Quan surto de classe de transfiguració, vaig a la biblioteca a fer els deures. Està buida. La bibliotecària no se sorprèn quan em veu. No sóc de les alumnes més aplicades que té l'escola, evidentment que no, però els deures sempre els faig aquí. Em dirigeixo a la meva taula, que és una en la que per raons que desconec s'hi asseu molt poca gent, gairebé ningú excepte jo. Almenys estaré sola. Millor això que mal acompanyada.

A vegades penso que passo massa temps amb la Circe i amb la Nina. Que m'estic convertint en una Slytherin. (Bé, en el fons sóc una hastall entre les residències de Slytherin i de Ravenclaw; però vaig anar a parar a la casa on sempre ha pertangut la família Earl... excepte el meu germà.) Necessito descansar de la presència de les dues noies Slytherin en concret, hem anat juntes tot el matí ja que compartim classes, i de tot el castell de Hogwarts en general.

A més a més, segur que la Circe reneragrà de la seva cosina (que no li ho retrec) però jo no vull recordar per quin motiu ha sigut tant curta la classe de transfiguració (hem arribat tard i la professora Papilio ha fet un bon sermó...), una de les meves matèries preferides. Tampoc vull passar per la sala comuna perquè per norma general procuro veure el menys possible els meus companys de residència... No són persones com cal, sempre els falla alguna cosa.

L'estona que passo a la biblioteca és suficient perquè es vagi omplint de gent. Quan això passa, quan la biblioteca ja no és completament silenciosa (com hauria de ser), decideixo anar d'una vegada per totes a la residència a deixar els llibres. No em puc presentar d'aquesta manera al Gran Menjador, per sopar.

Pujo cap al setè pis (on hi ha l'entrada a la sala comuna de Ravenclaw i també la de Gryffindor, entre altres coses) pel camí més curt que conec. No em vull trobar l'Agatha Black perquè la professora Papilio els ha posat, a ella i a les seves còmplices, el càstig que jo vaig suggerir per elles ara deu fer cinc mesos, quan van fer una altra entremaliadura de nenes immadures. (Ho vaig suggerir perquè m'havia convertit en una víctima de la seva broma, i s'ho mereixia, la Black. Tot per un comentari que li vaig fer!)

Quan estic pujant les escales cap al setè pis sento de lluny com el meu germà i el William Swift (que tothom li diu Billy, un nom d'allò més informal...) estan parlant sobre un ratpenat perdut. No sé com l'Swift ha arribat viu als quinze anys, a vegades penso que s'ho podria haver estalviat. No tinc ni idea d'on deu treure la paciència per aguantar-lo, el meu germà.

Intento respirar a fons i intentar que això no em superi. Altra vegada el ratpenat campa lliure pel castell. Sóc alèrgica al pèl dels animals, i per aquest motiu no n'he estat mai a prop de cap. I s'ha acabat traduint a una molèstia momentània quan em creuo amb qualsevol tipus de bèstia —i els seus propetaris. No ho sap ningú que no formi part de la meva família, és clar.

La meva ment em recorda que, tornant a Hogwarts, em tornaré a trobar amb el ratpenat de l'Swift, el mussol del Connor i la granota de la Simpson. Prefereixo no pensar-hi gaire. Per sort, aquestes són les úniques tres bèsties amb les que em solc creuar. (Bé, la granota viu a la meva habitació —la que comparteixo amb les altres dues—, per desgràcia.)

Arribo al setè pis i em dirigeixo a la sala comuna de Ravenclaw. Enmig del silenci, sento un soroll i decideixo anar a veure què és, per pura curiositat. Veig al David Gallgher sortint d'un passadís estret. No és la primera vegada que ho fa. Ja l'he revisat uns quants cops, aquest passadís, i només hi he trobat que té una finestra a un lateral i acaba en una gran paret. No vull saber què hi fa.

Per desgràcia, el Gallgher desapareix de la meva vista abans que li pugui restar punts. Em dirigeixo ràpidament a la meva residència per deixar el material i poder marxar abans que arribin les meves companyes d'habitació.

* * *

Després de sopar me'n vaig cap a la residència de nou, perquè no vull ser a temps de veure com les de Gryffindor fan una altra entremaliadura. Avui no és un bon dia...

