Enviat el dia 31/08/2008 a les 01:36:36
Última modificació 31/08/2008 a les 01:36:36
Tots els capítols de El Clan de Magatotis
< Anterior capítol || Prňxim capítol >
Hola. Ja m'he tranquil·litzat de la rebequeria que m'ha agafat aquest matĂ quan he vist que se m'havia borrat el capĂtol 20 amb els seus set comentaris tan macos.
Però em continua afectant, de manera que us demano que sigueu bons i em torneu a deixar tants o més comentaris en el dia d'avui. ^^ (somio, oi? Era massa maco per ser cert, 7 comentaris en un sol dia... jejeje) Era broma, jajaja.
No, en serio, deixeu-ne molts.
21- INVESTIGACIONS
Quan l'endemà van anar a esmorzar, el primer que van veure tots els alumnes va ser l'enorme esquela que ocupava la portada del Periòdic Profètic. Era de la McGonagall i deia que havia mort el dia anterior.
â€"Però qui coi ha fet cĂłrrer aquests estĂşpids rumors fins a la redacciĂł del Periòdic Profètic? â€"va exclamar l'Alice.
â€"Suposo que la meva mare ja els avisarĂ avui quan hi vagi â€"va dir el James.
â€"La teva mare treballa allĂ ? â€"va preguntar la Geena.
â€"SĂ, que no ho sabies? â€"va preguntar el James, mentre buscava la secciĂł d'esports del diari. â€"Mira.
Li va passar a la Geena una crònica del partit de quidditch dels Chudley Cannons contra el Puddlemere United del dia anterior, que estava signat per la Ginny Potter.
â€"Ah, fa cròniques de quidditch? â€"va fer la Geenaâ€". És clar, de jove va jugar un temps amb les Holyhead Harpies, no?
El James va assentir mentre es menjava una salsitxa. A part de la mort de la McGonagall, al Periòdic Profètic no hi havia cap altra notĂcia descabellada ni cap reportatge de la Rita Skeeter. Era curiĂłs que just els dies que la Ginny publicava una crònica mai no es publicava res de la Skeeter. Segurament la mala pècora aquella no tenia gens de ganes de coincidir amb ella pels passadissos de la redacciĂł.
A l'hora d'Encanteris, l'Aberforth Dumbledore no es va presentar a classe, i quan van anar a mirar, el Clan de Magatotis el van trobar jugant als soldadets al seu despatx. Però no li van dir res, perquè aixà se saltaven una classe, i van baixar directament als hivernacles per la classe de Botà nica de després. Es van assegurar de no parlar sobre l'emmetzinament de la directora pels jardins, perquè el James havia dit que no li estranyaria gens que la Rita Skeeter fos per allà intentant xafardejar.
Quan el Neville va obrir la porta de l'hivernacle per deixar sortir els de sisè, els quatre nois van aprofitar el rebombori per preguntar-li per la directora.
â€"L'he tornat a trobar desmaiada a terra â€"va dir el Neville, amb veu preocupadaâ€". I Ă©s estrany, perquè ahir a al vespre semblava molt revifada... Ă©s com si alguna cosa l'haguĂ©s atacat de nit... però jo juraria que allĂ no hi ha entrat ningĂş, ella al menys no ho recorda. Diu que es va aixecar de la cadira del despatx per anar al llit i que ja no recorda res mĂ©s...
Van haver de callar per fer la classe. Mentre dibuixaven i descrivien en un pergamĂ la planta de la cicuta, tots quatre es tornaven per anar responent les preguntes del Neville (havien fet aquella classe amb els Rondadors feia un parell de nits) i van acabar fent guanyar 20 punts a Gryffindor.
A l'hora de dinar, la Geena els va recordar que a la tarda tenien lliure (perquè tocava Defensa Contra les Forces del Mal i l'Agatha era al despatx de la McGonagall) i els va demanar si la podien acompanyar a la Biblioteca, perquè li semblava que havia descobert alguna cosa sobre la relĂquia de la seva famĂlia. De manera que havent dinat van anar a la biblioteca.
â€"A veure â€"va xiuxiuejar la Geena, mentre passejaven pels prestatgesâ€", no en vull parlar en veu alta, però a Hogwarts, la Història es parla per sobre d'una llegenda sobre una relĂquia que van formar tots quatre fundadors, tot i que mai no es va arribar a saber del cert què era. És clar, que potser nomĂ©s Ă©s una llegenda urbana, però...
