Escrit per Agatha BlackEnviat el dia 02/12/2014 a les 16:13:49
Última modificació 02/12/2014 a les 16:13:49
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
La Lily es va encaminar amb la motxilla penjant-li d’una espatlla cap al passadís de la dreta del segon pis, amb pas lleuger. Es va plantar davant de la porta del despatx i va fer tres cops a la porta, insegura. Esperava haver-se dirigit al lloc correcte.
—Endavant —va dir una veu des de dins del despatx, així que la Lily va entrar.
—Bon dia, doctora Melfy —va saludar, i va mirar al seu voltant.
Els despatx que havien equipat a Hogwarts per a la psiquiatra era ben gran. Segurament una de les moltes aules misteriosament lliures que hi havia pel castell. La doctora, però, de seguida l’havia adaptat als seus gustos i ara ja era ple de prestatges, llibres, pòsters amb frases filosòfiques i una tauleta pel te de vidre i fusta de caoba acompanyada de dues butaques enormes de cuir vermellós que feien fila de ser d’allò més còmodes. Una d’elles, és clar, ja l’ocupava la doctora Melfy, que va fer un gest a la Lily perquè ocupés l’altra.
—Ei, li queda bé el cabell així —va dir la Lily, que va observar que duia els cabells castanys deixats anar sobre l’espatlla, tot i que duia les ulleres de sempre.
—Gràcies, Lily —va agrair-li la doctora amb un somriure—. Només me’l recullo quan fa calor... Com estàs? Feia mesos, ara, que no parlàvem.
—Doncs estic molt bé, sigui el que sigui que li hagi dit la directora —va comentar ella, escarxofant-se a la butaca—. És molt toveta, aquesta butaca, mola més que la de la consulta... És tot nou? Que l’han contractat perquè es quedi permanentment a Hogwarts? N’hi ha uns quants que necessitarien teràpia, aquí, a part de mi...
—No —va riure la doctora Melfy—. Seguiré atenent gent a la consulta alguns dies, però seré aquí sempre els dimarts i dijous.
—Collonut —va dir la Lily, pràctica, i va treure la seva agenda de la motxilla—. Aquesta hora els dimarts em va molt bé, i els dijous potser podria venir a la tarda? De dues a quatre, preferentment...
—I així —va endevinar la doctora—, et saltaries totes les classes de...
—Pocions —va respondre la Lily—. En McNair, aquest sí que necessita una teràpia urgent...
—Tu i jo farem un trobada d’una hora setmanal —la va corregir la doctora Melfy—. I l’anirem rotant perquè no t’hagis de perdre sempre la mateixa classe. Què et sembla?
—Molt desorganitzat —va sospirar la Lily.
—Explica’m com van les coses per Hogwarts —es va posar mans a l’obre la psiquiatra, passant per alt el comentari de la Lily—. Què tal les classes?
—Hm, vaig fent.
—Pel que tinc aquí, has suspès els últims treballs d’Astronomia i d’Història de la Màgia. Les assignatures teòriques.
—Crec que tinc problemes de concentració —va dir de seguida la noia—. Potser vostè podria parlar amb la professora Sinistra i el professor Binns i dir-los que la meva situació és especi...
—Sent les dues assignatures més teòriques, més que problemes de concentració, jo diria que no estàs gaire atenta a classe.
—És vostè molt observadora —li va retreure la Lily, ofesa.
—Sí, per això em paguen tan bé —va respondre-li la doctora Melfy, sense moure un múscul—. Has d’estudiar més, però si vols et puc donar uns exercicis per fer en el teu temps lliure per millorar la teva capacitat d’atenció.
—Això, posi’m més deures, que vaig sobrada... —va remugar la Lily.
—Pel que veig, però —va seguir la psiquiatra, mirant el que semblava ser l’expedient de la Lily—, les assignatures pràctiques que abans t’anaven força bé ara també t’han baixat una mica... Encanteris, Defensa... Què ha passat?
La Lily va fer un sospir. Total, els professora ja ho sabien...
—La meva vareta, ha passat —va explicar, i li va ensenyar a la doctora la seva vareta estellada, de fusta fosca i amb pols verdosa que anava caient mica en mica del seu interior—. Se’m va trencar el dia que vam tornar a Hogwarts després de Nadal. No ho digui als meus pares, siuplau.
—Lily, necessites una vareta amb condicions, per fer màgia! —va renyar-la la psiquiatra.
—Jo no la sé arreglar... I diu l’Sloan que només hi ha una vareta per a cada mag i que no puc anar pel món comprant varetes si aquesta és la meva.
—Això és cert —va assentir la doctora Melfy—. Però no sóc cap experta en varetes. Potser podries parlar amb algun fabricant, a veure si hi ha alguna manera d’arreglar aquesta vareta teva... O alguna manera d’aconseguir-ne una altra.
