El Clan de Magatotis - Capítol 21: Investigacions
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 31/08/2008 a les 01:36:36
Última modificació 31/08/2008 a les 01:36:36
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 21: Investigacions

Hola. Ja m'he tranquil·litzat de la rebequeria que m'ha agafat aquest matí quan he vist que se m'havia borrat el capítol 20 amb els seus set comentaris tan macos.

Però em continua afectant, de manera que us demano que sigueu bons i em torneu a deixar tants o més comentaris en el dia d'avui. ^^ (somio, oi? Era massa maco per ser cert, 7 comentaris en un sol dia... jejeje) Era broma, jajaja.

No, en serio, deixeu-ne molts.


21- INVESTIGACIONS

 

Quan l'endemà van anar a esmorzar, el primer que van veure tots els alumnes va ser l'enorme esquela que ocupava la portada del Periòdic Profètic. Era de la McGonagall i deia que havia mort el dia anterior.

 —Però qui coi ha fet córrer aquests estúpids rumors fins a la redacció del Periòdic Profètic? —va exclamar l'Alice.

—Suposo que la meva mare ja els avisarà avui quan hi vagi —va dir el James.

—La teva mare treballa allà? —va preguntar la Geena.

—Sí, que no ho sabies? —va preguntar el James, mentre buscava la secció d'esports del diari. —Mira.

Li va passar a la Geena una crònica del partit de quidditch dels Chudley Cannons contra el Puddlemere United del dia anterior, que estava signat per la Ginny Potter.

—Ah, fa cròniques de quidditch? —va fer la Geena—. És clar, de jove va jugar un temps amb les Holyhead Harpies, no?

El James va assentir mentre es menjava una salsitxa. A part de la mort de la McGonagall, al Periòdic Profètic no hi havia cap altra notícia descabellada ni cap reportatge de la Rita Skeeter. Era curiós que just els dies que la Ginny publicava una crònica mai no es publicava res de la Skeeter. Segurament la mala pècora aquella no tenia gens de ganes de coincidir amb ella pels passadissos de la redacció.

A l'hora d'Encanteris, l'Aberforth Dumbledore no es va presentar a classe, i quan van anar a mirar, el Clan de Magatotis el van trobar jugant als soldadets al seu despatx. Però no li van dir res, perquè així se saltaven una classe, i van baixar directament als hivernacles per la classe de Botànica de després. Es van assegurar de no parlar sobre l'emmetzinament de la directora pels jardins, perquè el James havia dit que no li estranyaria gens que la Rita Skeeter fos per allà intentant xafardejar.

Quan el Neville va obrir la porta de l'hivernacle per deixar sortir els de sisè, els quatre nois van aprofitar el rebombori per preguntar-li per la directora.

—L'he tornat a trobar desmaiada a terra —va dir el Neville, amb veu preocupada—. I és estrany, perquè ahir a al vespre semblava molt revifada... és com si alguna cosa l'hagués atacat de nit... però jo juraria que allà no hi ha entrat ningú, ella al menys no ho recorda. Diu que es va aixecar de la cadira del despatx per anar al llit i que ja no recorda res més...

Van haver de callar per fer la classe. Mentre dibuixaven i descrivien en un pergamí la planta de la cicuta, tots quatre es tornaven per anar responent les preguntes del Neville (havien fet aquella classe amb els Rondadors feia un parell de nits) i van acabar fent guanyar 20 punts a Gryffindor.

A l'hora de dinar, la Geena els va recordar que a la tarda tenien lliure (perquè tocava Defensa Contra les Forces del Mal i l'Agatha era al despatx de la McGonagall) i els va demanar si la podien acompanyar a la Biblioteca, perquè li semblava que havia descobert alguna cosa sobre la relíquia de la seva família. De manera que havent dinat van anar a la biblioteca.

—A veure —va xiuxiuejar la Geena, mentre passejaven pels prestatges—, no en vull parlar en veu alta, però a Hogwarts, la Història es parla per sobre d'una llegenda sobre una relíquia que van formar tots quatre fundadors, tot i que mai no es va arribar a saber del cert què era. És clar, que potser només és una llegenda urbana, però...

