Vale, amb la Susan Cast... no l'has encertat, però vas per bon camí :) Hmm... tu pensa que és l'únic llibre de la Rowling on no surt Voldemort. Tampoc sé on és (cosa que podria fer-m'ho més fàcil xD). Ja es veurà! :P Lo dels despatxos ja ho veurem. Bueeeeno, si et canses de pensar et perdono per deixar-ho aquí xD continua doncs! JA! :P (seeeep, sou molt monos ^^)
lluna_de_plata Enviat el 03/08/2012 a les 10:19:38 #23497 Alas poor Yorik I knew him well...
Ho sento molt!!!! Internet intermitent en terra de gegants no em permetia comentar aquest fantàstic capítol ple d'intriga. La cosa es torna fosca, i no només per en Sirius Black. Jo no em permeto fer conjuctures sobre els professors, fins que no tingui suficients peces.
Sobre en Mike, pobret, espero que tingui un bon aniversari, encara que... Lo millor seria la Marta amb un llacet al cap. Però dubto que passi XP El capítol ha estat molt be :D Felicitat Marta!!! I no només per el capítol, però per el nostre Sant compartit també :D
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 05/08/2012 a les 18:52:58 #23499 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols Tsè, saps que no va molt amb mi escriure una història d'amor, i això ja ho semblava xD Ja tocava augmentar la intriga i l'acció... :) Doncs al següent ja sabràs alguuuna cosa i podràs conjecturà ^^ Val, ara fes volar la teva imaginació i imagina la Marta amb un llacet al cap. Oi que no pots? Treu-ne conclusions xD