Escrit per Cass RossEnviat el dia 16/10/2015 a les 11:33:15
Última modificació 02/11/2015 a les 18:10:25
Tots els capítols de Reminiscència
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Avís: fanfiction principal de la saga "Reminiscència".
Nota: Han passat quinze dies, i aquí estic ^^ Ara continua la historia de les filles, que com veieu està situat quatre anys després de la selecció de la Maisie i, tatxan, la protagonista és l'Ellie, la seva germana petita. Em vaig oblidar de comentar-vos que en realitat, la història de les filles és la que serà linial, i en canvi la dels pares no. O sigui, que no hi haurà tantes confusions temporals!! Espero que us agradi, tot i que jo com l'anterior no en sóc tan fan d'aquest però és necessari per desenvolupar la trama, això d'assentar les bases del què passarà! Gaudiu:
*
Les fotografies del passat
Octubre de l'any 2002
*
L'Ellie caminava fent saltironets pels passadissos del castell. No volia dir que estigués contenta, simplement ella era així. També era molt xerraire, encara que això no ho semblava a Hogwarts. No per què decidís callar durant les classes, fos silenciosa pels passadissos i no volgués destorbar durant els àpats. Sinó que no tenia ningú amb qui parlar.
La seva germana gran, la Maisie, havia anat a parar a Slytherin cinc anys abans i amb el pas dels mesos s'havia anat forjant una personalitat de gel; com corresponia, segons la visió de la nena de tretze anys, a tots els membres de la casa de les serps.
Els companys de Gryffindor de l'Ellie, fins i tot els de tercer curs com ella, semblava que els importava massa. I per aquest motiu l'havien deixat de banda a ella, malgrat que havia intentat demostrar que d'Slytherin no en tenia res.
Només tenia una amiga amb la qual podia confiar de debò, que no faria de parlar-li un dia i oblidar-la al següent. La seva germana gran, justament el motiu pel qual els altres l'ignoraven.
En aquell precís instant, l'estava buscant.
*
—... I què en penses?
La Maisie no va aturar el pas quan l'Ellie va acabar d'explicar-li el que volia fer, i les dues germanes van seguir caminant pels jardins de Hogwarts.
—Que és una pèrdua de temps.
—Però...! —va exclamar la nena de tretze anys, sorpresa—. Segur que tens curiositat, oi?
La Maisie no va poder evitar prémer els llavis, fins a fer una fina línia. Sí que tenia ganes de saber-ho, és clar, però no li venia de gust fer-ho en aquell precís moment.
—Mira, Ellie. No sé per què els pares no ens volen parlar gaire del seu passat, saps? No ho sé. —Es va aturar, obligant a l'Ellie a imitar-la.— Recordes els anys de guerra, oi? Ells també van viure la Primera, i segur que hi va haver moltes coses dolentes. Si els preguntem ara sobre els seus anys a Hogwarts, els ho estem recordant. Potser no és temps de fer-ho; segurament ens en parlaran quan hagi passat més temps.
—I quan haurà passat més temps?
—No ho sé.
La Maisie era una noia bastant reservada, i per tant creia que els seus pares tenien el seu dret a ser-ho. Haver-ho d'explicar a la seva germana li resultava complicat, perquè semblava que no ho entenia.
—Estàs enfadada amb mi? —va preguntar amb una veu trèmula.
Quan se la va mirar a la cara, la Maisie va adonar-se que estava a punt de plorar. Potser havia sigut una mica dura amb ella. S'ho va pensar dos segons i va decidir fer-li una abraçada curta. L'Ellie es va sentir millor perquè ja no va adonar-se, per uns segons, que estava tan lluny de casa.
—No, no estic enfadada amb tu —li va dir amb un to de veu més dolç—. Et prometo que quan acabi el treball de Botànica, farem aquesta investigació. D'acord?
La cara de l'Ellie es va tornar a il·luminar i va aparèixer un somriure. La Maisie també en va fer un. La germana petita va alçar el puny amb el dit petit aixecat. La germana gran va imitar-la, i els dos dits es van entrellaçar. Una promesa.
—D'acord.
*
Al principi no volia fer-ho. Després es va adonar que sí, que en tenia ganes. I va acabar-ho prometent a la seva germana petita. Però la Maisie s'ho prenia com un joc. Encara que els seus pares fossin reservats, elles podien investigar a Hogwarts.
La mateixa tarda que va haver presentat el treball de Botànica, així que va sortir de l'última classe, va buscar la seva germana. La va trobar al tercer pis, sortint de la classe de Defensa contra les Forces del Mal.
—Comencem ara? —va preguntar l'Ellie, amb un somriure.
—Sí, no? Anem a la biblioteca —va dir la Maisie amb un somriure, mentre es girava i començava a caminar en una direcció concreta.
L'Ellie, que s'havia situat al seu costat i la seguia, es va sorprendre.
—A la biblioteca només hi ha llibres!
—I on vols trobar la informació, si no és als llibres? —L'Ellie va arrufar el front, com si estigués pensant sobre tot allò.— A més, diria que també hi ha informació escrita.
—Hi ha la Sala de Trofeus, també. Per què no anem allà?