—Què vols que busquem? —va fer el Frank, que volia anar per feina.

—Llibres sobre llegendes de Hogwarts o els fundadors o... algun llibre on es pugui parlar sobre això...

I es van separar per buscar. El James estava en un passadís que va veure de seguida que no era, perquè es va trobar a l'apartat d'alquímia.  Sempre li havia interessat l'alquímia, tot i que no en sabia res, és clar, però trobava apassionant el tema. Sobretot des que el seu pare li havia dit que realment havia existit la pedra filosofal.

Va allargar el braç i va elegir una pàgina a l'atzar. Era la taula periòdica d'elements químics. Sense voler-ho, els ulls li van anar a l'element químic número 33: arsènic. Allò era el que estava emmetzinant la McGonagall. Va buscar-ho a l'índex ràpidament i va buscar la pàgina on parlava d'aquella substància.

... es coneixen compostos amb arsènic des de l'antiguitat, tot i que és extremadament tòxic encara que també es fa servir per usos medicinals. Tot i així, ja no es fa servir gaire perquè la diferència de quantitat perquè passi a ser d'una medicina a un verí és mínima...

Sí, era un bon verí. No en calia gaire quantitat per matar algú. Va abaixar els ulls cap al símbol que hi havia al costat. Pel que deia, era el símbol de l'arsènic en l'alquímia. Eren dos triangles equilàters, un del dret i l'altre del rebés, superposats, cada punta dels quals tocava la base el contrari, però al que estava del dret li faltava part de la base.

[NA: com que no sé si us ho imagineu bé us poso el link on hi ha la imatge: http://upload.wikimedia.org/wik ipedia/commons/d/d4/Arsenic-symbol.png]

El James es va mirar el símbol una estona. Podia ser que li sonés d'alguna cosa? Sí, estava convençut que ja l'havia vist abans, però no sabia on. Segurament, si havia vist el símbol en algun lloc de Hogwarts, potser havia vist a la persona que l'estava fent servir... Va intentar esprémer-se el cervell, però res. Va anar cap a la fotocopiadora màgica per treure còpies de tot el que posava sobre arsènic, i es va trobar amb l'Alice, que anava a fotocopiar un parell de llibres.

—Tu també has trobat informació? —li va preguntar.

—Eh... sí, però no per la Geena —va contestar el James—. He trobat coses sobre l'arsènic... ja saps... —no volia dir res de la McGonagall per si de cas hi havia algú escoltant.

Després de sopar van anar a portar totes les fotocòpies que havien fet entre els quatre a ca l'Alfred, perquè no volien que ningú trobés res sobre el tema de la Geena. Van quedar que ja s'hi posarien per la lluna plena; amb l'ajuda dels rondadors segurament trobarien alguna pista ràpidament.

Després van haver de córrer cap a l'entrenament de Quidditch, i a la nit a Astronomia. Quan baixaven a mitjanit van veure que el Harry entrava pel vestíbul. El James es va excusar dels seus amics, es va separar del grup i va córrer cap a ell per unir-se al Harry per anar a veure la McGonagall.

—On et penses que vas? —va dir el Harry quan els va veure arribar.

—Ens vas dir que mantinguéssim els ulls oberts i que et féssim saber si esbrinàvem alguna cosa, no? —va dir de seguida el James—. Doncs tinc coses...

—Anem a direcció, que estan totes les finestres plenes d'encanteris silenciadors i m'ho expliques.

El James va sentir que més passes del compte pujaven les escales. Però en girar-se no hi va veure ningú.

—Per què tinc la sensació que hi ha més gent?

—Per què hi ha més gent —va contestar el Harry, i va fer un senyal amb la mà cap enrere.

