El Clan de Magatotis - Capítol 19: Pràctiques
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 23/08/2008 a les 22:28:51
Última modificació 23/08/2008 a les 22:28:51
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 19: Pràctiques

Hola! Mira, que al final m'he inspirat i he fet tot el capítol en una tarda... el que pot fer una mica de música, eh? Vinga doncs, us deixo amb el capi!


19- PRÀCTIQUES

 

Quan va arribar la lluna plena d'aquell març, el Clan de Magatotis va córrer amb ganes cap a ca l'Alfred, tots ansiosos de poder parlar amb el James i el Sirius de nou; els Rondadors eren els seus ídols!

Quan van arribar van passar rere el quadre del Vitruvi, que estava molt contents de veure'ls a tots de nou. Un cop dins la sala, van encendre unes quantes veles de les que hi havia portat el James i es van asseure pels coixins que tenien a terra.

—És un pena —va dir el James— que només hi pugui parlar un; quan et treus l'anell els deixes de veure...

—Mmm... ja, jo hem pensat —va fer l'Alice, assenyalant la Geena—. I ens sembla que ja ho tenim arreglat.

Els dos nois se les van quedar mirant, sorpresos.

—És que ho vam decidir tot molt ràpid —es va excusar la Geena—. I ahir ens vam escapar a Hogsmeade un momentet i vam comprar això...

Es va treure de la butxaca interior de la túnica tres cadenes amb un medalló daurat cada una.

—És un penjoll? —va preguntar el James.

—Més o menys —va explicar la Geena, i va agafar un dels medallons i el va obrir—. Són d'aquells que es poden obrir per posar fotos o cabells o coses d'aquestes que es feien abans.

—I amb això què fem? —va preguntar el Frank, que no li veia ni cap ni peus.

—Veuràs —va començar l'Alice—, hem pensat que, si la pedra de l'anell està trencada però funciona de totes maneres... no passarà res si la trenquem una mica més... Un moment, un moment —va afegir ràpidament quan va veure que el James posava un ulls com plats de l'espant que li produïa la idea de trencar l'anell—. Quan dic una mica... és només una mica. Un trosset minúscul. Bé, tres trossets minúsculs. Estic segura que no li passarà res. És a dir, quan es va partir, segur que va perdre un munt de pols. Ara no en vindrà d'una miqueta més, no?

—Suposo que no... —va fer el James, que s'havia tranquil·litzat una mica—. Però com en separarem només una miqueta de pols?

La Geena va treure una llima de les ungles.

—Ja veig ­—va fer el James—. Heu pensat en tot, no tinc cap queixa...

I es van posar mans a l'obra immediatament. El James va llimar una miqueta de la pedra dins de cada medalló i després els van tancar i se'ls van penjar del coll, un el Frank, un l'Alice i un la Geena.

—Va proveu de cridar-los —els va animar el James.

—Cridem a tots els rondadors, aquest cop? —va proposar l'Alice, i tots van estar-hi d'acord.

Però per molt que els van cridar, cap dels tres no va aconseguir que apareguessin. L'anell del James, per sort, encara funcionava, i quan els va cridar quatre figures es van materialitzar en l'aire: el James, el Sirius, un noi que s'assemblava molt al Teddy que de seguida van reconèixer com el Remus Llopin i, per últim, un home menut i poca cosa, que recordava vagament a un rosegador, el Cuapelada. Els quatre membres del Clan de Magatotis de seguida van comprendre que, tot i que els collars que havien fet no contenien suficient quantitat de pedra com per invocar els morts, sí que permetia veure els que invocava la pedra original, perquè tots quatre van ser capaços de veure els quatre rondadors.

—Un moment, un moment —va tallar el silenci el Sirius—. Em nego rotundament a compartir habitació amb aquesta rata traïdora —va dir assenyalant el Cuapelada—. Vaig estar a Azkaban dotze anys per culpa seva. O se'n va ell o me'n vaig jo.

El Cuapelada va començar a somiquejar.

—Ves-te'n —li va dir el James al Cuapelada, mentre es tocava l'anell—. La base els rondadors, com la del Clan de Magatotis, era l'amistat, la lleialtat i la confiança. Tu no ets un rondador, ets un traïdor. I no ets benvingut.

La figura del Cuapelada es va esvair en l'aire.

—Gràcies —va dir el Sirius.