—Això em va dir l’Sloan també... però m’hauré d’esperar a Setmana Santa...
—Perdona, qui és aquesta tal Sloan? —va demanar la doctora Melfy.
—Oh, l’Sloan Münn, és amiga meva—va explicar ràpidament la Lily—. Crec, vaja, amb l’Sloan un no n’està mai segur del tot... És nova a l’escola, d’aquest any, hauria de fer quart, però va enredar a la directora de mala manera i li va fer creure que no parlava gaire bé anglès perquè la fessin repetir un curs, així que va amb mi a classe. Mola molt, sembla japonesa, però en realitat és alemanya, tot i que la seva mare és de la selecció xinesa de quidditch. I és superdotada, però només se’n recorda de les coses que li interessen, que normalment no és la gent que l’envolta, així que ni tan sols se sap els noms dels nostres companys de curs... és una mica rara...
—Deu ser-ho, venint de tu... —va sospirar la psiquiatra—. I és una noia? M’alegro que per fi tinguis una amiga, normalment t’ajuntaves només amb nois, oi...? L’Hugo, el Kilian, el Lysander, els teus germans...
—Seh —va fer la Lily—. Les altres noies de la meva habitació es porten d’una manera estranya amb mi... Em parlen com si em tinguessin por.
—No m’explico per què —va murmurar la doctora amb un punt d’ironia que a la Lily se li va escapar.
—Sigui com sigui, ja està bé que t’ajuntis amb noies, de tant en tant —va dir—. La majoria de noies són més tranquil·les. Més treballadores. Més bones.
—La majoria de noies són idiotes —va sentenciar la Lily, i la doctora no va poder evitar posar-se a riure.
—Bé, jo de tu no esperaria fins les vacances per tenir la vareta arreglada... Pel que he sentit d’aquí a quinze dies als de tercer us faran uns quants parcials.
—Eh? —va fer la Lily—. Com que parcials? Mai no tenim parcials!
—Oh, bé, potser no t’ho hauria hagut de dir, però a partir d’aquest any es comencen a implementar exàmens parcials a tots per a fer un millor seguiment de les necessitats i el treball constant del alumnes...
La Lily es va mirar la seva vareta, esgarrifada, i ja no va escoltar res més del que li va dir la psiquiatra en tota l’hora.
* * *
—Sloan —va dir quan va atrapar la seva amiga mentre baixaven a fer classe de Criança amb el Hagrid—. Sloan, hem d’anar a Londres. Avui.
L’Sloan va parar un moment, se la va mirar sense immutar-se i va seguir caminant pendent avall.
—Estàs tarada.
—No, Sloan, necessito una vareta nova ja! —va exclamar la Lily, arrencant a córrer darrere d’ella—. D’aquí a res ens fan exàmens parcials!
—I ara et ve la pressa? —es va estranyar la noia.
—Mai no es fan parcials, a Hogwarts! —va explicar la Lily ràpidament—. Només fèiem els exàmens a finals de curs! I prou justa vaig ja fent-los amb una vareta en condicions, si ara resulta que em fan mitja amb uns exàmens fets amb això —va seguir, mostrant la seva vareta trencada— ja em puc oblidar de passar a quart curs. I tu també te’n pots oblidar!
—De passar a quart?
—Del fet que jo passi a quart amb tu!
—Si és una amenaça —va seguir l’Sloan—, em sembla una mica estranya.
—Ah sí? —va preguntar la Lily—. Doncs a mi no.
—I això?
—No et preguntes què passarà si tu passes a quart i jo no? —va fer la Lily, creuant-se de braços—. Sóc el més semblant que tens a una amiga, oi?
L’Sloan se la va a mirar un moment, amb cara de rumiar.
—Amb això estàs inferint que no tinc amics, o que no ets del tot una noia?
La Lily se la va quedar mirant.
—Ets molt rara —li va dir, i després va seguir—: em consideres amiga teva o no?
—Quin remei —va burlar-se l’Sloan amb un sospir, i la Lily li va intentar clavar un coça que l’Sloan va esquivar—. És clar que sí, i vull que passis a quart amb mi, però d’aquí a anar a Londres aquesta tarda ho veig una mica complicat. Com tens pensat arribar-hi.
—No ho sé —va fer la Lily, quan van arribar a la caseta del Hagrid, on ja hi havia els seus companys—. Tu ets la superdotada, no? Pensa en alguna cosa!
—Perdona?
—Per què et tinc, si no?
—Bon dia, nois i noies —els va saludar el Hagrid alegrement—. Com que vem acabar el tema dels hipogrifs al desembres i les salamandres la setmana passada, nos toca un tema nou. Crec que vos agradarà molt, sempre té molt d’èxit! Veniu amb mi cap aquí. Us presento en Crin, un dels nostros unicorns!