La Maisie s'ho va pensar dos segons. Tenia raó.
—Però on dius tu hi ha informació si van fer coses importants. És millor primer buscar als llibres i després ens passem per la Sala, d'acord?
—D'acord!
*
La Maisie aprofitava la biblioteca per fer-hi els seus treballs, quan a la seva residència hi havia massa gent o una mala il·luminació (com succeïa quan el dia era ennuvolat). Després de cinc anys, ser la coneixia bastant bé —excepte la Sessió Prohibida, on no tenia cap interès en entrar.
Van recórrer la biblioteca de dalt a baix, perquè la bibliotecària no estava de gaire bon humor i van decidir no molestar-la. Finalment, quan se'ls estava a punt d'acabar la paciència, van trobar la sessió que estaven buscant.
Allà, hi havia els anuaris escolars d'almenys els últims cinquanta anys. La Maisie es va haver d'enfilar en una escala per trobar el que els interessava: els anys setanta. Va agafar l'anuari de l'any 1977-1978, l'últim curs dels seus pares a Hogwarts.
Després, amb la seva germana, es van asseure en una taula i van començar a passar les pàgines. Primer hi havia una introducció, després les fotografies del professorat. Seguidament, una fotografia de cada curs de Hogwarts seguint l'ordre següent de les residències: Gryffindor, Hufflepluf, Ravenclaw i Slytherin. El llibre acabava amb els equips de quidditch, els clubs de duel i les altres activitats extraescolars que oferia l'escola en aquell temps.
Van trobar la fotografia dels grups de Gryffindor i Hufflepluff que feien setè. Estaven situades una sota de l'altra, ocupant una sola pàgina.
A la seva mare la van reconèixer fàcilment, al costat de qui la Maisie va suposar que era la Lily Potter. En canvi, al seu pare hi van estar una bona estona, però finalment el van reconèixer pels seus cabells pèl-rojos. Els va agradar veure'ls tant joves.
A la Sala de Trofeus, però, no hi van trobar res del que buscaven.
Antares_Black Enviat el 17/10/2015 a les 14:26:56 #26257 He escrit 11 fanfics amb un total de 57 capítols Un altre! Veig que el meu és el primer comentari.
Els bruixots prometen entrellaçant els dits xics? O és massa muggle tot plegat? xD
Això que fa l'Ellie d'anar saltant pels passadissos m'ha recordat la Luna!
Val, ens situem... Volen cercar informació... El primer paràgraf m'ha agradat molt, peo em penso que la resta no és al teu nivell...
Crec que el capítol queda molt tallat. No t'has estat gaire amb les fotografies (que és precisament el que es diu al títol...), crec que la història en el capítols té una ritme massa ràpid, i l'última frase de «A la Sala de Trofeus no hi van trobar res» m'ha resultat massa brusca per acabar el capítol en aquell punt. Hauria estat una bona frase final si t'haguessis estès més en els darrers paràgrafs.
Mmm... Suposo que li falta salsa... Ja entenc que encara ens has de situar, però amb uns capítols més amplis podries amanir-ho més.
Em sap greu no tenir un comentari més positiu en aquest capítol... Però suposo que els que el seguiran seran molt millors. Tinc la sensació que en el teu cap la cosa batega molt més i que, a mesura que avancem en la lectura, anirem lligant caps i gaudint-la encara més. Per com en parles, es nota que aquesta fic és un projecte que t'importa, que t'has pres seriosament i també que t'ho has passat bé construint-lo: o sia que espero no quedar-me pel camí i arribar fins al final!
Antares
PD: Gràcies per les teves respostes als dos capítols anteriors ^^
Unoi Enviat el 18/10/2015 a les 11:29:13 #26259 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols Em pensava que els bruixots entrellaçaven els braços en comptes dels dits petits... de tota manera potser un jurament inviolable seria massa fort per això. Entenc que ens has de situar en el context, però aquest capítol és com si li faltés alguna cosa. Espero que més endavant millori en aquest sentit. També m'ha sorprès força l'última frase, l'he trobat massa brusca. Potser hagués quedat bé com a "final misteriós" si per força haguessin hagut de trobar-hi alguna cosa. Per exemple, si haguessin anat primer a la Sala de Trofeus i després a la biblioteca, haguessis pogut posar "Al la llista d'estudiants de la promoció X no hi van trobar res". Llavors, com que és estrany, potser hagués quedat millor.
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 19/10/2015 a les 10:41:15 #26267 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Doncs a mi m'ha agradat. Sí que és veritat que sembla un capítol només de transició i que no hi passa res "important", però és evident que aquestes investigacions que porten a terme la Maisie i l'Ellie seran importants més endavant, en algun punt de la història.