—Ei, estic encantat de conèixer-vos nois! —va dir el Llopin, mentre mirava al seu voltant—. Em porta molts records aquest lloc, m'agradaria poder tornar a Hogwarts…

—I a nosaltres —va fer el Frank, de mal humor.

Tots van callar. Ja tornava a sortir el tema de l'expulsió.

—Què vols dir? —li va preguntar el Llopin.

—Que segurament ens expulsaran de l'escola a final de curs —va explicar el James, mirant-se els peus.

—Què dius, ara! —va exclamar el seu avi.

—I no només això… —va afegir l'Alice amb dolor—. És molt probable que ens expulsin del món màgic. Quan hàgim tingut la vista oral vindran i ens partiran la vareta a tots tres i… —va haver de parar per evitar posar-se a plorar.

—Però encara heu de fer la vista oral, no? —va insistir el Sirius.

—Sí, però no hi ha res a fer —va explicar el James—, perquè som culpables del que se'ns acusa… per molta veritat que expliquem no ens exculparan.

Els tres rondadores es van mirar els nois amb llàstima. Ells quatre els van explicar tot el que havia passat quan havia mort la mare de la Geena i els rondadors es van escoltar atentament. Quan van acabar, el James i el Sirius es van mirar.

—Un cop ens van estar a punt d'expulsar, a nosaltres dos—va explicar el Sirius, assenyalant l'esperit del James—. Ens en vam sortir de ben poc. No és exactament el mateix que vosaltres però...

—Com us en vau sortir? —va voler saber el Frank.

—Per les nostres notes, bàsicament —va contestar el James avi—. Modèstia a part, però érem els millors de l'escola. El Dumbledore només ho va haver de demanar al tribunal, era una pena que uns alumnes amb unes notes tan excel·lents i amb tantes capacitats fossin expulsats de Hogwarts...

—Sí, —va afirmar el Sirius, amb un somriure malenconiós—, total que l'expulsió es va convertir en uns quants càstigs i una oferta per entrar a treballar a la Conselleria quan acabéssim l'escola.

—Doncs ja ens podem donar per morts —va dir l'Alice, estirant-se a terra de panxa enlaire—. No és que siguem uns ineptes, però tampoc som precisament uns genis...

—Home, potser amb una mica de pràctica... —va suggerir el Sirius.

—De tota manera... —el va tallar el Frank, emmurriat— encara que tinguéssim unes notes boníssimes hem trencat moltes lleis i som menors d'edat, no crec que ens ho perdonin tot només perquè tinguem uns quants excel·lents...

Es van quedar en silenci, que va trencar el Sirius.

—Doncs jo crec que val la pena intentar-ho.

—Estic amb ell —va contestar l'avi James.

—Home, no hi teniu res a perdre... —va dir la Geena.

—I molt a guanyar —va acabar el Llopin.

El James, el Frank i l'Alice es van mirar.

—Home vist així... —va fer l'Alice.

—Espereu un moment —va dir el Frank, que no ho veia gens clar—. Què preteneu? No es pot treure bones notes així com així! No som genis, recordeu?

—A veure, a veure —va començar el Sirius, que semblava que s'engrescava sol—. Quantes nits veniu aquí? Quatre o cinc cada mes, no? Això son moltes hores. I encara falten uns mesos fins la vista oral.

—Però... no podem fer sols, necessitarem algú que ens ensenyi...

—Home —va fer l'avi James—, d'això... nosaltres en sabem una mica de màgia, i tal...

Tots es van mirar, callats i el James va trencar el silenci.

—Ho faríeu? Ens faríeu de professors particulars? Ens ajudaríeu a saber-nos-ho tot de memòria? Ens entrenaríeu fins que fóssim els millors de l'escola?

—És clar que sí! —va contestar el seu avi—. Ets el meu nét, home! I sou els nostres seguidors! I estic segura que a la teva àvia també li agradaria participar-hi.

—Això és un sí? —va fer el Sirius—. Au va, serà molt divertit, i ens ho passarem molt bé! Us ho imagineu? —va dir tot emocionat, mirant el Remus i el James—. Practicar encanteris, repassar matèries... serà com tornar a ser a Hogwarts! Què hi dieu, eh? —va preguntar als quatre nois.

—Què hem de dir? —va exclamar el James—. Que sí, òbviament!

—I quan comencem? —va preguntar el Remus.

