Escrit per florde_cirerer
Enviat el dia 29/08/2007 a les 11:31:01
Última modificació 29/08/2007 a les 11:31:01
Tots els capítols de Blood in the dark
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Hereus dels pensaments de Lord Voldemort

Cada vegada estava més nerviosa, sentia la seva sang bullir a les seves venes, i el cor que cada vegada li anava més ràpid, com si anés a explotar.

Kate va sortir del seu compartiment a cercar An Jing. Pel camí va topar altre cop amb Robbin, que la va cridar, però ella no hi va fer cas, i quan la va subjectar pel braç, es va limitar a esmunyir-se entre la gent.

En sortir a fora el tren, on havia vist a An Jing, no hi va trobar a ningú. On debien haver anat?

No podien ser molt lluny, no es podien allunyar molt del tren, si no volien quedar-se allà.

Aleshores, Kate va sentir el xiulet que anunciava que el tren tornaria a arrancar, que tothom havia de pujar al tren. Però Kate no volia, no fins que no sapigués on era

Mew-Mew. No sabia perquè, i se sentia ridícula actuant d'aquesta manera, però tenia la sensació de que no estaria segura sense el gat blanc.

 

-Kate!-va cridar An Jing treient el cap per una finestra.

Kate va reaccionar. No podia quedar-se allà, havia de pujar al tren! Així que va correr a entrar al tren. Un cop a dins, esbufegant per la correguda, An Jing se la mirava amb els ulls com taronges.

 

-Què feies a fora?

-Dons.. és que no et trobava-va mentir Kate. Li feia vergonya admetre que buscava Mew-Mew, el gat blanc, perquè tenia por d'un gat negre. Era ridícul, simplement ridícul.

-Ei, noies!-va cridar Roger treient el cap des del seu compartimen- Què feu aquí plantades? Vinga, veniu!

Les dues noies es van afanyar a anar cap al compartiment. Un cop allà van veure a Roger, menjant dolços altre cop, i Kaito estava estirat llegint una revista en japonès.

-Aparta, deixa lloc-va dir An Jing tot donant una puntada de peu a Kaito. Aquest va fer un gemec, i finalment, després de moltes altres puntades de peu, li va deixar lloc.

-Què t'ha passat abans que has marxat corrents?-preguntà Roger al cap d'una estona.

"Oh, no" pensà Kate "Encara se'n recorda!"

-Dons.. bé.. I was..

-M'estava buscaaant!-va dir An Jing somrient mentre abraçava a Kate.

Roger va llençar a Kate una mirada de "què-vol-dir-tot-això", li va clavar els seus ulls de color de lluna als seus, però no va dir res. Kate li va agraïr, al cap i a la fi, tampoc sabia ben bé perquè s'havia alterat d'aquella manera; ara ja estava molt més tranquila.

Va estar una estona parlant de Sain Martin; Roger els va dir que els seus pares hi van anar, i que els seus avis també. Els va esplicar que Saint Martin era un anntic castell construït al segle XV, i que va esdevenir escola de màgia a finals del segle XIX, quan a França van fer obligatòria l'educació màgica.

-Què s'hi estudïa a una escola de màgia?-va preguntar Kate, que anava perduda.

-Dons s'hi estudia transfiguració, pocions, encanteris, historia de la màgia, botànica, defensa de les arts obscures i gimnàstica màgica(Quidditch, vol en escombra i altres). Aquestes són les obligatòries, i les obtatives varien segons per quin E.M.S. optaràs.

-Ems?-va preguntar Kate.

-Si-va respondre Kaito-, Estudis Màgics Superiors.

-Ostres...

-No són obligatoris, però si no vols acabar a la barra d'una taberna els necessites-però en veure la cara de preucupació que va fer Kate, Roger el va afanyar a dir-. Però no et preocupis, t'ho passaràs bé.

Aleshores un noi bastant més gran que ells va obrir la porta del seu compartiment, i amb un tò monòton els va dir:

-Us heu de posar els uniformes, que ja arribem.

Tot seguit va tancar la porta i se'n va anar.

-Qui és aquest noi?-preguntà An Jing.

-És en Jeufroi, delegat de Pappes, una de les 3 cases de Saint Martin.

-Cases?-Kate, que entre que no dominava el català i que no tenia ni idea de Saint Martin va tornar a preguntar amb expresió confusa.