Un unicorn adult, tan blanc que feia que la neu del terra semblés gris els va saludar des d’un tancat a la vora del Bosc Prohibit.
—Com mola! —va exclamar l’Hugo—. És molt bonic!
—Moltes cultures creuen que els unicorns són animals sagrats —va seguir explicant el Hagrid, content de veure que per variar, els alumnes no feien cara de terror absolut o de fàstic mal dissimulat—. Són uns dels éssers més màgics que n’hi ha al món. Se fan servir els seus pèls, i el seu corn, i la seva sang en màgia negra. Això no ho hauria hagut de dir.
—I per què serveis, la sang d’unicorn? —va demanar el Lysander Scamander.
—Per re de re —va dir el Hagrid posant-se vermell, però els alumnes se’l van mirar amb cara d’Ara-Ho-Expliques-Per-Boques—. Està bé. La sang d’unicorn te manté en vida.
—Per sempre? —va preguntar el Kilian.
—No, no per sempre i te manté en una vida maleïda i plena de patiment....! I no me pregunteu més aquestes coses!
—I per treure-li la sang s’ha de matar l’unicorn, o si li fas un tall ja serv...?
—Que calleu ja, home! La sang no se toca! Es toquen els pèls i el corn, i el corn només quan l’animal ja s’ha mort! I de mort natural! I la sang no importa per molt platejada que pugui ser!
—Tenen la sang platejada? —es va meravellar un alumne de Hufflepuff—. Com mola! Podem...?
—Noooooo! —va fer el Hagrid tot nerviós—. No mola gens!
—S’embolica sol, oi? —va sospirar l’Sloan, veient com el Hagrid intentava evitar que la classe de Criança esdevingués una classe de Rituals Satànics.
—I no tenen ales, els unicorns? —va preguntar una noia.
—No, això són els pegassos, o cavalls alats —va dir el Hagrid, una mica més calmat—. Aquests ja els treballarem més endavant, que n’hi ha de molts tipus, i en tenim alguns per l’escola, com els thestrals.
—Jo no he vist mai cavalls alats —va comentar la Lily.
—Per què només els veu la gent que ha vist morir algú.
—Okay, agafem aquesta d’Slytherin, i fem una demostració —va suggerir l’Sloan, assenyalant amb el cap una noia de verd—. Afronta-ho, no caus bé a ningú.
—Els sacrificis humans no havien de ser de verges? —va preguntar una noia de Ravenclaw—. Les Slytherins no ens serviran gaire, doncs...
—Prou! —va cridar el Hagrid—. A Hogwarts re de màgia negra, re de sacrificar verges i re de ballar despullats al voltant del foc!
—Vaja, doncs l’Aberforth s’endurà una decepció... —va riure la Lily.
* * *
Al final el Hagrid els va enviar a dinar més aviat del compte.
—Una classe que teníem que no ens duia res que fes por i anem i la fotem pels aires —es va queixar l’Sloan, mentre feien via cap al castell—. Bona feina, nois.
—Ei, que no hem estat nosaltres els qui han suggerit de sacrificar una companya —va tirar-li en cara el Kilian—. Què voleu fer, fins l’hora de dinar?
—Què us sembla una excursioneta a Londres? —va suggerir la Lily com qui no vol la cosa.
—Ara? —es va estranyar l’Hugo—. I la classe d’Història de la tarda, què?
—Bah, el professor Binns ni se n’adonarà si falta algú —va restar-li importància la Lily.
—Se n’adonarà si faltem tots quatre —va dir l’Sloan—. Potser serà millor que hi anem només tu i jo... i tu sola ets més fàcil de controlar que tu i dos més.
—Ho estàs considerant seriosament? —es va exaltar la Lily—. De debò? Com hi anirem? En escombres voladores?
—No, aviat es farà fosc —va fer l’Sloan—. Hauríem de volar baix per no perdre’ns i ens veurien els muggles.
—Puc agafar la capa de l’Albus —va suggerir la Lily.
—Però no ens taparà a totes dues... i els encanteris mimetitzadors són molt difícils de fer, i no podem demanar ajuda perquè ningú no ha de saber que som fora unes hores... Això és l’únic que no veig cl... A no ser que... Hum.
—Sí? —van fer els altres tres a la vegada.
—Hauria d’anar a la biblioteca a consultar unes coses, pe`ro em sembla que servirà...
—El què? —va demanar la Lily.
—Tu ves a dinar amb el Kilian i l’Hugo —li va manar l’Sloan—. Ens veiem aquí mateix d’aquí a una hora, d’acord?
I dit això, va acabar de córrer el tram que quedava fins el castell, va pujar les escales i se’n va anar cap a la biblioteca.