—Ara mateix —va començar la Geena, pràctica—. Començarem muntant uns horaris per saber què farem cada dia a les classes particulars. A partir d'ara, els deures i treballs els farem a la tarda i al cap de setmana, res de deixar-nos la feina per quan vinguem aquí. A partir d'ara les nits seran per entrenar-nos i millorar.

*  *  *

I a partir de llavors va començar la bogeria. Durant els cinc dies que van seguir aquella nit van portar la vida més cansada però emocionant que havien tingut mai. Els matins anaven a classe, aprofitaven l'hora del pati i la de dinar per avançar tanta feina com podien, anaven a biblioteca i buscaven llibres que els poguessin ajudar a millorar a classes. A la tarda, continuaven fent feina i estudiant, després anaven a fer l'entrenament que quidditch i descansaven la ment i alliberaven anergia. Quan s'havien dutxat corrien a sopar i després directes a ca l'Alfred, on els rondadors i la Lily, que s'havia unit al grup de seguida que li ho havien demanat, es posaven a donar classes particular als nois, que responien meravellosament bé.

En només aquelles cinc nits van arribar a fer tot el que havien fet durant el curs, i els rondadors els van posar feina per repassar fins que no es tornessin a trobar al cap d'un mes. Estudiaven tant per aconseguir tenir alguna ínfima opció a no ser expulsats de l'escola, que ja ni tan sols es preocupaven de preparar bromes pels d'Slytherin, ja que ara la seva prioritat era seguir a l'escola l'any següent.

Fins i tot un dia a l'hora d'esmorzar la McGonagall va anar a parlar amb ells perquè no es podia creure tanta maduresa per part seva. Es van sorprendre de veure que feia tantes ulleres i semblava tan cansada com ells quatre, que portaven cinc nits sense dormir.

—Sí, em sembla que tinc al·lèrgia a alguna cosa... —els va dir la directora, quan li van preguntar si es trobava bé—, pels matins em desperto fatal... no sé si és l'edat o la primavera. Però en fi, només venia a felicitar-los pel seu comportament dels últims dies. La majoria dels professors m'han dit que estan molt contents de la seva participació encertada en totes les classes. Si no m'equivoco, ja han aconseguit cent punts per Gryffindor. I l'Agatha m'ha comentat que els seus treballs sobre els homes llop són senzillament perfectes.

—És el que té aconseguir informació de primera mà —va comentar el James a sotaveu quan la directora va marxar, recordant la llarga entrevista que li havien fet al Remus un parell de nits abans.

—A mi ja em surten bé tots els sortilegis de Transfiguració i d'Encanteris que hem fet fins ara, i mira que no en sabia gaire —va exclamar l'Alice.

—I jo atenció que començo a saber preparar unes pocions fantàstiques —va dir el Frank tot pompós—. La Lily em va ensenyar uns quants trucs l'altre dia.

—Doncs jo m'hi he posat molt amb el tema d'Història de la Màgia. El Remus en sap un munt i saber tot això m'està ajudant molt amb el tema de la profecia, també, crec que estic descobrint coses que poden ser interessants.

—De debò? —va preguntar el James.

—Sí, ara m'estic llegint Hogwarts, la història, i crec que tenies raó amb la teva teoria sobre els fundadors... crec que la relíquia que he de protegir la van crear ells... ara he de descobrir què i on és.

—Ja saps que t'ajudarem amb tot el que calgui, eh? —va dir el Frank—. No ens deixis al marge...

—No, no, és clar que no. Quan hagi acabat de llegir el llibre aquest us explicaré tot el que sé i a veure quines idees teniu.

 

*  *  *

Fins i tot el Roure estava encantats amb ells i amb els seus entrenaments de quidditch que els havia imposat de dues hores diàries. La veritat és que els entrenaments extra, com les classes extra a ca l'Alfred, els feien agafar cada vegada més força, velocitat, agilitat i precisió, i estaven tots quatre tan encantats amb el que estaven aconseguint que ni tan sols es preocupaven de les hores de son que perdrien una vegada al mes i del cansament que això els provocava.

Fins que no arribés la propera lluna plena, el Clan de Magatotis aprofitava per practicar tot el que els havien ensenyat els rondadors i la Lily a tot hora, durant el pati, el dinar (per disgust dels de primer, que es trobaven transfigurats, encantats i/o paralitzats dia sí dia també, ja que havien de practicar amb algú) i feien uns avanços extraordinaris.