â€"Què vols que busquem? â€"va fer el Frank, que volia anar per feina.
â€"Llibres sobre llegendes de Hogwarts o els fundadors o... algun llibre on es pugui parlar sobre això...
I es van separar per buscar. El James estava en un passadĂs que va veure de seguida que no era, perquè es va trobar a l'apartat d'alquĂmia. Sempre li havia interessat l'alquĂmia, tot i que no en sabia res, Ă©s clar, però trobava apassionant el tema. Sobretot des que el seu pare li havia dit que realment havia existit la pedra filosofal.
Va allargar el braç i va elegir una pĂ gina a l'atzar. Era la taula periòdica d'elements quĂmics. Sense voler-ho, els ulls li van anar a l'element quĂmic nĂşmero 33: arsènic. Allò era el que estava emmetzinant la McGonagall. Va buscar-ho a l'Ăndex rĂ pidament i va buscar la pĂ gina on parlava d'aquella substĂ ncia.
... es coneixen compostos amb arsènic des de l'antiguitat, tot i que Ă©s extremadament tòxic encara que tambĂ© es fa servir per usos medicinals. Tot i aixĂ, ja no es fa servir gaire perquè la diferència de quantitat perquè passi a ser d'una medicina a un verĂ Ă©s mĂnima...
SĂ, era un bon verĂ. No en calia gaire quantitat per matar algĂş. Va abaixar els ulls cap al sĂmbol que hi havia al costat. Pel que deia, era el sĂmbol de l'arsènic en l'alquĂmia. Eren dos triangles equilĂ ters, un del dret i l'altre del rebĂ©s, superposats, cada punta dels quals tocava la base el contrari, però al que estava del dret li faltava part de la base.
[NA: com que no sé si us ho imagineu bé us poso el link on hi ha la imatge: http://upload.wikimedia.org/wi kipedia/commons/d/d4/Arsenic-symbol.png]
El James es va mirar el sĂmbol una estona. Podia ser que li sonĂ©s d'alguna cosa? SĂ, estava convençut que ja l'havia vist abans, però no sabia on. Segurament, si havia vist el sĂmbol en algun lloc de Hogwarts, potser havia vist a la persona que l'estava fent servir... Va intentar esprĂ©mer-se el cervell, però res. Va anar cap a la fotocopiadora mĂ gica per treure còpies de tot el que posava sobre arsènic, i es va trobar amb l'Alice, que anava a fotocopiar un parell de llibres.
â€"Tu tambĂ© has trobat informaciĂł? â€"li va preguntar.
â€"Eh... sĂ, però no per la Geena â€"va contestar el Jamesâ€". He trobat coses sobre l'arsènic... ja saps... â€"no volia dir res de la McGonagall per si de cas hi havia algĂş escoltant.
Després de sopar van anar a portar totes les fotocòpies que havien fet entre els quatre a ca l'Alfred, perquè no volien que ningú trobés res sobre el tema de la Geena. Van quedar que ja s'hi posarien per la lluna plena; amb l'ajuda dels rondadors segurament trobarien alguna pista rà pidament.
DesprĂ©s van haver de cĂłrrer cap a l'entrenament de Quidditch, i a la nit a Astronomia. Quan baixaven a mitjanit van veure que el Harry entrava pel vestĂbul. El James es va excusar dels seus amics, es va separar del grup i va cĂłrrer cap a ell per unir-se al Harry per anar a veure la McGonagall.
â€"On et penses que vas? â€"va dir el Harry quan els va veure arribar.
â€"Ens vas dir que mantinguĂ©ssim els ulls oberts i que et fĂ©ssim saber si esbrinĂ vem alguna cosa, no? â€"va dir de seguida el Jamesâ€". Doncs tinc coses...
â€"Anem a direcciĂł, que estan totes les finestres plenes d'encanteris silenciadors i m'ho expliques.
El James va sentir que més passes del compte pujaven les escales. Però en girar-se no hi va veure ningú.
â€"Per què tinc la sensaciĂł que hi ha mĂ©s gent?
â€"Per què hi ha mĂ©s gent â€"va contestar el Harry, i va fer un senyal amb la mĂ cap enrere.
