Reminiscència - Capítol 04: La notícia del funcionari (Juliol 1980)
AvatarEscrit per Cass Ross
Enviat el dia 02/11/2015 a les 18:18:52
Última modificació 12/11/2015 a les 17:10:58
Tots els capítols de Reminiscència
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 04: La notícia del funcionari (Juliol 1980)

Avís: fanfiction principal de la saga "Reminiscència".

Nota: Amb retard, ho sé, però tinc justificació!! No em podia endur l'ordinador a Roma i no vaig tenir temps de fer-ho abans. He comentat el capítol anterior, espero que això us resolgui alguns dubtes, també he modificat la frase final, gràcies! Ara, amb la Mary de nou. Admeto que pel que fa a la notícia del funcionari, no sé exactament com aniria això al món mag, però també hi pot haver petits casos excepcionals, no? Que vagi bé ^^ Ens veiem el divendres 13 (o el dijous 12, pel tema de la mala sort xD). Recordo que la Mary és d'origen muggle, i vulgui o no, està influenciada per això. (Tant pel tema de les filles i la promesa del capítol passat com per alguna frase d'aquest.)

*

La notícia del funcionari

Juliol de l'any 1980

*

La Mary havia agafat el costum de mirar per la finestra durant llargues estones. Contemplava el paisatge però també vigilava si s'acostava algú. Ho feia quan no tenia res més a fer. Era la majoria del temps. En aquells moments, vivia a Irlanda del Nord, lluny de les seves responsabilitats en les pràctiques que feia a Sant Mungo.

Quan s’havia acabat la setmana de lluna de mel a la casa pairal dels Cattermole, la Mary i el Reginald s’havien instal·lat en un pis a Londres. Un matí, com sempre, en Reginald se’n va anar a treballar però aquella tarda no va tornar casa. Quan va ser evident que el rastre del seu marit s’havia esvaït, la Mary va haver de reportar la seva desaparició.

La Mary s’havia instal·lat de nou a la casa de la seva família política perquè recordar la lluna de mel l’ajudava a mantenir-se més positiva. Tenia l’esperança que algun dia en Reginald apareixeria de nou i tot no hauria estat més que un ensurt. Segurament era viu, en algun lloc del Regne Unit.

Va veure arribar el funcionari de la Conselleria d'Afers Màgics quan ell estava travessant el jardinet que envoltava la mansió. A mesura que s'anava aproximant, la Mary el va reconèixer. Era el Julian Everard, un antic company seu que havia anat a la mateixa residència que ella. No va poder evitar fer un somriure sincer quan li va obrir la porta i  va intuir durant uns segons que li duria bones noticies, perquè ell representava la felicitat.

Quan va ser a dins de la casa, en Julian no va perdre la diplomàcia que li corresponia però tampoc no la va tractar de vostè. Es van quedar tots dos palplantats al mig del rebedor, perquè semblava que en Julian no gosava entrar més endins de la casa. A la Mary, després de veure la mirada seriosa que el seu amic li feia, no va ser capaç de preguntar si tenia alguna cosa a veure amb el seu marit. Semblava que de sobte no tenia veu.

—Mary, com a amic vinc a notificar-te personalment que la Conselleria d'Afers Màgics ha declarat al Reginald Cattermole oficialment desaparegut i es tanca el cas de recerca —va dir—. Ho sento. —El Julian va allargar la seva mà per tocar la de la Mary en un gest de consol.

*

Estirada al llit, la Mary va contemplar la fotografia que reposava a la seva tauleta de nit. Era del dia del seu casament. Havien passat unes quantes setmanes, poc més d’un mes. En blanc i negre, sortia la seqüència del seu bes i una abraçada posterior. Va sospirar, perquè se li feia una muntanya sortir del llit. Passaven de les onze del matí.

Segurament es passaria tot el dia enmig dels llençols, amb la seva olor, sense ganes de voler-se  moure.

Quan començava a veure-hi borrós per culpa de les llàgrimes, va decidir apartar la vista. Va contemplar l’habitació de matrimoni, que en aquell moment va tenir la sensació que era una gran gàbia. Havia decidit anar-se’n a la casa dels Cattermole, solitària ben lluny de la civilització, quan ell...