Fastiguejada veig com pels passadissos hi ha alguna parella que es besa arrambats a una paret. I sé que en llocs més foscos n'hi han que estan fent coses pitjors. Evidentment, passo pel costat d'en Joseph Connors i sento com li diu paraules d'amor a la noia que té als braços.

Quin fàstig.

És una pèrdua de temps, això d'anar a Hogwarts per trobar-hi l'amor o aquestes tonteries. A l'escola s'hi va per estudiar, i punt.

Entro a la torre de Ravenclaw i em dirigeixo directament a la meva... Oh, no, que l'habitació no és meva, aquí a Hogwarts. Per què no poden fer habitacions individuals? És que les meves companyes d'habitació són rares. L'una parla massa, l'altra no diu res. Ahir a la nit va ser insuportable.

Quan entro a l'habitació, em trobo a la Maire estirada al seu llit llegint un tros de paper o una cosa així. A la que em veu, tot i que jo no he dit res, l'amaga. Trobo que és una cosa estúpida, a no ser que m'ho vulgui amagar, perquè no hi estic gens ni mica interessada.

M'estiro al meu llit, que justament està al seu costat —per sort a l'altra banda hi tinc la llar de foc. La Noa Simpson encara no ha arribat, intueixo que deu estar fent amics per qualsevol racó del castell. No entenc com algú pot parlar tant. (El meu germà a vegades s'hi acosta, però ella és insuperable.)

Recordo que la Circe m'ha convençut a l'hora d'esmorzar que li tregui informació sobre la suposada nòvia del Jack. No estic gens ni mica interessada en el tema (l'amor i jo no anem de costat), però a l'hora de sopar m'ho ha torant a recordar i millor que ho faci. Però suposo que es podrà esperar una mica, perquè m'interessa abans saber quin és l'estatus de sang de la nova. No pot ser que m'hi parli i acabi sent més sang de fang que...

"Sigues simpàtica."

—Hola, Maire.

Ella se sobresalta i veig com el llibre (darrere el qual ha amagat el paper) li rellisca una mica de les mans. Jo estic asseguda al meu llit amb una postura corporal ben formal. Ella, a l'adonar-se'n, de manera tímida s'asseu al llit.

—Hola.

En aquest moment m'adono que no sé exactament què dir-li. No em surt de natural ser simpàtica amb els desconeguts. Des del mateix moment que me la vaig trobar a l'habitació ahir vaig intuir que en una cosa erem oposades: ella no vol destacar, trepitja el món com si no el volgués destorbar; en canvi, jo sé on sóc, qui sóc... i suposo que em comporto així.

—T'hi sents bé, a Hogwarts?

—Sí... bastant.

—Està bé. És molt diferent, de Beauxbatons?

El gest que fa m'encén la llumeta: el Jack ja ha parlat amb ella, suposo que l'ha posat al corrent del que demanen la Nina i la Circe. En aquest cas, no serà tant fàcil fer-la parlar de la Charlotte. He de buscar una altra estratègia... Per uns moments, se m'acut abandonar aquesta conversa estúpida que no serveix per res. Però no em puc rendir d'aquesta manera tant fàcil.

—Has anat a la mussolerisa?

S'estranya del que li demano, evidentment.

—No. Per?

—Tens una carta. —Segur que li està escrivint a la seva mare com li ha anat el dia.

—Sí... Ja l'enviaré.

Inconscientment, tinc l'impressió que està apartant el paper de la meva vista. Intento reflexionar quin pot ser el motiu ja que em sorprèn que una alumna nova porti un paper que deu tenir alguna relació amb mi (del contrari, no me l'amagaria).

Ja no m'importa la Circe ni el Jack i encara menys la novia francesa o l'estatus de sang de la nova que seu davant meu. Si aquella carta té alguna cosa a veure amb mi, ho he de saber.

"Honestedat abans de tot."

—El meu pare és el president del Departament de Misteris, de la Conselleria. Qualsevol cosa que existeixi, ell la sap; i me la pot dir. —Mentida. Però si tinc mala fama, de tant en tant no va malament currar-me-la. Així et deixen tranquil·la—. No té sentit amagar-me un paper tant insignificant, no creus?

Està dubtant. Però es pot saber què està debatent? Fidelitat a mi o al Jack? Sóc sang pura, per Merlí! Necessito el paper. El vull. Per si de cas.