A l'acte es van materialitzar vuit adults darrere seu. Set homes i una dona. Hi havia un dels homes que era extremadament gros, tenia pinta de porter de discoteca gegant. No Ă©s que fos com el Hagrid, simplement era molt alt i increĂŻblement fort. Tenia els braços com troncs d'arbre, tots ben fibrats. I tenia una expressiĂł ferotge, tot i que el James sospitava que segurament no sabia ni multiplicar, i que probablement per llegir havia de resseguir la lĂnia amb el dit. Això si sabia llegir, Ă©s clar.
â€"SĂłn aurors â€"va explicar el Harry amb calmaâ€". El Neville m'ha dit que la McGonagall s'ha tornat a intoxicar durant la nit. Els posarĂ© a fer guĂ rdia per l'interior de Hogwarts, ja en tinc alguns a l'exterior en escombres, per vigilar que no entri ningĂş.
â€"Aquest tan gros... â€"va murmurar el Jamesâ€" ha arribat a auror?
â€"SĂâ€"va assentir el Harryâ€". És el sergent Columbus. Tot i que em sembla que va aprovar els exĂ mens a base d'amenaces. De totes maneres, ja em va bĂ© tenir algĂş com ell al cos. De vegades no cal tanta intel·ligència com unes quantes patades al cul i uns quants crits, i en això no hi ha qui el guanyi...
â€"M'ho crec â€"va dir el James quan ja entraven al despatx de la McGonagall.
L'Agatha i la directora es van quedar amb els ulls com plats quan van veure la delegaciĂł que entrava.
â€"Menys mal que això meu quedava en secret... â€"va dir la McGonagall.
â€"SĂłn aquĂ per protegir-la â€"va explicar el Harry amb poca paciènciaâ€". Patrullaran els corredors durant la nit amb un sortilegi mimetitzador perquè no els pugui veure ningĂş. No fa gaire bona cara, professora â€"va afegir el Harry, mirant-se-la de prop.
â€"Deu ser la llum de les espelmes... â€"va murmurar la McGonagall fent-li una mirada d'odi.
â€"Ja, Ă©s clar â€"va dir el Harry, i desprĂ©s es va girar cap als aurorsâ€". Sergent Columbus, agafi tots els aurors i munti guĂ rdies, torns de dia i de nit, reparteixi'ls. Belacqua, tu queda't.
â€"SĂ, senyor! â€"va exclamar l'home gegant amb una salutaciĂł militar i es va posar a cridar als altres i va sortir de l'habitaciĂł. La noia es va quedar. El James s'hi va fixar, semblava una noia intel·ligent. Tenia els ulls blaus i una cascada de cabells llisos i rossos recollits en una cua. Tenia una postura eficient; no sabia com explicar-ho però feia l'efecte d'anar molt per feina i fer la feina rĂ pid i bĂ©.
â€"Professora McGonagall, li presento l'agent Kathleen Belacqua, Ă©s la nova incorporaciĂł a la unitat d'aurors. Ha estudiat alquĂmia. Ens ajudarĂ amb el tema de l'arsènic, mirarĂ tot el que li demanem per saber si contĂ© la substĂ ncia o no.
â€"La llĂ stima Ă©s que es triga una mica â€"va dir la noia. TambĂ© tenia la veu eficientâ€". I que he de mesclar moltes coses, i com que a vegades no se sap què contenen ben bĂ©, d'en tant en tant les coses exploten i... â€"es va assenyalar els ulls i el James va reparar que no tenia celles.
â€"De l'arsènic et volia parlar jo... â€"va dir el James i va treure unes fotocòpies que duia del llibre d'alquĂmia de la bibliotecaâ€". Aquest sĂmbol d'aquĂ...
â€"És l'arsènic en l'alquĂmia â€"va dir l'agent Belacqua.
â€"Ehhh... sĂ â€"va fer el Jamesâ€". Mmm.. em sembla que ho he vist a algun lloc. Em sona molt, aquest sĂmbol.
El Harry se'l va mirar encuriosit i li va dir que si recordava alguna cosa que li digués de seguida.
â€"Harry... â€"va fer la McGonagallâ€". Escolta, estic convençuda que ningĂş no ha entrat aquesta nit. Segur que el verĂ arriba de qualsevol altra manera.
â€"Però llavors... â€"va fer el Harry.
â€"Exacte â€"va assentir la McGonagallâ€". Com el fem entrar? On el posem?
â€"A l'Ăşltim lloc on mirarien... â€"va dir el Harry.
â€"No â€"el va tallar el Jamesâ€". Malament. Una estupidesa. El posarem on ningĂş miraria mai...
