Capítol 7: Dastaimk

La Marta 3 encara no tenia paraules. S'havia quedat paralitzada. El cos no li responia. En Mike. La Desi. La Desi. En Mike. No podia ser. Era impossible.

Per què?

La Marta 2 va mirar en Malfoy. Semblava molt capficat. Què devia voler dir-li?

-Oi que heu convidat la meva germana a passar una setmaneta a l'escola? Doncs bé, també vindrà la Lydia, el procés de buscar les bessones s'està retardant, no tenen pistes.

-Això és allò taaaaaan important que m'has de dir?

-També t'haig de dir si em podries fer un favor.

-No ho sé. Depèn de quin sigui...

-La Júlia es va enamorar d'un noi, l'any passat. Em preguntava si podries ajudar-la a...

-De qui?

-Doncs...

A la classe de primer, ja havien començat a preparar la poció. A una taula...

-Passa'm les herbes!

-Sí, un moment...

-Vigila! Has tirat "aquest líquid raro que no tinc ni idea de com es diu" a sobre d'un paper! Que era teu?

-No. Obre'l.

-Impossible. Això és il·legible. Entre el líquid que s'hi ha vessat i que està escrit en un idioma més raro que "aquest líquid raro que no sé com es diu".

-És verí de serp, va, Flower, ensenya'm això.

-És que Èlia...- va intentar dir la Flower, però algú la va tallar.

-Què us passa? Feu la poció, no?

-Ja, Laia, és que...- va dir l'Èlia dirigint-se a la seva germana bessona.

-Èlia, carinyo, ja me'ls conec aquests "és que...", que porto onze anys vivint amb tu, guapa...

-Mira, Laia, hem trobat això, mira i calla.

-Nana! Ja tinc els papers!- va dir l'Agatha entrant a la Sala Comuna de Gryffindor tota orgullosa i amb uns papers a la mà-. He guanyat. Vas dir que no ho aconseguiria.

-Ja, ho reconec, però... A veure? Porta'ls! Com els has aconseguit? És impossible entrar al despatx del Dumbledore! Ho vaig provar jo mateixa!

-No amb l'ajut del Peeves.

-És clar! Amb això no hi havia pensat.

-Doncs observa: tenim les llistes dels equips de les quatre residències.

-A veure... Mira qui ve per allà! Mike! Vine un moment, mira què hem trobat... Mike?

En Mike va seguir el seu camí, com si no l'haguessin cridat, com si estigués sol. Anava amb els cabells mullats, així que segur que venia de nedar una estoneta.

La Nana i l'Agatha no van dubtar ni un moment i el van seguir. N'estaven fartes d'aquella actitud passota que tenia en Mike.

Bir jaer

Sta m'aj Janna, sta fraj tirza claes ua sta yenna raan zenaar gre Dastaimk.

Fir tra zate greii ri qwai notta ua tra kanni marneu dar, sta zate gre saai...

-No es llegeix res més. El verí de serp aquest tan raro que no sé de quina serp és ho ha tacat tot.

-Quina llàstima. Bé, ja hi farem alguna cosa. Ara acabem de fer la poció, si us plau. I, Flower...

-Què?- va dir la Flower amb veu de nena innocent.

-No tornis a dir que cap ingredient d'aquests és raro, que la Maggie cada cop ens mira amb més cara de mala llet.

De cop, la pissarra va canviar. Es va esborrar tot el que hi havia escrit i hi va aparèixer una paraula en majúscules.

DASTAIMK.

França, un orfenat de la Bretanya, concretament a Nantes.

Una noia d'uns dotze anys, amb els cabells llisos i castanys i els ulls verds, amb unes ulleres blanques. Una altra de rossa, més o menys de la seva mateixa edat, també amb els ulls verds i un nen que s'assemblava molt a la nena rossa, també ros i amb els ulls verds, però més petit. Tots tres estaven xerrant a prop d'uns nens que jugaven a corda.

-Nahia!- va cridar una dona alta, que portava ulleres i que recordava a la professora Rottenmeier.