Havia de recapitular el que havia succeït en les setmanes anteriors:

Pocs dies després de la tornada de la lluna de mel, un matí en Reginald se’n va anar a treballar. Però aquella tarda, no va tornar a casa. Poca estona després, quan era evident que el rastre del seu marit s’havia esvaït, la Mary havia hagut de reportar la seva desaparició. Dues setmanes després, la Conselleria s’havia posat en contacte amb ella per notificar-li que s’acabava la recerca del Reginald. Desitjava en el fons del seu cor que estigués viu, en algun lloc del món; però la ment li indicava que potser no hi havia res a esperar...

El seu cos abandonat en alguna cuneta?

Eren temps durs, de guerra. Desapareixien bruixots unes quantes vegades per setmana. La Conselleria tenia feines més importants que buscar un ciutadà que no destacava per cap aspecte concret.

La Mary comença a plorar, en silenci. Se sentia miserable i molt sola. La seva millor amiga havia tingut un fill i s’havien hagut d’amagar perquè els Cavallers de la Mort els buscaven; altres preocupacions molt més importants que consolar la Mary, que tenia el cor trencat.

Plorava de tristesa, perquè quan el funcionari li havia anat a notificar que es tancava el cas de la desaparició del seu marit, havia tingut la sensació que començava a fondre’s per dins. Cada vegada més dèbil, cada vegada més insignificant...

Plorava de ràbia, perquè quan la seva vida començava a millorar una mica sempre apareixia algun factor extern que ho arruïnava tot. Semblava que la vida no se l’estimava, perquè l’amor sempre li anava fatal; semblava que no es mereixia enamorar-se d’algú, perquè sempre li acabaven passant desgràcies.

Va plorar una llarga estona, en posició fetal. Quan inspirava aire enmig dels sanglots sentia l’olor del Reginald, que li arribava fins al cor. Finalment, amb els ulls entretancats i la ment perduda en els records del passat, va aconseguir limitarse a respirar.

Ella era viva, era allà. I el Reginald havia desaparegut...

Se li feia impossible pensar que algun dia podria ser capaç d’aixecar-se i començar la seva vida de nou. Això eren històries impossibles que sortien a la televisió, la realitat no podia ser així. Sentia que era al fons d’un pou, que se l’empassava cada vegada una mica més. No importava que hagués anat a Gryffindor, la casa dels valents. No tenia cap motiu per lluitar. Lord Voldemort i els seus seguidors eren cada vegada més forts, i anaven contra els que eren com ella.

Esperava que en qualsevol moment entressin en aquella habitació i se l’emportessin.


Llegit 425 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Unoi Anònim02/11/2015 a les 19:45:21
#26289Encara no he escrit cap fanfiction

Oooohh... que trist, pobre Mary! Xoca que pensi en la televisió, però clar, és d'origen muggle. Si no ho fos no hauria de patir tal com ho està fent... Està molt ben redactat i l'argument enganxa (com sempre :P), però m'estic fent un embolic amb els salts amb el temps i amb els personatges. Em sembla que demà hauré de fer una llegida en diagonal de tots els capítols XD




Avatarhpkarina 373 comentaris06/11/2015 a les 17:16:57
#26300Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Nooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo Reginaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaald T______________________________________T Aiii, quina pena! Però el troben, no? O siga, Mary després té tres fills amb Reginald, no? No? No? No?

Buf, quina llàstima que em fa Mary, però ha de ser forta!! Guanyaran la guerra, tot anirà a millor!

I bé, no sé què més dir, m'ha deixat un poc desanimada el capítol, és molt trist :( Ens veiem al próxim! ^^




AvatarAntares_Black 375 comentaris09/11/2015 a les 21:59:23
#26303Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

M'ha agradat molt! Molt ben redactat, aquest capítol!!!

Tot i que em sorprèn que no faci cap intent desesperat de sortir de casa i anar a cercar-lo pel seu propi peu, he de dir que m'ha agradat molt com has descrit el seu plor, el fet de viure en una casa o en una altra... Transmet la tristesa, la ràbia i la impotència, certament.

Se m'ha fet curt!!