Pare i fill es van mirar.
â€"El llit... â€"va murmurar el Harry.
â€"O els llençols, la roba... â€"va afegir el Jamesâ€". Entrant per la pell, lentament...
El Harry va anar a obrir la porta.
â€"Coumbus, porti un altre llit.
â€"Què?
â€"Un altre llit. D'on sigui. Amb llençols nets.
El James, mentrestant, mirava el seu voltant. Va baixar la vista i es va mirar la moqueta. No semblava gaire probable però tot i aixĂ, en un dormitori, on la gent podia caminar descalça...
â€"I traieu aquesta moqueta â€"va dir. El Harry se'l va mirar i va assentir.
â€"Com menys coses millor â€"va assentirâ€". Belacqua, baixi a la cuina, esculli un elf domèstic a l'atzar i mani-li fer tot el menjar de la directora. El pujarĂ ell a l'habitaciĂł i recordi-li amablement que ell mateix provarĂ tot el menjar abans que ho faci la directora â€"la noia va assentir i va marxar. El Harry es va posar a mirar el despatx amb el seu fillâ€". Això sembla ser tot. A menys que ens posem a arrencar el paper de les parets...
Tots dos es van mirar.
* * *
Al cap de més o menys una hora va arribar el Ron.
â€"Però què coi esteu fent? â€"va exclamar amb el ulls com plats.
â€"Veure's l'enteniment â€"va dir la McGonagall, que llegia al seu llit.
Per i fill estaven a dalt d'una escala cada un, arrencant el poc paper que quedava a la paret. Tot el terra desemmoquetat estava ple dels retalls de paper estripats que ja havien tret.
â€"Estem... buidant l'habitaciĂł de tot el que pot ser sospitĂłs... â€"va explicar el Harry intentant recuperar la compostura.
â€"El teu fill no hauria d'estar dormint...?
â€"La veritat Ă©s que m'ajuda a pensar... â€"es va defensar el Harry, i el James va somriure interiorment.
â€"Vinc a veure què vols que faci... â€"va dir el Ronâ€". Si vols que us ajudi...
â€"No. Vull que estiguis a la Conselleria i et posis al cĂ rrec.
â€"Si Ă©s que no sĂ© ben bĂ© què he de ferâ€"va murmurar el Ronâ€". A cĂ rrec de què?
â€"De tot! Posa't a l'altura de la situaciĂł. Fes el que faig jo...
El Ron se'l va quedar mirant, amb les celles alçades.
â€"Posa cara de cansat i d'enfadat i comença a passejar papers amunt i avall â€"va explicar rĂ pidament el Harryâ€". Enrabia't! Posa't nerviĂłs! Crida a la gent! Llegeix informes!
â€"Molt bĂ©. I tu on representa que ets?
â€"Mmmm... â€"va rumiar el Harryâ€". En una missiĂł altament secreta. Vine cada vespre a dir-me com va tot.
El Ron va assentir i va tornar a marxar.
â€"Jo tambĂ© hauria d'anar tirant... â€"va dir el James.
â€"SĂ, i jo â€"va fer el Harryâ€". DemĂ al matĂ vindrĂ©, professora McGonagall. Si necessita qualsevol cosa tĂ© vigilĂ ncia a fora al passadĂs. A veure si amb tots els canvis que hem fet passa una bona nit.
Quan van sortir, el Harry es va dirigir al seu fill.
â€"No diguis a ningĂş que sĂłc aquĂ. Ni tan sols a l'Albus, sents?
â€"EstĂ bĂ©.
â€"James. GrĂ cies, has estat d'ajuda. Pots... pots venir de tant en tant, si vols. I... â€"va callar un moment i va seguirâ€". No sĂ© ben bĂ© per què estĂ s... estrany amb mi. I em sembla que no m'ho vols dir. Però mira'm. No he fet res mal fet. Em creus?
El James se'l va mirar. Semblava franc.
â€"SĂ â€"va dir, tot i que no gaire convençut, i va marxar corrents cap a la torre de Gryffindor.
* * *
Van anar passant els dies, i la McGonagall no es posava millor. La Kathleen Belacqua havia analitzat tot el que havien tret de l'habitació i no havia trobat restes d'arsènic per enlloc. Cada dos o tres dies el James, el Frank, l'Alice i la Geena anaven a veure la McGonagall i el Harry, que estaven tots dos cada vegada més preocupats.
