Enviat el dia 14/05/2016 a les 19:08:47
Última modificació 14/05/2016 a les 19:08:47
Tots els capítols de Ombra de fènix
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Cause you're my flashlight
(Sírius)
(SÍRIUS A LA FOTO)
-Sírius! Si us plau! Vine...- la Vainilla està plorant.
-Que ha passat?-normalment la Vainilla no plora, o sigui que començo a preocupar-me.-Digue'm, preciosa, va...
-Estàvem la Sara i la Cristie al costat del llac, parlant, rient... I de sobte, quan m'estava consolant, s'ha... s'ha... S'ha desmaiat i li ha començat a sortit sang dels ulls- se li trenca la veu i l'abraço.
-Ei, ei... Ja se l'han portat a l'infermeria?- assenteix- doncs ara el que hem de fer és anar allà i preguntar per ella. Va, t'acompanyo a rentar-te la cara.
De camí m'explica que la Cristie ha anat a buscar el James.
-Nois, no podeu passar. Ara, aneu cap a classe.-sembla que l'infermera no vol deixar entrar a la Cristie i el James, que han arribat abans. Esperem a la porta i surten tots dos agafats de la mà, mentre la Cristie recolza el seu cap en l'espatlla del James, mentre ell li acarícia dolçament el cabell.
-Nois, o ens han dit què li passa a la Sara, però ens avisaràn quan es desperti.
La Vainilla no reacciona. Es queda parada. Però reacciona. I la Cristie i ella s'abracen, mentre el James i jo fem el mateix mentre plorem tots.
Després ens anem a la Sala Comuna, on tot està desert.
-Quina hora és?-la miro.
-Les sis. Quedem-nos aquí.-responc.
Ens asseiem a es butaques. Fem els deures i practiquem pocions.
Tots estem treballant en silenci. Només se senten les flames.
La Cristie i la Vainilla llegeixen un llibre. M'apropo i miro la pàgina. Hi ha l'encantament Wingardium Leviosa. Em col·loco i llegeixo. Hi ha explicacions, i un dibuix.
L'Hermione l'ha copiat a mà. L'encantament que sempre es recorda als Llibres.
El dibuix que es mou, fet per ella, que recorda el moment.
La Cristie plora d'emoció.
-Nois, sento espatllar el moment, però es que són les deu. Ja hem fet els deures. Jo m'en vaig a dormir.
Tots badallem.
-Dolços somnis, Vainilla- li dic xiuxiuejant. Em somriu, i em va un petonet ràpid.
Quan m'estiro al llit amb només els pantalons de pijama, de seguida m'entra la son.
I comença la màgia.
Em desperto amb dolor a l'espatlla i part de l coll. El James sent el mateix dolor, però a la cama.
La Cristie a la panxa.
La Vainilla al costat i part de l'esquena.
-Nois, no us sembla estrany que tots nosaltres tinguem el mateix dolor?- merda. Acabo de caure.
'A la Sara li haurà passat el mateix? Més val que ho comprovem'-penso.
-Veniu amb mi! Anem a veure la Sara!
-Ei, ei nois!- el Robert- l'infermera m'ha enviat. Hi ha novetats sobre la Sara. I no, no sé quines, però més val que us afanyeu, que és urgent.- ens mira malament a la Vainilla i a mi i se'n va.
-Més val que ens afanyem, noies.-el James agafa la mà de la Cristie i es posa a còrrer. Jo faig el mateix amb la Vainilla.
En arribar, sentim les veus dels professors. La Vainilla obre la porta sense pensar cridant:
-QUE COI LI PASSA A LA NOSTRA AMIGA??!!?!?!? Volem saber-ho ja.- l'infermera Sandra i la directora Malfoy ens miren.
-Asseieu-vos.-diu amb veu tranquila. A vegades la Malfoy sembla una serp, quan parla. Xiuxiueja, i es mou molt silenciosament... Deixant això apart, ens asseiem davant d'on està la Sara. Ara mateix dorm... Però massa plàcidament.
-Nois, sentim dir-os que, mentre parlàvem ahir, un èsser es va colar a l'habitació de la Sara. Ara mateix està en coma temporal.
Tots ens quedem en xoc.
-I està en coma?- parla per fi la Vainilla. La seva veu és plorosa.
-Sí. Es veu que és un coma temporal, ara mateix s'estan buscant els ingredients per curar-la. Té un verí molt fort. De serp.- suspira.- No intenteu fer res, i sí, podeu entrar.
-Gràcies- aquesta és la veu del James. Sembla un malson, però massa real.