-Si, l'escola divideix els alumnes en tres cases, Pappes, Leavs i Toix, que formen el triangle de la màgia, l'unicorn, el drac i el basilisc.

-I com ho fan per repartir-los?

-Abans del sopar cada alumne del primer curs a de posar la mà a un cofre, amb els ulls envenats, i treure'n una bola. Aquesta bola canvia de color segons el què veu en l'anima del qui l'agafa.

 

Hi va haver un moment de silenci.

-Ens hauriem d'anar posant els uniformes…-va dir Kaito.

-Si, nosaltres ja ens anem a canviar al labavo, vosaltres us podeu canviar aqui-va dir Roger, mentre agafava la seva bossa i s'aixecava.

Mentre els dos nois sortien An Jing i Kate anaven traient els seus uniformes de la bossa.

Un cop els nois fora es van començar a vestir.

L'uniforme consistia en una faldilla per sobre dels jonolls de color gris, una camisa negra i un jersei sense mànigues igualment gris; la corbata se'ls donaria un cop s'hagués determinat de quina casa formaven part. Les sabates eren de lliure elecció, mentre no tinguéssin taló i fossin negres; igual que la capa, que havia de ser negra, però podia ser la de cadascú; es podia triar entre mitjes o mitjóns per sota el jonois, negres, també. A més, estava prohivit dur anells o arrecades excessivament grosses o cridaneres, igual que maquillar-se i dur pulseres.

Els dies de festa, les tardes lliures o els moments fora d'horari escolar es podien vestir com volguessin, però sempre d'una manera discreta.

Tot això ho deia a la carta que va rebre Kate uns dies abans de començar el curs. A la carta també hi va rebre l'uniforme, de la seva talla.

A la carta també s'avisava de que en començar la primavera se celebraria un ball, i que per tant també havien de dur un vestit de mudar; Kate estava molt contenta, sempre havia volgut anar a un ball d'aquells que es veien a les pel·licules americanes, on els nois els-hi demanaven a les noies per ser la seva parella si hi volien anar amb ells, on es ballava..(clar, si era un ball normalment s'hauria de ballar..xD) I si Robbin...No! Però que estava fent? Ara no era moment de pensar en tonteries!!

 

Abans de que pogués pensar en cap altre cosa, van trucar a la porta del compartiment. An Jing, va obrir la porta de bat a bat, sense parar-se a comprobar si les dues estaven presentables.

De fet, Kate duia la camisa a mig cordar, i estava ajupida de tal manera que se li veia perillosament l'escot. En veure que An Jing havia obert la porta, instintivament va girar-se i tapar-se amb els braços, i va notar com la seva cara es posava més vermella que mai.

-Ai, ho sento!-era Robbin, i a la seva veu s'hi podia distingir un tò alarmat.

En sentir que era Robbin Kate es va sentir més avergonyida que mai. La sang bullia a les seves galtes i era incapaç de dir una sola paraula; per altre banda, sentia la necessitat d'estrangular An Jing, estrangular-la, apunyalar-la o obrir-li el crani si era convenient.

En girar-se cap a Kate An Jing va deixar anar un crit de sorpresa, i va començar a dir coses en xinès, molt depressa i cridant.

Com que va veure que ni Robbin ni An Jing feien cap moviment per tancar la porta, Kate, tapant-se amb un braç, va empenyer An Jing cap a fora, tant fort que la va llençar a sobre Robbin, i tots dos es van empotrar contrar amb Roger, que passava per allà. Aquest va deixar anar un crit i un seguit de renecs, perquè s'havia colpejat amb el cap a la paret.

Després d'aquell seguit de petites catàstrofes Kate va tancar la porta tan fort que va fer vibrar tots els vidres que hi podia haver en aquell tren.

Estava histèrica; mai li havia passat res semblant.

Com podia ser An Jing tant… Happy ?

I ara, com podria parlar amb Robbin? No, de segur que no podria, ni tansols mirar-lo a la cara..

Mentre pensava en tot allò Kate s'acabava de cordar la camisa, equivocant-se de forat de botó, i fent'ho tot de mala manera. Seguia igual d'avergonyida que abans.

Aleshores va veure Mew-Mew assegut a un dels seients, mirant-se'la amb aquells ulls dolços, amb aquelles dues estrelles que la captivaven i la obligaven a mantenir la mirada fixa en la seva lluïsor. Però aquella vegada Kate es va espantar; juraria que abans no hi era.