—És sobre la nòvia del Jack. La... la que anava amb mi.

—Éreu amigues? —Encara li podré treure alguna cosa de profit.

—Sí. Vull dir, no. No. —Uns segons en silenci—. La tinc controlada de vista.

—Està bé, això. Me'l deixes veure?— assenya-lo el paper.

Les seves mans li tremolen quan me'l dóna, però ho fa. Així que el tinc a les mans, considero la conversa per acabada. I decideixo ignorar-la. M'estiro al meu llit i faig córrer la cortina. Així ningú et parla. (És una mesura preventiva pensada contra la Noa Simpson, que això de voler ser amic de tothom és nociu.)

Obro el paper, que està doblegat, i davant meu hi ha unes paraules escrites amb la caligrafia del Jack. Semblen les virtuds i les desgràcies de la seva novieta francesa. Em sembla que algú em menteix o m'amaga alguna cosa i no m'agrada gens. Per què el Jack ho ha posat per escrit? Per què la Maire ho té en possessió?

Suposo que el coneixament de la seva existència m'ho quedaré per mi, en categoria d'informació confidencial. No se sap mai per a quant ho necessitaré saber. (Una de les coses que m'ha ensenyat el meu pare, vaja.) Vull dir, el Jack és un bon noi —venint d'on vé, ha renunciat a sa mare— però hi ha alguna cosa en la seva actitud que fa que no sigui allò que es diu el meu millor amic. Sempre he de prendre mesures de precaució. No m'agraden gens ni mica les sorpreses.

A la Circe i a la Nina els explicaré tot el que posa el paper, però dient que ha sortit de la boca de la Maire Brown. No dir que existeix la carta és amagar informació, no mentir.

Quin problema hi ha, doncs?

Capítol escrit per: Cass Ross

• 	Agatha Black (Moderador/a FF)	Enviat el 16/01/2015 a les 09:26:53
  	#25427	He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols

  
  

  Com que per algún motiu la Cassandra no pot comentar capítols, m'ha enviar el seu missatge perquè el posi en nom seu. Aquí va:

   

  Hola!

  1. Sé que potser l'Ethel us sembla antipàtica, però és que ella és així. He intentat plasmar com penso que és ella, sobretot en moments que no tot passa exactament com ella vol o una cosa així. Per això el seu germà li ha de recordar que sap somriure.

  2. Sobre el David Gallgher: surt d'aquell passadís estret del setè pis... On en realitat hi ha la Sala de la Necessitat :) Per continuar amb les seves anades i vingudes. He intentat que sortissin els personatges que havien sortit menys en altres capítols.

  3. El significat del títol... He intentat reflectir que el primer dia de curs no li va tot perfecte a l'Ethel, i per això es dilueix en l'escala de grisos; no és ni blanc ni negre.

  Cassie.

  
  
  
  

• 	Agatha Black (Moderador/a FF)	Enviat el 16/01/2015 a les 09:35:13
  	#25428	He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols

  
  

  I ara el meu!

  Ja t'ho vaig dir, Cass, però m'agrada molt! L'Ethel és un personatge interessant, de poques paraules però molta conversa interna! Em fa gràcia com l'irrita tothom, la gent en general i alguna en particular! Cau ben malament, és clar, però com has dit, ella és així!

  Hehehe, ja tinc ganes de veure el càstig de les de Gry! Pobretes, amb lo mones que són *.*

  I molt intensa la conversa amb la Maire, la pobra li té pànic a l'Ethel! M'agrada que intenti ser-li fidel al Jack, però ostres, és que qualsevol li diu que no a l'Ethel, i ell que és així tota insegura...!

  I també m'ha agradat això del David, serà interessant esbrinar el que està fent! Sin quererlo ni beberlo li hem posat un secret! Hahahaha, aquestes coses molen! Potser ha descobert una habitació interessant? O està preparant la sala per tocar amb el seu grup encara inexistent?

  Fins aviaaaaat! Proper capíto, Erin River! ^^

  
  
  
  

• 	hermione potter	Enviat el 16/01/2015 a les 16:50:16
  	#25429	He escrit 10 fanfics amb un total de 73 capítols

  
  
  Quina capítol més guai, porto tota la setmana esperant capi nou. Doncs a comentar: trobo que l'Ethel és molt solitària, jo no podria viure així, però són molt interessants les seves reaccions depenent de la gent i de com estigui ella; en David a la sala de la Necessitaaat molaaaa, a saber quin una en deu duu de cap; pobreta Maire, es que l'Ethel imposa lo seu eh! A saber perquè podrà fer servir el paper uiii quantes coses poden passar. Ja estic impacient per veure el de la setmana que ve. PD: el tros del Joe amb una noia és brutal!!!
  