Va arribar la lluna plena, i el Clan de Magatotis va tornar a ca l'Alfred. Era cap de setmana, de manera que podrien descansar durant el dia tot i que estiguessin fent feina de nit. Van explicar als rondadors i la Lily tot allò de la McGonagall i no els havia fet gens de grà cia.
â€"Esteu segurs que no Ă©s el menjar o la beguda? â€"va dir el Sirius.
â€"No â€"va negar el Jamesâ€". L'elf que ho prepara tot ho prova abans que la McGonagall i em sembla que el meu pare tambĂ©, o sigui que no pot anar per aquĂ.
â€"I en els coberts? â€"va suggerir la Lily.
â€"Ho mirarem.
Van estar intentant pensar més maneres d'emmetzinar algú però no se'ls va acudir res que no haguessin mirat ja. Aleshores la que va parlar la ser la Geena.
â€"Perquè no m'ajudeu a llegir tot el que vam treure de la biblioteca?
Tots van assentir i s'hi van posar, vius i morts van estar llegint llegendes sobre Hogwarts i sobre els fundadors.
â€"Ei, ei, ei! â€"va exclamar el Forcat la segona nitâ€". Em sembla que he trobat alguna cosa... aquĂ hi ha una llegenda que us interessarĂ .
La Geena va anar a agafar-la i la va llegir en veu alta.
Tots quatre fundadors tenia una relĂquia mĂ gica pròpia. Gryffindor tenia una espasa, Slytherin un medallĂł, Hufflepuff un calze i Ravenclaw una diadema de la saviesa.
Però, segons diu una antiga llegenda, entre els quatre van fer una Ăşltima relĂquia, que van conservar en secret, amagada de tot i de tothom. Segons es creu, era una relĂquia tan poderosa que podia fer caure a les mans que la tinguĂ©s tot el mĂłn sencer als seus peus. Per aquesta raĂł, diuen, els seus creadors van decidir amagar-la en un lloc segur, perquè mai sortĂs a la llum.
Però, per si mai, en cas de necessitat absoluta, s'havia de trobar aquesta relĂquia, tots quatre van amagar pistes en algun lloc de Hogwarts. Diu la llegenda que, qui trobi aquestes pistes, podrĂ saber quin Ă©s l'autèntic emplaçament de la relĂquia, tot i que serĂ realment prodigiĂłs que aconsegueixi endur-se-la.
Però quins sĂłn aquests quatre llocs on estan amagades? Segons van deixar ells escrit llegendĂ riament, sĂłn en el que va aportar cadascun d'ells a l'escola. Però, a què es referien amb això? NingĂş no ho sap. N'hi ha que pensen que sĂłn les quatre relĂquies dels fundadors. D'altres pensen que estan amagades a les sales comunes de les quatre residències.
â€"I aquĂ s'acaba el capĂtol â€"va dir la Geena amb un sospirâ€". S'accepten idees.
â€"No sĂ© a què es refereixen amb això d'aportar alguna cosa a l'escola â€"va dir el Remusâ€". Ells van fer tota l'escola. Hi ha alguna cosa que no aportessin ells?
â€"Pel que entenc jo â€"va dir el Forcatâ€", em sembla que es refereixen a coses que van aportar cadascĂş pel seu compte...
â€"Doncs a mi nomĂ©s se m'acudeixen les Sales Comunes... â€"va explicar el Frank.
â€"Espero que no siguin les quatre relĂquies â€"va murmurar el Jamesâ€". El papa les va destruir totes... menys l'espasa de Gryffindor, Ă©s clar.
â€"Doncs mira â€"va dir la Geenaâ€", ja tenim per on començar...
â€"A mi no em quadra... â€"va dir la Lily.
â€"A mi tampoc â€"va assentir el Siriusâ€". Les relĂquies eren objectes seus personals, no pas res que aportessin a l'escola, precisament... quasi que m'agrada mĂ©s això de les sales comunes...
â€"A mi no â€"el va tallar l'Aliceâ€". Sempre hi ha gent a les Sales Comunes. Constantment. AlgĂş ho hauria descobert ja, encara que fos sense voler, han passat molts anys...
â€"Començarem mirant l'espasa, perquè no tenim res millor â€"va resoldre la Geenaâ€". Ara ho tenim fĂ cil, ja que estĂ al despatx de la McGonagall. NomĂ©s hem de mirar que no hi hagi arsènic i de pas la revisem de dalt a baix.