La noia morena es va aixecar i va anar a trobar la dona. Va saludar amb un lleuger inclinament de cap i va mirar a la dona.

-I doncs, què voldria, professora Besson?

-Li agrairia que vingués un moment al meu despatx.

La Nahia va seguir a la professora Michelle Besson pels passadissos. Va esbufegar. Què havia fet, ja? No podia passar ni un dia que la professora no la castigués. A més, aquell tracte la fastiguejava molt. Per què li parlaven de vostè, si només tenia dotze anys? Per què tothom la mirava amb mala cara si només era òrfena? Ella estava d'acord que vestia amb roba de segona mà, que no portava els cabells amb un tallat modern, que estava molt prima perquè a l'orfenat menjava poc...

Però el que li feia més ràbia de no poder tenir eren els llibres. Des de que tenia tres anys havia après a llegir, i quan en tenia sis la van portar per primer lloc a la biblioteca, on una senyora molt amable va accedir a deixar que tots els nens llegissin un llibre. Des d'aquell dia, el seu primer llibre, la seva primera història, anava sempre que podia a la biblioteca del costat de l'orfenat, on la Marguerite, una dona viuda, grassona, alta i molt simpàtica, la bibliotecària, li prestava llibres, ja que la Nahia tenia el carnet de la biblioteca. El seu gènere preferit eren els llibres de màgia. Sentia la màgia de cada llibre com si fos seva, i somiava que algun dia podria ser com aquella Sabriel, com aquell Merlí, com aquell Shail o com aquella Babbity Rabbity i poder tenir els seus poders. Per ella, la màgia existia, i era el seu motor per viure.

I per això ella escrivia, escrivia un llibre de màgia, i també d'amor, una cosa que des de sempre li faltava i per sempre li faltaria, almenys, fins que sortís d'aquell cau.

Per això, quan la professora Besson la va portar al seu despatx i li va explicar l'existència de Hogwarts, la vida de la Nahia va canviar completament.

Un intercanvi amb una escola de màgia? És que estaven bojos?

-Senyoreta Nahia, cridarà la senyoreta Soline i la farà venir, em farà aquest favor?

-És clar, professora Besson. Au revoir.

La Nahia va sortir a fora i va cridar la noia dels cabells rossos que havia estat parlant amb ella. Va anar a seure amb l'altre nen. Aquest va veure de seguida que la cara que feia la Nahia volia dir que havia passat alguna cosa, però quan li va preguntar, aquesta només va respondre:

-Que he trobat el que buscava, Clément, això és el que ha passat.

El professor Dumbledore va sortir de la classe de primer. Havia de parlar amb la professora McGonagall. L'orfenat de Londres amb el qual els alumnes havien de fer l'intercanvi s'havia fet enrere. Només els quedava una opció: La cosina llunyana de la professora McGonagall segur que estaria encantada de fer un intercanvi amb Hogwarts. El seu orfenat de França era un orfenat ple de nens, nens orfes, i, sobretot, muggles, cosa que segur que faria molt de bé a alguns alumnes de Hogwarts.

De fet, ell ja havia escrit una carta a la cosina de la professora McGonagall, feia un parell de dies. La cosina de la subdirectora havia respost encantada. Li semblava molt bé la iniciativa, i no li feia res que després d'allò modifiquessin una mica la memòria dels nens. Aquell havia sigut el motiu pel qual l'altre orfenat s'havia fet enrere.

L'únic problema seria l'enemistat entre la professora McGonagall i la seva cosina. Però això era d'importància menor.

O això creia.

La Berta n'estava farta. A qui se li havia acudit seure al costat d'una Slytherin tan insuportable? I a sobre l'altra Berta estava a l'altra punta. Total, que fins que no es begués la poció, poca cosa faria.

-Ei, tu, treballa una mica, no et sembla, Stone?

-Calla, vols? He trobat una cosa.

-Què és?- va dir la Berta a l'instant.

-Un paper escrit en un idioma molt estrany. El vols veure?