A l'acte es van materialitzar vuit adults darrere seu. Set homes i una dona. Hi havia un dels homes que era extremadament gros, tenia pinta de porter de discoteca gegant. No és que fos com el Hagrid, simplement era molt alt i increïblement fort. Tenia els braços com troncs d'arbre, tots ben fibrats. I tenia una expressió ferotge, tot i que el James sospitava que segurament no sabia ni multiplicar, i que probablement per llegir havia de resseguir la línia amb el dit. Això si sabia llegir, és clar.

—Són aurors —va explicar el Harry amb calma—. El Neville m'ha dit que la McGonagall s'ha tornat a intoxicar durant la nit. Els posaré a fer guàrdia per l'interior de Hogwarts, ja en tinc alguns a l'exterior en escombres, per vigilar que no entri ningú.

—Aquest tan gros... —va murmurar el James— ha arribat a auror?

—Sí—va assentir el Harry—. És el sergent Columbus. Tot i que em sembla que va aprovar els exàmens a base d'amenaces. De totes maneres, ja em va bé tenir algú com ell al cos. De vegades no cal tanta intel·ligència com unes quantes patades al cul i uns quants crits, i en això no hi ha qui el guanyi...

—M'ho crec —va dir el James quan ja entraven al despatx de la McGonagall.

L'Agatha i la directora es van quedar amb els ulls com plats quan van veure la delegació que entrava.

—Menys mal que això meu quedava en secret... —va dir la McGonagall.

—Són aquí per protegir-la —va explicar el Harry amb poca paciència—. Patrullaran els corredors durant la nit amb un sortilegi mimetitzador perquè no els pugui veure ningú. No fa gaire bona cara, professora —va afegir el Harry, mirant-se-la de prop.

—Deu ser la llum de les espelmes... —va murmurar la McGonagall fent-li una mirada d'odi.

—Ja, és clar —va dir el Harry, i després es va girar cap als aurors—. Sergent Columbus, agafi tots els aurors i munti guàrdies, torns de dia i de nit, reparteixi'ls. Belacqua, tu queda't.

—Sí, senyor! —va exclamar l'home gegant amb una salutació militar i es va posar a cridar als altres i va sortir de l'habitació. La noia es va quedar. El James s'hi va fixar, semblava una noia intel·ligent. Tenia els ulls blaus i una cascada de cabells llisos i rossos recollits en una cua. Tenia una postura eficient; no sabia com explicar-ho però feia l'efecte d'anar molt per feina i fer la feina ràpid i bé.

—Professora McGonagall, li presento l'agent Kathleen Belacqua, és la nova incorporació a la unitat d'aurors. Ha estudiat alquímia. Ens ajudarà amb el tema de l'arsènic, mirarà tot el que li demanem per saber si conté la substància o no.

—La llàstima és que es triga una mica —va dir la noia. També tenia la veu eficient—. I que he de mesclar moltes coses, i com que a vegades no se sap què contenen ben bé, d'en tant en tant les coses exploten i... —es va assenyalar els ulls i el James va reparar que no tenia celles.

—De l'arsènic et volia parlar jo... —va dir el James i va treure unes fotocòpies que duia del llibre d'alquímia de la biblioteca—. Aquest símbol d'aquí...

—És l'arsènic en l'alquímia —va dir l'agent Belacqua.

—Ehhh... sí —va fer el James—. Mmm.. em sembla que ho he vist a algun lloc. Em sona molt, aquest símbol.

El Harry se'l va mirar encuriosit i li va dir que si recordava alguna cosa que li digués de seguida.

—Harry... —va fer la McGonagall—. Escolta, estic convençuda que ningú no ha entrat aquesta nit. Segur que el verí arriba de qualsevol altra manera.

—Però llavors... —va fer el Harry.

—Exacte —va assentir la McGonagall—. Com el fem entrar? On el posem?

—A l'últim lloc on mirarien... —va dir el Harry.

—No —el va tallar el James—. Malament. Una estupidesa. El posarem on ningú miraria mai...

Pare i fill es van mirar.

—El llit... —va murmurar el Harry.

—O els llençols, la roba... —va afegir el James—. Entrant per la pell, lentament...

El Harry va anar a obrir la porta.

—Coumbus, porti un altre llit.

—Què?

