Escrit per florde_cirerer
Enviat el dia 04/09/2007 a les 21:40:01
Última modificació 04/09/2007 a les 21:40:01
Tots els capítols de Blood in the dark
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


L'unió, el fum negre.

Abans de sortir del compartiment Kate va mirar per ultima vegada aquella posta de sol; un sol banyant-se en un mar de sang.. La noia va abaixar la vista, però el que va veure no la va reconfortar; el gat borni, altre cop allà, però aquesta vegada mort, estes al mig d'un bassal de sang.

Kate es va portar les mans a la boca, i va reprimir un crit; va notar com se li removia l'estomag i va tenir ganes de treure tots els dolços que havia menjat. Va buscar a Mew-Mew amb la mirada, i el va veure, assegut com abans, que se la mirava fixament, amb aquella mirada penetrant. Aleshores, Mew-Mew va fer un salt i es va esmunyir entre tots els nois i noies que sortien del tren. Kate el va imitar.

Després de moltes empentes i puntades de peu Kate va aconseguir baixar del tren, i va anar a cercar An Jing o Roger, però abans de que els pogués trobarar es va haver d'aturar, ja que un home va començar a parlar, a crits. Kate va aixecar el cap tant com va poder, per tal de veure aquell home; era un home que semblava estar pels volts dels 50 anys, tenia pocs cabells, però llargs i geixosos, d'un castany clar. Era un home d'expresió malhumorada, tenia els ulls negres i les dents grogues, i la seva veu sonava rovellada i esquerpa.

-Atenció!-va començar a cridar-Escolteume tots!

Quan tothom va haver callat l'home va seguir.

-Sóc Jean Boquéron, cap dels conserjes de Saint Martin! Ara us duré fins al Pont, que heu de travessar per arribar a l'entrada de l'escola! Un cop allà un delegat de cada casa us guiarà fins al Menjador, on hi haurà lloc la cerimonia del cofre. Després, podreu sopar a la taula de la vostra casa.

 

Un cop va acabar de parlar es va girar, i amb un gest ens va indicar que el seguissin. Aleshores tota aquella multitud de joves es va començar a moure, amb continues empentes i repetits cops de colze. Kate va intentar de trobar a Kaito, o a An Jing, o Roger, o qui fos; la aterrava haver d'anar sola entre tota aquella gent. Se sentia fora de lloc, sentia als altres nois murmurar i parlar de coses que no entenia, sobre màgia, encanteris, "Quiditx" i escombres, com moltes altres coses de les quals la noia mai havia sentit a parlar abans.

 

Al cap d'una estona que es va fer eterna per la majoria, van arribar al Pont, un pont llarguíssim, que anava d'una riba a una altra, passant per sobre d'un riu d'aigües fosques i tenebroses, on a Kate li va semblar veure un munt d'ulls observant-la, des del fons d'aquell riu.

"Definitivament m'estic tornant paranoica" es va dir a si mateixa, apartant la vista d'aquelles aigües.

Mentre caminaven per el Pont va notar que alguna cosa petava dins la seva bossa de mà. Així, sense deixar de caminar va començar a remenar i a furgar en l'interior d'aquella bossa gastada i plena de porqueria.

Finalment va trobar el que buscava; el mobil, i va poder veure que, tal com s'imaginava, el mobil havia petat. Però havia petat literalment, la pantalla s'havia esquerdat i la bateria s'havia partit en dos troços. Al cap d'una estona vap oder comprobar que no era la unica a qui li havia petat el mòbil; aviat va sentir els crits de An Jing renegant en xinès.

Després de molt caminar, per fi van arribar a l'altra riba del riu, als jardíns de Saint Martin. Kate no sabia si era perquè era de nit, o per què era una escola de bruixeria o per què, però no podia evitar de veure un caire tètric a aquell jardí; els arbres, amb les branques groixudes i recargolades, plens de flors blanques a mig obrir; arbustos a la vora dels camíns, i tot, ple d'aquelles flors blanques a mig obrir.

Finalment, es van veure dabant de les portes de Saint Martin, que s'alçava al seu dabant majestuós, com tret d'un conte de fades. Era altissim, i tenie tres grans torres, que dibuixaven una espècie de triangle.

