Escrit per florde_cirerer
Enviat el dia 24/08/2007 a les 16:31:00
Última modificació 27/08/2007 a les 10:43:29
Tots els capítols de Blood in the dark
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Coneixences al tren

Cada vegada anava més ràpid; el tren va deixar enrere l'estació i, com si li costés avançar va arrancar lentament.
"Potser li hauria d'explicar alguna cosa a Patty..." va pensar Kate, que encara se sentia culpable. Però quan va treure el mòbil va veure que estava sense covertura. La culpa se la menjava per dins.
"Bé", va pensar "ja li enviaré una carta".
En aquell moment, la porta es va obrir i va entrar un noi.

-Et fa res si sec amb tu?-va dir.
La Kate, que desde que havia començat l'estiu havia estat estudiant català pel seu compte, va entendre, més o menys, que el noi li preguntava si podia seure. Ella va assentir.
Aleshores va fixar-se en ell; era una mica més alt que ella, tenia els cabells negres, una mica per sota de les orelles, lleugerament ondulats, la cara pigada i els ulls color plata.

Aleshores aquell noi es va posar la mà a la butxaca i al cap d'uns moments de furgar, va treure uns quants carmels i altres dolços, i va començar a menjar-los.
Kate, que tenia molta gana, no va poder evitar mirar-lo amb expressió de súplica; aleshores el noi se'n va adonar, i es va afanyar a convidar-la.

-Ai, perdona-va dir-, que en vols?-li va oferir els dolços que tenia a les mans.
-Oh-va respondre ella, intentant recordar que posava a la guia de conversa "anglès-català"-si, moltes gràcies!
I en va agafar unes quantes.
-Ah, per cert-va dir ell-, em dic Roger, Roger Plà.
-Ah.. em.. jo.. I'm.. Kate Halle.
-Oh, encantat-aleshores en Roger, que seia al seu davant, es va acostar a ella i li va dir-. Ets  anglesa?
-..Si..
-Dons ets la primera anglesa de la meva edat que sento parlar català!-va dir mostran-li un radiant somriure. La Kate va notar com es posava vermella. Els nois anglesos no acostumaven a somriure tan obertament a la gent.

-Bé..-va començar Kate-..jo.. anar.. toilette..
-Oh si, clar; que tens calor? Estàs marejada? Et veig vermella...

Kate va notar que ara si que havia de sortir fora; duran el curs no s'havia relacionat molt amb nois, era de naturalesa tímida; cada vegada que tenia un noi al davant se li trabava la llengua, i més si no dominava la llengua en què parlaven.

Aixi que Kate es va aixecar, i entravencant-se cada tres passes va sortir del compartiment.
oUn cop a fora Kate va sentir molt xivarri, i també corredisses; podia veure nois i noies desvocats corrents d'un compartiment a un altre.
"Mare meva" va pensar Kate "I com arribo al lavabo jo?"
La veritat és que Kate estava bastant espantada, li feia por passar entre aquella gent boja; les noies corrien i xisclaven, mentre els nois les perseguien estirant-li's la samarreta.  Ja n'hi havia més d'un que s'havia fotut de lloros i estava estes a terra amb el nas inflat.

Finalment, però, Kate es va armar de valor i es va dirigir cap al lavabo, a l'altra banda d'on eren aquells bojos.

A força d'empentes i cops Kate es va anar obrint pas entre aquella gent, fins que va notar que algú li estirava la màniga. Kate es va girar bruscament, disposada a fer la bronca del segle a qui fos i dir que ella no jugava a aquells jocs imbècils.
Però en girar-se va veure algú que no s'esperava; en Robbin (bé, en part si que s'ho esperava, més que res ho desitjava).

Estava tal com l'havia deixat, alt, morè, cabells color palla, ulls blau fort...
Anava vestit com de costum, elegant però esportista, fastigosament guapo, com sempre.