—Un altre llit. D'on sigui. Amb llençols nets.

El James, mentrestant, mirava el seu voltant. Va baixar la vista i es va mirar la moqueta. No semblava gaire probable però tot i així, en un dormitori, on la gent podia caminar descalça...

—I traieu aquesta moqueta —va dir. El Harry se'l va mirar i va assentir.

—Com menys coses millor —va assentir—. Belacqua, baixi a la cuina, esculli un elf domèstic a l'atzar i mani-li fer tot el menjar de la directora. El pujarà ell a l'habitació i recordi-li amablement que ell mateix provarà tot el menjar abans que ho faci la directora —la noia va assentir i va marxar. El Harry es va posar a mirar el despatx amb el seu fill—. Això sembla ser tot. A menys que ens posem a arrencar el paper de les parets...

Tots dos es van mirar.

 

*  *  *

 

Al cap de més o menys una hora va arribar el Ron.

—Però què coi esteu fent? —va exclamar amb el ulls com plats.

—Veure's l'enteniment —va dir la McGonagall, que llegia al seu llit.

Per i fill estaven a dalt d'una escala cada un, arrencant el poc paper que quedava a la paret. Tot el terra desemmoquetat estava ple dels retalls de paper estripats que ja havien tret.

—Estem... buidant l'habitació de tot el que pot ser sospitós... —va explicar el Harry intentant recuperar la compostura.

—El teu fill no hauria d'estar dormint...?

—La veritat és que m'ajuda a pensar... —es va defensar el Harry, i el James va somriure interiorment.

—Vinc a veure què vols que faci... —va dir el Ron—. Si vols que us ajudi...

—No. Vull que estiguis a la Conselleria i et posis al càrrec.

—Si és que no sé ben bé què he de fer—va murmurar el Ron—. A càrrec de què?

—De tot! Posa't a l'altura de la situació. Fes el que faig jo...

El Ron se'l va quedar mirant, amb les celles alçades.

—Posa cara de cansat i d'enfadat i comença a passejar papers amunt i avall —va explicar ràpidament el Harry—. Enrabia't! Posa't nerviós! Crida a la gent! Llegeix informes!

—Molt bé. I tu on representa que ets?

—Mmmm... —va rumiar el Harry—. En una missió altament secreta. Vine cada vespre a dir-me com va tot.

El Ron va assentir i va tornar a marxar.

—Jo també hauria d'anar tirant... —va dir el James.

—Sí, i jo —va fer el Harry—. Demà al matí vindré, professora McGonagall. Si necessita qualsevol cosa té vigilància a fora al passadís. A veure si amb tots els canvis que hem fet passa una bona nit.

Quan van sortir, el Harry es va dirigir al seu fill.

—No diguis a ningú que sóc aquí. Ni tan sols a l'Albus, sents?

—Està bé.

—James. Gràcies, has estat d'ajuda. Pots... pots venir de tant en tant, si vols. I... —va callar un moment i va seguir—. No sé ben bé per què estàs... estrany amb mi. I em sembla que no m'ho vols dir. Però mira'm. No he fet res mal fet. Em creus?

El James se'l va mirar. Semblava franc.

—Sí —va dir, tot i que no gaire convençut, i va marxar corrents cap a la torre de Gryffindor.

 

*  *  *

 

Van anar passant els dies, i la McGonagall no es posava millor. La Kathleen Belacqua havia analitzat tot el que havien tret de l'habitació i no havia trobat restes d'arsènic per enlloc. Cada dos o tres dies el James, el Frank, l'Alice i la Geena anaven a veure la McGonagall i el Harry, que estaven tots dos cada vegada més preocupats.

Va arribar la lluna plena, i el Clan de Magatotis va tornar a ca l'Alfred. Era cap de setmana, de manera que podrien descansar durant el dia tot i que estiguessin fent feina de nit. Van explicar als rondadors i la Lily tot allò de la McGonagall i no els havia fet gens de gràcia.

—Esteu segurs que no és el menjar o la beguda? —va dir el Sirius.