* * *
La McGonagall va obrir els ulls. En contra de tot el que era raonable, li feien mal els cabells. Es va concentrar i una forma borrosa que hi havia al costat del llit va adoptar la forma del Harry Potter.
â€"Ah, Potter â€"va fer dèbilment.
â€"Com es troba, professora?
â€"Malament de veritat. Em sembla que el cap no em funciona com m'hauria de funcionar. És normal que et palpitin les ungles dels peus, Potter?
â€"No li sabria dir â€"va dir el Harry.
â€"Quan ha vingut aquest matĂ tornava a estar sense coneixement?
â€"SĂ.
â€"I segur que no ha entrat ningĂş, oi? â€"es va interessar la McGonagall.
â€"Impossible. Tinc en tot moment tres aurors sobrevolant el castell en escombres, dia i nit, una persona a la porta, una a cada sala contigua a aquesta, una patrullant al pis de sota, i l'agent Belacqua anant amunt i avall amb provetes buscant arsènic . I el sergent Columbus ronda per aquĂ tota l'estona per patejar culs si a algĂş se li acudeix adormir-se, professora, i quan ho faci se n'adonarĂ vostè perquè el pobre desgraciat travessarĂ la paret i caurĂ aquĂ.
â€"Ben fet â€"es va admirar la directoraâ€". Veig que ha pensat en tot, Potter.
â€"Això espero.
Al vespre van arribar els quatre membres del Clan de Magatotis a veure la directora. També hi havia la Belacqua, que estava examinant els quadres de les parets.
â€"Els coberts â€"va dir el James quan van entrar per la porta, de cop, i els van fer fer un bot a tots.
â€"Tant de verĂ i al final em matarĂ el seu fill d'un atac de cor, Potter â€"va remugar la McGonagall.
â€"Què vols dir, James? â€"va preguntar el Harry, ignorant el comentari de la directora.
â€"Els coberts amb què menja. Els heu revisat? L'arsènic Ă©s un metall. Potser els seus estan fets d'això...
Al Harry li va agradar força la idea i es va girar cap a la seva agent alquimista.
â€"Belacqua, es podria fer una coberteria amb arsènic?
La noia li va posar una cara estranya, mentre revisava el quadre del Phineas Nigellus Black.
â€"Home... ssssĂ, potser seria possible, sempre i quan un estigui segur que ningĂş no s'adonarĂ que cullera es dissol en la sopa gairebĂ© a l'instant...
â€"Ah.
â€"Miri tambĂ© el vidre de l'espasa... â€"va suggerir la Geena amb veu innocent, i l'agent va acceptar de bona gana. La Geena i l'Alice van aprofitar el vespre per mirar-se-la de ben a prop i des de tots els angles.
â€"Tu tambĂ© fas mala cara... fas gairebĂ© tantes ulleres com la professora McGonagall â€"li va dir el Harry al James.
â€"És que... fa un parell de nits que no puc dormir... â€"va intentar dissimular James, perquè ja feia dues nits que anaven a ca l'Alfred.
â€"Doncs va, anem tots a descansar, que ja Ă©s tard â€"va fer el Harry amb un badallâ€". Estic fart d'anar amunt i avall cap a casa i cap aquĂ. I els altres aurors tambĂ©, en les seves estones lliures
â€"Perquè no us quedeu aquĂ, de tant en tant? â€"va preguntar el James.
â€"On?
â€"A l'habitaciĂł de Gryffindor dels de primer â€"va explicar el Jamesâ€". Ja han arreglat el forat de la paret, però ells segueixen amb nosaltres perquè els agrada mĂ©s la torre. Si aneu amb l'encanteri mimetitzador ningĂş no us veurĂ .
â€"Saps que Ă©s una bona idea?
* * *
La McGonagall era al llit del seu despatx. Enmig de la boira de fora de la finestra, amb prou feines visible a la llum de les veles, va distingir la silueta d'un dels aurors muntats en escombra.
Es va aixecar amb compte del llit. Va caminar lentament fins el seu escriptori, va treure el seu diari del calaix i després va agafar una ploma i va destapar un pot de tinta. Per on anava? La ploma va gargotejar sobre el paper.
Al terra hi havia abandonada la safata que havia contingut un plat de bledes asqueroses, al respecte de les quals havia decidit tenir unes paraules molt serioses amb el cuiner tan bon punt es trobés millor.