* * *
Després de dinar la Lily es va dirigir cap als jardins, on havia quedat amb l’Sloan. Quan va passar pel vestíbul, però, es va creuar amb el James, que la va parar.
—Ei, Lils, espera un moment —va dir el James i la Lily es va girar—. M’ha dit la McGonagall que demà al vespre anem a seu despatx després de sopar.
—Per què?
—Hi serà el papa —va explicar el James—. Li vaig explicar allò que els Vlads m’havien robat l’arbre genealògic que em va fer la Geena i m’ha dit que ha de parlar amb nosaltres, amb mi, amb tu i amb l’Albus.
—Ell sap de què va, això del tal Peverell? —va estranyar-se la Lily.
—Doncs suposo que alguna cosa deu saber —va dir el James, encongint-se d’espatlles—. On vas, per cert, que no tens classe?
—Oh, sí —va dir la Lily—, és que em sembla que m’he deixat un llibre a casa del Hagrid abans a classe de Criança.
—Ah, bé, no t’oblididis d’això de demà eh?
La Lily va assentir i va sortir del castell. No, no se n’oblidaria d’anar-hi. Un altre tema era que no l’expulsessin abans com algú descobrís que se n’anava a Londres. Però vaja, el James ja havia faltat alguna vegada abans i no havia passat res.
Quan va arribar al lloc on havia quedat amb l’Sloan, ella ja hi era, amb alguna cosa cosa llefiscosa a les mans.
—Ui, què és això? És un tros de carn crua? A qui t’has carregat?
—És un tall de vedella de les cuines —va dir l’Sloan, dirigint-li una mala mirada.
—I te’l penses menjar així? —va preguntar la Lily—. T’hauria pogut portar un entrepà del Gran Saló, dona!
—No és per a mi, tarada. És pels thestrals.
—Eh?
—Anirem a Londres amb thestrals —va explicar l’Sloan—. M’ha donat la idea el que hem estat parlant a classe de Criança de Criatures Màgiques. En Hagrid ha dit que n’hi havia a Hogwarts, però no en sabia res, així que he anat a biblioteca a mirar-ho. Als thestrals no els poden veure els muggles, així que passarem desapercebudes, i volen a una velocitat major que les escombres, així que podrem tornar abans que no es faci mitjanit.
—T’has plantejat que, a part dels muggles, nosaltres tampoc no el podem veure? —va dir la Lily—. Bé, jo no puc, tu no ho sé, com que mai no m’expliques res...
—No, tampoc no els puc veure —va dir l’Sloan, una mica consternada—. Aquest és el punt feble de la qüestió... He llegit que viuen als boscos, però en llocs on tenen espais per volar, així que han de ser per l’entrada del Bosc Prohibit, més o menys, sense endinsar-se gaire en l’espessura. I també he llegit que són carnívors i que els atreu l’olor de la sang, així que...
—Tros de carn, bona idea —va dir la Lily—. Au, anem a buscar-los!
Vint minuts després de passejar per pràcticament tot el perímetre del bosc, però, encara no havien trobat res.
—Thestralets! —feia la Lily, subjectant la carn—. On sou? Bsbsbsbsbsbs!
—Lily, no són gats.
—No, de moment no són res de res... —va rebufar la Lily—. Vols dir que el Hagrid no té visions?
—No, he llegit un llibre de Hogwarts —va dir l’Sloan convençuda—, es veu que realment hi ha una colònia de thestrals per aquí.
—No hi ha cap altra manera d’anar a Londres? —va demanar la Lily, que començava a estar una mica preocupada—. No saps fer portarreus?
—No, i tu? —va fer l’Sloan, una mica mosquejada—. Que sigui superdotada no vol dir que ho sàpiga fer tot! Només tinc memòria i entenc les coses fàcilment, però no em puc inventar encanteris, si ningú no me’ls explica! A més, és molt difícil entrar i sortir de Hogwarts d’una manera màgica.
—I no hi ha cavalls alats que es vegin?
—Sí, totes les altres races són visibles.
—Doncs...!
—Però a Hogwarts no n’hi ha —va acabar l’Sloan—. Em sembla que haurem de deixar aquest viatget...
—A veure com t’ho explico, Sloan! —va bramar la Lily—. Tenim parcials! En dues setmanes! M’hi jugo el coll! M’hi jugo el maleït curs! Com no tingui una vareta per llavors, repteixo curs. Així de fàcil! I bona sort convencent a la McGonagall perquè te’n deixi repetir a tu un altre!
—Què et fa pensar que voldria repetir?
—Que estàs aquí disposada a que et pillin i t’expulsin només per aconseguir-me una vareta!
—Bé, és això o quedarme sense amics!
—Ja ho sé!
—I què fem?
—Aconseguir un maleït cavall!