—No —va negar el James—. L'elf que ho prepara tot ho prova abans que la McGonagall i em sembla que el meu pare també, o sigui que no pot anar per aquí.

—I en els coberts? —va suggerir la Lily.

—Ho mirarem.

Van estar intentant pensar més maneres d'emmetzinar algú però no se'ls va acudir res que no haguessin mirat ja. Aleshores la que va parlar la ser la Geena.

—Perquè no m'ajudeu a llegir tot el que vam treure de la biblioteca?

Tots van assentir i s'hi van posar, vius i morts van estar llegint llegendes sobre Hogwarts i sobre els fundadors.

—Ei, ei, ei! —va exclamar el Forcat la segona nit—. Em sembla que he trobat alguna cosa... aquí hi ha una llegenda que us interessarà.

La Geena va anar a agafar-la i la va llegir en veu alta.

Tots quatre fundadors tenia una relíquia màgica pròpia. Gryffindor tenia una espasa, Slytherin un medalló, Hufflepuff un calze i Ravenclaw una diadema de la saviesa.

Però, segons diu una antiga llegenda, entre els quatre van fer una última relíquia, que van conservar en secret, amagada de tot i de tothom. Segons es creu, era una relíquia tan poderosa que podia fer caure a les mans que la tingués tot el món sencer als seus peus. Per aquesta raó, diuen, els seus creadors van decidir amagar-la en un lloc segur, perquè mai sortís a la llum.

Però, per si mai, en cas de necessitat absoluta, s'havia de trobar aquesta relíquia, tots quatre van amagar pistes en algun lloc de Hogwarts. Diu la llegenda que, qui trobi aquestes pistes, podrà saber quin és l'autèntic emplaçament de la relíquia, tot i que serà realment prodigiós que aconsegueixi endur-se-la.

Però quins són aquests quatre llocs on estan amagades? Segons van deixar ells escrit llegendàriament, són en el que va aportar cadascun d'ells a l'escola. Però, a què es referien amb això? Ningú no ho sap. N'hi ha que pensen que són les quatre relíquies dels fundadors. D'altres pensen que estan amagades a les sales comunes de les quatre residències.

—I aquí s'acaba el capítol —va dir la Geena amb un sospir—. S'accepten idees.

—No sé a què es refereixen amb això d'aportar alguna cosa a l'escola —va dir el Remus—. Ells van fer tota l'escola. Hi ha alguna cosa que no aportessin ells?

—Pel que entenc jo —va dir el Forcat—, em sembla que es refereixen a coses que van aportar cadascú pel seu compte...

—Doncs a mi només se m'acudeixen les Sales Comunes... —va explicar el Frank.

—Espero que no siguin les quatre relíquies —va murmurar el James—. El papa les va destruir totes... menys l'espasa de Gryffindor, és clar.

—Doncs mira —va dir la Geena—, ja tenim per on començar...

—A mi no em quadra... —va dir la Lily.

—A mi tampoc —va assentir el Sirius—. Les relíquies eren objectes seus personals, no pas res que aportessin a l'escola, precisament... quasi que m'agrada més això de les sales comunes...

—A mi no —el va tallar l'Alice—. Sempre hi ha gent a les Sales Comunes. Constantment. Algú ho hauria descobert ja, encara que fos sense voler, han passat molts anys...

—Començarem mirant l'espasa, perquè no tenim res millor —va resoldre la Geena—. Ara ho tenim fàcil, ja que està al despatx de la McGonagall. Només hem de mirar que no hi hagi arsènic i de pas la revisem de dalt a baix.

 

*  *  *

 

La McGonagall va obrir els ulls. En contra de tot el que era raonable, li feien mal els cabells. Es va concentrar i una forma borrosa que hi havia al costat del llit va adoptar la forma del Harry Potter.

—Ah, Potter —va fer dèbilment.

—Com es troba, professora?

—Malament de veritat. Em sembla que el cap no em funciona com m'hauria de funcionar. És normal que et palpitin les ungles dels peus, Potter?

—No li sabria dir —va dir el Harry.