Quan els seus ulls es van trobar, Kate es va notar estranya; mai en tot el curs passat havia tingut un contacte tan directe amb Robbin, com a molt algun treball en grup que havien fet, però res més.
I ara es veia allà, davant seu, mirant-lo als ulls mentre ell la tenia subjectada pel braç.
Si no fos per la cridòria de tots aquells bojos que hi havia per allà corrent, Kate s'hagués
sentit com la protagonista d'una escena de pel·lícula d'amor.

-Kate?-va perguntar Robbin amb uns ulls com plats.
-Si..tu.. també..-a la pobre noia li costava molt parlar, tot i fer-ho ara en la seva llengua; la vergonya podia amb ella, i continuava sentint-se fora de lloc, al costat de Robbin.
-Oh, si-va dir ell tranquilament-, i no em ve de nou; a la meva família som bruixots des de moltes generacións enrere.
-Vaja, així que tu ja saps de què va tot això.
-Dons si, tot i que no conec Saint Martin; la generació dels meus pares va anar a Hogwarts..
-Houarts?
Robbin va riure; Kate es va sentir ridícula, com li passava sovint en presencia d'ell.
-Jajajaja.. Era una escola de màgia a Anglaterra, que va tancar fa uns quants anys, per culpa de l'Innominable.
Kate, que no sabia de què parlava Robbin va assentir amb el cap i va fer el gest de marxar. Quan ja es girava per marxar, Robbin la va tornar a estirar pel braç.
-Ei-va dir-, després pots venir una estona amb mi i t'explico una mica tot això del món màgic.
-Val!
Kate va marxar corrents cap al lavabo.

Un cop allà es va refrescar i es va estar una estona allà tancada. No tenia ganes d'anar amb Robbin, que segurament estaria, com sempre, envoltat de noies boniques i boges.

Aleshores al lavabo hi va entrar una noia; era oriental, tenia els cabells negres i brillants, molt llargs, i els ulls ametllats li brillaven d'una manera especial. Al cabell lluïa una cinta rosa clar; duia una samarreta del mateix color amb estampats florals i unes lletres segurament xineses, amb una faldilla marró i unes botes roses.
Era bastant més baixeta que Kate, i se la veia bastant prima, també.
En veure-la, la noia va somriure dolçament, i es va afanyar a presentar-se.

-Hola-va dir amb una veu aguda-, jo An Jing Mao. Tu?
-..Mm..Jo.. el meu nom és Kate, Kate Halle.
-Jo vinc de Xina, lluny, lluny enllà.
-Jo.. sóc anglesa.
Hi va haver una estona d'incòmode silènci; estava clar que cap de les dues dominava prou el català com per treure un tema o mantenir una conversa normal.
-Molt maco!-va dir de cop An Jing, somrient alegrement- vine amb mi, tinc pastís al meu compartiment! Menjarem juntes com bones noies!

Abans de que Kate pogués fer-hi res, An Jing ja l'arrossegava pel passadís somrient i dient coses en xinès.
Kate tenia la sensació de que la gent les mirava com dues boges, estava pasant molta vergonya, la noia xinesa no era precisament silenciosa.
Quan pitjor ho va passar va ser quan van passar per davant del compartiment de Robbin, que tenia la porta oberta. En aquell moment An Jing anava cantant "I'm a Barbie girl", i feia fer els coros a la pobra Kate.  

De sobte, An Jing es va aturar davant la porta d'un copartiment, va agafar Kate per les espatlles i li va dir, aquest cop baixet:
-Jo estic amb dos nois al copartiment-aleshores es va posar a donar saltets i a moure els braços enèrgicament-, són molt guapos! Un per tu i un per mi!

Quan Kate encara estava en estat de shock,  An Jing va obrir la porta d'un cop i va cridar alegrement "Holaaaaaaaaaaaaaa", i va entrar. Kate va entrar, encara més vermella que quan havia sortit del seu i en aixecar la vista va veure que aquest era el seu compartiment.
Efectivament, al costat de la finestra i davant de les bosses de mà de Kate hi seia Roger Plà, el noi que li havia donat alguns dolços. Al seu costat ara hi seia un noi que també semblava oriental, però duia el cabell tenyit de color castany vermellós.

