Escrit per Cass RossEnviat el dia 12/11/2015 a les 17:21:01
Última modificació 12/11/2015 a les 17:21:01
Tots els capítols de Reminiscència
< Anterior capítol ||
Avís: fanfiction principal de la saga "Reminiscència".
Nota: No pujo perquè demà sent divendres 13 sigui el dia de la mala sort, no, què va. Crec de acabaré pujant els dijous, perquè els divendres sempre sempre els tinc més ocupats del que em pensava. Qui sap. No us prometo res. Si voleu saber més coses, us recomano llegir la resposta als comentaris de l'anterior capítol i també la resposta a la hpkarina del capítol 03. Potser us pot ajudar d'alguna manera. En aquest capítol, tornem a l'any 2002, a la casa dels Cattermole. Va, una mica de la relació familiar. (I l'Alfred que no surt, pobret... Ja us dic jo, aquest farà una aparició estel·lar en un capítol i adéu siau. Prou protagonisme va tenir a l'altre fanfic.) Us heu adonat de com tots els capítols segueixen la mateixa estructura? (Si us plau, que algú aplaudeixi la meva genialitat xD) A gaudir!!
*
La vida dels pares
Desembre de l'any 2002
*
El seu pare li va donar el diari quan ell el va haver acabat de llegir. Era un costum que la Maisie havia adquirit des de les vacances anteriors, les d’estiu, quan el Reginald ho va fer per primera vegada. Va obrir les pàgines, mirant si hi havia algun tipus d’informació interessant. La notícia del dia era la detenció d’uns cavallers de la mort en una zona rural de Gal·les.
Va tancar el diari amb un sospir. El seu pare, assegut a la butaca del davant, mirava les brases somortes amb un aire lleugerament absent. Era una actitud que des de feia uns anys l’afectava, sobretot durant algunes dates concretes. Com aquell moment, que eren les vacances de Nadal.
Durant uns segons va dubtar sobre si era correcte voler parlar sobre els anys a Hogwarts del seu pare.
—M’agrada molt anar a Hogsmeade.
Després de dir la primera cosa que li va passar pel cap, es va sentir estúpida. Però podria arreglar la situació fàcilment, sobretot quan va veure l’interès que li mostrava el seu pare.
—És molt bonic, aquest poble, quan esta nevat. L’altre dia amb la Julie i la Hazel vam fer una guerra de boles de neu... No sé pas quina de les tres va acabar més molla.
—Així doncs, ara sé el motiu pel qual et vas constipar... La següent vegada recorda d’abrigar-te més.
—D’acord, pare. —Va deixar passar uns segons, mentre intentava fer veure que era una idea espontània i fingia que pensava durant una estona.— Què t’agradava més de Hogsmeade?
—No me’n recordo gaire... Segurament la botiga de dolços, Honeydukes es diu oi? També m’agradava passejar-me per davant de Ca l’Alfred, una casa on de tant en tant se sentien udols.
—Sí, exacte! Encara expliquen aquest rumor, però es veu que fa dècades que no s’hi sent res.
Se sentia el soroll d’algú baixant les escales.
—Amb els meus amics, a vegades, anàvem a passejar per la vora... —va començar a dir amb un somriure, però després va canviar d’expressió—. No hi vam entrar mai, i val més que tu tampoc ho facis, d’acord? Aquella casa està en ruïnes.
L’Ellie va aparèixer a la porta com una exhalació. Es va mirar a la Maisie i després al Reginald. Va copsar a l’instant que la Maisie estava fent preguntes per saber del passat dels seus pares.
—Com es deia el teu millor amic?
El Reginald va fer un gest pensatiu, lleugerament sorprès de l’aparició sobtada de la seva filla petita. La Maisie va intuir que, com milers de vegades abans, l’Ellie aconseguiria arruïnar quasevol situació que ella hagués pogut crear.
—Per què no vas a demanar-li a la mama què feia ella a Hogsmeade, posats a preguntar? —la va mig increpar, recordant la pregunta que havien pactat les dues germanes la nit anterior i que ella acabava de fer al seu pare.
—Mama, mama! —va preguntar l’Ellie, entusiasmada amb la idea.
La Mary va aparèixer a la porta, tot demanant qui demanava per ella. La Maisie li va fer la pregunta sense cap matís de la diplomàcia que la seva germana gran havia demostrat.
La Maisie i el Reginald van ser els únics que van demostrar la lleugera tristesa que impregnaven les paraules de la Mary.
—Amb la Lily Evans anàvem a les Tres Escombres, durant moltes sortides a Hogsmeade... Allà ens trobàvem amb el James, el Sirius i els seus amics, però sempre intentàvem trobar un lloc des d’on ells no ens veiessin... —va decidir que no valia la pena explicar a les seves filles l’enamorament d’en Potter, la seva insistència a demanar una vegada i una altra si la Lily volia sortir amb ell—. A qualsevol lloc amb la meva millor amiga.
Un petit silenci es va instal·lar a la sala.
—Quan tenia més o menys la teva edat, Maisie, el meu millor amic es deia Jonathan Williamson. Vaig deixar de saber coses d’ell quan ens vam graduar, però vam seguir sent millors amics fins llavors.
L’Ellie tenia un somriure als llavis. Li havien agradat les històries dels seus pares, estava contenta perquè aconseguien saber coses. Així que el Reginald va acabar de parlar, va obrir la boca disposada a preguntar més coses. Segur que la Maisie estaria contenta d’ella.
—I per què no saps més coses d’ell?
Però la seva mare va dir amb un to de veu que no admetia rèplica:
—Va, noies, deixeu estar aquest tema... Aneu a preparar-vos que aviat hem d’anar a casa l’avi.