—Quan ha vingut aquest matí tornava a estar sense coneixement?

—Sí.

—I segur que no ha entrat ningú, oi? —es va interessar la McGonagall.

—Impossible. Tinc en tot moment tres aurors sobrevolant el castell en escombres, dia i nit, una persona a la porta, una a cada sala contigua a aquesta,  una patrullant al pis de sota, i l'agent Belacqua anant amunt i avall amb provetes buscant arsènic . I el sergent Columbus ronda per aquí tota l'estona per patejar culs si a algú se li acudeix adormir-se, professora, i quan ho faci se n'adonarà vostè perquè el pobre desgraciat travessarà la paret i caurà aquí.

—Ben fet —es va admirar la directora—. Veig que ha pensat en tot, Potter.

—Això espero.

Al vespre van arribar els quatre membres del Clan de Magatotis a veure la directora. També hi havia la Belacqua, que estava examinant els quadres de les parets.

—Els coberts —va dir el James quan van entrar per la porta, de cop, i els van fer fer un bot a tots.

—Tant de verí i al final em matarà el seu fill d'un atac de cor, Potter —va remugar la McGonagall.

—Què vols dir, James? —va preguntar el Harry, ignorant el comentari de la directora.

—Els coberts amb què menja. Els heu revisat? L'arsènic és un metall. Potser els seus estan fets d'això...

Al Harry li va agradar força la idea i es va girar cap a la seva agent alquimista.

—Belacqua, es podria fer una coberteria amb arsènic?

La noia li va posar una cara estranya, mentre revisava el quadre del Phineas Nigellus Black.

—Home... ssssí, potser seria possible, sempre i quan un estigui segur que ningú no s'adonarà que cullera es dissol en la sopa gairebé a l'instant...

—Ah.

—Miri també el vidre de l'espasa... —va suggerir la Geena amb veu innocent, i l'agent va acceptar de bona gana. La Geena i l'Alice van aprofitar el vespre per mirar-se-la de ben a prop i des de tots els angles.

—Tu també fas mala cara... fas gairebé tantes ulleres com la professora McGonagall —li va dir el Harry al James.

—És que... fa un parell de nits que no puc dormir... —va intentar dissimular James, perquè ja feia dues nits que anaven a ca l'Alfred.

—Doncs va, anem tots a descansar, que ja és tard —va fer el Harry amb un badall—. Estic fart d'anar amunt i avall cap a casa i cap aquí. I els altres aurors també, en les seves estones lliures

—Perquè no us quedeu aquí, de tant en tant? —va preguntar el James.

—On?

—A l'habitació de Gryffindor dels de primer —va explicar el James—. Ja han arreglat el forat de la paret, però ells segueixen amb nosaltres perquè els agrada més la torre. Si aneu amb l'encanteri mimetitzador ningú no us veurà.

—Saps que és una bona idea?

 

*  *  *

 

La McGonagall era al llit del seu despatx. Enmig de la boira de fora de la finestra, amb prou feines visible a la llum de les veles, va distingir la silueta d'un dels aurors muntats en escombra.

Es va aixecar amb compte del llit. Va caminar lentament fins el seu escriptori, va treure el seu diari del calaix i després va agafar una ploma i va destapar un pot de tinta. Per on anava? La ploma va gargotejar sobre el paper.

Al terra hi havia abandonada la safata que havia contingut un plat de bledes asqueroses, al respecte de les quals havia decidit tenir unes paraules molt serioses amb el cuiner tan bon punt es trobés millor.

La porta estava tancada amb clau. De tant en tant podia sentir el cruixit tranquil·litzador que provocava el sergent Columbus al fer la ronda.

La McGonagall va mullar la ploma de tinta i va començar una nova pàgina. De tant en tant consultava les pàgines de davant per veure què havia escrit, tot humitejant-se els dits delicadament en passar les fines pàgines.

La boira s'enroscava a les persianes fins que la llum de les veles l'espantava.