  
  
  

• 	Arwen Black (Moderador/a FF)	Enviat el 16/01/2015 a les 23:40:51
  	#25430	He escrit 2 fanfics amb un total de 5 capítols

  
  

  M'ha agradat molt, molt! 

  Així que en David en porta alguna... guai ^_^  I m'imagino a l'Ethel veient el Joe per allà, amb el que ella pensa de les relacions a Hogwarts... Ningú li farà venir temtacions de canviar aquest pensament? hahaha ja estic previnguda de què la resposta sigui no, però em sembla divertit. xD Però què coi, té raó, que aquest any tenen els GNOM, a estudiar tots, hombre ya! xD

  M'encanta llegir el fil dels pensaments de l'Ethel... No havia pensat en lo de la granota i la seva alèrgia als animals, ostres, pensava que només tenia alèrgia dels que tenen pèl... pobreta T.T Al final no ha sabut el rang de sang de la Maire, oi? Ostres, el paper li ha fet postergar això? Si ho sabes el Jack estaria ben espantat. M'ha encantat la frase: "Ja no m'importa la Circe ni el Jack i encara menys la novia francesa o l'estatus de sang de la nova que seu davant meu. Si aquella carta té alguna cosa a veure amb mi, ho he de saber." Quina determinació, tu!

  Què bo lo de que estiri les cortines com a mesura preventiva perquè no li parlin XD He llegit el capítol amb un somriure permanent a la cara, de veritat que m'ha encantat (qui deies que deixava el llistó massa alt?) Fins la pròxima! :D

  
  
  
  

• 	Cassandra Ross	Enviat el 17/01/2015 a les 10:32:19
  	#25431	He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols

  
  

  Hola!

  (Aprofitant que l'ordinador es torna a conectar a la pàgina, després de tots aquests dies tant estranys, provaré a veure si puc enviar un comentari...)

  Agatha Black: Bé, tu ja em vas comentar un tros per correu :) Gràcies per la teva ajuda, i pels teus comentaris quan et vas llegir el capítol, que així l'he pogut arreglar una mica per a millor. Gràcies també, per penjar el comentari d'introducció ;) Sí, penso que el tema del David és interessant, hahahaha. M'ha fet molta gràcia aquesta frase de Sin quererlo ni beberlo..., tens raó ;) Ja saps, deu estar preparant la revolució. Les teves idees també són molt bones.

  hermione potter: Guai, guai, que hagis estat esperant capítol tota la setmana. (Jo també he esperat, per què el pugessin hahahaha). Espero no haver-te decepcionat. Sí, sí, és ben solitària. Jo sóc una mica així, per la qual cosa m'és fàcil posar-me en el seu paper. El tros del Joe em va passar així pel cap i vaig pensar, per què no? En fi, que vaig pensar que anava molt amb ell xD El David... És una trama que sembla que anirem fent entre totes hahaha. L'Ethel és així, va en plan el mundo es mío, per la qual cosa si no controla les situacions s'estressa.

  Arwen Black: M'alegra saber que t'agradi tant :)  T'ha agradat aquesta trama per la carta del Jack? Ja pot vigilar, ell, amb l'Ethel... Nah, no crec que l'Ethel es despisti amb aquestes "tonteries" com l'amor; no de moment, qui sap si al curs que vé... hahaha, a veure com continua aquesta història. (Ja tindré prou complicacions amb l'Eric, sobre aquest tema...) Sobre l'alèrgia... Ui, em sembla que m'he explicat malament. L'Ethel és alèrgica al pèl dels animals. Per això, no n'ha tingut mai cap a prop (de cap tipus), i això fa que ara a Hogwarts, quan hi hagi de conviure, li costa i li molesta perquè no ho ha fet mai. És una repulsió i una angunia més aviat, que al ratpenat, al mussol i a la granota no els té alèrgia. (A més, si és tant purista que considera els muggles inferiors, com ha de considerar els animals?) Sí, s'ha quedat sense saber sobre la sang... En fi, que ja li ho preguntarà un altre dia. Sincerament, penso que he escrit capítols millors.