-El triangle de la màgia..-va dir Robbin, al se darrere. Kate es va girar, i, recordant encara el tràgic accident al compartiment, es va tornar a posar vermella.

-L'unicorn, el drac i el basilisc.. tots tres formen el triangle de la màgia, junts ho són tot i separats no són res.. La seva llegenda simbolitza el poder de la unió.. el poder infinit de la unió d'aquestes tres criatures.. el poder per obrir les portes del Temple de la Foscor..

Kate es va girar altre cop, aquesta vegada no era Robbin, ni ningú altre del seu voltat. Però tot i aixi, podia sentir aquella veu tant a prop, com un murmuri dins el seu cap.. Aquella veu, dolça i freda a la vegada.. Era Scorpius Malfoy? Però, on era?

No el veia enlloc, però podia sentir la seva veu xiuxiueijar-li a cau d'orella. Va tancar els ulls uns instants, per provar de sentir aquells murmuris cada vegada més distants, però l'unic que va veure va ser un gat, un gat negre, però aquest cop no era borni.. Els seus ulls eren d'un verd castany, tant càlids i sinístres alhora..

 

Però aquella visió es va trencar quan la gent la va començar a empenyer; s'havien obert les portes del castell de Saint Martin.

A mesura que anaven entrant Kate anava sentint exclamacións i crits d'admiració vers l'interior del castell; si per for a ja era majestuós i com de conte de fades per dins encara ho era més. Les escales, de marbre, estaven covertes per una estora vermella amb brodats daurats; el sostre era altíssim, i tot semblava tant... màgic!

Seguidament tot el grup de nois i noies va anar pujant per les escales. Mentre pujaven Kate es va donar un bon ensurt en veure que la gent retratada en els quadres es movia, i es passejava d'un quadre a un altre. I encara més quan un dels quadres es va posar a cantar una cançó que parlava, altre cop, del triangle de la màgia.

 

Aquell triangle havia deixat a Kate intrigada i molt confusa, i no podia evitar fer-se preguntes constantment. Quin era aquell poder infinit que tenien amb la seva unió? Que potser tindria alguna cosa a veure amb el que Scorpius Malfoy li havia explicat?

"Millor que deixi de pensar en aquestes coses, m'estic montant una pel·licula jo soleta"

 

Finalment van arribar al Menjador, que era realment enorme, amb tres taules allargades, llarguissimes, on hi seien apretats un munt d'alumnes, tots girats cap als nous que entreven, tots clavant-li's els ulls, com si fosin un espectàcle per veure.

Quan ja van entrar tots, un home d'aspecte cansat va pujar a una tarima que hi havia i va aixecar les mans perquè es fes silenci.

-Sigueu benvinguts a Saint Martin, us desitjo que tingueu un curs molt profitós-després d'una petita pausa amb unes quantes rialletes de fons aquell home va fer un pas enrere i va posar la mà a sobre un vell bagül que restava a sobre una taula al mig de la tarima-. Aquest és el Bagül, és el que determinara a quina casa pertanyeu, només caldrà que pujeu aquí amb mi i amb els ulls envenats, poseu la mà dins el Bagül i en treguéu una bola de cristall que trobareu a dins.

Us pot tocar Pappes, la casa de l'unicorn, la casa d'aquells qui saben el que volen, que lluitaran per obtenir-ho, sempre sense fer mal a ningu del seu bandol, aquells qui si poguessin triar entre fer un encanteri per vèncer a l'oponent i un per salvar la vida d'un amic triarien l'ultima opció, els que perdonarien al seu pitjor enemic.

O bé també podrieu pertànyer a Leavs, la casa del drac, la casa dels valents que lluiten per allò que volen sense pensar-s'ho molt, aquells qui el valor els defineix. Els que es llençaràn a la lluita sense tenir en compte les provabilitats de perdre, els que moriran lluitant abans de rendir-se.

També podrieu ser de la casa Toix, el basilisc, els que tenen clar què i com aconseguiràn el que més desitjen, aquells qui estan disposats a fer sacrificis per vèncer, els qui es protegeixen en un posat de fredor i indiferència dabant les adversitats. Astuts i inteligents sabràn trobar la solució al pitjor dels embolics.

No té cap mena de dificultat, aixi que no us espanteu. Ara us anirem cridant per l'ordre alfabètic dels vostres cognoms.