I un altre fet, seguiu elucubrant sobre com l'emmetzinen. Per cert, informo que aquest fanfiction tindrà entre 26 i 27 capítols. Pels que no s'hi hagin fixat, el següent ja és el 22. De manera que això vol dir... que això s'acaba...!

Però en faré un altre, promès. I segurament serà la continuació.

Aprofiteu els últims dies de platgeta, mengeu moltes porcades de les que engreixen (ja us posareu a règim quan comenceu), divertiu-vos molt, balleu, escolteu música, llegiu llibres guais, aneu molt al cine i, sobretot, sobretot, sobretot, deixeu comentaris.

Ah, i si us dóna temps, sigueu feliços.

Petos de batut de vainilla amb canyella i menta.

Agatha Black


Llegit 1407 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris31/08/2008 a les 16:15:36
#17273Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Valeee, rodlel 14 l'ha acertat a la primera (noi observador). He esborrat el seu post perquè no desvetlli el secret als altres, si no saben què és (espero que no t'impoti, però m'agradaria mantenir el secret). Felicitats, enric! ^^

A veure si algú més l'acerta...!




Avatarivi_potter 512 comentaris31/08/2008 a les 20:51:38
#17274Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Aviaaam tu veies el detectiu Conaan? xdddd perquè m'enrecordo que en un capitol el verí estava en uns bitllets i quan l'home els contava s'anava llepant el polze i així el van enverinar... pot ser una cosa semblant? esque jo diria que el verí està a les pàgines del diari! no sé potser es massa esbojarrat... i per una altra banda has llegit la triologia de llums del nord? es que la protagonista es diu Belacqua i m'hi ha fet recordar xd!

segueix aviaat




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris31/08/2008 a les 21:33:02
#17276Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

jaja, sí, la Belacqua és de llums del nord i tmb és rossa! ^^ Mira, m'he inspirat una mica en ella, només que l'he fet més... responsable.

No és tan esbojarrat el que has pensat. Potser aniràs canviant d'idea...




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris31/08/2008 a les 22:56:22
#17277Encara no he escrit cap fanfiction

Esta molt be!!!!

Tinc un titol per un capitol: El misteri de l'assesinat de la directora.

Estic perdent la originalitat.

Continua que mola molt!!!!

Marta 2




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris31/08/2008 a les 22:57:56
#17278Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

PERFECTE!!!

jo no dono idees peraue no en tinc ni idea! prefereixo no pensar ara que estic de vacances XD

un petoo i segueix aviat!!

Lauraaa




Avatarrodlel14 119 comentaris31/08/2008 a les 23:35:59
#17279Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

L'he endevinaaaaaaat!!!!

Oe, oe, oe oeee!!! JAJAJAJAJAJA!

Feia molt que llegia akesta ff, però no pensava mai en posar cap comentari... i ara que en poso un, encerto! No passa res, si fos jo l'escriptor i tu comentessis, crec que faria el mateix quan endevinessis que el verí estava a els/les ********. Només una cosa, tan remenar i aprofitar-se de les coses de la McGonagall, no acabarà algú més intoxicat?




Avatarrodlel14 119 comentaris31/08/2008 a les 23:43:42
#17280Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Fins i tot diria com crec que es descobreix, però no ho dire per respecte a tothom que encara no ho sap.

Enric




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris31/08/2008 a les 23:47:13
#17281Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

molt amable, rodlel.

Espero que no endevinis també com ho descobreixen... u.u' Seria un fiasco d'escriptora >.< En veritat suposo que seran moltes coses a la vegada el que els ho farà descobrir!




Avatarclara_cat 53 comentaris01/09/2008 a les 11:23:19
#17283Encara no he escrit cap fanfiction

El diari de la mcgonagall!! Sta molt interessant aquest capi pero vols dir que et donara nomes per 5 capitols més el descobriment de la reliquia i el descobriment del verí?? Jo ho veig justet!!

Continua així




Avatargriffy_weasley 19 comentaris01/09/2008 a les 12:20:34
#17284Encara no he escrit cap fanfiction

GENIAL*

Continua aviat!!  :D




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris01/09/2008 a les 12:51:15
#17285Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Mooola!