La porta estava tancada amb clau. De tant en tant podia sentir el cruixit tranquil·litzador que provocava el sergent Columbus al fer la ronda.
La McGonagall va mullar la ploma de tinta i va començar una nova pà gina. De tant en tant consultava les pà gines de davant per veure què havia escrit, tot humitejant-se els dits delicadament en passar les fines pà gines.
La boira s'enroscava a les persianes fins que la llum de les veles l'espantava.
I un altre fet, seguiu elucubrant sobre com l'emmetzinen. Per cert, informo que aquest fanfiction tindrĂ entre 26 i 27 capĂtols. Pels que no s'hi hagin fixat, el segĂĽent ja Ă©s el 22. De manera que això vol dir... que això s'acaba...!
Però en faré un altre, promès. I segurament serà la continuació.
Aprofiteu els últims dies de platgeta, mengeu moltes porcades de les que engreixen (ja us posareu a règim quan comenceu), divertiu-vos molt, balleu, escolteu música, llegiu llibres guais, aneu molt al cine i, sobretot, sobretot, sobretot, deixeu comentaris.
Ah, i si us dóna temps, sigueu feliços.
Petos de batut de vainilla amb canyella i menta.
Agatha Black
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 31/08/2008 a les 16:15:36 #17273 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Valeee, rodlel 14 l'ha acertat a la primera (noi observador). He esborrat el seu post perquè no desvetlli el secret als altres, si no saben què Ă©s (espero que no t'impoti, però m'agradaria mantenir el secret). Felicitats, enric! ^^
A veure si algú més l'acerta...!
ivi_potter Enviat el 31/08/2008 a les 20:51:38 #17274 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols Aviaaam tu veies el detectiu Conaan? xdddd perquè m'enrecordo que en un capitol el verĂ estava en uns bitllets i quan l'home els contava s'anava llepant el polze i aixĂ el van enverinar... pot ser una cosa semblant? esque jo diria que el verĂ estĂ a les pĂ gines del diari! no sĂ© potser es massa esbojarrat... i per una altra banda has llegit la triologia de llums del nord? es que la protagonista es diu Belacqua i m'hi ha fet recordar xd!
segueix aviaat
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 31/08/2008 a les 21:33:02 #17276 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols jaja, sĂ, la Belacqua Ă©s de llums del nord i tmb Ă©s rossa! ^^ Mira, m'he inspirat una mica en ella, nomĂ©s que l'he fet mĂ©s... responsable.
No Ă©s tan esbojarrat el que has pensat. Potser anirĂ s canviant d'idea...
lluna_de_plata Enviat el 31/08/2008 a les 22:56:22 #17277 Esta molt be!!!!
Tinc un titol per un capitol: El misteri de l'assesinat de la directora.
Estic perdent la originalitat.
Continua que mola molt!!!!
Marta 2
Laura*Malfoy Enviat el 31/08/2008 a les 22:57:56 #17278 He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols PERFECTE!!!
jo no dono idees peraue no en tinc ni idea! prefereixo no pensar ara que estic de vacances XD
un petoo i segueix aviat!!
Lauraaa
rodlel14 Enviat el 31/08/2008 a les 23:35:59 #17279 He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols L'he endevinaaaaaaat!!!!
Oe, oe, oe oeee!!! JAJAJAJAJAJA!
Feia molt que llegia akesta ff, però no pensava mai en posar cap comentari... i ara que en poso un, encerto! No passa res, si fos jo l'escriptor i tu comentessis, crec que faria el mateix quan endevinessis que el verà estava a els/les ********. Només una cosa, tan remenar i aprofitar-se de les coses de la McGonagall, no acabarà algú més intoxicat?
rodlel14 Enviat el 31/08/2008 a les 23:43:42 #17280 He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols Fins i tot diria com crec que es descobreix, però no ho dire per respecte a tothom que encara no ho sap.
Enric
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 31/08/2008 a les 23:47:13 #17281 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols molt amable, rodlel.
Espero que no endevinis també com ho descobreixen... u.u' Seria un fiasco d'escriptora >.< En veritat suposo que seran moltes coses a la vegada el que els ho farà descobrir!
clara_cat Enviat el 01/09/2008 a les 11:23:19 #17283 El diari de la mcgonagall!! Sta molt interessant aquest capi pero vols dir que et donara nomes per 5 capitols més el descobriment de la reliquia i el descobriment del ver�? Jo ho veig justet!!