Es van trobar que no només havien tret un excel·lent en el treball dels homes llop de Defensa Contra les Forces del Mal, sinó també  en els treballs d'Història de la Màgia, de Transfiguració i de Botànica. Fins i tot van treure un Notable al treball de Pocions, i segons posava, els havia baixat punts per alguna falta ortogràfica i alguna coma mal posada i, ah, sí, per "posar més informació de l'estrictament necessària".

—No val la pena queixar-se —va dir el Frank mentre eren a la sala comuna, estudiant, per variar.

—Jo mai havia tret un Notable a Pocions —va dir l'Alice, que es preparava la classe de Botànica per l'endemà.

—Ni tu ni ningú de Gryffindor, és tot un rècord amb el McNair —va contestar el James, que practicava a convertir la senyora Norris (que l'havien ben enxampat i el Filch deuria esta buscant-la com un desesperat) en una copa d'aigua—. Mireu, ja em surt! I aquest no hi havia de fer-lo bé! Feraberto!

La senyora Norris es va convertir en una preciosa copa plena d'aigua, amb el vidre d'un lleuger to grisós molt maco. La Geena i el Frank es desarmaven mútuament uns metres enllà, desarmat de pas a tothom que passava a tres metres a la rodona, però ningú no els deia res per por que els convertissin en escarabats, cosa que podien fer perfectament des que el Sirius els n'havia ensenyat.

*  *  *

—Com és que us hi heu posat tant en els estudis des de fa uns dies? —va preguntar l'Albus un dimecres al matí, mentre esmorzaven al Gran Saló i el James no parava de convertir-li el suc de carabassa en vi i un altre cop en suc.

—Esperem que no ens expulsin de Hogwarts si demostrem ser alumnes exemplars —va contestar el James.

—Una mica tard, no? —va preguntar la Rose amb sorna.

—No, què va —va riure el Frank, i al moment el cabell de la Rose va passar a ser de color verd pujat.

—Ehhhh! Eh, què m'has fet? —va començar a xisclar la Rose—. Torna a deixar-lo com estava, va!

—No, si no cal —va saltar l'Scorpius Malfoy, que passava pel seu costat­—. Ara està millor en la seva naturalesa d'arbust...

Segons després, on hi havia hagut el Malfoy hi havia un escarabat piloter. I uns segons després tornava a haver-hi el Malfoy acompanyat de la McGonagall.

—Ja deia jo que tanta concentració havia de sortir per alguna banda —es va queixar la directora—. Ahir el Filch em va dir que s'havia trobat una copa d'aigua al seu despatx amb una targeta on hi posava Mèu, Mèu. Imagino que no hi tenen res a veure oi?

—Res de res —va contestar el James amb un somriure encantador.

—Ja, és clar —va fer la McGonagall—. En fi, d'aquí a dues setmanes serà Setmana Santa. M'imagino que tots quatre tornaran a casa, no?

—D'aquí a dues setmanes? —va fer la Geena— Així Setmana Santa cau en lluna plena?

—Doncs... sí, crec que sí —va contestar la McGonagall—. Per què?

—Ens quedem —va dir el Frank—. Tots quatre.

—Ah sí? —es va estranyar la McGonagall—. Per què?

—Per estudiar —va contestar el James.

La McGonagall se'l va mirar amb els ulls com plats, últimament no entenia gens als seus alumnes de segon, però semblava que realment s'estaven posant molt seriosament en els estudis. O sigui que només es va encongir d'espatlles i va apuntar el seu nom a la llista.

—Com que no vens a casa? —li va demanar l'Albus al James—. La Lily s'enfadarà i el papa i la mama també.

—Els dius que estic estudiant i ja està —li va contestar el James, encongint-se d'espatlles—. Per això no em poden dir res. Explica'ls que ho faig per intentar que no m'expulsin i ja està, ho entendran.

—La Lily s'enfadarà igual.

—Ja li escriuré una carta i li ho explicaré —va dir el James.

—Creus que els papes li hauran explicat això de... de... de la vista oral? —va preguntar l'Albus al cap d'una estona.

—Això espero pel seu bé —va contestar el James.

*  *  *

La Setmana Santa va arribar i el Clan de Magatotis van ser els únics de Gryffindor que es quedaven a l'escola, cosa que era una gran notícia, perquè volia dir que podien estar allà tot el sant dia fent pràctiques amb els rondadors tant de dia com de nit a ca l'Alfred.