—Ei, noies —les va saludar una veueta des de darrere d’elles, i les dues noies es van sobresaltar.
—Lysander! —va exclamar la Lily—. Què hi fas aquí? Com és que no ets a classe?
—És que m’he trobat amb uns garrinots banyarrugats —va explicar el fill de la Luna Lovegood, amb els ulls blaus molt oberts— i me’ls he posat a dibuixar per enviar el dibuix a la mare, que segur que li encanta, però m’he distret i ara faig tard...
—Garrinots banyarrugats? —va fer l’Sloan—. Això no existeix.
—Que sí, que els he dibuixat! —va exclamar el Lysander, mostrant-los un pergamía amb una mena de masses amorfes voladores dibuixades.
—Això no existeix —va dir l’Sloan.
—Hi ha tantes coses que no existeixen i que el Lys veu... —va dir la Lily, posant els ulls en blanc—. Ei! Ei! Lys! Tu veus tot el que no existeix! El que existeix deu ser bufar i fer ampolles per a tu!
—Eh? —va fer el noi.
—Has vist mai uns cavalls alats, per aquí a Hogwarts?
—Els negres que semblen esquelets? —va fer el Lysander, i va assenyalar algun punt darrere seu—. Sí, n’hi ha una colla una mica més cap allà.
—Ahà! —va exclamar la Lily—. Ho sabia! Ens hi pots portar?
—Sí, és clar —va assentir el noi, i tots tres es van posar a caminar.
—Així has vist morir algú? —li va demanar l’Sloan.
—Qui, jo? No, mai... —va respondre el Lysander.
—Però...
—No preguntis, no preguntis —va dir la Lily—. El Lys i la seva mare veuen moltes coses. Massa. Veuen el que hi ha, el que no hi ha i el que podria haver-hi. Tu tira.
* * *
Quatre hores més tard, la Lily i l’Sloan aterraven a la Ronda d’Alla cadascuna a sobre d’un cavall invisible.
—Crec que aquesta és la cosa més estranya que he fet mai —va dir l’Sloan, conjurant unes cordes amb la vareta i va lligar els dos cavalls als barrots de la finestra de la botiga del senyor McPherson, per poder-los trobar després.
La Lily es va rascar el cap pensant si era el més estrany que havia fet ella també. Probablement no.
Mirant de passar desapercebudes entre la gent que passejava per la Ronda, la Lily i l’Sloan van entrar a la botiga, i van sentir el dringueig que va fer la porta en obrir-se.
La botiga estava igual que com la recordava la Lily: fosca, polsegosa, desendreçada i plena de capsetes per tot arreu. Totes dues es van dirigir al mostrador, i el senyor McPherson no va trigar a aparèixer per una cantonada, amb els seus cabells pèl rojos (majoritàriament als costats, ja que feia temps que s’estava quedant calb i vestit amb un davantal tacat de cera i polidor.
—Bona tarda —els va saludar l’home—. Vaja, que estrany veure senyoretes de a seva edat per aquí en aquesta època de l’any...
—Eh... Sí —va fer la Lily, intercanviant una mirada preocupada amb l’Sloan—. Es pot dir que no tenim exactament el que es diu “permís” per ser aquí, així que agrairíem que no...
—El que passa a la meva botiga, es queda a la meva botiga —va dir l’home amb un somriure afable—. Senyoreta Potter, oi? Vareta de fusta de xiprer, 29 cm, flexible, amb interior d’escama de drac verd gal·lès en pols.
—Vostè ho sabrà millor que ningú —va sospirar la Lily—. Precisament la meva vareta és el que em porta aquí...
La Lily va agafar la seva vareta estellada i la va col·locar sobre el mostrador.
—Digui’m que la pot reparar.
El senyor McPherson va posar la mateixa cara que hauria posat qualsevol altre si el que hagués posat la Lily sobre la taula hagués estat un cadàver. Tot i així, no va fer preguntes i va agafar la vareta, per mirar-la des de tots els angles. Després va fer un sorollet de decepció.
—Potser si hagués tingut la vareta en el moment exacte que es va trencar hagués pogut reparar-ne la fusta i podria funcionar —va explicar el fabricant de varetes—. Però molt em temo que l’ànima de la vareta és morta. Ha perdut massa pols del seu nucli, senyoreta Potter.
—I no n’hi pot posar més? —va preguntar ella, però tement la resposta.
—No, em sap greu —va dir l’home—. Ja no disposo de més escames d’aquest drac en particular, i si en posés d’un altre drac es crearia un conflicte intern dins la vareta que la faria completament inestable i força perillosa.
—I no hi hauria cap manera en què es pogués recuperar una vareta trencada així?
—Hm —va rumiar el senyor McPherson—. Potser... potser amb una màgia realment poderosa es podria recomposar... però certament jo no la tinc, aquesta màgia.