Tampoc l'havia vist entrar, i abans ja havia comprovat que no era a la cistella..

"Bah" va pensar "M'estic tornant paranoica"

Així que es va ajupir cap al gat blanc i el va acariciar. Tot fent-li moxaines va notar com es tranquilitzava, ja no estava tant nerviosa, almenys ja no tenia ganes de matar An Jing.

De sobte, en la mirada de Mew-Mew hi va advertir alguna cosa; volia dir-li alguna cosa, ho podia sentir, ho podia veure en la seva expresió. Mew-Mew va tancar els ulls un instant, i en obrir-los, els tenia completament blancs.

Kate es va espantar, i de l'ensurt va caure enrere, asseguda al seient, sense apartar la mirada del gat blanc.

Tot seguit, el cos de Mew-Mew va anar prenet forma humana, fins a esdevenir un noi esvelt, que aparentava uns 16 o 17 anys, de cabells molt llisos, rossos platí,mirada penetrant, de blau grisós i una pell tant clara, tant pàlida que li donava un aspecte delicat i elegant. Anava vestit amb una túnica verd maragda, i els cabells li queien elegantment als ulls. El jove era d'expresió serena, però tot i això en aquella cara hi havia una ombra de burla, però tansols una ombra, que era eclipsada amb la dolçor de les seves faccións.

 

Aleshores el noi es va acostar a ella, allargant un braç cap a Kate. La noia, espantada, es va aixecar d'un bot i es va disposar a cridar, però abans de que pogués fer-ho el noi li va tapar la boca amb la mà.

Es va acostar a ella apoc a poc, i suaument, com un xiuxiueig li va dir:

-No tinguis por-la seva veu era freda, però a la vegada dolça-, em dic Scorpius Malfoy.

Llavors el noi va apartar la mà de la boca de Kate.

-C..Com..?

En el rostre de Scorpius es va dibuixar un mig somriure.

-Sóc un animàgic-en veure la cara de "no-entenc-res" de Kate va prosseguir-; em puc transformar en gat sempre que vull.

-Així, tu.. no ets en Mew-Mew?

-Bé, per desgràcia si.. aquella noia histèrica em va trobar pels carrers de Perpinyà i va decidir quedar-se'm.. i em va posar aquest nom tan horrorós..

Hi va haver un breu silenci.

-Kate Halle, sóc aqui per avisar-te, per preveure't-Scorpius Malfoy va adoptar un posat seriós.

-De..de què ?

-Fa molt temps hi va haver un mag que atemoria tota la població màgica d'Anglaterra; conegut per la majoria com l'Innominble..

Kate ja havia sentit aquest nom abans, de la boca de Robbin, quan li volia explicar nosequè de Houars o Hogwarts.. o el que fos!

-..i que per als més valents era Lord Voldemort.

Kate es va estremir; no sabia peruquè, ja que tampoc n'havia sentit a parlar abans, però podia sentir tot el terror que va suposar per als bruixots i les bruixes a travès de les paraules del noi.

-Després de ser derrotat per Harry Potter la pau va tornar a regnar el món màgic al Regne Unit.

Hi va haver un altre silènci.

-I.. ?-va preguntar Kate. No es voli fer insolent, però, la veritat, amb aquella aparició tan espectacular i aquella historia s'esperava alguna cosa més.

Però aleshores va veure que Scorpius Malfoy es disposava a parlar altre cop, però aquesta vegada ho feia com si li costés molt fer-ho, com si les paraules es neguessin a parlar.

-Saint Martin no és un lloc lliure d'amenaces; seguidors de Lord Voldemort, hereus dels seus pensaments i idees, ara que estàn despemparats, sense la protecció del seu antic Senyor i sense el seu poder per actuar necessiten un nou lider, i saben a qui acudir.

-Qu..

Però abans de que cap dels dos pogués dir res més, la porta es va obrir; era An Jing un altre cop, que feia cara de súplica, i que semblava penedida per allò d'abans.

Alarmada, Kate es va girar cap a Scorpius Malfoy, però en comptes d'aquell noi va veure Mew-Mew, que de fet era Scorpius, però ara en forma de gat, perquè era un gat màgic com en Doraemon.. Ai, no que aquest era un robot.. Bé dons era un noi màgic que es transformava en gat màgic; però tots els que anaven en aquells tren eren nois màgics, i cap anava per allà transformat en gat màgic!