Preparaven pocions i practicaven encanteris i transfiguracions. El Remus i el Sirius els feien classe d'història cinquanta vegades millor que el professor Binns, perquè al menys ells sabien entonar i posar-li emoció a les guerres dels gòblins. Practicaven encanteris defensius i desarmadors, mentre el James avi, que era un expert duelista, els corregia les empunyadures i els moviments de les varetes, i repetien els sortilegis una vegada i una altra fins que els sortien perfectes.

La Geena, que no tenia tanta urgència com ells per ser els millors del curs perquè ella no tenia cap vista oral, d'en tant en tant es dedicava a llegir Hogwarts, la història, i feia preguntes d'en tant en tant als rondadors per saber si sabien coses que la poguessin ajudar a resoldre el misteri del seu secret familiar.

Aviat van descobrir, però, quins eren els forts de cadascú. El James era un màquina en encanteris, cada vegada trigava menys a enganxar els sortilegis, i normalment els feia bé a la primera. L'Alice tenia molta traça amb les transformacions. El Frank tenia bona mà per les pocions, perquè havia heretat el talent del seu pare per la botànica, que s'havia de controlar bé, però també en tenia a l'hora de mesclar les plantes i preparar pocions, cosa que no havia heretat d'ell precisament. La Geena, més per força de la costum de llegir llibres de l'antiguitat que per una altra cosa, era una experta en història de la màgia. Però el que se'ls donava bé de veritat a tots era Defensa Contra les Forces del Mal. De fet, era l'assignatura que els agradava més i a la que dedicaven més estona, tant a les classes de l'Agatha, que sempre eren interessants, com a les classes particulars amb els rondadors.

—Ei, Forcat (li deien així per distingir entre ell i el nét) —va dir l'Alice l'última nit de lluna plena, just abans que arribés la resta de l'escola—. Em sembla que aquest encanteri paralitzador no em surt gaire bé...

—Prova d'agafar la vareta una mica més cap a la punta —li va aconsellar el Forcat—. Així els moviments et sortiran més ampul·losos. Prova-ho amb aquella mosca.

L'Alice ho va provar. Va apuntar el vol de la mosca i va dir.

Impedimenta!

I al vol, la mosca es va alentir fins que va quedar completament quieta a l'aire.

—Visca! Ja em surt! —va exclamar l'Alice.

—Alice! Alice! —va exclamar la Geena que era en un racó llegint, amb l'ou violeta de l'Alice al costat, ja que des que es va morir el Voldemort no havia anat enlloc sense el seu ou—. Alice, em sembla que l'ou és a punt de trencar-se, mira com vibra!

Tots, morts i vius, van córrer cap allà a veure-ho. Era cert, l'ou vibrava amb intensitat, i la brillantor del color violeta metal·litzat de la closca contrastava amb les taquetes negres que tenia. L'Alice es va posar al davant de tot per veure-ho bé.

Al cap d'un parell de minuts es va fer una esquerda a l'ou. Poc segons després es va obrir i en va sortir una criatura d'uns trenta centímetres de llarg, semblant a una serp petita i peluda a ratlles de color violeta i negre amb un cap d'unes proporcions molt grosses pel seu cos i uns ulls immensos, negres i brillants. Del centre del cos en sortia el que semblaven unes aletes de mosquit, transparents i fràgils.

—Això no és...? —va començar a preguntar l'Alice.

—És una libèl·lula enorme! —va xisclar la Lily—. Que xula!

—Home, la veritat és que fa una mica de fàstig, no? —va dir el Frank amb una rialla.

—Això ho dius ara —va dir el Remus—. Perquè acaba de sortir de l'ou i està bruta i desguerxada, però ja veuràs d'aquí uns dies...

—Però no és molt grossa? —va preguntar l'Alice, que se la mirava amb la boca oberta.

—No, perquè no és una libèl·lula normal —va contestar el Remus, que semblava que sabia perfectament què era—. Alguns mags grecs en tenen. Em sembla que els anomenen kardings. Són un encreuament entre les libèl·lules i els cavalls alats. Tenen l'aspecte físic de les libèl·lules però el tamany i l'esperit dels cavalls. Quan dic esperit vull dir que es deixen muntar, com els cavalls, són genials, cavalcadors dels cels.

L'Alice el va agafar i el va acariciar.

—És molt suau! —va exclamar mentre el karding es deixava amanyagar—. Creieu que és mascle o femella?