—Ja veig —va fer la Lily—. Em pot vendre una vareta nova?
El fabricant va fer un sospir profund.
—Podríem buscar una vareta semblant... però no li servirà tant bé ni molt menys.
—I què puc fer?
—Doncs té dues opcions.
—Ah sí? —es va sorprendre la Lily—. Tantes?
—Una de les opcions és fer servir la vareta d’un familiar —va explicar l’home, acomodant.se en una cadira—. No sé si ho sap, però normalment les varetes són sensibles a la sang.
—Com? —va fer l’Sloan, que semblava estar absorvint aquella informació com si fos el més interessant del món.
—Les varetes reconeixen el seu amo i però també reconeixen la sang del seu amo —va explicar el senyor McPherson, pacientment—. Diguem que mantenen certa... fidelitat cap a la mateixa sang. Sempre que el nucli de la vareta no sigui de pèl d’unicorn, és clar, en aquest cas no canviarà d’amo per molt familiar que pugui ser.
—Però... —va fer la Lily—. Què faran els meus germans sense vareta si la tinc jo?
—No parla dels teus germans, Lily —va explicar l’Sloan—. Parla de... d’heretar varetes, oi?
—Exactament —va assentir el senyor McPherson—. Potser té algun familiar que ja no la necessiti. Bé, sé del cert que té almenys dos familiars que ja no la necessiten. I la seva àvia es deia igual que vostè, oi?
La Lily se’l va mirar, parada.
—Els noms també són importants, en la màgia?
—Ja ho crec —va assentir el fabricant de varetes—. Gairebé tant com la sang, diria jo.
—Però... —va rumiar l’Sloan—. No és costum enterrar els mags amb les seves varetes, quan moren?
—Ahà, sí, és costum.
Tots tres es van quedar mirant en silenci, païnt aquelles paraules i el que comportaven.
—I la segona opció que em deia? —va preguntar la Lily, en vista que la primera no li agrada gens.
—La segona opció és guanyar-se una vareta.
—I això com es fa? —va demanar l’Sloan, interessadíssima amb el tema.
—Hi ha diferents maneres —va dir ell—. La idea és sorprendre la vareta en qüestió perquè ella mateixa decideixi canviar d’amo, o bé sotmetre-la a la voluntat d’un. La manera més clàssica és matar l’amo d’una vareta. Si això passa, la vareta passa a ser propietat de l’assassí; la vareta canvia d’amo. Normalment.
—Els pèls d’unicorn no? —va endevinar l’Sloan.
—Els pèls d’unicorn posen problemes, normalment, sí, però també es poden vèncer si s’aconsegueix impressionar prou la vareta del contrincant.
—I alguna manera que no requereixi matar l’amo i tal? —va demanar la Lily, que començava a veure que ho tenia molt negre.
—Es pot guanyar una vareta d’altres maneres —va explicar el McPherson—. Sobrepassant al contrincant en un duel de bruixots, per exemple, aconseguint desarmar-lo.
—No he fet mai duels... —va rumiar la Lily.
—Hum, una pregunta —va interrompre l’Sloan—. Quan algú guanya una vareta en un duel, per exemple... guanya només la vareta amb la que esta combatent el seu amo en aquell moment, o també les altres que hagi guanyat ell abans?
—És una pregunta interessant —va rumiar el McPherson—. Jo diria... jo diria que les ha de guanyar totes.
—Brillant —va dir l’Sloan, assentint pensarosa.
—Res de tot això no em serveix!
—Sí que et serveixen coses —va dir l’Sloan—. Hi ha opcions. Ho he de... ho he de pensar, però jo diria... Hum.
—Però... aleshores no podré tornar a tenir mai la meva vareta?
No sabia per què, però li feia molt pena, haver-se’n de desprendre.
—Diu que una màgia molt poderosa la podria recuperar? Com de poderosa? La McGonagall podria? El meu pare?
—Hmm... —va rumiar el McPherson—. Certament el seu pare va aconseguir vèncer en un duel un dels bruixots més poderosos del món... però no li asseguro. Caldria almenys la vareta d’àlber!
—Què és això? —va demanar la Lily.
—La vareta d’àlber? Oh, és una vareta llegendària... diuen que qui la té és invencible.
—I existeix de debò? —va preguntar la Lily.
—Qui sap —va fer el fabricant, encongint-se d’espatlles—. A mi m’agrada pensar que sí... i que corre pel món en mans d’algú que mira de passar desapercebut... o d’algú que no sap que la té.
—Lily! —va exclamar l’Sloan—. Són gairebé les sis! Anem, Lily, que hem d’arribar abans no siguin les deu i ens tanquin el castell!
La Lily i l’Sloan van donar les gràcies al senyor McPherson per la seva ajuda i van tornar a Hogwarts gairebé sense dir ni piu, totes dues absortes en els seus pensaments.