-Noooois-va començar An Jing amb una cantarella-, us porto una nova amigaaaaa..!!
-No, si ja ens coneixem-va dir Roger somrient-, seia aquí al meu davant.
-Oh, dons només cal presentar Kaito!

L'altre noi oriental es va aixecar, va donar-li la mà i li va dir:
-Hola, em dic Kaito Hayama- Kate es va adonar de que, tot i que l'accent seguia sent estranger, Kaito dominava perfectament el català-, jo vinc del Japó.
-Ah..Hola, jo sóc Kate Halle, encantada.
Kate va veure com An Jing li feia senyes i el gest de fer petons cap a Kaito, sense que ell se n'adonés.

Després de les presentacións, tots quatre va estar parlant una bona estona, i rient també força.
Quan ja no se sabien què dir, ja fos per timidesa, falta d'imaginació o simplement perquè ni Kate ni An Jing dominaven el català; La noia xinesa va trencar el gel.

-Mira, mira!-va xisclar mentre treia un cistell de sota el seient-, és el meu gat Mew-Mew!
Aleshores va agafar en braços a un gat blanc, d'ulls blaus, que es va quedar mirant fixament a Kate.
De sobte, una imatge va venir al cap de Kate; ella ja havia vist abans aquell gat, però no recordava on.
-Abraça'l, Kate!-va dir An Jing oferint-li el gat- Sereu amics, també!
Així, An Jing va deixar anar el gat a la falda de Kate, i aquesta es va veure obligada a abraçar-lo, com li havia dit An Jing. El pelatge de Mew-Mew era molt fi, com la seda, i en tenir-lo en braços Kate va sentir una gran seguretat, com si aquell gat blanc li donés forces per oblidar tots els seus dubtes i pors.

-Molt bé!-va cridar An Jing- En Mew-Mew és macoo! I tu també, Kate, oi que si?-digué dirigint-se a Roger.
Aquest però, es va limitar a riure.
Després de que tots els que estaven al compartiment agafessin en braços a Mew-Mew i li fessin moxaines, la seva orgullosa propietària el va tornar a abraçar.

Al cap d'una estona(un parell d'hores), el tren es va aturar, al mig d'una vall entre dues muntanyes.
-Què passa?-va preguntar Kate.
-El conductor té un descans d'un quart d'hora cada dues hores, crec-va respondre Roger.
-Oi!-va dir An Jing, aixecant-se d'un salt- Tu pots venir a passejar amb mi aquesta estona, vols?-es dirigia a Kaito.
Amb aquells ullets i aquesta decisió ni tan sols Kaito es podia negar a la xinesa; per tant van sortir plegats, amb l'An Jing penjada del braç de Kaito.

-Vaja, és una noia molt...-va començar Roger.
-Happy?
Roger va deixar anar una riallada.
-Si, "happy" com tu dius..
Aleshores en Roger va mirar a Kate amb aquells ulls color plata tant macos que tenia. Però era més aviat una mirada enjogassada, que buscava diversió.
-Els seguim?-va dir de sobte.
-S..Seguir-los? No faran res d'in...
Però abans que Kate pogués acabar la frase, Roger ja l'agafava pel braç i la treia al passadís.
En sortir al passadís Kate va notar que feia bastant més fresca que a dins el compartiment, però no semblava que hagués de fer fred, tothom anava amb roba d'estiu; un calfred va recorrer la seva esquena. Tenia un mal pressentiment, i sentia que aquesta sensació no li venia de nou, ja l'havia tingut abans.
Tot i així, no hi va fer cas, i continuar corrent darrere Roger.