—No tenen sexe —va explicar el Remus—. Són encreuaments de races, i s'han d'encreuar perquè en neixi un. No es reprodueixen.

—Ah... —va fer l'Alice—. I com li dic?

—Voldemort, no, siusplau —va suplicar el Frank.

—No, li posaré un nom grec, ja que és grec... a veure... Geena, hi havia algun déu que pogués volar?

—Sí, Hermes, que tenia les sabatilles alades —va dir la noia—. Però no eren seves, les va robar al seu germà Apol·lo, el déu del sol.

—Doncs es dirà Apol·lo, què us sembla? —va proposar l'Alice.

Tots es van mirar, no gaire convençuts.

—Que no vull saber com convenceràs l'Andrea O'Brien perquè te'l deixi tenir a l'habitació —va contestar el Frank. 


Apa, i fins aquí! Esperoque us hagi agradat! Continua el dimarts! Haureu de tenir una mica de paciència amb mi aquests dies perquè he d'estudiar per l'examen de recuperació de Literatura anglesa del setembre, o sigui que no s'r si podré seguir les dates estrictament. Faré el que pugui, per això. Promès.

Petons de brie i melmelada de maduixa!

Agatha Black


Llegit 1435 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris23/08/2008 a les 23:41:40
#17236Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

genial, genialíssim! Però la libèlula es fara molt gran o quee? xdd continua el més rapid que puguis :)




Avatarclara_cat 53 comentaris25/08/2008 a les 22:35:44
#17242Encara no he escrit cap fanfiction

eis mola molt com sempre segueix així!!!!!




Avatargriffy_weasley 19 comentaris26/08/2008 a les 01:10:01
#17243Encara no he escrit cap fanfiction

Mola la fic! continua aviat! :D




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris26/08/2008 a les 12:27:48
#17244Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Heyaaah! M'espero una mica a penjar el nou perquè ja veig que no l'ha llegit gaire gent... suposo que demà penjaré.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris27/08/2008 a les 23:19:57
#17247Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Eh... vale, per imprevistos no he pogut escriure el capi. Necessitaré una mica més de temps. (Per aquestes coses no s'hauria de donar mai una data d'entrega... U.U...)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris28/08/2008 a les 12:06:04
#17249Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ja et vaig dir lo dl treball d ma mare... pero avui me pogut conectar, i encara que no et comenti algun capi q sapigues q es per aixo ok?

RE q el capi mola i q continuis aviat!

1 pto

Marta




laia.weasley Anònim28/08/2008 a les 15:21:24
#17250Encara no he escrit cap fanfiction

OOOh!

es nota que hi son els rondadors, aqets capitols sem fan tan pro tan curts...m'encanten!

continua així i no paris




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris28/08/2008 a les 23:56:16
#17251Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

eii!!! XD

per fi me pogut llegir tots els capis!!

te anat deixant coments po esk estava de vacances i no hi havia ordinadors XDXD

segueix aviat que m'agrada!

lauraaa...




Avatarnuria.potter 115 comentaris30/08/2008 a les 16:32:48
#17266Encara no he escrit cap fanfiction

Perfecta!




x_laura 4 comentaris01/09/2009 a les 18:52:42
#19444Encara no he escrit cap fanfiction

caram tu cada dia petons de diferents tipus xd:)
genial el capitol.
sembles la JKRowling.




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris08/01/2010 a les 16:16:55
#21094Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Sempre et superes! xD Segueix així

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarAntares_Black 375 comentaris22/08/2014 a les 19:46:03
#24934Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Em sembla fantàstic, tot això de les classes!! Però no podia ser d'altra manera! xD A tu t'agrada la tercera generació, però ets tan fan dels Rondadors que el fet que siguin morts no és cap impediment per a tu per fer-los sortir!! Has tingut una pensada genial! ;D

Com que quatre o cinc nits cada mes? Si només hi van les nits de Lluna Plena, només hi van un cop al mes. Si no és que comptes els cops que algú hi ha d'anar abans per portar-hi espelmes...

Hahaa el que fa bé la Lily de pocions ho devia aprendre amb l'Snape hehehee (ara em vols matar, suposo... xD)

Quina gràcia, això de la Senyora Norris i la nota del «mèu, mèu»... Tornem a riure!! :D

Un moment... Què vol dir que «Així Setmana Santa cau en Lluna plena?» «Doncs... sí, crec que sí»??? És clar que cau en Lluna plena! La Setmana Santa és a la primera lluna plena de primavera. És una obvietat que serà lluna pena...