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 02/12/2014 a les 16:18:55 #25374 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Apa, alehop!
Perdó pel retard, vaig tenir una setmana atrafegada... i crec que aquesta encara ho serà més! Espero poder publicar la setmana que ve, però si no no m'odieu! XD Perdó si hi ha faltes de picatge, però no he pogut repassr el capítol, que no tinc temps, així que tal com ha vingut, s'ha quedat! XD
El títol és de Ricard III, de Shaskespeare, per variar XD, 1592. No és dels meu preferits, però em va venir al cap la frase aquesta fa un parell de dies i vaig pensar "Eeeeeeeecco!" XD
Apa, doncs, el capítol promès de la Lily i la verta. una mica de dra Melfy, que feia temps que havia dit que tornaria, una classe amb en hagri, que feia com segles que no en posava cap (almenys no directament) més que res perquè sé que a molta gent li agrada el Hagrid (a mi no tant, però bé, és evident que ha de sortir). I la robada amb el senyor McPherson, el fabricant de varetes. Ahhhh, al proper capítol, explicacions d'en Harry Potter! A veure com s'ho monta per no liar-la parda!
Petonets i comenteu moooolt! ^^
G.
Arwen Black (Moderador/a FF) Enviat el 02/12/2014 a les 18:36:34 #25375 He escrit 2 fanfics amb un total de 5 capítols Uoo, ha estat entretingut i interessant, moltes gràcies per penjar!! Ha perdut massa pols verda la vareta, clar. L'Sloan pensa molt ràpid, genial! I el Lysander, que veu de tot XD! Ho sento però no estic gens inspirada per comentar gaire... Fins la setmana que ve (si tens temps) amb moltes ganes!! A veure com s'ho fa per no liarla el Harry, tens raó... xD
ivi_potter Enviat el 03/12/2014 a les 00:21:44 #25376 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols Holaaa! :)
Tranquil·la que crec que tots anem de cul, com a mínim jo! No tinc massa massa temps per comentar, només dir-te que m'ha semblat molt interessant el capítol i l'enfoc que està agfant el tema de la vareta de la Lily. I sí, a veure que els hi diu el Harry per no tornar-los bojos a tots tres jajaja El que em fa por és la Lily amb la vareta d'àlber... que Déu ens agafi confessats!
Molts petons!
Ivette
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 03/12/2014 a les 09:22:43 #25377 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Arwen Black: Hola! Sí, al final he pogut penjar tot i que una mica més tard del normal ^^ L'Sloan, a part de pensar ràpid, li agrada molt el tema (necessito algú que li agradi i que pugui investigar, hehe) així que estic pensant que potser es dedicarà a fabricar varetes, quan surti de Hogwarts... encara no ho sé.Vinga doncs, fins la setmana que ve i a veure si et pots començar a inspirar amb teories i tal! ^^ (Gabes que sigui diveeeeeendres!)
ivi_potter: Ai, que contenta de tornar a tenir comentaris teus! Jo no vaig de cul per exàmens ni res d'això (aquest estrès ja el vaig passar fa temps!) però de vegades tinc setmanes repletes! M'alegro que t'agradi el tema de la vareta, la veritat és que m'està costant trobar una manera de descobrir on és la vareta d'àlber sense que sembli forçat... La Lily amb la vareta serà... serà especial. XDDD Petons i fins aviat!
Cassandra Ross Enviat el 03/12/2014 a les 15:24:54 #25380 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols Hola!
M'ha agradat molt el tros de la doctora Melfy, i bah, tota la conversa amb la Lily ha sigut molt guai. Era divertit especialment per com es parlen l'una a l'altra xD I lo dels parcials, per què li ho dius? xD M'ha fet molta gràcia això que el Lysander ho veu tot: el que hi és, el que no i el que hauria. O alguna cosa així ^^ Molt oportú, el noi. El que em fa gràcia és el tema dels tres germans... uuuuh, quina feina més complicada té el Harry. Però en fi, que si se li'n va la llengua s'embolica la troca d'una manera fantàstica. L'idea d'ajuntar la Lily i la vareta d'àlber és... incompatible. Crec jo que s'acabarà el món! Com diu l'Ivy, que ens agafi confesats! Ui ui ui ^^ Em moro pel següent capítol!
Fins dilluns que ve!
Cassie.
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 04/12/2014 a les 20:50:07 #25384 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Cassandra Ross: Hola! Sí, a mi la parella Lily - dra Melfy també em sembla molt còmica. Lo dels parcials més que res li diu perquè necessitava jo que li digués! Hahahaha. I se'm va acudir això del Lysandre a última hora, perquè no volia que cap de les dues veiés els thestrals, pero clar, no podien anar a demanar ajuda als Magatotis perquè anaven d'estranquis, així que ja m'ha anat bé. I a Lily amb la vareta serà... diferent, és clar! Hahahaha. Gràcies per comentar i fins aviat!