  Moltes gràcies a totes tres per comentar :D

  Cassie.

  
  
  
  

• 	Arwen Black (Moderador/a FF)	Enviat el 17/01/2015 a les 20:19:33
  	#25432	He escrit 2 fanfics amb un total de 5 capítols

  
  

  M'ha agradat la trama per al Jack, sip. Ha estat inesperat, jo només pensava en les possibilitats que se n'enteressin les tres (les dos Slys i l'Ethel) o que la Maire mantingués el secret, però això ha fet un gir, sí que m'agrada, clar! Sobretot veure la Maire tan nerviosa i sapastre amb el paper muahaha :3

  
  
  
  

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 26/01/2015 a les 22:40:21
  	#25440	He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

  
  

  Eeeeei! Perdona per no haver comentat abans, he passat una setmana difícil i l'últim que feia era pensar en la web... Per sort s'està allunyant i puc venir a purgar el meu pecat hahahah

  L'Ethel no és antipàtica! Té les seves coses, com tots, però si això et preocupava tranquil·la, que malament no cau pas :) D'això es tracta, aquestes particularitats donen un punt de realisme molt guai!

  Em sembla molt interessant que hagis decidit que l'Ethel sapigués tot això del Jack! Al principi em va xocar, perquè no tenia clar que la Maire li hagués donat, però com més hi penso més trobo que això dóna molt més de joc! Com que no és el que esperava tinc moltes ganes de veure on porta, perquè no m'ho havia plantejat :) A veure com continua tot!

  Apa doncs, vaig a comentar el pròxim que també vaig amb retard! A veure com continua tot això, en quin marrón m'heu ficat la pobra Maire hahahahah

  
  
  
  

• 	Cassandra Ross	Enviat el 27/01/2015 a les 15:06:05
  	#25441	He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols

  
  

  Hey!

  Arwen Black: Sí, sí, realment el gir aquest canvia les coses :D A veure com es van desenvolupant els següents capítols. Per cert, m'he adonat que al capítol anterior, va sortir el Layton parlant amb el Jack! Que bé que algú se'n recordés, d'ell.

  marta_ginny: No et preocupis pel retard ;) Em quedo més tranquil·la veient que a algú més no li cau bé —a mi, en certa manera, m'agrada, per això que dius tu, però clar, jo la controlo totalment, en canvi la resta...—. Guai :) Sí, exacte, dóna molt més joc, o sigui que poden passar moltes més coses. Fa més de la personalitat de l'Ethel, en el fons. I potser abans no et quedava clar perquè vaig canviar-ho. Jo també vaig a comentar el pròxim, hahaha.

  Petons!

  Cassie.

  
  
  
  

• 	Mercè Granger	Enviat el 13/02/2015 a les 21:45:10
  	#25464	He escrit 6 fanfics amb un total de 39 capítols

  
  

  Ai, l'Ethel també em pareix un personatge interessant. M'agrada com de solitària que és, i pot ser dolenta sense anar a lo típic: el rollo bitch de sempre (culpable xd). Això si, he odiat com ha tractat a la pobra Maire, és tant mona, ella DD:
  
  Moltes gràcies per ficar al David i donar-li una trama ^^ I també que surti el Joe amb la seva conquista setmanal jaja. Sento contestar tan tard, perquè el capítol està tant bé que es mereixia un comentari ben puntual! Molt treballat, i es nota que el personatge de l'Ethel està ben currat. És potser d'alguna fic que apareixerà pròpiament o d'algun rol? Perquè està molt ben trobat, en serio!
  
  Ens llegim :3

  
  
  
  

• 	Cassandra Ross	Enviat el 14/02/2015 a les 17:34:43
  	#25472	He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols

  
  

  Hola, Mercè Granger!

  M'alegro que t'agradi l'Ethel, de fet és mi villana favorita, encara que de fet jo no la crec dolenta; ella és així. De res, per lo del David; és que em a fer il·lu. Sobretot amb el Joe sí que em va fer gràcia quan viag pensar-hi, perquè en el sentit que ell sempre va lligant, és tot el contrari de la Ethel. No, ni ella ni el seu germà (tot i que tinc molt més currada l'Ethel, em surt més natural), surten de cap rol on hagi participat o un fanfiction futur. Me'ls vaig pensar exclusivament per aquesta fanfiction :D Merci.