La Maisie va enviar una mirada assassina a la seva germana petita i es va alçar per complir el que li deia la seva mare. L’Ellie hauria volgut esperar una estona abans de sortir, però els seus pares li van donar pressa i finalment va pujar a la seva habitació, davant de la de la Maisie.
Ella l’esperava al marc de la seva porta, es notava que estava enfadada amb l’Ellie.
—Ho hauríem d’haver fet d’una altra manera. Ara per culpa teva no podrem tornar a treure el tema durant aquestes vacances.
—He volgut ajudar!
—Doncs no m’ajudis, d’acord? Me’n sortiré perfectament bé sola, si no t’hi fiques pel mig. I no cridis!
—Vaig ser jo qui va voler començar a saber coses dels papes, no tu.
Com a resposta, la Maisie va decidir tancar la porta de la seva habitació perquè no sabia com rebatre la seva germana petita. Allà dins, mentre contemplava la seva habitació es va preguntar què li estava passant. Primer, havia pensat que no s’havien de ficar amb la vida dels seus pares però li seguiria el fil a la seva germana per fer-la contenta. Ara, però, dos mesos després, tenia la necessitat de saber-ne més coses.
Seria perjudicial, un excés de curiositat?
Unoi Enviat el 12/11/2015 a les 17:50:10 #26309 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols Bé, primer de tot ja m'he fet una llegida en diagonal ràpida de tots els capítols i ja he trobat quin era el problema: confonia els noms de Maisie i Mary. Per tant, per una banda tenim la germana gran, Maisie, que al final té molta curiositat i l'Ellie, la germana petita que és qui té la idea. Per altra banda, abans d'això, tenim la Mary, la mare, que ha "perdut" en Reginald.
Be, anem al capitol: El primer que m'ha sorprès és que l'any 2002 encara hi hagi Cavallers de la Mort lliures. Tenia entés que la segona guerra màgica havia acabat l'any 1998. Bé, de tota manera de criminals sempre n'hi ha. M'ha agradat la manera d'abordar el pare de la Maisie, delicadament i «diplomàticament», i m'ha fet gràcia la irrupció de l'Ellie a la sala... A veure si anem descobrint més coses d'aquest Jonathan.
La reacció de la Mary quan els diu que deixin estar el tema, significa que no en volen parlar perquè la guerra porta mals records (com a tothom), o hi ha alguna cosa més?
Ara que m'he assabentat més de què va la cosa ja m'agrada més! Continua així!
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 12/11/2015 a les 19:10:42 #26310 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Hola!
Aquesta vegada vaig al dia! I se m'ha fet molt curt el capítol! Més, més! XD
Veig que respons de passada a una pregunta que et vaig fer: (La Maisie hi té amics, a Hogwarts, o li passa com a l'Ellie?) Pel que veig té dues bones amigues amb qui fa guerres de neu. M'ha agradat, saber això... Però encara fa que em faci més pena l'Ellie, pobreta, amb lo adorable que és. Una mica fica-potes, sí, no té gaire diplomàcia, ni gaire tacte (en això l'ntenc!) però és tan alegre i bona nena! A la Maisie se la veu més... calculadora, més maquiavèl·lica (que no dolenta, eh?), però l'Ellie va més de cara, amb alegria i optimisme, i se sent ofesa quan la seva germana no aprecia la seva ajuda... I estic amb l'Ellie! Això d'esbrinar la vida dels pares és el SEU projecte, la Maisie només li va dir que l'ajudaria, no s'hauria d'enfadar perquè l'Ellie ho vulgui fer a la seva manera, no? ^^
I sembla que hi ha un misteri al voltant de l'amic del Reg, oi? En Jonathan Williamson. Què va dever passar, perquè no seguissin la seva amistat? Va esdevenir un cavaller de la mort, potser? Uhhh, potser va tenir alguna cosa amb la Mary, i ja no es parlen? Sí que és estrany, oi, que no parli mai d'ell a les seves filles. deu haver-hi algun ressentiment estrany...
Doncs apa, llegit, comentat, i ja estic esperant el següent amb candeletes! Fins aviat!
Cass Ross Enviat el 04/07/2017 a les 10:38:19 #27141 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols Hola, per fi em digno a respondre comentaris:
Unapersona: M'alegro que hagis pogut detectar quin era el problema ^^ A mi no em sol agradar que els personatges tinguin uns noms molt semblants entre ells, i hauria evitat això de Maisie/Mary però com que són els personatges del canon, no puc canviar-los-el. Sobre el tema que quatre anys després encara hi hagi Cavallers de la Mort es pot entendre de dues maneres: per una banda, després de tant de temps en guerra (amb alts i baixos des de 1970 aproximadament), no poden evitar preocupar-se per la màgia fosca, i per l'altra banda, pensa una mica com el nazisme després de la II Guerra Mundial, alguns nazis van marxar a, per exemple, Amèrica del Sud (i alguns no se sap si estan morts o encara estan vius), i encara fa pocs dies es podia veure com en jutjaven algun... Doncs, una cosa semblant pensava que podria haver passata amb alguns Cavallers de la Mort. M'alegro que t'hagi agradat el capítol, gràcies per comentar!
Agatha Black: Me n'alegro, que t'hagi agradat el capítol. Molt interessant l'anàlisi que fas de les germanes :) Serà un tema interessant de veure com van canviant els papers de les dues germanes durant la recerca ^^ A veure si puc penjar el següent capítol aviat :)
Sí, comento amb la voluntat de continuar la fanfiction aviat
Cassie