-Si no és molt demanar...

-Au, té. Et dono una capsa de granotes de xocolata si saps què hi diu.

-Ho porto malament... què és això?

-Sembla una carta, no?

-Molt bé, fins aquí hi arribo, una carta, una nota, el que sigui, ha de ser alguna cosa d'aquestes...

-Bé, anem progressant. Reconeixes l'idioma?

-No, i tu?

-Tampoc. I mira que això és estrany, perquè jo parlo uns sis idiomes... parlaré amb la meva cosina. M'emporto la carta.

-Mira la setciències! D'això res. JO m'emporto la carta i JO parlo amb gent que de segur que és més llesta que la teva cosineta.

-No ho crec.

-A veure, qui és aquesta cosina tant llesta que tens, que ho sap tot?

-És de Slytherin, no la coneixeràs...

-Sorprèn-me.

Dues persones pujaven el camí que portava a Hogwarts des de l'estació de Hogsmeade. Era un camí llarg, per tant, van tardar bastanta estona per arribar a l'entrada.

Dues portes gegants de fusta, que en feien sis com elles, es van obrir quan van arribar. Van entrar: no hi havia ningú a esperar-les. I això que hi anaven com a membres de l'Equip de Recerca.

Era molt estrany. Però no es va parar i van seguir en silenci cap a les habitacions.

Per la seva roba es veia claríssim que eren de família rica i de família de bruixots, de les anomenades pels imbècils "de sang pura". Portaven les dues una túnica llarga i de color lila, que combinava perfectament amb els seus cabells rossos i els seus ulls blaus.. Els seus moviments eren sincronitzats i semblaven segures del que feien.

No esperaven que tot just quan van entrar a un passadís estret i amb poca il·luminació la porta de darrere seu es tanqués, juntament amb la de davant. Es van quedar atrapades. Atrapades a un passadís de Hogwarts? Molt improbable. Què havia passat?

En Malfoy es va quedar callat.

-De qui, Malfoy?- va tornar a dir la Marta 2 amb veu inquieta.

-És que no sé si t'ho hauria de dir... vull dir... que no m'ho ha demanat ella, que ha sigut iniciativa meva, i si sap que ho he dit a algú... em mata- va dir en Malfoy amb cara com si la Júlia ja l'hagués intentat matar alguna altre vegada, com dient "em mata, simplement".

-La Júlia és perillosa, això no t'ho negaré. Però saps que sóc una tomba. Jo no ho dic a ningú.

-És que...

-Prou, Malfoy! Ara m'ho dius! No hauries d'haver començat si no m'ho havies de dir! Ara no em deixaràs amb la intriga i m'ho diràs, perquè les coses que es comencen, s'acaben! I si m'ho has començat a dir, m'ho acabes de dir, i punt. Tan difícil és?

-D'acord, d'acord. És...

Les dues noies van mirar cap als dos cantons del passadís. Estava completament desert, només hi havia una cortina vella al terra sota la qual era impossible amagar-se. També hi havien diverses espelmes i l'únic lloc on hi hauria pogut haver persones amagades era darrere d'un canelobre. Però només una persona amb molta habilitat per amagar-se podia estar allà... una persona?

El cervell d'una de les noies va començar a pensar, i de cop...

-Peeves!

No hi va haver resposta. La noia hi va tornar:

-Peeves, sé que ets aquí, surt immediatament de darrere del canelobre.

-Això no és just! No se us pot fer ni una broma!

-No ens enganyaràs, Peeves. Em conec els teus trucs. Ens acompanyes a l'habitació?

-Sí, de fet us havia de rebre jo, a la porta...

Les dues noies van anar bromejant amb en Peeves mentre arribaben a l'habitació, i encara que el fantasma va intentar més d'una vegada que caiguessin en alguna trampa, no ho va aconseguir.

Anaven rient quan van entrar a l'habitació però van parar de cop.

Sobre el llit de la Julie hi havia una òliba inconscient (si no morta) amb un tall a l'ala, i el llençol estava tacat de sang.