---

«A mida que»→ A mesura que

---

Espero més capítols!!! ^^

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris10/11/2015 a les 18:13:41
#26304Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Vaig molt tard! T.T M’estic posant al dia mica en mica… per sort tu penges de tant en tant i es fa ràpid, però a la Potter_granger i a l’Unoi els dec un fotimer de missatges encara… U.U’

Bé, anem al capítol! Ohhh que trist! Se’t dóna molt bé narrar passatges foscos i tristos. Ja ho vaig veure especialmente a la FF del concurs, i aquí de nou. Pobra Mary, quina mala temporada que va deber pasar. Però nosaltres sabem que això sí que té final feliç perquè, com diu la hpkarina, aquí encara no tenen fills, així que en Reg tornarà! Em pregunto on deu ser, pobre. Potser el tenen segrestat els Cavallers de la Mort... Ara que hi penso, em vé a la ment el relat de “La creu del rei”, que surt en Reg i té unes al·lucinacions ben estranyes a l’andana, potser pot estar rrelacionat amb això, si algú li està fent passar una mala estona...?

Bé, m’ha agradat molt, és molt bonic. A mi també em passa una mica això que diu l’unoi, per això, que els salts en el temps em descol·loquen una mica... De fet la història de l’Ellie i la Maisie la porto bé, però la de la Mary em csta més. Encara estic pendent d’aquella carta que li va dur la seva amiga, i aquest capítol m’ha descol·locat un xic. Però bé, suposo que ja s’anirà lligant tot!

Per cert, he vist una falta que em sona que sols fer... “en Julian no va perdre la diplomàcia que li corresponia però tampoc NO la va tractar de vostè”. En català, a diferència del castellà, les negacions s’han de marcar perquè les paraules com “res”, “mai” o “tampoc” no tenen valor negatiu dins les oracions. Perquè ho tinguis en compte. ^^

Crec que això és tot. Seguiran sortint aquests amics de la Mary? La Dorcas, el Julian... em sembla divertit veure la xarxa aquesta d’amics de Hogwarts...

Fins aviat! Un petó!




Cassandra Ross Anònim12/11/2015 a les 17:05:45
#26307Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

M’alegra que després del que em vau dir del capítol anterior, que teníeu raó, aquest us hagi agradat més. La veritat és que teniu raó, se’m donen millor aquestes escenes així com tristes i fosques. No sé per què. (Sí, sí, Cassie, tu dissimula. xD) La veritat és que sí que no ho sé, se’m dóna més bé i punto.

Sí, la veritat és que la vida de la Mary no és gens fàcil. Crec que els anys de guerra van condicionar a tothom, evidentment. Mireu, com molt bé recorda la Gee, les al·lucinacions estranyes del Reginald. Em sembla que hi acabareu trobant una explicació, quan s’acabi la fanfic ^^ Així que no us avanço res, que us vull fer patir hahaha.

Hpkarina, vigila! Sí, la Mary té tres fills amb en Reginald Cattermole, tranquil·la. Tard o d’hora apareixerà. Si amb aquesta escena estàs així, no sé què passarà més endavant... Ai mare. Perquè, potser, si us penseu que aquesta és l’escena més fosca, potser sí que l’és però n’hi ha d’altres que tampoc són flors i violes. Amb molt d’amor.

Pel que fa a la reacció de la Mary, crec que aquesta reacció de sortir de casa a buscar el seu marit, d’estar més plena d’energia, ja la va tenir, durant les setmanes anteriors. Però en algun moment ha de col·lapsar, ja no pot més. En una guerra en la que ella té totes les de perdre per ser filla de muggles, encara que amb sort no li han fet res, la desaparició del seu marit, els seus amics que no hi poden ser allà... La Mary se sent molt, molt sola.

En Julian no tornarà a sortir, a no sé que m’animi a fer alguna fanfiction dels anys de la Mary a Hogwarts. Que NO crec que faci. Pel que fa a la Dorcas, em sembla que sí que tornarà a sortir. Si no és en físic, almenys la mencionaran un parell de cops més. En certa manera, és un personatge important. Penseu en la carta! (He dit penseu-hi, no que us hi capfiqueu. Us prometo que ho entendreu.)

Em preocupa que us estigueu confonent tan amb els capítols, si de moment els del passat i els del present son tots linials! Els de l’època de les filles seran sempre linials, en canvi amb els pares anirà endavant i endarrere. De moment és Gener 80 (la carta), Juliol 80 (la desaparició), Setembre 98 (Maisie a Slytherin) i Octubre 2002 (comencen a investigar).

Qualsevol cosa, estic a la vostra disposició.

Moltes gràcies per dir-me les faltes d’ortografia ^^

Cassie.

PSD: Ostres tu, com costa escriure això sense fer espòilers.