I què és això de «l'última lluna plena, just abans que arribés la resta de l'escola»?? Que les llunes són al mes (28 dies), no pas cada setmana... Em sembla que amb tot això t'has fet un embolic i se t'han creuat els cables... Repassa-ho.

En James avi diu: «I estic segurA que» Segura? Que ens ha d'explicar res? xD És broma; et deus haver equivocat a l'hora de picar-ho.

Oh... La McGonagall amb al·lèrgia... Esperem que no sia més que això, una al·lèrgia... A la McGonagall no li facis mal, eh! Com? Què? Que això no ha sonat prou amenaçador? Què et sembla, doncs...?:

NO TOQUESSIS NI UN SOL CABELL DE LA SEVA FORMOSA CABELLERA O ET CONVERTIRÉ EN UNA TETERA!!!! En una tetera SENSE NANSA! >.<

x_laura pensa el mateix que jo dels teus petons de tots colors i gustos! xD Ai! Vas suspendre Literatura Anglesa...? Finalment, la vas aprovar el setembre?

Antares

PD: I és de ratlles, no pas a ratlles.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 22:34:33
#24962Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

SIIIIII RONDADORS! (Faré veure que no has fet el comentari de la Lily i l'Snape. La Lily era bona en Pocions. Punto.) XD

Okay, a veure, potser l'he cagat molt, com dius, però la lluna plena, no es considera plena durant quatre nits seguides o així, fins que no comença a minvar? Jo ho tinc entès així, pe`ro ja et dic que no sóc de ciències, potser ho tinc entès malament de tota la vida! Evidentment que només és un cop al mes, però ho és durant uns dies seguits, no? Fins que no és gibosa, no es considera plena, durant uns dies?

Pel que fa a la McGo... mmm... et juro que no la mato, ok? ^^'

 




AvatarAntares_Black 375 comentaris04/09/2014 a les 22:04:43
#25073Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }

hehe Com odies l'Snape, eeh! xD

-No. És lluna plena una hora concreta en un lloc concret. Sinó les reunions de bruixes dels divendres de lluna plena, trobada a la mitjanit, serien molt més nombroses! hahahaaaa!

hehe Seriosament. Les fases de la Lluna són complicades d'explicar per escrit, sense cap simulació o dibuix. Però has de pensar que es produeixen segons com es veu d'il·luminada la Lluna; per tant, corresponent al moviment (velocitat i posició) del Sol i de la Lluna vers la Terra i vers el teu punt de d'observació. Com que estan en continu moviment, també canvia contínuament. Ho veus?

Com ja saps: Si la Lluna no s'il·lumina gens, és Lluna Nova; si s'il·lumina del tot, és Lluna Plena. Entremig, s'hi troben les fases minvant i creixent. Més o menys, són entre sis i vuit dies que passa de Nova a Quart Creixent ( justament en la meitat, abans d'arribar a Plena); i també entre Quant Creixent i Lluna Plena; i de Lluna Plena a Quart Minvant (justament en la meitat, abans d'arribar a Nova); i de Quart Minvant a Nova. De Nova a Nova, o de Plena a Plena, és el Cicle Lunar de vint-i-vuit dies. Una mena de cicle menstrual xDDD Els trànsits i les eclipsis funcionen de manera semblant, però l'angle és compartit; és a dir que la Terra, la Lluna i el Sol estan perfectament en línia recta :D És guai, oi!?

Quan parlem diem que la Lluna Plena cau en un dia i, encara que en realitat només correspon en una hora -i lloc- concreta, es pot dir així. Però d'aquí a dir que són quatre nits seguides, no! xD
 

-Sort que no l'has matat... perquè sinó m'hauria de batre en duel amb tu!! ;)

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris13/09/2014 a les 22:02:48
#25121Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Okay, soo.... Els homes llop només es converteixen en llop durant 1 dia al mes? Pffffft. Doncs no sé de què es queixen, és pitjor tenir la regla! XD

Hahahaha, perdó, ha estat de mal gust? Naaaaaah. 

Jo em pensava que es considerava lluna plena durant 3 quatre dies seguits... :( Doncs també l'hauré cagat més endavant, també, amb això... en fi, no es pot tenir tot. Cagadeta per l'Agatha!