Continua aixĂ
griffy_weasley Enviat el 01/09/2008 a les 12:20:34 #17284 GENIAL*
Continua aviat!! :D
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 01/09/2008 a les 12:51:15 #17285 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols Mooola!
Va jo dic que estĂ a la tinta del diari.
I això d llums del nord... estava segura que Belacqua em sonava d'algun lloc i ara m'estiraria els cabells per no haver-me'n adonat.
ale dw!
Marta
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 01/09/2008 a les 12:52:24 #17286 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols A si i en els proxims 12 dies estarĂ© d vacances aixi q segurament no comento vale?
gemmaevans Anònim Enviat el 01/09/2008 a les 15:35:30 #17288 ola!
am sap greu no aver comentat tot aket temps, pro es k stava d vacances i no tenia ordinado!
el veri d la mcgonagall crec k sta a les pagines dl diari k escriu i k els i posa algu a la nit pro no se ki. algu d la consellaria putse, o un animagic cm la rita skeeter... ( am sembla k stic dient moltes parides! xdxdx )
a x cert tots el capitols k no te comentat stan mol b! continua escribint mes ff i fes l segona part d aket siusplau!!
~~Gemma~~
laia.weasley Anònim Enviat el 01/09/2008 a les 18:11:20 #17291 uoOOO!! Capitol flipant!!
per lu de la McGonagall estic d'acord am la majoria de que estĂ a les pĂ gines del diari pero si no els hi has borrat els cumentaris vol dir que no...pr tant no se...com no estigui a les espelmes o a la tinta no en tinc ni idea.
Continua aviat i fes-ho durar més de cinc o sis capitols siusplau!!
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 01/09/2008 a les 20:08:07 #17292 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols De fet, sis tothom ho acerta no tĂ© sentit anar-los esborrant tots, no?
Marta Potter Weasley Enviat el 27/01/2010 a les 16:08:26 #21164 He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols És genial!! Els cabells? La tinta o les pĂ gines? hmm.. No se, sĂłn les meves propostes.
Ja sé que és una bogeria, i espero que no sigui veritat, però el harry està emberinant a la McGonagall?
Petons de:
Marta Potter Weasley
Antares_Black Enviat el 22/08/2014 a les 19:48:17 #24936 He escrit 11 fanfics amb un total de 57 capítols P { margin-bottom: 0.21cm; }
Com????? Uuuuuuoooo! Ô.o Així era cert???!! Com passa en El Nom de la Rosa?? L'arsènic es trobaria a les pàgines del seu diari personal!!!?? Què fort!!!! No pot ser!! O.o
hahaa Això em recorda que jo tenia una professora que sempre es llepava els dits quan repartia fitxes o exàmens, o passava les pàgines del llibre de text. Fins que un dia li vaig preguntar si s'havia llegit El Nom de la Rosa, i va perdre el color del rostre. M'ho vaig prendre com un sí xDDD Des d'aquell dia, anava amb molta cura de no llepar-se dos cops els dits, pobra!
Però quin desastre que estant mutant al despatx de direcció i al seu dormitori! Pobra McGonagall! No en té prou amb la malaltia!
Em... Amb tot això ens estem oblidant de l'assumpte aquell de la nota sobre aquell tal Bill... Tenen relació, les dues coses...?
Oh, i no m'estranya que la Ginny i l'Skeeter publiquin en dies diferents! I és que... us imagineu una trobada furtiva entre la Ginny i l'Skeeter pel passadissos de la redacció del Periòdic Profètic!! xD Pot acabar malament!
«Posa cara de cansat i d'enfadat i comença a passejar papers amunt i avall». Bona, Harry!! Van i vénen massa, no? La Conselleria és a Londres i Hogwarts a Escòcia! Van massa nets par anar amb la xarxa migratòria... Que tenen portarreus propis? No cal que demanin permís? Com va això?
Antares
PD: Dius «[l'arsènic] És extremadament tòxic encara que també es fa servir per usos medicinals». Mmm... No sé d'on has tret això...
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 22/08/2014 a les 22:39:54 #24964 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Pel viatge dels aurors... és molt simple. desapareten de Londre si a apareten a Hogsmeade, evidentment! No xarxa migratòria ni escombres, que són adults! XD
I les coses de l'arsènic crec que lñes vaig treure de la Viquipèdia... jo no en sé gens, de química, així que em miro quatre ximpleries i apa, les poso com em venen bé! XD