Ens asseiem al seu costat. La Cristie li diu:
-Saps què, Sara? Si em sents, et vull llegir una cosa. L'Hermione em va donar el seu diari i estic llegint sobre el quart curs. Ara mateix estic al dia d'aviu, si vols et llegeixo una mica, ok?
Bueno, m'ho prendré com un sí.
'14 de Desembre, Quart curs
El Ron, el Harry i jo ens estem preparant per la segona prova: el llac. Encara que ell no ho sap, he estat investigant. L'hi he donat indirectes d'encanteris, però no les ha captat. Es que a vegades em penso que: o jo soc massa llesta o es que el Harry i el Ron són idiotes!! I el Ron... Deixe'm aquest tema, avui no en vull parlar. El quidditch va bé, tot va bé... Massa bé.
Hi ha un nou professor, el professor Murri. És molt estrambòtic... Però en ensenya moltíssim! Les seves classes són interessants, i, sobretot, ens afavoreix els lleons. Les serps no s'atreveixen a desafiar-lo, i molt menys el Malfoy! El qual, el nostre queridíssim Murri, va convertir en fura!
Crec que faré un dibuix en moviment, l'escena va ser mooolt
divertida:
(NOTA D'AUTORA: IMAGINEU-VOS L'ESCENA EN QUE EL DRACO ES CONVERTEIX
EN FURA)
La veritat es que ara fins i tot els Hufflepufs fan fins i tot bromes al Draco, el qual de vegades em mira amb aquells ulls tan sensuals...`
-Nois, ja us heu d'anar, però si algú vol fer guardia, però només un, eh!-la Vainilla s'aixeca.
-Ja em quedo jo. Hi ha un llit al costat. Si voleu em quedo nois, jo ja tinc els deures del tot fets.
-Ok, però demà ens expliques, no?-m'acosto a ella- Tranquila, i, si us plau-l'abraço- no ploris i mira si té alguna zona vermella. Ara nosaltres anem a mirar-nos-ho, fes el mateix, vale?
-D'acord.
Tots li fem una abraçada i la Cristie, amb llàgrimes als ulls, li apreta la mà i li xiuxiueja una cosa.
Ens anem, i deixem a la Vainilla allà. De sobte, la sento cantar:
When tomorrow comes, I'll be on my own
Feeling frightened of the things that I don't know
When tomorrow comes
Tomorrow comes
Tomorrow comes
And though the road is long
I look up to the sky
And in the dark I found, I stop and I won’t fly
And I sing along, I sing along, then I sing along
I got all I need when I got you and I
I look around me, and see the sweet life
I'm stuck in the dark but you're my flashlight
You're gettin’ me, gettin’ me through the night
Can’t stop my heart when you shinin’ in my eyes
Can’t lie, it’s a sweet life
I'm stuck in the dark but you're my flashlight
You're gettin’ me, gettin’ me through the night
Cause you're my flash light
You're my flash light, you're my flash light
I see the shadows long beneath the mountain top
I'm not the afraid when the rain won't stop
Cause you light the way
You light the way, you light the way
I got all I need when I got you and I
I look around me, and see the sweet life
I'm stuck in the dark but you're my flashlight
You're gettin’ me, gettin’ me through the night
Can’t stop my heart when you shinin’ in my eyes
Can’t lie, it’s a sweet life
I'm stuck in the dark but you're my flashlight
You're gettin’ me, gettin’ me through the night
Cause you're my flash light
You're my flash light, you're my flash light
I got all I need when I got you and I
I look around me, and see the sweet life
I'm stuck in the dark but you're my flashlight
You're gettin’ me, gettin’ me through the night
Can’t stop my heart when you shinin’ in my eyes
Can’t lie, it’s a sweet life
I'm stuck in the dark but you're my flashlight
You're gettin’ me, gettin’ me through the night
Cause you're my flash light
You're my flash light, you're my flash light
Me'n vaig somrient. Canta molt bé, però tornant al tema, corro als labavos. Allà, em trobo el James. Té un fènix i el nom de 'guarda' tatuats a la cama.
-Sírius, a tu on et feia mal?
-Al coll i part de l'esquena.-em trec la samarreta.
-Tú tens un linx i el nom de 'l'ombra'. La Cristie té un tigre blanc i el nom de 'salvació'.
-Però, com ens han fet els tatuatges?-observo la seva cama. El fènix és molt realista, sembla un patronus. De sobte, es mou- James, el teu fènix s'està movent.
-Doncs el teu linx també-em miro al mirall, i és veritat- Mira.
Els nostres tatuatges es mouen. El meu linx corre fins a la meva cama i després torna al seu lloc.
-Germà, que coi ens està passant?