 

Aleshores va treure un pergamí que duia enrotllat i va recitar el primer nom.

-Marion Avellana.

En aquell moment Kate va sentir com una noia deia baixet "no!"; en girar-se va veure que la noia feia una expresió d'horror que va trobar exessiva, tampoc era tant fort que et posessin en una casa o en una altra.

La noia va pujar a la tarima, com si els peus li pesessin i no li permetèssin caminar bé, anava trontollant, i s'anava posant cada vegada més pàl·lida. Un cop a dal aquell home que abans havia parlat li va envenar els ulls amb una cinta negra, i la va acostar al Bagül. La noia va posar la mà a dins, va tragar saliva i va treure la bola. Primer la bola era transparent, de vidre, pero a dins hi va apareixer un fum que va anar agafant color, fins a tornar-se vermell.

-Pappes!-va cridar aquell home.

La noia es va treure la vena dels ulls, i en veure el color de la bola va dibuixar un somriure radiant, com si li acabés de tocar la loteria.

I aixi van anar pujant a la tarima altres nois i noies per ordre de llista, fins que li va tocar a Robbin, que va pujar molt decidit, i va treure la bola amb la metixa decisió. En la seva bola s'hi veia un fum blavós.

L'home va cridar:

-Leavs!

Altres nois i noies van fer el mateix ritual per ser repartits entre les tres cases, fins que li va tocar a Kate. Va pujar a la tarima tranquila, però en el moment que li van embenar els ulls va començar a alterar-se; i si la bola li queia al terre? I si no trobava la bola dins el bagül? I si passava alguna cosa pitjor?

Va agafar aire i va entrar la mà dins el Bagül. Va ser una sensació molt estranya, era com tenir la mà en un espai buit, no hi feia cap temperatura ni tocava res.. res de res. Fins que, de sobte, com per art de màgia, va notar que una bola d'un material fred li venia a la mà, com atreta per un imàn. Abans de treure la mà del bagül Kate va dubtar, però finalment, la va treure.

En treure-la no va sentir que aquell home digués res, tothom estava en un silenci incòmode. Aixi que Kate es va aixecar la vena amb la mà que tenia lliure, i el que va veure no li va agradar del tot; a l'interior d'aquella bola de cristall no hi havia un fum, n'hi havia tres, un de blau, un de verd i un de vermell. Kate, espantada va girar-se cap aquell home, que mirava fixament la bola, perplex i alhora espantat.

Kate va tornar la vista a la bola, i ara els fums s'havien barrejat, havent-hi tansols un fum negre. La noia va tancar els ulls fort, notant com la suor li regalimava front avall. No podia ser, perquè justament a ella li passava allò? Què coi volia dir aquell fum negre?

Aleshores aquell home que estava a la tarima amb ella li va dir a cau d'orella:

-La unió del triangle de la màgia, l'unió de tots els color fa el negre. Ara la decisió és teva, tens el privilegi de decidir, decidir a quina casa pertanys.

-Però, per què?

-Decideix, que no tenim tot el dia.

Aleshores va buscar amb la mirada alguna cara amiga a les taules del menjador; a Leavs, el drac, hi era Robbin, i també An Jing, Roger estava a Pappes, l'unicorn, i Kaito estava a Toix, la casa del basilisc. On se sentiria més a gust? A Pappes, Toix o Leavs?

Potser se sentia més identificada amb Leavs.. No acostumava a pensar molt les coses abans de fer-les, normalment prenia decisións molt a la lleugera.. Però sabia molt bé que si un enemic li demenes perdó ella el perdonaria, també sense pensar-ho. Bé, a Leavs hi havia An Jing, almenys al dormitori no estaria sola..

De sobte el fum de la bola es va tornar vermell.

-Leavs-va cridar aquell home.

Mentre baixava de la tarima Kate va veure que tothom la seguia amb la mirada, alguns aplaudint i cridant i d'altres en silenci.

A la taula va seure al costat d'An Jing, que ja li havia guardat un lloc, i se la mirava sonrient, com sempre; per moltes ganes que havia tingut abans de matar-la, havia de reconeixer que la recomfortava, sempre tant alegre, era com si li encomenes una mica d'aquella alegria cada vegada que li somreia d'aquella manera.

-Molt bé!! Ja ho sabia que aniriem juntetes!!