Era l'òliba de la Lydia i la Júlia.

La Marta 3 va obrir els ulls. On estava? Estava estirada a un llit amb llençols blancs... Segurament de la infermeria. Què li havia passat? Res de bo, això segur...

Llavors va recordar el que havia passat al llac: en Toby i en Jack se n'havien anat perquè estaven cansats, i la Marta 2 havia anat al lavabo. El que havia passat després ho recordava confús, com si fos un record llunyà, molt llunyà.

Va mirar al seu voltant i en veure en Mike que entrava a la infermeria i anava a parlar amb Madame Pomfrey, i després anava cap a un altre llit a veure algú que les cortines li tapaven. Potser seria la Desi, que s'havia enfonsat al llac...

I llavors ho va recordar tot. Es va girar perquè ningú no veiés que s'havia despertat. En Mike havia tornat a caure. Una altra vegada es volia deixar perdre els seus amics. I aquella vegada, segurament, no estava posseït.

Una altra vegada la Desi es posava pel mig.

*Who's that girl?

Where's she from?

No, she can't be the one

that you want

That has stolen my world

I'ts not real, it's not right

It's my day, it's my night

By the way who's that girl

Living my life...*

Holaaaaaaaaaa!

Aquesta vegada només he tardat un mes!!! XD

Dedico el capi a la Jenny i a la Laia, que van fer l'aniversari el 3 i el 8; al Dídac, que el va fer ahir, a la Marta 2 i la Cris, que em van venir a veure al concert i a la Ivet, la Neus i la Cris, que toquen amb mi el dia de Sant Jordi.

I a la Desi, la Maria i la plasta de la Marina, les de TDB, que m'ho vaig passar molt bé amb elles!

A veure, respecte a la profecia, el "Dastaimk" hi té a veure. I llegiu tot el que n'he dit i sobretot el que he dit de les persones, i potser us hi acostareu més.

Qui li agrada a la Júlia? Què li ha passat a la Marta 3? Qui són la Nahia, la Soline i el Clément? Quina és la traducció de la carta? Qui és la cosina de la tal Stone? No m'ho pregunteu, això no us ho respondré.

Podeu fer teories per donar i per vendre! I sobretot, sobretot, comenteu molt!

1 pto

Marta 3

• 	nathalilupin	Enviat el 14/03/2009 a les 20:54:07
  	#18408	He escrit 3 fanfics amb un total de 27 capítols

  
  
  
  Hola!!!
  primer de tot si ningú se m'abansa PRIMERA!!!
  
  Segonament molt bo el capi, com sempre em deixes amb intriga, així que el que dic sempre continua aviat, ara que tens inpiració continua.
  La profecia... vaig pensant, ja faig la meva feina i hi penso jj però no trobo solució...
  en fi ja ho descobrirem (espero) =) ens veiem...
  
  nathalilupin
  
  
  
  
  

• 	Agatha Black (Moderador/a FF)	Enviat el 15/03/2009 a les 16:32:34
  	#18415	He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols

  
  

  Heya! Ei, que guai, ja feia molt que no publicaves! Bé, doncs està molt bé el capì! Mots misteris sense resoldre, masses i tot, no dono a l'abast!

  A veure què li deu passar al MIke i què deu voler dir la carta... vull veure què passa amb la meva estimada McGonagall i la seva cosina. Si no es poden veure... alguna n'haurà feta la cosina, segur! XD

  Apa, segueix aviat, eh??

  Muaks!