Desde la finestra van veure a An Jing i Kaito com parlaven.
Ella no parava de riure, i ell es mostrava molt segur d'ell mateix, molt confiat.
De sobte An Jing es va posar a cridar(altre cop) i va abraçar-se a Kaito. Tots dos reien, semblaven amics de tota la vida.
-La xinesa aquesta té les coses clares, eh?!-va dir Roger, mig rient.
-Dons.. si, és molt.. Oh, how do you say it..
Però Kate no va continuar; havia vist una cosa que l'havia deixat paralitzada.
El gat negre, el del seu somni, aquell gat borni que l'havia atacat.
Ara ho recordava tot!
El gat borni, després el blanc.. en Mew-Mew! Era per això que s'havia sentit tant bé en tenir-lo en braços? La protegia?

-Kate? Què passa? Què mires?-va dir Roger mirant en la direcció on hi havia el gat.
-Oh, no res, un gat borni.. el trobo sinistre.
-Un gat? On?
-No el veus? Allà, dalt d'aquell arbre.
Però Roger seguia sense veure'l. Kate va insistir.
-Si, és allà!
Aleshores Roger va preguntar a un noi que passava per allà si veia un gat. El noi va dir que no, que no ni havia cap.
La Kate es va preguntar si només ella el podia veure. Potser simplement eren paranoies seves.. Però tot i així, se sentia insegura, tornava a tenir calfreds, i por.
-Kate-va dir Roger-, és una broma? M'han dit que els anglesos teniu un sentit de l'humor molt especial.
Kate va dubtar una estona, però finalment va assentir; no volia que a començaments de curs tothom pensés que estava boja.

Aleshores va córrer cap al compartiment, potser per por, potser per que allà amb en Mew-Mew se sentia més segura, per el que fos.
Un cop allà va tancar la porta i va suspirar, alleujada. Aleshores va estirar la cistella de sota el seient, però en treure-la, Mew-Mew no hi era. No ho entenia, An Jing no se l'havia endut, ni Roger, ni Kaito ni ningú..

Kate va sentir que se li encongia el cor.  
 

---

Bé, gent, fins aquí el nou capítol! xD
Digueu-me, ens hem passat amb l'histèria de l'An Jing?

petooooooons*

Gent; q no us mossegaré si comenteu una miqueta.. més que res és per l'estima a la FF xD

Llegit 963 vegades

< Anterior capítol || Pròxim capítol >

Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)

• 	emmahg	Enviat el 24/08/2007 a les 21:29:15
  	#15552	He escrit 2 fanfics amb un total de 26 capítols

  
  

  PRIMERA!!!! Wapes! us trobo molt a faltar... [snif...snif...]

  Encara no l'he acavat d llegir :P ; peró ara m'hi posso... Em feia ilu se la primera.

  Anna

  P.D.: Si encara sou a Prada, mira el correu, plis!!!!

  
  
  
  

• 	emmahg	Enviat el 24/08/2007 a les 21:40:45
  	#15553	He escrit 2 fanfics amb un total de 26 capítols

  
  

  I'm a Barbie Gril, in a Barbie world. Like a plastic, is fantastic. You can brush my hear, and dress me every wear!!!! xDDDDDDDDDDD

  Aquesta An Jing és moooooolt Happy, i m'encanta!!!!

  Ho sento si se'm en va una mica l'olla, peró es que estic depre!!! :(

  
  
  
  

• 	beta14	Enviat el 30/08/2007 a les 14:34:38
  	#15608

  
  
  Eiss!!
  
  
  Macabo d llegi els dos ultims capitolsss!!
  
  
  Sta realment mlt b akesta FF! Et felicituu!!
  
  
  
  
  
  
  Continua aviat k vui veure a kina casa la posen i tal...
  
  
  
  
  A reveureee!!
  
  
  
  
  

• 	ivi_potter	Enviat el 01/09/2007 a les 13:12:24
  	#15629	He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

  
  

  Holaaaa!!!

  Donss... la veritat es que esta molt bé... potser si que t'has passat amb la histeria d'aquesta noia oriental xDD ja em diràs tu que t'ha fet xDDD

  Apaaa no tardeeuu eeee =)