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 05/12/2014 a les 15:19:45 #25386 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols La Melfy, és veritat, quan la vaig veure pel principi de la ff també vaig pensar que podria ser ella, la infiltrada, no me'n recordava! Però no m'acaba de quadrar que l'hagis posat tan aviat, just quan estem pensant en adults que rondin per Hogwarts... Ens estàs intentant portar en la direcció equivocada? Eh? Eh?
Crec que s'ha notat que no t'acaba d'agradar el personatge del Hagrid per com l'has escrit xDD Però la classe ha estat molt útil! Què faria la Lily sense la Sloan... M'està agradant molt més, la Lily, en aquesta ff! La trobada amb el McPherson ha estat interessant, però continuo sense imaginar la Lily obrint la tomba del Dumbledore. Argh. Suposo que la idea vindrà de la Sloan, que estava molt atenta i se la veia molt interessada... podríem veure una futura fabricant de varetes? Ai, seria una feina molt guai per a ella! Si no la mates, almenys, com sembla que penses fer amb d'altres ¬¬ NEVER FORGIVING.
M'agrada molt la idea del McPherson de la vareta d'àlber. Potser la Lily, quan la tingui, no sabrà que la té... tot i que m'estranyaria, si el Harry ara els ho ha d'explicar tot. Ah, calla, llavors ja tenen excusa per obrir la tomba sense que ho hagi de fer la Lily! Sincerament, prefereixo que ho faci el Harry, no per res.
Hm, la de Slytherin que la Sloan proposa matar és la Parkinson? No recordo si era del mateix curs ^^' Si ho és, m'ha fet molta gràcia el comentari, però ARA SAP TOT AIXÒ DE LA SANG D'UNICORN. Argh, i no mola, no mola gens. I si ho fa servir? Buh.
Anyway, sorry per aquest comentari tan tardà i tan poc coherent xDDD Suposo que encara estic sota els efectes dels parcials... ^^' Fins el pròxim!
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 06/12/2014 a les 13:14:20 #25391 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols marta_ginny: Hahaha, ja vaig dir que de l'infiltrat no diria res més... aneu fent elucubracions. S'ha notat que no m'agrada el Hagris? Sí? Per què? La veritat el procuro fer una mica així com la Rowling, entès en el seu tema, però amb la menra aqesta de parlar més de casa i parlant més del compta... no el pinto pas malament, no, a la fanfic? I si ho he fet, no ha estat la meva intenció, de veritat!
Hahaha, síp, què faria la Lily sense l'Sloan! T'agrada més, en aquesta fanfic? Sí? Em feia por que com que ara la veiem més i ha crescut una mica ja no fos tan divertida i esbojarrada, pe`ro vaja, vaig fent com puc... XD De devò no veieu a la Lily saquejant tombes? Perquè jo sí, totalment XD I sí, estic pensan de fer que l'Sloan sigui fabricant de varetes, de gran. ("Si no la mates, almenys, com sembla que penses fer amb d'altres ¬¬" Hahahahahahahahah!)
No he acabat d'entendre això que has dit... "Ah, calla, llavors ja tenen excusa per obrir la tomba sense que ho hagi de fer la Lily! " Quina excusa? No entenc què vols dir...
L'Slytherin que proposa matar l'Sloan, no, no és la Parkinson. La Parkinson fa quart i ells dón de tercer. És una noia X d'Slyherin, i l'Sloan ha anat aprenent a tractar-los XD.
Moltes gràcies per comentari! Fian aviat!
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 08/12/2014 a les 10:48:26 #25392 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Hola, gent... ja us vaig dir que tenia una setmana duria i ocupada... ni tan sols he pogut començar a escriure el capítol nou, de manera que no hi haurà capi aquesta setmana (ho dubto molt, vaja) així que ho deixem fins dilluns que ve... em sap greu, aquesta setmana tindré més temps ^^
Ursula Black Enviat el 01/10/2015 a les 19:53:20 #26207 He escrit 1 fanfics amb un total de 4 capítols Hola Hola! :D
Bé, com vaig prometre ahir, em torno a rellegir els capítols per poder comentar-te'ls.
Primer de tot: COM SE T'ACUDEIX ENVIAR LA LILY I L'SLOAN A LONDRES, SOBRE UNS CAVALLS ALATS QUE NO PODEN VEURE? No tornis a fer això a les meves nenes, entesos? Entesos.
Bona manera de començar a explicar i introduir cosetes de les relíquies de nou. A veure com se'n surt el Harry al pròxim capítol.
Keep goin'!
C. Xoxo