  Agatha Black

  
  
  
  

• 	lizzzy	Enviat el 15/03/2009 a les 18:36:22
  	#18416

  
  

  holaaa =)

  kuan d temps!! k b k hagis continuat i speru k segueixis aviat!! :p

  mmm buff molta intriga i pokes respostes... no se res xD a veure si xplikes alguna cosa pk puguem començar a lligar caps! =)

  dspres suposu k o b la nahia o la soline tindran algu k veure am la profecia. el mike.. cada vegada em cau pitjor!! pro k li passa?? i respecte els malfoy hi ha algu k no entenc: o sigui k per una banda hi ha el draco (a 2n) i despres te 2 germanes + petites bessones (lydia i júlia) no?, pro akestes nkara no stan a hogwards oi? i la relacio k mantenen en mike i la júlia tampok l'entenk.. no se si es k me perdut una mika o ke.. :S (pro tink una mika de caos) =)

  buenu si pots aclareixme una mika aket lio vale :) fins aviat!!

  monika! (= lizzzy)

  
  
  
  

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 15/03/2009 a les 20:41:05
  	#18417	He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

  
  

  nathalilupin: la inspiració se n'ha tornat a anar per motius personals, així que potser tardo una mica. Depèn de l'humor que tingui. Lo de la profecia... llegeix el que us he dit i així potser ho tindràs + clar...

  Agatha Black: ja ho sé, és que primer volia deixar només dos misteris, però és que si no els resolia a aquest capi no tenia prou cosa i vaig anar afegint, afegint... respecte a la cosina de la McGonagall... és la tal Michelle Besson, amb això ja t'ho dic tot.

  lizzzy: la Nahia o la Soline amb la profecia? No hi havia pensat, francament. Només era perquè sinó la Desi em matava... en MIke et cau malament? pobret... no passa res, l'únic és que sóc masoquista i només em faig mal a mi mateixa, "sofriment intern" XD sí, el Draco fa 2n i la Júlia i la Lydia tenen 10 anys. És normal que no l'entenguis, és una relació un pèl estranya...

  1 pto i gràcies pels comentaris!

  Marta 3

  
  
  
  

• 	lluna_de_plata	Enviat el 16/03/2009 a les 17:23:28
  	#18419

  
  

  Gaaaaaaa, torno a fer tard!!!!

  Començare a semblarme a la llebre blanca de l'Alicia....

  Mola, no es necesari que diguis que no pregunti perque preguntare, recordas el que li dic al Malfoy dons apunta-t'ho perque axis m'estalvio el discurs cuan et vegi vale????

  Mola, continua aviat!!!!!!!!!!!!!!!

  Marta 2

  
  
  
  

• 	hpkarina	Enviat el 20/03/2009 a les 13:38:09
  	#18424	He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

  
  
  eeeeii!!
  
  primer de tot, el capi m'encanta!! sobretot això de l'orfenat a França! ^^
  
  segon, Mike! idiota!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
  
  
  
  val, ja... xD
  
  
  jo vuic saber a qui vol Júlia!!!
  
  =(
  
  
  continua promptee!!!!
  
  
  
  
  

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 20/03/2009 a les 16:50:51
  	#18426	He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

  
  

  Marta 2: Tu tranquil·la que no ho faré... tan masoquista no sóc... no puc... ah, que sàpigues que amb la Hina ja hem pensat uns quants plans psicòpates per a la pobra Júlia... o sigui que denegat, OK? Ah, per cert, hem passat al Fem Mates!!!!

  hpkarina: idiota, en Mike????!!! Pobret... Jo no ho entenc, la gent pregunta coses, però... doneu teories, que potser us diré que sí, en canvi, si pregunteu o dieu " jo vull saber això, jo vull saber allò", no us penso respondre. Així que ja sabeu!

  PErò encara que no us pensi respondre, que sapigueu que jo us seguiré estimant molt!

  Si al pròxim capi hi han més comentaris.

  Gràcies!

  1 pto

  Marta 3

  
  
  
  

• 	lluna_de_plata	Enviat el 22/03/2009 a les 22:06:03
  	#18428

  
  
  Em pensaba que la psicopata del trio era jo!!!! Encara que una sadica i una masoquista juntes.... tambe fan bastanta por, per no dir molta!!
  
  
  
  

• 	lluna_de_plata	Enviat el 23/03/2009 a les 10:26:57
  	#18429

  
  

  Hola wapaaaa

   T'en recordes de la canço dels JB, SOS....

  Pos lo mismo te digo HELP!!!!!!

  Marta 2