  Igualment,

  Cassie.

  
  
  
  

• 	Antares_Black	Enviat el 29/06/2015 a les 23:34:07
  	#25880	He escrit 11 fanfics amb un total de 57 capítols

  
  

  Ostres!, com es nota que has volgut deixar clar que l'Ethel prefereix estar sola! I quan parles dels de la residència de Ravenclaw («No són persones com cal, sempre els falla alguna cosa»), apa! No crec que aquí t'has passat!!? xD

  I amb tot això («l'Agatha Black (...) i les seves còmplices (...) van fer una altra entremaliadura de nenes immadures», «Billy, un nom d'allò més informal», «No sé com l'Swift ha arribat viu als quinze anys, de vegades pensao que s'ho podria haver estalviat», «la meva habitació —la que comparteixo amb les altres dues, per desgràcia», «les meves companyes d'habitació són rares. L'una parla massa, l'altra no diu res», «La Noa Simpson (...) és insuperable»), l'Ethel acaba de superar el màster de la crítica. Sí, senyora, deixant tothom malament, aquí! >.<

  Esperava que també deixessis fatal l'Edwin! El seu aixienemic no ha estat ni anomenat!

  «Fastiguejada veig com pels passadissos hi ha alguna parella que es besa arrambats a una paret. I sé que en llocs més foscos n'hi han que estan fent coses pitjors»... Mmm no sé si pitjors seria la paraula... L'Ethel és una amargada!!!

  M'agrada com has citat de passada el tema de la Charotte amb el paper que llegia la Maire! ;) Com es passa!: «m'interessa abans saber quin és l'estatus de sang de la nova. No pot ser que m'hi parli i acabi sent més sang de fang que...» O.o?? Quan comença a fanfarronejar del càrrec del seu pare, ja és el súmmum! És una actuació ben ridícula! Ben infantil!

  Això sí que estat molt divertit! «Està dubtant. Però es pot saber què està debatent? Fidelitat a mi o al Jack? Sóc sang pura, per Merlí!» Quina nena!!

  Mmm El títol no m'acaba de convèncer. Crec que l'Ethel és totalment al revés. Trobo que és molt taxativa. Per ella només hi ha blanc o negre. I, per descomptat, ella és en el lloc correcte i la resta ja es pot podrir. És el que a mi m'ha semblat.

  Permet-me que odiï l'Ethel! Ella sí que és insuportable!

  Antares

  PD: Sé que t'he posat moltes cites! xD Però recorda que el que vaig dir era que no referenciaria més els sons ;) No vaig parlar d'altres coses huhuhuhuuuu

  
  
  
  

• 	ginny loovegod	Enviat el 05/07/2015 a les 18:59:45
  	#25945	He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

  
  

  Holaaa!

  Vaig tard a dir-ho, però la veritat és que el capítol és molt guay! L'ethel és un personatge que mola molt; no és allò que dius agradable precisament haha, però sí que ha de ser molt guay escriure sobre ella perquè és molt interessant. Tinc una mica de por per quan hagi de sortir als meus capítols... la veritat és que a mi em costa una mica fer gent així tan apàtica, i la veritat és que a l'Ethel li irrita tot! hahaha potser faré algun capítol d'aquells extres abans de fer-la sortir a cap capítol meu... aviam com surt! haha

  El que sí que és molt guay de l'Ethel és el fet que li importa tres caques el que la gent pugui pensar d'ella o les seves accions. Va completament a la seva bola, i això és una cosa del que potser els meus personatges en podrien aprendre una mica! Això sí, tot i que no li importa el que pensin d'ella, ella sí que pensa molt de tothom! Es fixa molt en la gent del seu voltant, no? Sembla que tingui una opinió sobre tot, i realment és que la noia és llesta! Ara, que una bona sessió de pessigolles no li aniria gens malament hehehe 

  En fi, que tinc moltes ganes de veure com evoluciona aquest personatge! qui sap, potser al final de la fic ens la trobem fent bromes amb l'agatha i tocant al grup del David (Maybe not, but then again... hehehee). Aaaaniways, aviam què tal van els propers capítols! 

  Sigues feliiiiiiç!

  Erin