Va jo dic que està a la tinta del diari.

I això d llums del nord... estava segura que Belacqua em sonava d'algun lloc i ara m'estiraria els cabells per no haver-me'n adonat.

ale dw!

Marta




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris01/09/2008 a les 12:52:24
#17286Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

A si i en els proxims 12 dies estaré d vacances aixi q segurament no comento vale?




gemmaevans Anònim01/09/2008 a les 15:35:30
#17288Encara no he escrit cap fanfiction

ola!
am sap greu no aver comentat tot aket temps, pro es k stava d vacances i no tenia ordinado!
el veri d la mcgonagall crec k sta a les pagines dl diari k escriu i k els i posa algu a la nit pro no se ki. algu d la consellaria putse, o un animagic cm la rita skeeter... ( am sembla k stic dient moltes parides! xdxdx )

a x cert tots el capitols k no te comentat stan mol b! continua escribint mes ff i fes l segona part d aket siusplau!!

~~Gemma~~




laia.weasley Anònim01/09/2008 a les 18:11:20
#17291Encara no he escrit cap fanfiction

uoOOO!! Capitol flipant!!

per lu de la McGonagall estic d'acord am la majoria de que està a les pàgines del diari pero si no els hi has borrat els cumentaris vol dir que no...pr tant no se...com no estigui a les espelmes o a la tinta no en tinc ni idea.

Continua aviat i fes-ho durar més de cinc o sis capitols siusplau!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris01/09/2008 a les 20:08:07
#17292Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

De fet, sis tothom ho acerta no té sentit anar-los esborrant tots, no?




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris27/01/2010 a les 16:08:26
#21164Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

És genial!! Els cabells? La tinta o les pàgines? hmm.. No se, són les meves propostes.

Ja sé que és una bogeria, i espero que no sigui veritat, però el harry està emberinant a la McGonagall?

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarAntares_Black 375 comentaris22/08/2014 a les 19:48:17
#24936Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Com????? Uuuuuuoooo! Ô.o Així era cert???!! Com passa en El Nom de la Rosa?? L'arsènic es trobaria a les pàgines del seu diari personal!!!?? Què fort!!!! No pot ser!! O.o

hahaa Això em recorda que jo tenia una professora que sempre es llepava els dits quan repartia fitxes o exàmens, o passava les pàgines del llibre de text. Fins que un dia li vaig preguntar si s'havia llegit El Nom de la Rosa, i va perdre el color del rostre. M'ho vaig prendre com un xDDD Des d'aquell dia, anava amb molta cura de no llepar-se dos cops els dits, pobra!

Però quin desastre que estant mutant al despatx de direcció i al seu dormitori! Pobra McGonagall! No en té prou amb la malaltia!

Em... Amb tot això ens estem oblidant de l'assumpte aquell de la nota sobre aquell tal Bill... Tenen relació, les dues coses...?

Oh, i no m'estranya que la Ginny i l'Skeeter publiquin en dies diferents! I és que... us imagineu una trobada furtiva entre la Ginny i l'Skeeter pel passadissos de la redacció del Periòdic Profètic!! xD Pot acabar malament!

«Posa cara de cansat i d'enfadat i comença a passejar papers amunt i avall». Bona, Harry!! Van i vénen massa, no? La Conselleria és a Londres i Hogwarts a Escòcia! Van massa nets par anar amb la xarxa migratòria... Que tenen portarreus propis? No cal que demanin permís? Com va això?

Antares

PD: Dius «[l'arsènic] És extremadament tòxic encara que també es fa servir per usos medicinals». Mmm... No sé d'on has tret això...




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 22:39:54
#24964Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Pel viatge dels aurors... és molt simple. desapareten de Londre si a apareten a Hogsmeade, evidentment! No xarxa migratòria ni escombres, que són adults! XD

I les coses de l'arsènic crec que lñes vaig treure de la Viquipèdia... jo no en sé gens, de química, així que em miro quatre ximpleries i apa, les poso com em venen bé! XD