Kate no es trobava bé; ja no sabia què pensar, no entenia res.. Què coi volia dir allò dels seguidors de Lord Voldemort que eren hereus de les seves idees i pensaments? Que ho va posar en el seu testament, el Voldemort aquest? Tot i aixi.. en sentir les paraules de Scorpius Malfoy se li havia fet un nus a la gola, i no sabia per què. De fet, mai abans no havia sentit a parlar de res de tot això, ni de «Houars»  ni de Voldemort ni de les idees i els pensaments heredats ni re de re! No tenia per què preocupar-se, ella no hi tenia res a veure en tot aquell embolic! A més, si aquell mag dolent va aterroritzar Anglaterra ja no tenia per què preocupar-se! Ara estava dins l'estat francès i així..

 

-Kate, estàs bé? Fas mala cara..

Kate va aixecar el cap bruscament. Era Roger, que se la mirava preocupat.

-Em.. si, si molt bé..-respongué Kate mentre girava el cap cap a la finstra.

El sol es ponia, i ho feia d'una manera sinistra, com si es capbusses en un bassal de sang.. Kate va abaixar un moment la vista, i en tornar a mirar per la finestra va veure un gat negre, ajagut a la vora de la via, que se la mirava fixament, amb el seu únic ull. Era aquell gat borni que la perseguia des d'aquell somni que havia tingut..

La noia es va girar cap a Mew-Mew, i li va dirigir una mirada plena de preguntes, esperant que en qualsevol moment el gat es transformés altre cop en Scorpius Malfoy i respongués als seus dubtes. Però no va passar.

 

Aleshores el tren va començar a frenar, lentament i sorollosament; An Jing es va posar a picar de mans i Roger i Kaito es va posar a riure.

Un cop el tren es va aturar del tot, Roger, Kaito i An Jing van sortir del compartiment, i van començar a donar empentes a tothom, per tal de poguer passar entre la multitud d'estudiants que estaven tant o més nerviosos que ells.

Kate, però, no volia baixar del tren; sentia un neguit a l'estomàg, i no per el gat borni que havia vist abans, era per alguna altra cosa, i no sabia per què. Tenia por.. pot ser de l'herència de Lord Voldemort?

---

oless geent =)

espero que aquest capitol el comenteu més que l'anteriooor, que em vau deixar bastant deprimidetaaa.. no us va agradar..?

bé espero que aquest tingui més èxit..

ptooonss*

Llegit 1006 vegades

< Anterior capítol || Pròxim capítol >

Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)

• 	emmahg	Enviat el 29/08/2007 a les 13:19:18
  	#15603	He escrit 2 fanfics amb un total de 26 capítols

  
  

  Waaaaaaaaaaaaaaaapes!!!!!!! quina sopresa mes happy!!!! xDDDDDDDD

  No us hi capfiqueu que els capis son xulissims i m'encanten!!!! Pero la gents es una vaga!!! O està d vacances... ¬¬'

  Un pregunta quin color t ls ulls en Roger, xk diu k ls te d color d lluna; kin color s akst :s

  I aixó d les residencies... visca Memories d'ihdun!!!! xDDDDDDDD

  Anims i segui aviat!!!!!

  Xcert m'encanta l'An Jing... s taaaant happpy!!!!!

  Besets; Anna

  
  
  
  

• 	griffy_weasley	Enviat el 29/08/2007 a les 14:18:42
  	#15604

  
  

  Hola!!!

  Està molt bé!!!

  L'altre capítul el vaig llegir per ho nu vaig tenir temps de comentar...

  M'han agradat molt els tres capituls!!!

  Continueu avait i ànims!!!

  dew

  
  
  
  

• 	ruth	Enviat el 30/08/2007 a les 13:01:41
  	#15607	He escrit 1 fanfics amb un total de 10 capítols

  
  

  Hola!

  Un Malfoy... quina sorpresa. Qué buscarà.... el proper Senyor del mal.

  Seguiu que m'agrada molt!!!

  
  
  
  

• 	beta14	Enviat el 30/08/2007 a les 14:36:02
  	#15609

  
  
  mlb cm sempre!
  
  
  
  
  

• 	ivi_potter	Enviat el 01/09/2007 a les 15:38:09
  	#15633	He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

  
  

  Holaaa

  Esta geniaaal! Però es molt intrigaaant! Jo vull que continuiis ja!

  =)

  Petoooonss