També m'ha agradat com has fet el contrast entre les dues germanes. Tant de manera narrada com a través dels diàlegs! Actuen de manera diferent, però també s'expressen de manera diferent! Una és tota centrada, reservada i freda, emana una aura de seriositat i elegància que m'agrada molt. Ha decidit que, posada a ser Slytherin, ho serà a la seva manera. L'Ellie és tot el contrari. És feliç i alegre, emprenedora, plena d'idees i ganes de fer coses. També és molt sentimental (m'ha agradat quan gairebé es posa a plorar perquè creu que ha fet enfadar la seva germana). Em sorprèn molt que una persona tan alegre i agradable no tingui amics (encara que sigui amiga d'una sly... és que és la seva germana, coi! No és que "vulgui relacionar-se amb Slys", és que la relació ja està feta! No deixarà de ser bona amiga de la seva germana només perquè vagi a slytherin!).
No has parlat de la Maisie, en aquest aspecte. Que en té, ella, d'amics, a Slytherin? O també ha preferit anar bàsicament amb la seva germana?
Ah, i el tercer germà, el noi? Encara és petit per anar a Hogwarts?
Jo crec que per ser un capítol tan curt i ple d'escenes tallades has sabut plasmar molt bé la personalitat de les dues germanes. Me n'he fet una idea molt ràpidament, i crec que això és bo.
El que diuen del final... potser sí que és una mica brusc. Potser milloraria amb una mica de contrast, si fessis la frase adversativa: "A la Sala de Trofeus, però, no hi van trobar res." Què et sembla? A mi, igualment, no em desagrada tant, tal i com està! Enlloc no està escrit que tots els finals de cpítol hagin de ser tallants i misteriosos, oi? ^^
Ja tinc ganes de seguir llegint!
Cassandra Ross Enviat el 02/11/2015 a les 18:10:08 #26287 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols Hola!
Aquí vinc amb la ronda general de comentaris:
Coincidiu en dir-me que lo dels dits és molt muggle. Sí, teniu raó. Potser ho hauria d’haver dit, però recordeu que la família de la Mary, la seva mare, és de procedència muggle. I les nenes han après aquest costum d’ella. Són massa petites per un jurament inviolable, que és per les grans ocasions.
Gràcies per dir-me això de que he acabat el capítol d’una manera brusca, ara ho arreglaré una mica seguint els vostres suggeriments, gràcies ^^ Pel que fa al contingut del capítol, sí, no és un dels millors, però en certa manera era necessari. Com diu la Gee, és per entendre una mica la situació i per copsar la personalitat de les dues noies. És a partir d’aquestes personalitats diferents que la història seguirà d’una manera o d’un altra. Però sí, hi hauran capítols millors.
Pel que fa al noi, Gee, encara és massa petit. Ara mateix no recordo exactament quan comença, però em sembla que era el 2002, aquest any, o l’any a sobre, el 2003.
Fins el pròxim capítol ^^
Cassie.
hpkarina Enviat el 06/11/2015 a les 17:07:57 #26299 He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols Ja sé que vaig moooolt tard!! Ho sent! Però ací estic, reenganxant-me!!! M'ha agradat aquest capítol i tornar a veure les germanes. M'agrada molt Ellie i em fa llàstima que la gent la ignore pel simple fet que la seua germana siga Slytherin... Pensava que aquestes coses haurien canviat un poc :/ (clar, que jo a la meua ff faig el mateix xD)
També m'agrada molt la relació de les dues germanes, es nota que s'estimen. I la forma com interactuen que molt natural, molt real (no sé si m'explique ^^'')
Què estaran buscant aquestes dues noies?? I per què s'interessen pel passat dels pares? Volen saber alguna cosa més sobre la primera guerra màgica? Supose que ho anirem descobrint a poc a poc!
Bé, doncs res més, vaig al següent capítol! :)
Cassandra Ross Enviat el 12/11/2015 a les 16:35:41 #26306 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols Hola, hpkarina!
No et preocupis per no haver tingut temp de comentar, és perfectament normal. A més, mira, ara tens una resposta per a tu sola :D M'alegro que t'hagis reenganxat a la fanfiction ^^
Pel que fa al prejudici cap a la casa Slytherin, jo penso que amb els anys canvia, però pensa que tot just fa quatre anys que es va acabar la guerra, crec que encara estan molt recents les ferides per a la majoria de la gent. M'alegra molt que t'hagi agradat la relació entre les dues germanes.
Els seus pares no els parlen gaire dels seus anys de juventut, perquè els porta mals records de la guerra (per exemple, Mary va ser del curs de la Lily i d'aquella promoció no queda gairebé ningú a Gryffindor... perquè te'n facis una idea). Però aquelles dues noies estan a Hogwarts, la mateixa escola on van estudiar els seus pares i si volen saber d'ells, pensen que és un bon lloc. Per això comencen per l'anuari, veient-los en les fotografies de cada promoció.
Ellie és la petita, la que vol aventura. I per això vol buscar en la sala de trofeus, una mica amb la idea que els seus pares són els millors del món (com pensa tothom fins que arriba a la adolescència) i per això segurament han destacat d'alguna manera durant els seus anys escolars. Però ni capitants de quidditch, ni medalles de monitors, ni premis anuals (a veure, contra el James i la Lily poca cosa es pot fer xD).
Aquest capítol va sobre això, una mica. Espero que t'hagi quedat més clar ^^ D'aquí poc es veurà que les coses no són tant senzilles...
Fins aviat,
Cassie.