-Dons.. la veritat és que..

-Què bé que finalment el fum s'hagi tornat vermell, oi?-va dir un noi ros i d'ulls castanys desorbitats que seia al seu davant- Ha estat molt estrany allò del fum negre!

-Si, i al principi eren els tres colors dins la bola!- va dir una noia de pell bruna i cabells molt arrissats i negres.

-Oh, jo no.. no sé què vol dir.. no entenc què ha passat..

-Tranquila, deu ser que se li ha espatllat-va respondre aquella noia morena-. A, per cert, em dic Bianca.

-Oh, jo sóc Kate.

-Què guay! Anglesa o Americana?-va dir el noi ros.

-Anglesa..

-Jo sóc irlandès! Em dic Mark, estic molt content de que hi hagi algú am qui pugui parlar amb anglès!

-Si..-va dir Kate, forçant un somriure.

Aleshores, en els plats de cadascú hi va aparèixer tot de menjar, que feia molt bona olor i molt bona pinta. En el moment en que va aparèixer el menjar de seguida va sorgir cridòria, sobretot per part dels alumnes que cursarien primer. Seguidament de les exclamacións de sorpresa i els comentaris d'admiració tothom es va posar a menjar, tot el que hi havia en el plat. La Kate tenia força gana, i tothom ho va notar.

-Noi, com menjes..-va dir Bianca- Tant primeta que estàs !! Jo en canvi no em puc passar amb el menjar, que de seguida es nota..

-Però què dius! Als nois ens agraden les noies amb curves!-va dir Mark, tot donant-li copets a l'esquena.

-M'estàs dient que tinc raó quan dic que estic grasa?- va dir Bianca llançant una mirada assessina a Mark.

-No..jo només..

I aixi la conversa va anar derivant d'un tema a un altre, fins que tothom va haver acabat les postre. Kate era de naturalesa tímida, però amb aquella gent s'hi sentia a gust, li semblaven simpàtics i agradables, i no podia evitar pensar en com hauria sigut si hagués anat a qualsevol de les altres dues cases, i sabia perfectament que tindria el dubte, o si més no, la curiositat per saber-ho durant tot el curs.

 

-Més val que comencem a pujar-va dir Bianca un cop havia acabat tothom-, als dormitoris.

I tots van pujar, alguns explicant-se què havien fet a l'estiu, o quines materies variables farien o coses per l'estil, fins que van arribar al dabant d'una estatua d'un home que semblava del renaixament.

Un cop allà Bianca va dir:

-Cargols fucaços.

L'estatua es va enretirar i van entrar en una sala molt acollidora, semblava treta d'una pel·licula.

-Això és..

-Això és la Sala comuna

 

Llegit 1079 vegades

< Anterior capítol || Pròxim capítol >

Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)

• 	ivi_potter	Enviat el 05/09/2007 a les 00:57:50
  	#15684	He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

  
  

  UOOOOO!!!!!!

  COm molaa! Aixo es MDI totaal! jaja! Jo tambe hauria volgut anar a Leavs... definitivament seria la millor casa per a mi! xD Per cert com mola lu dels gats.. jajaa!!

  GeniaL

  No tardiiis!

  
  
  
  

• 	emmahg	Enviat el 05/09/2007 a les 17:07:14
  	#15687	He escrit 2 fanfics amb un total de 26 capítols

  
  

  Hooola!!!!!!!! K guai l capi!!!!!!!!! Numés tres coses:

  -Marion Avellana xDDDDDDDDDDD K bo l nom!!! M'estava partin jo sola a casa!!

  -Aixó de les tres residencies sona a la triada d MDI!! Peró mola... Coneixente pensava k la posaries amb l'unicorn o amb la serp... Nu se pre k...

  -I la Bianca i en Mark... ¬¬ kk aki hi ha tema!!! xDDDDD

  Res k com sempre ta mooooooooooooooooolt be i m'encanta!! Ja parlarem pel msnger...

  Bsets

  Volem mes moments An Jing!!!!!!!!!!!!!!

  
  
  
  

• 	elba	Enviat el 06/09/2007 a les 13:16:48
  	#15715

  
  

  MOlt boooooooooo! Bona la Kate Avellana!... i com saps crear ambients i situacions angoixants... i després trencar el ritme... BO, BO, BO